Un bon professor ha de saber contar històries?

llibreDe cop i volta, el text narratiu s’ha convertit en essencial. Segur que ara ja hem sentit a parlar tots de l’storytelling.

Si seguiu en Carles Caño i el seu blog Presentástico,  segur que tindreu present que per fer una bona presentació cal tenir una bona història i que per gestionar el coneixement de les organitzacions, també cal tenir presents les històries que s’hi conten…

L’Enric Serra també vol deixar-ne constància a Aprendre llengües:

El pensament narratiu s’ha propagat en tots els àmbits: en l’àmbit polític, en el periodístic, en l’àmbit del màrqueting, en el de l’economia, en el de l’empresa. Si no pots articular una narrativa ja no ets res ni ningú.”

Si escombro cap a casa, cosa que faig sovint, em plantejo si un bon docent també ha de tenir bones històries i si les ha de saber narrar. La veritat és que aquests darrers dies he topat amb alguns artefactes digitals (deixeu-m’ho dir així) sobre narrativa, pensament i coneixement i, com que tots provenen del món de la filosofia, m’han fet pensar i ordenar la meva pròpia narrativa. Se m’ha fet evident que per ser un bon docent s’ ha de ser un bon narrador:

  1.  A  l’ARATV, Antoni Bassas entrevista en Josep Ramoneda i en vull destacar, com vaig fer a les xarxes socials, el fragment següent:

“Deia Orwell que no pensem bé perquè no escrivim bé, i viceversa. Té remei, això?

Escriure bé. Samuel Johnson afirma que les teories limiten la llibertat, perquè tu vols explicar d’una manera convincent tota una realitat. En canvi, l’experiència amplia la llibertat. I què és el que expressa millor l’experiència? La literatura. Per això m’agrada cada vegada més la literatura com a via de coneixement. Perquè la literatura fa possible el pensament dels singulars, mentre que la filosofia i la ciència són pensaments universals.”

És evident que tota l’entrevista és molt interessant, però vaig subratllar ràpidament aquest fragment perquè eleva la literatura i la narrativa a font de coneixement, un pensament molt útil per al qui té la tasca d’acompanyar l’aprenentatge.

 

2.  Jostein Gaarder, escriptor i filòsof, exposa clarament en aquest clip breu que “El buen professor debería ser un buen narrador de historias”:

 

Breu i concís. Si educar és enriquir la vida de les persones i ens enriquim amb els relats, el professor, a més de formular preguntes,  ha de relatar històries per enriquir la vida dels aprenents i per despertar-los  la curiositat!

 

3.  I per acabar, reflexions interessants a Enseñar narrando  d’Alejandro Sarbach a carbonilla. Aporten un punt de vista sobre la narrativa docent que m’agrada. Si remeneu el seu blog, també hi trobareu Formatos para enseñar narrado i moltes altres aportacions interessants.

M’ha cridat l’atenció la visió del text expositiu com a propi de la ciència, racional i explicatiu (seria el del pensament universal que diu Ramoneda)  i la del text narratiu com a propi de la literatura i de la investigació creativa, per tant, imaginatiu (o com diu Ramoneda, el que fa possible el pensament dels singulars).

És interessant veure com “concepte” i “esquema” són les dues cares de la mateixa moneda, si  el concepte és la cara racional, l’esquema és  la cara intuïtiva, dinàmica i oberta. És en aquest sentit que Sarbach situa en un mateix pla l’esquema i la pràctica narrativa, els dos tipus de text necessiten la creativitat per construir el discurs propi, singular.

Per una bona pràctica docent narrativa cal, segons Sarbach:

  • Crear una narrativa dinàmica, en moviment, oberta, revisable, amb una bona dosi de creativitat i que sigui capaç de generar curiositat.
  • Aportar, sense por, l’experiència i les emocions personals, narrar en primera persona, no gramaticalment parlant.
  • Elaborar el discurs del saber propi, no apropiat, no del saber de l’altre.
  • Practicar el relat de la pròpia història, del propi pensament.
  • Saber escoltar, saber escoltar els alumnes i saber escoltar el propi pensament i la pròpia experiència.

Il·lustració de Jordi Bonmassip

Sense reflexió no hi ha aprenentatge

Els homes no es fan en el silenci, sinó en la paraula, en el treball, en l’acció, en la reflexió- P. Freire

Les pràctiques d’avaluació continuada de l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana” (Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC) consisteixen en un petit projecte o tasca més una reflexió personal sobre l’aprenentatge. Aquesta reflexió, majoritàriament escrita, però també en format oral, els estudiants la verbalitzen en  el dossier d’aprenentatge que troben a l’aula.

El dossier d’aprenentatge (ja n’he parlat en altres ocasions) pretén, per tant, aportar a l’estudiant aquest espai de temps íntim i necessari per PENSAR, per endreçar i verbalitzar amb paraules pròpies  el que ha après amb la seva pràctica i, alhora, pretén ser l’espai perquè estudiant i professor puguin fer-se càrrec de l’aprenentatge que s’ha assolit.

Aquest semestre, a l’assignatura,  he volgut introduir  el valor del “dossier d’aprenentatge” amb 10 preguntes per aprendre que espero que facin més conscients els estudiants del paper del dossier. Com podeu comprovar, no ha de ser una narració dels passos que han seguit  per elaborar el treball o la tasca, no , la reflexió ha de ser la mirada personal i crítica del que han tractat, del que han après, ha de ser l’essència d’allò que s’han fet seu.

Aquesta pràctica reflexiva, aquest temps per pensar, és necessari per construir pensament propi, és necessari per generar coneixement. Cal, doncs, adquirir l’hàbit de destinar un temps per PENSAR, de destinar un temps a construir discurs propi i a verbalitzar-lo, un hàbit que cal tenir al llarg de la vida.  

Les 10 preguntes per aprendre són:

 

==

Per construir les preguntes, em va servir de referent la lectura de The Critical Thinking Community.

Tornem-hi, bon inici de curs!

És l’hora de retornar a la normalitat, després d’unes vacances tranquil·les, tal com augurava a l’stop motion que vaig fer abans de començar-les, i d’un final sobtat per un esdeveniment  trist i  inesperat , costa tornar a agafar el ritme.  Enguany, tot i que no he pogut anar ni seguir en directe les jornades docents MenorcaEdu21,  sí que he pogut començar amb dos fets que m’han marcat de manera significativa l’inici del nou curs acadèmic, la Via Catalana i La Setmana del Llibre en Català.

Participar a la Via Catalana ha estat una càrrega de bateries. Ha estat com construir una tasca de manera col·laborativa, amb un objectiu lícit, desitjat i compartit, organitzat en gran part gràcies a Internet i a les TIC (i a unes persones que hi ha deixat bona part del seu temps). Ha estat la primera part d’un bon projecte de país, que desitgem que s’acompleixi. L’emoció que genera sentir-te acompanyat de tot el país per un ideal compartit és una font d’energia brutal.

Per altra banda, participar a La Setmana ha estat, com sempre, una experiència molt enriquidora. Com l’any passat, enguany hi he participat representant el Consorci per a la Normalització Lingüística.  És un plaer poder presentar propostes sobre lectura que organitzem en els diferents centres de normalització. Enguany he parlat dels clubs de lectura, amb  l’aportació de l’experiència concreta del  CNL de Barcelona, i del curs de Lectura en veu alta, amb l’experiència concreta del CNL de  l’Hospitalet. En els dos projectes, una bona part de l’objectiu és incrementar el nombre de lectors en català, fer que la lectura apropi els alumnes a l’ús i al coneixement de la llengua, fer que tots siguem més competents alhora de llegir i també d’expressar-nos. A més, és clar, de cohesionar grups, alumnes, ciutadans, amb el vincle entre la literatura, la cultura i la llengua. Una experiència molt enriquidora gràcies a un equip de bons professionals carregats d’entusiasme, gràcies Emma, Sandra, Rosa, Elena, i d’uns alumnes molt motivats!

PhotoGrid_1379351189831

A més de representar el Consorci també he participat a La Setmana de manera personal,  he assistit a un dels itineraris literaris organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. Una passejada conduïda per Maria Nunes per la Barcelona antiga, que tenia l’objectiu de conèixer millor la ciutat, la seva història i la seva cultura a través de la literatura. Una passejada plena de referències literàries, històriques, arquitectòniques, urbanístiques, artístiques… La  Maria, a més de compartir el seu coneixement, ha compartit el dossier amb els fragments d’obres que ha triat, amb imatges antigues, imatges actuals… que han ajudat  a entendre més el pas del temps. Sempre m’ha fascinat aquesta mirada integradora de diferents disciplines i llenguatges, és una mirada oberta al món i rica. M’ha agradat descobrir racons de la ciutat, descobrir fragments de la vida de Segarra, de Joan Salvat-Papasseit, de  Perucho, etc.  He decidit que aniré a tots els itineraris literaris que pugui. M’he entusiasmat.

I com sempre, quan participo a jornades o a activitats miro què en puc treure per als meus projectes més personals, i com que molts estan relacionats amb la docència, deixo alguns pensaments sobre el tema:

–          És evident que una ruta literària és un bon projecte o tasca d’aula.

–          Parlava amb en Jordi que seria interessant que els centres educatius de secundària  tinguessin un projecte que impliqués l’àrea de socials o d’història, la de llengua, la d’educació visual i plàstica, per no dir-ne més, que consistís en  preparar un itinerari literari-artístic per la ciutat del centre o una altra de propera. Que cada àrea facilités uns aprenentatges per tal que els alumnes fossin prou competents per: exposar oralment i per escrit un bocí d’història, un bocí de literatura, un bocí d’art, etc.

–          Pel que fa a la llengua, els alumnes podrien  construir el dossier escrit de l’itinerari, buscar els escriptors i les obres, llegir-les o llegir-ne fragments. Caldria preparar l’expressió oral per guiar l’itinerari a altres grups del centre. Es podrien anar desgranant les diferents competències lingüístico-comunicatives que caldria treballar per poder dur a terme el projecte.

–          També es podria fer l’itinerari geolocalitzant els punts clau i penjant una fotografia o un vídeo fet pels alumnes.

–          La fotografia i el vídeo també permetrien treballar altres llenguatges, altres formats…

–          Podríem fer l’itinerari en un wiki.

–          També un fòrum per poder comentar les lectures.

–          L’itinerari seria l’excusa per poder assolir les competències que hàgim previst i perquè els alumnes siguin més coneixedors del seu entorn.

–          Els millors itineraris es podrien oferir a altres alumnes del centre i també  a la ciutat, al barri, etc. Seria magnífic, una tasca molt significativa.

Segur que podria ser un projecte complet, integrat i amb un producte interessant, que en pot treure profit el centre i també la ciutat del centre.

Vull acabar aquest apunt desitjant un bon inici de curs a tothom i donant molts ànims als docents de les Illes, que comencen el curs amb la proposta d’una vaga indefinida. Desitjo que la lluita els sigui significativa, productiva i que els dugui a bon port!

vaga_illes

Imatge de la vaga:  http://www.llibertat.cat/2013/09/1209088_10151945532314575_1450102742_n-66929.jpg