A l’estiu tota cuca viu!

hockneyAquests dies es respira, a la majoria de cases, un sentiment de final de curs, o perquè ens dediquem a l’ofici del mestratge o perquè tenim fills en edat escolar o perquè s’acaba el curs anual que hem cursat, en general tots vivim el Sant Joan com un final d’etapa. Arriba el bon temps, el dia és llarg, ja fa calor, deixem enrere els nostres alumnes i abans de tancar el curs, busquem amb ganes alguna llavor pel futur proper. Mirem l’oferta de jornades i trobem les II Jornades aprendre llengües al segle XXI del CPNL , la Jornada d’Intercomprensió lingüística de la UAB (llàstima que són el mateix dia) , les d’Espiral, les de la Comunitat Catalana de Webquest, les de Novadors i un llarg etcètera. Com sempre, les jornades són oportunitats per aprendre amb altres, per intercanviar projectes i experiències i, sobretot, per sembrar la llavor que ens aportarà nous fruits.  Procuro aprofitar aquestes oportunitats, m’agrada anar a jornades, m’agrada trobar-hi companys,  noves idees, suggeriments, preguntes, espurnes… M’agrada xerrar, explicar anècdotes del curs, compartir els projectes d’èxit i d’altres de menys satisfactoris… Necessito aquest punt de trobada per parlar del curs i de tot plegat… Les jornades són un espai incalculable de cohesió d’equips, de reconeixement mutu, de descobriments, són un espai vital per fer comunitat i per fer xarxa…

Acostar-se al Sant Joan també representa acomiadar-se d’alumnes, rebre felicitacions, fer sopars, fer actes de cloenda. Cadascú celebra aquest final d’etapa de manera diferent, però sempre amb una certa satisfacció d’haver superat una fase (en tot cas d’haver-hi arribat) i d’estar a punt d’encetar-ne una de millor (és el que desitgem). Amb més o menys força, tenim present el temps passat (els records) en períodes acadèmics, recordem l’any que estudiàvem 1r de carrera o aquell curs de l’institut o quan el nostre fill feia 6è de primària…

Entre les celebracions, el bon temps i el sentiment d’haver arribat a la meta o al final d’etapa, aquests dies tots olorem la proximitat de les vacances i el desig d’un descans merescut. Se’ns barregen sentiments d’alegria, de tristesa, d’il·lusió… que ens agrada compartir. Enguany m’ha fet il·lusió rebre per whatsapp la imatge d’un pastís de final de curs que van fer els alumnes d’una companya (gràcies Laia); participar a la trobada final de tècnics del #cnleramprunyà (un dia genial); fer reunions de final i d’inici d’etapa al #cnlvallèsoccidental3 (una trobada intensa); rebre invitacions a esdeveniments de cloendes des del Facebook (molts #cnl); organitzar el dinar de final del projecte de #motivació (sobretot per acomiadar la Montse, que inicia una nova vida lluny d’aquí); anar al dinar d’estiu de l’Àmbit Formació i Foment; mantenir contacte virtual amb la comunitat #UOC…

Tot perquè arriba l’estiu i a l’estiu, tota cuca viu!

==

Imatge: David Hockney – A Bigger Splash 1967 http://www.flickr.com/photos/oddsock/100830944/

Sobre el lideratge a l’aula

 

Pencil Blossom, http://www.flickr.com/photos/cliff_robin/617650945/lightbox/

M’interessa el tema del lideratge i no puc deixar de comparar el rol del líder d’una organització amb el del líder d’una aula. És de calaix que m’estic referint als nous models de lideratge, als que tenen una mirada col·laborativa i horitzontal de l’equip, als que sumen, als que creen vincles entre els seus membres i sobretot sentiment de pertinença. Amb aquesta mateixa mirada, el lideratge del professor ha cedir el protagonisme als alumnes, ha de crear un clima motivador  i ha de crear comunitat. És obvi, doncs, que les creences del professor, la seva actitud, les seves accions i decisions seran del tot rellevants perquè el grup se senti ben conduït, ben liderat i respongui amb interès a les propostes d’aprenentatge.

Fent una comparació de lideratges, m’imagino que un bon professor també ha de:

  1. Ser un bon model i predicar amb l’exemple: creure’s en primera persona el que està fent a l’aula i practicar allò que transmet i que proposa als alumnes. Si vol fer activitats col·laboratives, ha de treballar col·laborativament amb companys; si vol proposar a l’aula exposicions orals, ha fer exposicions orals entre iguals;  ha de compartir materials i reflexions; ha d’escriure; s’ha d’equivocar, n’ha de ser conscient i ha d’acceptar l’error com a font del seu propi aprenentatge.
  2. Sentir-se aprenent: tenir accés a la informació no vol dir tenir coneixement, per tant, el professor ha de ser conscient de les seves fortaleses i debilitats i ha de percebre la seva tasca en un continu procés d’aprenentatge. Ha de ser i sentir-se aprenent permanent, ha de tenir la voluntat d’adaptar-se als canvis i als nous contextos, ha voler i acceptar observacions i valoracions d’alumnes o d’iguals.
  3. Crear un clima positiu que generi la comunicació amb el grup i entre el grup, ha de crear un clima que desperti il·lusió per compartir tasques i resultats. Per això ha de tenir qualitats humanes, habilitats emocionals i socials, ha de ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, tenir empatia, escoltar i comprendre.  Gestionar i ser capaç, doncs, de percebre les emocions que es generen en el grup per tal de facilitar l’aprenentatge.El sentiment de pertinença al grup i al col·lectiu, el clima positiu i els bon models a l’aula fan més fàcil l’aprenentatge i sobretot la voluntat d’usar la llengua.
Fa dies que tinc aquest apunt a la carpeta d’esborranys, esperava tenir temps per valorar si hi afegia aquest vídeo de Daniel Goleman, The Art of Managing Emotions i he decidit que sí, perquè dóna valor al maneig que s’ha de fer de l’estat emocional de les persones, també per aprendre.


Finalment, també em sembla rellevant enllaçar l’article de Joan Subirats que avui publica La Vanguardia, Construir conocimiento, no hi puc estar més d’acord!
(Imatge: http://www.flickr.com/photos/cliff_robin/617650945/lightbox/)