Justament ara!

50anys_sq

Avui faig 50 anys! Els celebro i els comparteixo amb vosaltres perquè em sento feliç de fer-los, però em resulta inevitable sentir nostàlgia… Oh, que ràpid passa la vida, que intensa que és, com cal assaborir-la…

I com m’agrada aquest vers que vaig sentir recitar a l’Enric Casasses quan va venir amb en Pascal Comelade al Teatre Principal de Sabadell (en tot cas el recordó així):

Fer-se gran encara, però coi, justament ara!

M’agrada tant el que em diu, que miro d’interpretar-lo, com si me’l pogués fer meu:

Justament ara, ara que sé què vull i què no vull. Ara que m’estic amb qui                                 m’estimo i m’estima amb qui m’estic. Ara que la tendresa val un tot.

Justament ara que visc tantes aventures, tantes fantasies i que m’enamora la teva cançó. 

Justament ara que et puc tocar, que sento tan a prop les olors amigues.

Justament ara, ara que us noto tan a prop.

Coi, fer-se gran!

==

imatge @abonmassip