Desaprendre (o sortir de la zona de confort) per aprendre

2655795809_f1a0b3b417_zLa nostra zona de confort és l’hàbitat que coneixem, és el context en el que ens movem amb comoditat i seguretat per les vivències o experiències personals, favorables o no, però en tot cas conegudes, és el nostre marc de referència. Així doncs, encara que el context no ens sigui favorable, com que és el que coneixem, repetim els patrons que aquesta zona de confort o marc de referència ens dóna. I així anem perpetuant els formats i els esquemes de sempre, encara que no ens aportin millores personals o socials, repetim per no assumir el risc que comporta la ruptura i el desconeixement del medi, és allò de “val més boig conegut que savi per conèixer”.

Disrupció? Desaprendre? Volem canviar de paradigma? Quin és el context que ens permetrà motoritzar el canvi? Hem de sortir de la zona de confort que tenim establerta. Les organitzacions del segle XXI han d’acceptar un canvi estructural, la informació és a l’abast de tots, el motor del canvi el tenen les persones. Cal gestionar el coneixement, saber i voler recollir el fruit de la intel·ligència col·lectiva. El motor del canvi som les persones.

Noves formes com les comunitats d’aprenentatge o les comunitats de pràctica, comunitats de persones connectades entre elles com a iguals, de persones connectades per la institució, per l’organització, per la universitat, per les xarxes… connectades per interessos comuns, que sumen i creen coneixement.

Aquesta nova mentalitat ha d’entendre comunitats que:

a) situïn les persones o aprenents en el centre del procés d’aprenentatge
b) adoptin una mirada horitzontal de les relacions, de les interaccions, de les decisions
c) permetin el treball en xarxa
d) segueixin nous models de lideratge
e) siguin flexibles, adaptables, mòbils, líquides
f) facilitin el canvi
g) valorin la participació
h) investiguin i experimentin
i) integrin espais no formals i espais informals
j) incorporin el connectivisme per aprendre

Qui serà els xerpa d’aquesta expedició?

 

Pastora – Semblava Mentida

 

==
Imatge: http://www.flickr.com/photos/adesigna/2655795809/

Una reflexió al voltant de “Connecta’t per aprendre”

Sempre s’agraeix que vingui un savi i et sacsegi, que et faci reflexionar sobre el camí que has decidit fer. Zygmunt Bauman, a la conferència del CCCB posa en evidència el nou paper del professor, ara els aprenents no són/som ignorants, tots estem immersos en el món de superabundància informativa, de dades, de documents, d’articles, de pensaments i mostra com, desitjosos de caçar-ho tot, emmagatzemem sense parar per no perdre oportunitats. Una anàlisi de com, sense adonar-nos-en, ens desorientem i perdem una oportunitat única, la de l’aprenentatge. Una vegada més, menys és més.

Sense perdre aquesta mirada reflexiva, també vull fer un elogi a la possibilitat d’estar connectada amb la vida, amb els amics i companys de professió, connectada per aprendre. Per això m’agrada el títol del llibre Connecta’t per aprendre. Aprenentatge social i personalitzat de Jordi Jubany.

Agraeixo la generositat de molts bons professionals, entre ells la d’en Jordi Jubany, que m’ofereixen la possibilitat de connectar-me amb la seva expertesa. Un títol inspirat amb la teoria del connectivisme o de l’aprenentatge a partir de la connexió entre persones, la connexió de coneixements, la connexió de nodes, que és el que fa possible la suma de coneixement. Connecta’t per aprendre fa aportacions metodològiques sobre aquest aprenentatge social i fa un recorregut per la tecnologia que permet la socialització.

 

El llibre està organitzat en set capítols que es poden llegir de manera lineal, a bocins, com diu l’autor, o fent els salts desitjats. Set capítols interconnectats: capítol 1, El món digital i les xarxes socials, capítol 2. Nous entorns d’aprenentatge, capítol 3. La construcció de la identitat, capítol 4. Tendències de l’aprenentatge social, capítol 5 La competència lingüística i audiovisual, capítol 6 El tractament de la informació i la competència digital i capítol 7. Una nova actitud cap al coneixement.

Cada capítol comença amb la il·lustració d’una cita, en vull destacar tres:

  • la de la presentació, d’Edgar Morin: Cal aprendre a navegar en un oceà d’incerteses a través d’un arxipèlag de certeses
  • la de Bauman, al capítol 3: Sóc la suma del que sóc, del que dic que sóc i del que els altres diuen que sóc
  • I la de Freire, al capítol 4: Tothom sap alguna cosa, tothom ignora alguna cosa, per això aprenem.

Si cada capítol comença amb una cita, també acaba amb un Per saber-ne més, que proposa lectures interessants que amplien la informació del capítol i, per tant, ens connecta amb altres nodes. A més, tot el llibre està ple de codis QR (o enllaços) que mostren bones pràctiques o que amplien, també, la informació de cada apartat.

Us diria que recomaneu aquest llibre als docents que encara no s’han connectat a la xarxa, perquè de manera planera proposa com fer-ho, què s’ha de tenir en compte, quines oportunitats aporta, proposa com aprendre col·laborant i com les eines i els recursos tecnològics ens ajuden a fer aquest pas.

Destaco la idea del PLE, o entorn personal d’aprenentatge, en Jubany dibuixa peça a peça un puzle i, finalment, el munta. Els quatre puntals potents del puzle són arreu/sempre o aprenentatge al llarg de la vida, l’empoderament o la llibertat, la creativitat o la innovació i la metacognició o procés reflexiu.

També em sembla fonamental la proposta d’incorporar el portafoli en els processos d’aprenentatge, incorporar la reflexió i el recull d’evidències que il·lustren el procés evolutiu de l’aprenent i em sembla interessant acompanyar-lo, com fa en Jubany, de la consciència de la identitat digital i de com es construeix.

Les narracions multimodals, llegir i escriure a la xarxa, en diferents formats, els nous gèneres textuals que s’han creat, que incorporen elements audiovisuals, la imatge, el vídeo, etc.

La informació sobre drets, propietat intel·lectual, llicències, en el context de la competència digital i en el del tractament o gestió de la informació.

I, sobretot, la importància de l’actitud davant del nou context, l’actitud per compartir, per crear i per col·laborar. En aquest darrer capítol m’agrada la classificació que fa dels paradigmes predominants de l’ensenyament: l’”hortícola”, el “de peregrinatge”, “l’atlètic”, “el bancari”, “l’arquitectònic”, “la substància”…

Vull acabar amb el menys és més que esmentava al començament d’aquest apunt: aprendre és el camí que fem mentre creem, compartim i col·laborem de manera reflexiva. Hem de fer que aquest procés de l’aprenentatge sigui útil, cal aturar-se i dedicar un temps a pensar, a fer-se preguntes que requereixin la perspectiva i la reflexió, només així generarem coneixement.

===

Jubany, Jordi (2012). Connectat per aprendre. Aprenentatge social i personalitzat, Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat

[Imatge: http://www2.rosasensat.org/post/connecta-t-per-aprendre-un-llibre-de-jordi-jubany]