Novadors ens empodera, Novadors té molt poder!

novadorsJo confesso que és la primera vegada que he anat a Novadors, sí, les X Jornades Novadors 2013 són les meves primeres. Confesso que me’n moria de ganes sempre que llegia els tuits dels que hi assitien i, per això, aquest any m’he l’he regalat. Un regal increïble perquè he desvirtualitzat a bons col·legues de la xarxa i perquè n’he conegut de nous. Només amb les estones dels entreactes ja hem percebut un munt de bones connexions.

Jo confese...” va ser la darrera activitat del programa Novadors13, els membres de la taula ens proposaven confessar, explicitar o narrar alguna idea, acció o sensació que hàgim experimentat al voltant de l’educació, de l’aprenentatge, de la formació… Jo confesso que anar a #novadors13 ha representat una sobredosi de vitamines, d’energia, d’idees, de llavors que em permetran seguir caminant i em faran més fàcil el camí que vaig construint. Sempre m’ha interessat poder mirar el món des de més d’un forat, sortir de casa i anar a altres contextos, conviure amb altres “famílies” i ampliar punts de vista, tot per intentar ser poc endogàmica. Així doncs, anar a #novadors13 també ha representat poder ampliar el meu horitzó.

Què m’he emportat de #Novadors13?

  1. Les relacions fàcils, accessibles, l’horitzontalitat, l’empatia… Hi anava sola i em vaig sentir com a casa. Compartir cotxe, compartir taula, compartir copa, compartir idees, compartir emocions…
  2. M’han semblat brutals les estones d’entreactes, els sopars i els dinars PLEns de gent interessant per intercanviar, conversar, reflexionar… Com que les relacions són molt fàcils, aquestes estones són explosives… M’he quedat amb ganes de poder conversar més alguns col·legues, com amb en Toni de la Torre, però és evident que seguirem fent camí ;-)
  3. L’evidència que JUNTS és més fàcil, més engrescador, més motivador i els resultats són molt més poderosos, ho ha dit en Toni Solano i s’ha repetit moltes vegades.
  4. Les conferències amb un punt d’humor i d’emoció arriben més a l’ànima, faciliten el vincle, la comunicació i, per tant, la interacció entre tots els que hi participen. Genial la conferència inaugural de Fernando Trujillo, ara ja tenim clar que patim digifrènia, que la tendresa i l’experiència són fonamentals per rebel·lar-nos, que necessitem un somni, que volem ser artesans i, per tant, ens cal ser desobedients… llegiu: La otra sentimentalidad: las TIC y la construcción de un nuevo  modelo formativo en #novadors13 A més llença la idea perquè proposem temes per fer un MOOC #MOOCeducación24h
  5. Les bones maneres de gestionar la participació del públic en un format de gran auditori, fer que tothom s’hagi de moure de la cadira, que tothom aporti el seu punt de vista, amb un postit, amb un formulari… Felicitats José Luís Castillo! A més, ha fet que vivíssim en primera persona com se senten els alumnes quan els demanem segons quines activitats…
  6. La dificultat de fer un taller en un auditori de gran audiència i la bona idea de Pilar Soro d’empaperar la paret de la sala de fulls informatius amb codis QR, que ens permetien ampliar la informació, haver de cercar, comentar…
  7. També interessant la manera de fer-nos participar de Manuel López i d’Anna Sorolla, escrivint una frase en un full de color i després fer una foto per vés a saber què :)
  8. Després d’un matí intens i d’un dinar lleuger, el Kafè-Kedada, una estona relaxada per conèixer i per intercanviar idees. Jo vaig triar conèixer més de prop l’equip d’1entretants, Teresa Sáez, Vicent Ferrer i Ramon Peris representaven un col·lectiu que segueixo des de fa un temps i que es defineixen com una Xarxa cooperativa per a compartir experiències TIC i cercar recursos per a l’ensenyament i aprenentatge en valencià i amb qui em sento enormement vinculada. Un plaer estar amb ells.
  9.  La vesprada de Petxakutxes… hi havia dues sales i 12 petxakutxes cadascuna, una canya! Em van encantar, especialment, els que aportaven experiències concretes, com el d’Isabel Ferrer que mostrava una sortida amb els alumnes de 5è de primària amb tauletes per després fer un documental; com els de M. José Chordà i Toni Solano , que mostraven com treballen la poesia amb alumnes o com el de Francesc Nadal, que presentava una experiència que sumava les clàssiques, l’economia i la realitat augmentada.  El petxakutxa és un format interessant per veure experiències, cal seleccionar la informació rellevant, ser ràpid, precís, concís i prou interessant!
  10. Agraeixo enormement que no fos necessari haver de justificar o argumentar per què parlo la meva llengua, encara que hi havia molts participants d’altres comunitats, tots ens enteníem perfectament sense cap justificació.

novadors13No puc citar tots el col·legues interessants, però no puc deixar de donar les gràcies a Jordi Adell i a Linda Castañeda per ser com són. A Àngela Clemente, Marimar Roman, David Sebastià, Ramon Barlam, Toni Tubio amb qui vaig compartir reflexions interessants i bones estones…

Novadors va enregistrar totes les participacions de la jornada i les anirà penjant al web. També podeu seguir la participació viva a  #novadors13

II Jornades aprendre llengües al segle XXI

llavorsEnguany hem organitzat en el context de la formació del Consorci per a la Normalització Lingüística,  les II Jornades aprendre llengües al segle XXI (#2jornadaens) i en la meva aportació a les conclusions i valoració de les jornades destaco que he recollit bones idees per seguir avançant el meu camí vital i professional. Tant la Guida Al·lès com l’Ana M. Margallo han insistit en la importància d’acompanyar l’aprenentatge, la Guida des de la metodologia i les estratègies, aportant a les tasques el modelatge metacognitiu (amb pautes interrogatives o amb marcadors gràfics) i la reflexió (amb el diari d’aula) perquè els aprenents siguin conscients del seu procés d’aprenentatge. L’Ana M. a partir de les emocions que generen les lectures i dels lligams o vincles que s’estableixen entre cultures i entre persones, amb l’objectiu també d’apropar-los la llengua i el seu aprenentatge, va fer una bona proposta per classificar els textos que haurem de tenir en compte en el futur.

Les bones pràctiques van ser una explosió d’idees i de llavors per seguir construint el futur de l’aprenentatge de la llengua. Propostes que relacionen el que fem a l’aula i el resultat que n’esperem a fora, com la imbrincació del projecte d’arrelament i de cohesió que proposa el CNL de Girona o com el treball d’actituds que fan al CNL de l’Heura o com el CNL de Barcelona  proposa encarar l’ús del català fora de l’aula que amb el XatCat. Aquest any també amb moltes propostes TIC, que també uneixen el dins i el fora de l’aula, per exemple la proposta del CNL de Tarragona amb el Moodle, l’EducaPlay i el blog del CNL de l’Hospitalet Parlem català o els grups de Facebook i el curs Català 2.0 del CNL de Cornellà. I per acabar, propostes d’activitats a l’aula innovadores, que pretenen obrir nous camins per acompanyar l’aprenentatge de la llengua, com la del valor de la llengua oral a l’aula que va fer el CNL del Vallès Occidental 3, la de la radionovel·la i la dels guions que deriven a teatre que va fer el CNL Eramprunyà o les propostes interessants per treballar la lectura en parella a l’aula del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf.

El contacte amb l’exterior, saber què fan altres col·lectius és important i les conferències pretenen aportar aquesta mirada de l’aprenentatge de la llengua des d’altres àmbits, pretenen obrir portes. El coneixement, però, que generem amb les nostres pràctiques diàries és el que ens permet avançar i créixer com a comunitat, per això és fonamental compartir-lo!

En el wiki de les II Jornades anirem penjant les presentacions, els vídeos i les aportacions de tot el col·lectiu.

==

Notícia del CPNL

 

A l’estiu tota cuca viu!

hockneyAquests dies es respira, a la majoria de cases, un sentiment de final de curs, o perquè ens dediquem a l’ofici del mestratge o perquè tenim fills en edat escolar o perquè s’acaba el curs anual que hem cursat, en general tots vivim el Sant Joan com un final d’etapa. Arriba el bon temps, el dia és llarg, ja fa calor, deixem enrere els nostres alumnes i abans de tancar el curs, busquem amb ganes alguna llavor pel futur proper. Mirem l’oferta de jornades i trobem les II Jornades aprendre llengües al segle XXI del CPNL , la Jornada d’Intercomprensió lingüística de la UAB (llàstima que són el mateix dia) , les d’Espiral, les de la Comunitat Catalana de Webquest, les de Novadors i un llarg etcètera. Com sempre, les jornades són oportunitats per aprendre amb altres, per intercanviar projectes i experiències i, sobretot, per sembrar la llavor que ens aportarà nous fruits.  Procuro aprofitar aquestes oportunitats, m’agrada anar a jornades, m’agrada trobar-hi companys,  noves idees, suggeriments, preguntes, espurnes… M’agrada xerrar, explicar anècdotes del curs, compartir els projectes d’èxit i d’altres de menys satisfactoris… Necessito aquest punt de trobada per parlar del curs i de tot plegat… Les jornades són un espai incalculable de cohesió d’equips, de reconeixement mutu, de descobriments, són un espai vital per fer comunitat i per fer xarxa…

Acostar-se al Sant Joan també representa acomiadar-se d’alumnes, rebre felicitacions, fer sopars, fer actes de cloenda. Cadascú celebra aquest final d’etapa de manera diferent, però sempre amb una certa satisfacció d’haver superat una fase (en tot cas d’haver-hi arribat) i d’estar a punt d’encetar-ne una de millor (és el que desitgem). Amb més o menys força, tenim present el temps passat (els records) en períodes acadèmics, recordem l’any que estudiàvem 1r de carrera o aquell curs de l’institut o quan el nostre fill feia 6è de primària…

Entre les celebracions, el bon temps i el sentiment d’haver arribat a la meta o al final d’etapa, aquests dies tots olorem la proximitat de les vacances i el desig d’un descans merescut. Se’ns barregen sentiments d’alegria, de tristesa, d’il·lusió… que ens agrada compartir. Enguany m’ha fet il·lusió rebre per whatsapp la imatge d’un pastís de final de curs que van fer els alumnes d’una companya (gràcies Laia); participar a la trobada final de tècnics del #cnleramprunyà (un dia genial); fer reunions de final i d’inici d’etapa al #cnlvallèsoccidental3 (una trobada intensa); rebre invitacions a esdeveniments de cloendes des del Facebook (molts #cnl); organitzar el dinar de final del projecte de #motivació (sobretot per acomiadar la Montse, que inicia una nova vida lluny d’aquí); anar al dinar d’estiu de l’Àmbit Formació i Foment; mantenir contacte virtual amb la comunitat #UOC…

Tot perquè arriba l’estiu i a l’estiu, tota cuca viu!

==

Imatge: David Hockney – A Bigger Splash 1967 http://www.flickr.com/photos/oddsock/100830944/