Posa un Tpack a la teva motxilla!

Alguna reflexió més sobre el professorat del segle XXI. Aquests dissabte, em va començar a seguir a Twitter @Arturin_04  em va mencionar, va esmentar Tpack i em va fer arribar el vídeo paròdia de Tpack que han fet estudiants de Primagisteri de la Universitat de Múrcia.

Tpack_Tw

 

He de dir que em va crear una certa inquietud i no vaig poder parar de buscar, llegir, escoltar… Sobretot perquè els gràfics que m’apareixien a la pantalla els trobava molt interessants.

tpack-1014x1024

El Tpack (Technological Pedagogical Content Knowledge)  un model que explica què ha de saber el professor per desenvolupar la seva tasca i centra la seva competència en la intersecció de tres grans àrees, la del contingut (llengua), la de la pedagogia (didàctica) i la de la tecnologia (eines) que s’han de desenvolupar en un context (l’escola, el centre, etc.). El professor competent és el que està a la intersecció de les tres àrees (Tpack), el que té coneixements de la matèria, de didàctica i una bona caixa d’eines tecnològiques.

Podríem dir que el professor competent sap usar les eines TIC per treballar els continguts transformats en material d’aprenentatge o dit d’una altra manera, és el que incorpora la tecnologia per aplicar el currículum en forma d’activitats d’aprenentatge adaptades al context formatiu.

En aquest vídeo, en Jordi Adell a les JEDI de Deusto ho explica bé:

 

Així doncs, és evident que segons el bagatge, la formació, els interessos i el camí que hagi realitzat cada professor, el pes que pugui tenir cada àrea serà diferent. Segurament hi ha professors que tenen l’àrea de les eines TIC lleugera i en canvi la de continguts o la de didàctica molt més reforçada, o al revés, pot donar-se el cas que domini moltes eines i en canvi tingui menys coneixements lingüístics o didàctics.

També podríem dir que el professor competent, és a dir el que pren decisions encertades de manera autònoma,  hauria de  ser capaç de detectar la seva àrea lleugera o petita per poder emprendre l’itinerari formatiu que li permetés redimensionar-la.

M’agrada quan en Jordi Adell, al final del vídeo diu:

La innovació tecnològica no implica innovació didàctica. L’ús d’eines no ens converteix en professors innovadors, és l’ús de bona pedagogia la que ens converteix en professors innovadors i si a més a més de bona pedagogia fem servir bones eines som professors innovadors del segle XXI.

Després de documentar-me, m’han vingut al cap les tres àrees que planteja el Marc competencial del professorat d’idiomes dels serveis lingüístics universitaris de Catalunya: el context, el desenvolupament professional i l’entorn personal d’aprenentatge. Tot i que les tres àrees no coincideixen plenament amb les del model Tpack, podem trobar en el recull de les competències que s’hi han esmicolat molts aspectes de coincidència. Deixo aquest tema pendent de reflexió, per treballar-lo en d’altres apunts.

Desaprendre (o sortir de la zona de confort) per aprendre

2655795809_f1a0b3b417_zLa nostra zona de confort és l’hàbitat que coneixem, és el context en el que ens movem amb comoditat i seguretat per les vivències o experiències personals, favorables o no, però en tot cas conegudes, és el nostre marc de referència. Així doncs, encara que el context no ens sigui favorable, com que és el que coneixem, repetim els patrons que aquesta zona de confort o marc de referència ens dóna. I així anem perpetuant els formats i els esquemes de sempre, encara que no ens aportin millores personals o socials, repetim per no assumir el risc que comporta la ruptura i el desconeixement del medi, és allò de “val més boig conegut que savi per conèixer”.

Disrupció? Desaprendre? Volem canviar de paradigma? Quin és el context que ens permetrà motoritzar el canvi? Hem de sortir de la zona de confort que tenim establerta. Les organitzacions del segle XXI han d’acceptar un canvi estructural, la informació és a l’abast de tots, el motor del canvi el tenen les persones. Cal gestionar el coneixement, saber i voler recollir el fruit de la intel·ligència col·lectiva. El motor del canvi som les persones.

Noves formes com les comunitats d’aprenentatge o les comunitats de pràctica, comunitats de persones connectades entre elles com a iguals, de persones connectades per la institució, per l’organització, per la universitat, per les xarxes… connectades per interessos comuns, que sumen i creen coneixement.

Aquesta nova mentalitat ha d’entendre comunitats que:

a) situïn les persones o aprenents en el centre del procés d’aprenentatge
b) adoptin una mirada horitzontal de les relacions, de les interaccions, de les decisions
c) permetin el treball en xarxa
d) segueixin nous models de lideratge
e) siguin flexibles, adaptables, mòbils, líquides
f) facilitin el canvi
g) valorin la participació
h) investiguin i experimentin
i) integrin espais no formals i espais informals
j) incorporin el connectivisme per aprendre

Qui serà els xerpa d’aquesta expedició?

 

Pastora – Semblava Mentida

 

==
Imatge: http://www.flickr.com/photos/adesigna/2655795809/

La (des)educació

Seguint el fil de les converses d’aquests dies sobre el nou professor, vull aportar aquest vídeo de Chomsky i les idees que en considero rellevants. El vídeo té quatre parts: 1- l’objectiu de l’educació, 2- l’impacte de la tecnologia, 3- cost o inversió i 4- avaluació vs autonomia.


 

Em sembla d’una gran clarividència la seva aportació:

1-      L’objectiu de l’educació, i de qualsevol procés d’aprenentatge, és aconseguir persones autònomes, capaces d’aprendre per si soles.

2-      L’autonomia implica independència, llibertat de pensament, capacitat crítica, poder qüestionar allò que està establert i, per tant, que el sistema perdi el control.

3-      Educar no és adoctrinar, educar és fer persones lliures.

4-      La tecnologia no és essencial, el que realment importa és ser capaç de buscar, d’interpretar, de discernir, d’avaluar, de qüestionar, de comprendre… amb la tecnologia que sigui.

5-      Poder accedir a tota la informació no és coneixement, un investigador no s’especialitza perquè tingui tota una biblioteca al seu abast. No es tracta d’absorbir informació d’altres per repetir-la.

6-      Estimular la inquietud d’exploració creativa, amb independència de pensament, amb capacitat crítica.

7-      No preparar-se per superar exàmens, els exàmens només són útils si aporten finalitats educatives i normalment només preparen per superar obstacles, no per aprendre, entendre o explorar.

8-      Preparar-se per descobrir de manera autònoma, per qüestionar, per saber  buscar alternatives, per revisar allò que s’ha aconseguit en el passat…

El nou professor ha de ser capaç d’aprendre de manera autònoma i crítica i ha de ser capaç d’acompanyar els aprenents perquè assoleixin també aquestes competències.

==
Chomsky N. (2007). La (Des)educación (2007) Barcelona: Editorial Crítica