Des de Romania… a Manresa!

xavier_Montoliu
Divendres 29 de novembre a Manresa, Matinal formativa i d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge de Català per a Nouvinguts,  organitzada per l’Ajuntament de Manresa, el CNL Montserrat i el Grup de Treball de Llengua i Consell Municipal d’Interculturalitat i Migracions.

Es tracta d’una matinal que s’organitza cada any i que va adreçada a professors, tècnics i voluntaris que treballen en l’acollida lingüística de nouvinguts. Cada any se centra en el col·lectiu d’una procedència concreta i enguany era de Romania .

El programa comptava, en primer lloc, amb la taula rodona Com fidelitzar l’alumnat? que presentava Núria Brugarolas i en la que hi participaven Teresa Vila i Josep Noguera, del CNL Montserrat, i Montserrat Morera, de Caritas. Molt interessants les seves aportacions que apuntaven cap a:

  • la creació de vincles amb els alumnes
  • l’empatia
  • el fet d’establir una relació emocionalment agradable i sensible
  • el reconeixement de la diversitat, especialment el reconeixement de la diversitat lingüística del grup
  • la personalització
  • l’humor blanc, innocent, saludable
  • el saber aprofitar les oportunitats de la cultura per aprendre llengua

Em va semblar molt il·lustrativa la metàfora del  jazz, que va fer sevir Josep Noguera, per explicar la gran capacitat d’improvisació que ha de tenir el professor per adaptar-se a les circumstàncies del moment i, al mateix temps, la capacitat de control i d’estructura de la seqüència didàctica, talment com un músic de jazz.

Després de la taula rodona, en Josep Vilarmau, coordinador del Programa d’Acollida de l’Ajuntament de Manresa, va fer una exposició sobre la comunitat romanesa de Catalunya.

Finalment, l’exposició de Xavier Montoliu, traductor i  membre de la Institució de les Lletres Catalanes,  a qui em va agradar presentar. La seva ponència, La llengua romanesa i l’ensenyament del català a alumnat d’origen romanès. Característiques principals, materials formatius i d’aprenentatge, metodologies de treball, ens va aportar, sobretot, una mirada antropològica i cultural del poble romanès, una mirada que va permetre entendre la situació actual dels romanesos a través de les seves circumstàncies històriques i culturals i, per tant, trencant els tòpics que sovint ens arriben.

Ens va fer un passeig un passeig guiat per Bucarest:

Vam llegir poemes d’un dels llibres que en Xavier -juntament amb Corina Oproae- ha traduït recentment Per entre els dies. Antologia poètica de Marin Sorescu .

Vam llegir en català i ell en romanès i vam poder constatar algunes similituds i diferències entre les dues llengües. Romania és una illa romànica entre un mar eslau, el contacte del romanès amb altres llengües eslaves o el grec o el turc ha fet que la seva evolució fos distant a la de les altres llengües romàniques.

Com que és evident que la cultura és una oportunitat per aprendre i per aprendre llengua, portar un poema de Sorescu a l’aula si tens alumnes romanesos, pot ser una oportunitat per aconseguir aquest vincle que volem establir amb els alumnes.

Si vols entendre’t amb algú parleu una llengua comuna, si li vols arribar al cor, parla-li amb la seva llengua.

Vull compartir una frase del poeta que en el pròleg de Per entre els dies, Francesc Parcerisas cita:

La poesia no canvia res, però produeix una il·lusió de canvi, i l’home necessita les il·lusions.- Marin Sorescu

En Xavier també ens va parlar de la nova generació de cineastes que s’empoderaven del seu potencial per mostrar de manera crítica la realitat del país i ens en va mostrar alguns fragments:

Deixo l’enllaç d’alguns materials que en Xavier va comentar i que molts ja coneixem:

Hi afegeixo aquest document resum que m’ha semblat que ampliava la informació:

El romanès



I també hi afegeixo alguns articles que en Xavier té publicats a la xarxa:

 

Per acabar, vull dir que mentre nosaltres apreníem sobre la història, la cultura i la llengua dels romanesos,  al cementiri de Manresa hi traslladaven les restes de Joaquim Amat-Piniella.