Vídeo i literatura, “Videolit”

videolits

La primera vegada que vaig sentir a parlar de videolits va ser en una conferència que Laura Borràs (@LauraBorras) va fer a Sabadell i  en la que, com sempre fa, va ordir els textos amb les imatges i els àudios per crear la seva pròpia narració, els va teixir seguint els fils que confeccionen la seva mirada profunda dels escriptors i la seva obra (Laura, no he pogut localitzar el videolit que ens vas mostrar, però era espectacularment bonic).

Antoni de la Torre (@Verbascripta ) ha publicat recentment en el seu bloc La Paraula Vola un apunt molt interessant i complet sobre els vídeolits: El poder dels videolits per a recrear una lectura. Us el recomano, veureu que hi aporta la seva reflexió com a docent i diversos videolits, alguns fets pels seus alumnes. A més, hi enllaça el treball i les aportacions de Sandra Hurtado (@SandraHurtadoe) sobre el poder dels videolits com a eina d’aprenentatge.

Cada vegada amb més potència i impacte construïm o relatem les nostres vivències, experiències i emocions amb la suma dels llenguatges que tenim a l’abast. Fem fotografies, hi afegim text, les acompanyem de música i construïm una narrativa en format audiovisual, que podem crear amb el mòbil que portem a sobre. El llenguatge multimèdia, multimodal ja forma part de les nostres vides quotidianes, per tant, també el podem o l’hem d’incorporar en les nostres vides formatives.

Videolit.org defineix el videolit com una càpsula audiovisual que s’articula a partir d’un text literari, que s’inclou en les estratègies d’aprenentatge actiu a través d’un projecte de creació.

Així doncs, podem dir que el videolit és una creació audiovisual breu que segueix el fil conductor d’un text o d’un fragment literari, és una creació artística que suma diversos llenguatges i que es crea desconstruint un text i per reconstruir-lo novament en un altre llenguatge.

El vídeolit, per tant, és un recurs potent d’aprenentatge, un recurs que permet treballar i analitzar un text literari de manera atractiva, significativa i productiva. Un recurs que permet fer propostes didàctiques a partir de la:

a)      Creació: analitzar, treballar, interpretar i recrear un text literari.

b)      Lectura: analitzar, treballar, interpretar el text literari accedint-t’hi a través  d’un altre llenguatge.

M’agrada donar valor al vídeolit perquè, a més d’establir vincles emocionals entre les persones i les cultures a través de la interpretació de l’obra literària, també té un gran potencial didàctic per treballar i adquirir competència digital, lectora, escrita, d’anàlisi, de percepció, de concisió, de recursos lèxics, lingüístics, de recerca, etc. Els objectius d’aprenentatge que ens podem proposar són infinits i adaptables a cada nivell i a cada context.

No us perdeu els videolits que hi ha en el web de l’Any Sales, Calders, Tisner i que van crear Aleix Cort i Cori Pedrola, membres del Grup de Recerca Hermeneia i creadors de Videolit.org.

També vull mostrar un treball bonic que va fer Laia Llobera (@LaiaLlobera) amb el seu grup d’alumnes del Bàsic 3 al CNL de l’Hospitalet en el context del Dia Mundial de la Poesia, un videolit o videopoema per treballar Espriu:

 

Lectures interessants:

Hurtado S. (2009) El poder del videolit com a eina educativa, Videolit.org

Hurtado S. (2009) El poder del videolit, UOC

Cort A. Pedrola C. (2012), Écfrasis, videolit y docencia, a Discursos sobre arte digital, eumed.net

Els àlbums il·lustrats, literatura per aprendre llengua

autores-11-ultimorefugioLa literatura, que ha estat poc present durant uns anys en les programacions de llengua catalana per a adults, va recuperant el lloc que li pertoca. Cada vegada es fan més propostes didàctiques que vinculen la literatura amb l’aprenentatge de la llengua, propostes que s’abasteixen de textos literaris per conèixer, comprendre i cohesionar les cultures de l’aula i per generar emocions que afavoreixin l’aprenentatge i l’ús de la llengua.

Poder participar en els contextos literaris de fora de l’aula com les celebracions dels escriptors de l’any, el Dia Mundial de la Poesia, etc. facilita el contacte i el vincle emocional dels alumnes amb les obres literàries i, en aquest cas, la literatura es converteix en un pont entre cultures, un pont que connecta la comprensió de la cultura propera o llunyana i l’aprenentatge de la llengua.

En aquest nou context, que incorpora la literatura per aprendre llengua, els àlbums il·lustrats encara ens resulten poc familiars. Es tracta de llibres escrits sobretot en llenguatge visual, que afavoreixen la connexió dels coneixements previs dels lectors adquirits en diferents llenguatges (visual, audiovisual, textual…)  amb la nova llengua i cultura d’aprenentatge. Són llibres que narren històries que emocionen, aixopluguen i cohesionen lectors.

Així doncs, l’àlbum il·lustrat m’ha semblat un gènere literari molt adequat per aprendre llengua en el context de l’acolliment lingüístic. El llenguatge visual, que és compartit per tots els  aprenents, fa possible una lectura sense dificultats de comprensió, sense les barreres lingüístiques que hi poden haver en un nivell inicial. Els àlbums il·lustren, descriuen, narren històries que generen emocions, nous coneixements, diversos punts de vista i, per tant, són lectures que faciliten la pràctica comunicativa, l’intercanvi de les interpretacions i de les vivències des de la pròpia cultura. Aquest intercanvi cultural i emocional juntament amb l’experiència d’aprendre entre iguals cohesiona els grups diversos culturalment. A més, també tenen un potencial significatiu per aprendre lèxic, nocions lingüístiques, pronunciació, en definitiva, per aprendre llengua significativament.

Els àlbums il·lustrats, doncs, són un bon recurs per a les aules plurilingües, aquest intercanvi de punts de vista, d’interpretacions i d’emocions facilita l’empatia i la suma dels coneixements i experiències dels aprenents, estableix vincles emocionals i cohesiona la diversitat de l’aula.

El meu descobriment dels àlbums il·lustrats va acompanyat del descobriment d’un llibre que he ressenyat per a la revista Articles i que sortirà properament, La literatura que acoge: inmigración y lectura de álbumes. Un llibre de diversos autors, coordinat per T. Colomer i M. Fittipaldi, en el que s’hi presenten investigacions realitzades a les aules d’acollida, que configuren un marc teòric referencial,  i també s’hi mostren propostes temptadores per treballar la lectura dels àlbums a l’aula.

 

Alguns exemples d’àlbums il·lustrats són els de Shaun Tan, un il·lustrador australià que atrapa els seus lectors amb històries ben dibuixades:

Emigrantes, és un bon exemple d’àlbum per mostrar que les aparents distàncies o diferències deixen d’existir quan ens emocionem de manera similar. Una narració que mostra el fet migratori i que permet entendre’l des de totes les perspectives (emigrar, immigrar, acollir…) .

L’arbre vermell, per mostrar sentiments i emocions compartides. El trailer del curt

La cosa perduda, per reflexionar sobre aquelles petites coses que tenen valor:

Una vegada més he de dir que estar connectada em permet fer aquest camí vital PLE d’aprenentatges. Vull agrair a la Mireia Manresa i a la Carme Duran que m’hagin donat la possibilitat de conèixer aquest gènere. La xarxa et fa aquests regals meravellosos.

===

Il·lustració de Roberto Inoccenti per a El último refugio, de J. Patrick Lewis: http://www.imaginaria.com.ar/2008/05/roberto-innocenti/

Colomer, Teresa; Martina Fitttipaldi (coords.) (2012). La literatura que acoge. Inmigración y lectura de álbumes ilustrados.“Parapara” núm. 5. Barcelona/Caracas: Banco del Libro-GRETEL, amb el patrocini de la Fundación SM