Dia Mundial de la Poesia. Cartes creuades

Un any més, celebro amb en Joan Vilarnau el Dia Mundial de la Poesia:

Potser només ets l’ombra rient i fugitiva
d’un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t’he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t’he fet encesa i viva.

Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d’aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s’hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t’hauré amat carnal i eterna;
fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Carles Riba, del Primer Llibre Estances

 

Estimada Carme,

Enguany aquest Dia Mundial de la Poesia et vull regalar aquest poema de Carles Riba. Et deus preguntar per què he triat justament aquest poema i no qualsevol altre. Per fer-ho, m’he de remuntar molts anys enrere, i et parlaré de la meva mare, que ens va deixar ja fa 22 anys! La meva mare també era filòloga i era feliç encomanant el gust per la lectura sobretot entre la gent jove. Als seus fills sempre ens demanava què ens semblaven els llibres que llegíem i la nostra opinió l’ajudava a recomanar o no llibres entre els seus alumnes. Va ser aquí de les primeres a eliminar els controls de lectura, i la veritat és que ens feia viure intensament la lectura amb les preguntes que ens plantejava, els suggeriments, les recomanacions…

Jo vaig treure d’ella la seva part més lingüística i el meu germà la seva part més literària. Ella va fer aportacions interessants en tots dos camps. La poesia també la vivia molt, a través d’ella vaig entrar en aquest món, tot i que el vaig viure amb molta més intensitat posteriorment. Suposo que ara ja pots endevinar la connexió amb aquest poema. La meva germana fins i tot va fer una samarreta (i la venia!) amb la primera estrofa.

Fa tres anys vam tenir una conversa virtual en què ens explicàvem què significa per nosaltres la poesia. Doncs bé, en aquest poema hi trobo algunes respostes: les emocions més intenses les solem viure, i després s’acaben. El poeta és capaç d’immortalitzar-les en paraules i poder-les reviure sempre. És com poder agafar aquestes emocions i tenir-les tancades en una capseta per poder-les ensumar de tant en tant, igual que jo feia fa uns anys, quan encara tenia una ampolla de la colònia que es posava la meva àvia, i l’ensumava i la sentia allà amb mi.

No t’ho he dit mai, però tens moltes coses de la meva mare. Sou dues dones fortes, amb caràcter, íntegres, apassionades per donar als altres, per innovar. Totes dues esteu al món de la llengua i al de l’ensenyament. Però també en tu trobo la persona intel·ligent i brillant que era ella. No et diré que vegi en tu una mare, naturalment! Tu ets una bona amiga, i ets algú amb qui tinc molta complicitat, i de qui he après moltes coses importants (com l’efecte Bové!). Espero que t’agradi el poema!

==========================================================================

UNA HISTÒRIA D’AMOR

 

Va començar a l’ombra de plàtans i til·lers
ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
un cop l’any, i ginesta.
Durava encara quan,
campaneta de plata, la veu clara dels néts
ens abocava a doll l’aigua de la infantesa
als càntirs del record, i la tendresa nova
amb frescor de rosada pellava les ferides
del temps.
Encara dura, com una melodia
trobada en vells papers, i no sencera,
adaptada amb esforç, perquè no es perdi
per a veu i record.

Maria Àngels Anglada, a Poesia Completa

 

Estimat Joan,

Un any més compartim el Dia Mundial de la Poesia amb poesia. Sempre m’ha agradat que el celebréssim junts, fent un escrit, un vídeo o anant a visitar una gran poeta, com vam fer l’any passat, quina sort vam tenir.

Aquest any, que hem decidit regalar-nos un poema, he triat Una història d’amor de Maria Àngels Anglada, dona, poeta, filòloga… i te’l dedico, Joan, amic. Perquè sempre he sentit la nostra amistat com una història d’amor, que ja fa unes quantes primaveres que dura, i encara dura, com una melodia… i durarà amb la tendresa que ens regalarà el record. Fa temps et vaig dedicar un poema de Montserrat Abelló, te’n recordes? Sempre ens ha acompanyat la poesia, la paraula, la música, la complicitat… No em sé imaginar sense la teva veu, sense la teva música, sense el passeig de primavera amb el confort de la mirada. Mirar-te als ulls i trobar-hi saviesa, calidesa, sensibilitat, generositat… és un regal meravellós que m’ha fet la vida. Gràcies per ser a prop en tants moments especials. T’estimo, amic, i espero que t’agradi aquest poema.

Carme

 

Llengua i Immigració

jorllenguaimmigracio1He intentat recollir algunes de les idees presentades a les conferències de la VII Jornada de Llengua i Immigració, organitzada pel Consell Comarcal de l’Anoia amb la col·laboració del Servei Comarcal de Català de l’Anoia (@cpnlsccanoia) a Igualada, el 7 de novembre de 20014.

1. Informe de les persones migrants a Catalunya

En primer lloc, Quim Brugué (@quimbrugue) va presentar els 10 punts clau que es constaten a l’Informe de les persones migrants a Catalunya del Departament de Benestar Social i Família:
1 – Catalunya ha estat i és, encara, un espai receptor d’immigració (percentatges rellevants i estables de persones estrangeres). Reconèixer que som una societat de fluxos, d’arribades, d’anades…
2 – La distribució territorial és desigual, heterogènia. El treball des del territori ha d’estar ben articulat que permetin intervenció local. Actuar conjuntament.
3 – Catalunya acull moltes persones migrants però no mostra les necessitats dels immigrants. Diferències entre població autòctona i població estrangera.
4 – La integració és un fenomen multidimensional: laboral, econòmica, familiar, política, cultural, informativa, educativa.
5 – La integració és un fenomen subjectiu. Moltes percepcions.
6 – Factors clau de la integració, llengua, treball i les xarxes socials.
7 – Papers i xenofòbia: els límits per a la integració. El periple dels papers…
8 – Les institucions catalanes davant el repte de la integració. Política no de fronteres sinó més lligada a l’acollida. Visió transversal de la immigració. Disposem d’un pla transversal amb més solera… Plans d’immigració, de participació… Els ajuntaments han estat molt actius, experiència en polítiques d’acollida… Potser fins ara molt reactiva i ara caldria una mirada més travada, més estratègica…
9 – Conèixer la realitat: avaluar les polítiques d’immigració. Detectar buits, avaluar l’impacte
10 – Impacte de la crisi sobre el procés d’integració. La crisi afecta negativament.

jorllenguaimmigracio

2. Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola?

Carme Junyent, presidenta del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades o GELA, presenta el resultat de l’estudi Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola?* Un estudi sobre les llengües i migracions a les escoles de l’Anoia, basat en un qüestionari passat al professorat de secundària, a pares i mares, a regidors i a directors d’escoles de primària i amb l’objectiu d’estudiar “el coneixement de la diversitat lingüística de l’entorn, la percepció i la visibilitat de la immigració i la presència que les llengües d’aquesta immigració han de tenir a l’àmbit escolar”, com diu a la introducció.

He de dir que la Carme em va emocionar quan va felicitar el CPNL per la gran tasca que ha fet a les aules de català. Va comentar que, cada vegada més, a la universitat té alumnes procedents d’altres territoris i d’altres llengües i a la seva biografia lingüística que els demana, el professorat del Consorci sempre hi surt molt ben parat. És evident que ser professor al Consorci és un repte enriquidor i molt agraït.

Sobre l’estudi, esmento algunes anotacions que vaig prendre de les conclusions que la Carme va exposar (i que caldria ampliar amb la lectura del llibre):

1. Els regidors dels ajuntaments estan força informats de la diversitat lingüística dels seus pobles.
2. Als instituts sovint s’associa diversitat lingüística en conflictivitat.
3. Presència de prejudicis, per això cal molta formació, especialment entre el professorat de matèries no relacionades amb l’ensenyament de la llengua.
4. Els professors dels instituts que més coneixen la realitat lingüística del seu entorn són els de llengua.
5. Els estudiants desconeixen la realitat i diversitat lingüística de l’entorn.
6. L’excessiva mobilitat del professorat fa que no s’impliquin amb la diversitat lingüística del centre o de l’entorn.

Experiències o bones pràctiques

Finalment, es van presentar tres experiències molt interessants, una del CNL Àrea de Reus Miquel Ventura, sobre l’aprenentatge i ús de la llengua mitjançant la construcció d’una obra de teatre amb alumnes. Una altra d’alfabetització amb alumnes del Maresme a l’Escola d’Adults Els Tarongers. I finalment, l’experiència del programa de Voluntariat per la Llengua al Centre Penitenciari Lledoners.

Una vegada més, cal felicitar el Consell Comarcal de l’Anoia i el SCC de l’Anoia per l’organització anual d’aquesta jornada que pretén que diferents agents vinculats directament amb la immigració, l’aprenentatge i la llengua pugui reflexionar i compartir experiències sobre temes de màxima importància.


*P. Comelles, M. C. Junyent, et al. (2014) Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola? Un estudi de representacions lingüístiques a l’Anoia. Barcelona, Quaderns per a l’anàlisi núm. 38, Horsori Editorial

Voluntària de la campanya ARA ÉS L’HORA

consulta2
Com cada any, quan deixes enrere la calma de les vacances d’estiu, l’activitat es torna frenètica, i aquesta tardor més que mai. Molts de nosaltres, a més de les activitats habituals de la feina, estem pendents i preparats per fer qualsevol cosa perquè avanci el procés del nostre poble cap a la llibertat. Així que, com si no tingués prou feina, vaig decidir inscriure’m com a voluntària de la campanya ARA ÉS L’HORA 9N FEM UN PAÍS NOU i participar a la Gigaenquesta.

He de ser sincera i dir que sortir a fer el porta a porta a les 7 de la tarda, tenint en compte que surto de casa a les 7 del matí per anar a treballar, em va fer una mica de mandra. De totes maneres, era qüestió de no pensar-s’ho gaire i amb en Jordi vam sortir a fer la tasca encomanada, 48 portes tots dos entre els dos dies. La sorpresa va ser que els dos vespres vaig arribar a casa cansada, però plena de satisfacció. Vull felicitar l’ANC i l’Òmnium per la modèlica organització de la tasca, una vegada més tot ben preparat, tot ben explicat, tot previst…Només vam dedicar un matí de dissabte per rebre la informació i la documentació, i ja ho teníem tot a punt per començar.

De l’experiència vull compartir que m’han semblat interessantíssimes les reaccions de la gent quan truques a casa seva. Alguns no hi eren, d’altres no ens obrien (pocs), però la majoria dels que obrien contestaven l’enquesta sense cap problema i amb il·lusió. Nosaltres, entre els dos dies hem aconseguit 17 enquestes, n’estem prou contents. Quan ens han obert la porta ens hem trobat persones molt grans, persones grans i persones joves, persones de llengües diverses, dones, homes, parelles… Una dona romanesa, quan vam arribar a la pregunta de la llengua s’hi va sentir molt reflectida i ens va explicar que havia fet cursos de català al Consorci per a la Normalització Lingüística i que ja havia acabat el nivell D (actual C2), us podeu imaginar la meva cara de satisfacció? En una altra porta ens va obrir un home gran i ens va dir que era germà de… i per no dir el nom diré que el seu germà va tenir un càrrec molt important al Parlament, també ens va fer il·lusió. Una dona no volia sortir perquè ens deia que anava en pijama, però al final no se’n va poder estar i va sortir. En una altra porta ens va obrir una noia i en acabar l’enquesta, quan li vam donar l’obsequi per haver respost (uns post-its amb el lema de la campanya ARA ÉS L’HORA) ens va dir irònicament que el regalaria a la seva cap, que era molt del PP. Una família, quan ens va veure a la porta, va saltar literalment d’alegria, estaven molts contents que fóssim allà, somreien i ens van voler fer fotos, quina gràcia. A totes les cases ens hem quedat a la porta, consigna organitzativa, però en una no ens va quedar més remei que passar al menjador on hi havia una senyora gran amb el seu fisioterapeuta, ella ens ho va demanar. En general, tothom t’agraeix que dediquis un temps personal per a tots, per a Catalunya, per aconseguir un país nou. No cal dir que, com totes les tasques de voluntariat, haver-ho fet t’omple de satisfacció . Com que encara hi sou a temps, us recomano que ho proveu!