A primers de maig , el meu fill gran em va dir que s’havia matriculat a un curs gratuït d’Internet, un MOOC (Massive Online Open Course) de la plataforma Coursera. La veritat és que vaig posar cara de felicitat, no només perquè em satisfà l’interès que té per formar-se, sinó perquè la nostra proximitat em permetria conèixer més directament aquests cursos i observar les seves reaccions i valoracions com a aprenent. És a partir d’aquesta mirada observadora que faig un breu balanç del primer contacte directe amb els MOOC, sense deixar de banda els diferents punts de vista que es debaten a la xarxa.
Són realment un model disruptiu de l’aprenentatge?
El que els fa disruptius és que un dels seus puntals filosòfics sigui no tenir uns resultats prèviament definits. Els resultats, el camí i els continguts els tria l’aprenent, que és el veritable protagonista d’aquest escenari. Si el MOOC preveu objectius i resultats serà menys disruptiu i més proper a un curs clàssic a distància.
A hores d’ara ja sabem que hi ha diverses plataformes que ofereixen MOOC i cadascuna se centra en un model educatiu diferent, unes centren més l’aprenentatge en l’exploració i en les connexions que es produeixen a la xarxa (connectivisme), altres a partir del plantejament de tasques (constructivisme) i d’altres, més clàssiques, a partir de la transmissió de continguts (instructivisme). La implicació de la xarxa de relacions i de connexions va de més a menys grau en aquests tres models.
El que es diu de Coursera és que es tracta d’una plataforma emmarcada en el darrer model educatiu, el més clàssic, i el que em proposo és observar el seu procés i progrés en aquest curs a partir dels valors de tots els models.
Per emmarcar el curs que fa, diré que els pares intentem que els fills tinguin oportunitats per formar-se en allò que a nosaltres ens hauria agradat aprendre. A casa ens vam decantar per la música, ens va semblar que si tenien un bon coixí musical viurien la vida d’una altra manera. La veritat és que ha donat els seus fruits, tots dos, cadascun a la seva manera, dediquen una bona part del seu temps a la música. Tot això ho explico perquè el MOOC que ha triat està relacionat amb aquesta passió, es tracta d’un curs per adquirir tècnica per improvisar, a l’estil del jazz.
Per entendre una mica més l’èxit o el fracàs d’aquesta experiència, m’he plantejat dues preguntes:
- Què l’ha motivat a inscriure-s’hi?
– El professor, en Gary Burton, músic, compositor i educador, al seu entendre un dels grans del jazz. Entre altres alumnes ha tingut Pat Metheny, qui no voldria tenir el mateix professor que Pat Metheny? Es va documentar i va descobrir que, a banda de ser un gran músic, en Gary Burton és molt bon professor, no només de cursos presencials, la valoració dels que fa a través de la xarxa és molt bona.
– L’objectiu i el contingut, adquirir tècniques musicals per saber improvisar.
– La gratuïtat, ell va considerar que era una oportunitat poder seguir aquest curs sense cost. La gratuïtat va ser un valor afegit, no un motiu d’infravaloració del curs.
– L’especificació dels destinataris, s’hi va sentir reflectit, els seus coneixements de música li permetrien poder-lo seguir i la seva pràctica formativa en entorns virtuals també.
– L’autoconeixement, sap que és disciplinat, ja ha fet bastants cursos en línia, té un bon domini de la xarxa, sap buscar, relacionar-se en els fòrums, etc.
Per resumir, podem dir que el que l’ha fet decidir és la seva passió per la música, la seva necessitat de millorar aspectes d’improvisació, l’oportunitat de tenir aquest professor i la gratuïtat . El nom i la fama del professor ha tingut un pes específic per fer la inscripció. Tenir o no tenir un certificat determinat no li preocupa, el que ell valora i desitja és tenir més tècnica i ser més competent fent improvisacions quan toca la guitarra o el piano.
2. Amb què s’ha trobat i què ha anat descobrint durant el curs?
– Massiu: en el curs hi ha molts inscrits, molts vol dir més de 40.000.
– Diversitat: els alumnes són de tot el món, alumnes de molts nivells diferents, de llengües diferents, amb diferent grau de participació i d’interacció… , n’hi ha tants que molts són bons músics, fins i tot professionals .Tots hi caben i aprenen segons el seu grau de participació.
– Organització: el curs s’organitza en cinc setmanes. Cada dilluns el professor penja un tema nou, que consta d’uns vídeos explicatius i demostratius, de la tasca que han de fer per practicar la tècnica i de tests per saber el grau d’aprenentatge . Així doncs, qui decideix l’itinerari i els continguts d’aprenentatge (què, com i quan) és el professor, no l’aprenent. En aquest sentit segueix un model clàssic de l’ensenyament a distància.
– Tasques: cada setmana una tasca, cada tasca és una composició musical a partir d’una proposta que fa el professor. També ha de valorar les composicions d’altres alumnes i respondre alguns tests autoavaluatius.
– Interacció: el professor no pot fer el seguiment de cada alumne, els aprenents no estableixen cap relació directa amb el professor ni cap interacció amb ell. La interacció s’estableix entre els alumnes del curs, els espais de fòrum es converteixen en grans àgores per compartir coneixement, documentació, recursos, són espais de debat, de reflexió i d’enriquiment… L’intercanvi de comentaris sobre les tasques, pràctiques fetes o altres aportacions musicals són el punt de partida de les interaccions en els Fòrums. Aquest és un dels valors afegits del curs, l’enriquiment que es produeix a partir de les aportacions dels aprenents, que segons el meu fill és més que interessant.
– Avaluació o millor coavaluació: cada aprenent ha de comentar quatre pràctiques d’altres aprenents i m’agrada veure el poc valor que dóna als comentaris políticament correctes i en canvi la importància que adquireixen les reflexions que aporten nous coneixements. A més dels comentaris de les pràctiques, s’han de puntuar entre ells a partir d’una rúbrica i també hi ha propostes de tests avaluatius. Així doncs, els comentaris, el procés reflexiu de l’aprenentatge, els testos, la valoració a través de la rúbrica són els elements que aporten informació del progrés dels aprenents, sempre a partir de la guia que aporta el professor, per tant, a través d’una mirada més instructiva.
– Repte: el curs és més difícil del que s’havia imaginat, per tant, li suposa un esforç que li fa mantenir l’interès.
– Obert: tota la documentació que aporta el professor és consultable per a tothom del curs, de la mateixa manera que tothom pot veure/escoltar les composicions o els treballs de tots els alumnes del curs… Tot és a la vista de tots, però cal estar registrat a la plataforma i matriculat en aquest curs.
– Tecnologia, òbviament és el mitjà necessari per poder seguir el curs. Cal un domini de les eines TIC.
– Xarxa: li permet entrar en una xarxa de músics del món interessats pels mateix tema.
– Llengua: practica anglès i anglès específic en contextos de formació.
Per resumir, podríem dir que mentre va fent el curs, valora molt aprendre entre músics de bon nivell, s’ha fet conscient de quin tipus de comentaris serveixen per aprendre, tant els que li fan com els que ell ha de fer, per tant, aprèn a escoltar i a valorar altres composicions. Valora molt el seu enriquiment a partir de les interaccions que es produeixen en els Fòrums. No és un curs que li permeti anar al seu aire, és un curs que planteja un inici i un final i un procediment determinat per aprendre. Ell agraeix aquesta organització, l’estructura del curs i la possibilitat de seguir un fil conductor i considera que els espais dels fòrums són un valor afegit de la proposta formativa.
De moment, la valoració del que ha après fins ara és molt alta i la suma del desig per aprendre a improvisar, més la seva actitud positiva davant del que aprèn, més l’esforç que li suposa, ha donat uns resultats de motivació molt satisfactoris.
Les respostes de les dues preguntes que m’he fet, em faran revisar algunes de les meves propostes a l’assignatura de la UOC, aquest ha de ser el meu aprenentatge d’aquesta mirada particular. Sense comptar amb la massivitat dels MOOC i tenint en compte que hi plantejo un model constructivista de l’aprenentatge, miraré de reorganitzar les tasques perquè l’aprenentatge sigui més autònom, procuraré fer més propostes de coavaluació i d’autoavaluació, i que els comentaris reflexius no siguin només del seu aprenentatge sinó també de les pràctiques de companys. I el repte de cada curs serà trobar fórmules perquè els alumnes s’adonin del valor que té sumar el coneixement de tots, per tant de compartir-lo.
==
Imatge: algunes guitarres de casa
