Una mirada particular dels MOOC

guitarresA primers de maig , el meu fill gran em va dir que s’havia matriculat a un curs gratuït d’Internet, un MOOC (Massive Online Open Course)  de la plataforma Coursera. La veritat és que vaig posar cara de felicitat, no només perquè em satisfà l’interès que té per formar-se, sinó perquè la nostra proximitat em permetria conèixer més directament aquests cursos i observar les seves reaccions i valoracions com a  aprenent. És a partir d’aquesta mirada observadora que faig un breu balanç del primer contacte directe amb els MOOC, sense deixar de banda els diferents punts de vista que es debaten a la xarxa.

Són realment un model disruptiu de l’aprenentatge?

El que els fa disruptius és que un dels seus puntals filosòfics sigui no tenir uns resultats prèviament definits. Els resultats, el camí i els continguts els tria l’aprenent, que és el veritable protagonista d’aquest escenari. Si el MOOC preveu objectius i resultats serà menys disruptiu i més proper a un curs clàssic a distància.

A hores d’ara ja sabem que hi ha diverses plataformes que ofereixen MOOC i cadascuna se centra en un model educatiu diferent, unes centren més l’aprenentatge en l’exploració i en les connexions que es produeixen a la xarxa (connectivisme), altres a partir del plantejament de tasques (constructivisme) i d’altres, més clàssiques, a partir de la transmissió de continguts (instructivisme). La implicació de la xarxa de relacions i de connexions va de més a menys grau en aquests tres models.

El que es diu de Coursera és que es tracta d’una plataforma emmarcada en el darrer model educatiu, el més clàssic, i el que em proposo és observar el seu procés i progrés en aquest curs a partir dels valors de tots els models.

Per emmarcar el curs que fa, diré que els pares intentem que els fills tinguin oportunitats per formar-se en allò que a nosaltres ens hauria agradat aprendre. A casa ens vam decantar per la música, ens va semblar que si tenien un bon coixí musical viurien la vida d’una altra manera. La veritat és que ha donat els seus fruits, tots dos, cadascun a la seva manera, dediquen una bona part del seu temps a la música. Tot això ho explico perquè el MOOC que ha triat està relacionat amb aquesta passió, es tracta d’un curs per adquirir  tècnica per improvisar, a l’estil del jazz.

Per entendre una mica més l’èxit o el fracàs d’aquesta experiència, m’he plantejat dues preguntes:

  1. Què l’ha motivat a inscriure-s’hi?

–          El professor,  en Gary Burton,  músic, compositor i educador, al seu entendre un dels grans del jazz. Entre altres alumnes ha tingut Pat Metheny, qui no voldria tenir el mateix professor que Pat Metheny?  Es va documentar i va descobrir que, a banda de ser un gran músic, en Gary Burton és molt bon professor, no només de cursos presencials, la valoració dels que fa a través de la xarxa és molt bona.

–          L’objectiu i el contingut, adquirir tècniques musicals per saber improvisar.

–          La gratuïtat, ell va considerar que era una oportunitat poder seguir aquest curs sense cost. La gratuïtat va ser un valor afegit, no un motiu d’infravaloració del curs.

–          L’especificació dels destinataris, s’hi va sentir reflectit, els seus coneixements de música li permetrien poder-lo seguir i la seva pràctica formativa en entorns virtuals també.

–          L’autoconeixement, sap que és disciplinat, ja ha fet bastants cursos en línia, té un bon domini de la xarxa, sap buscar, relacionar-se en els fòrums, etc.

Per resumir, podem dir que el que l’ha fet decidir és la seva passió per la música, la seva necessitat de millorar aspectes d’improvisació, l’oportunitat de tenir aquest professor i la gratuïtat . El nom i la fama del professor ha tingut un pes específic per fer la inscripció. Tenir o no tenir un certificat determinat no li preocupa, el que ell valora i desitja és tenir més tècnica i ser més competent fent improvisacions quan toca la guitarra o el piano.

2.  Amb què s’ha trobat i què ha anat descobrint  durant el curs?

–          Massiu: en el curs hi ha molts inscrits, molts vol dir més de 40.000.

–          Diversitat: els alumnes són de tot el món, alumnes de molts nivells diferents, de llengües diferents, amb diferent grau de participació i d’interacció… , n’hi ha tants que molts són bons músics, fins i tot professionals .Tots hi caben i aprenen segons el seu grau de participació.

–          Organitzacióel curs s’organitza en cinc setmanes. Cada dilluns el professor penja un tema nou, que consta d’uns vídeos explicatius i demostratius,  de la tasca que han de fer per practicar la tècnica i de tests per saber el grau d’aprenentatge . Així doncs, qui decideix l’itinerari i els continguts d’aprenentatge (què, com i quan) és el professor, no l’aprenent. En aquest sentit segueix un model clàssic de l’ensenyament a distància.

–          Tasques: cada setmana una tasca, cada tasca és una composició musical a partir d’una proposta que fa el professor. També ha de valorar les composicions d’altres alumnes i respondre alguns tests autoavaluatius.

–          Interacció: el professor no pot fer el seguiment de cada alumne, els aprenents no estableixen cap relació directa amb el professor ni cap interacció amb ell. La interacció s’estableix entre els alumnes del curs, els espais de fòrum es converteixen en grans àgores per compartir coneixement, documentació, recursos, són espais de debat, de reflexió i d’enriquiment…  L’intercanvi de comentaris sobre les tasques, pràctiques fetes o altres aportacions musicals són el punt de partida de les interaccions en els Fòrums. Aquest és un dels valors afegits del curs, l’enriquiment que es produeix a partir de les aportacions dels aprenents, que segons el meu fill és més que interessant.

–          Avaluació o millor coavaluació: cada aprenent ha de comentar quatre pràctiques d’altres aprenents i m’agrada veure el poc valor que dóna als comentaris políticament correctes i en canvi la importància que adquireixen les reflexions que aporten nous coneixements. A més dels comentaris de les pràctiques, s’han de puntuar entre ells a partir d’una rúbrica  i també hi ha propostes de tests avaluatius.  Així doncs, els comentaris, el procés reflexiu de l’aprenentatge, els testos, la valoració a través de la rúbrica són els elements que aporten informació del progrés dels aprenents, sempre a partir de la guia que aporta el professor, per tant, a través d’una mirada més instructiva.

–          Repte: el curs és més difícil del que s’havia imaginat, per tant, li suposa un esforç  que li fa mantenir l’interès.

–          Obert: tota la documentació que aporta el professor és consultable per a tothom del curs, de la mateixa manera que tothom pot veure/escoltar les composicions o els treballs de tots els alumnes del curs… Tot és a la vista de tots, però cal estar registrat a la plataforma i matriculat en aquest curs.

–          Tecnologia, òbviament és el mitjà necessari per poder seguir el curs. Cal un domini de les eines TIC.

–          Xarxa: li permet entrar en una xarxa de músics del món interessats pels mateix tema.

–          Llengua: practica anglès i anglès específic en contextos de formació.

Per resumir, podríem dir que mentre va fent el curs, valora molt aprendre entre músics de bon nivell, s’ha fet conscient de quin tipus de comentaris serveixen per aprendre, tant els que li fan com els que ell ha de fer, per tant, aprèn a escoltar i a valorar altres composicions. Valora molt el seu enriquiment a partir de les interaccions que es produeixen en els Fòrums. No és un curs que li permeti anar al seu aire, és un curs que planteja un inici i un final i un procediment determinat per aprendre.  Ell agraeix aquesta organització, l’estructura del curs i la possibilitat de seguir un fil conductor i considera que els espais dels fòrums són un valor afegit de la proposta formativa.

De moment, la valoració del que ha après fins ara és molt alta i la suma del desig per aprendre a improvisar, més la seva actitud positiva davant del que aprèn, més l’esforç que li suposa, ha donat uns resultats de motivació molt satisfactoris.

Les respostes de les dues preguntes que m’he fet, em faran revisar algunes de les meves propostes a l’assignatura de la UOC, aquest ha de ser el meu aprenentatge d’aquesta mirada particular. Sense comptar amb la massivitat dels MOOC i tenint en compte que hi plantejo un model constructivista de l’aprenentatge,  miraré de reorganitzar les tasques perquè l’aprenentatge sigui més autònom, procuraré fer més propostes de coavaluació i d’autoavaluació,  i que els comentaris reflexius no siguin només del seu aprenentatge sinó també de les pràctiques de companys.  I el repte de cada curs serà trobar fórmules perquè els alumnes s’adonin del valor que té sumar el coneixement de tots, per tant de compartir-lo.

==

Imatge: algunes guitarres de casa

Plantar, regar, estimar i recollir…

hortet

Ara que és primavera, les hortalisses del petit hort de casa creixen amb entusiasme, cada dia en Jordi les mima, les rega, les toca, les observa… en té cura amb il·lusió. Els enciams creixen entremig de les tomaqueres, de les cebes, d’alguna maduixera i de les flors que també hi ha en aquest petit hortet. Procurar la biodiversitat d’espècies fa que es redueixi el risc de malures i, com podeu veure en la imatge, totes les hortalisses creixen sanes.

M’agrada la metàfora de l’hort com a projecte de vida: plantar, regar, estimar i recollir. Omplim la nostra vida de planter o de projectes personals, professionals, socials, etc. amb la pretensió de créixer, d’aprendre i de recollir fruits com els del nostre hort. Plantar, regar, estimar i, per tant, recollir és un camí d’aprenentatges:

Aprendre és el camí, no el destí. Fer aquest camí és el que dóna sentit a la vida.

Quina és la nostra tasca d’horticultors per poder fer aquest camí ple d’aprenentatges? Fins a quin punt les emocions són importants per fer aquest camí?

Aprenem socialment, les persones ens necessitem per fer camins i per construir coneixement. En tots els processos d’aprenentatge (i en tots els PLE) és necessari que hi hagi persones connectades. Si tenim en compte que bona part del coneixement que generem es cultiva en entorns no formals (en els llocs on duem a terme l’activitat professional o social, en els espais de col·laboració, d’interacció i de creació) on els nodes (les persones) hi tenim un paper rellevant i on cal una bona connexió perquè es produeixi la sinapsi,  com és que moltes vegades desatenem la gestió de les emocions? Sense bones emocions no hi ha bona connexió, sense bona connexió no hi ha aprenentatge…

Per generar o cultivar coneixement, els equips, els líders o caps, les persones que formen part de comunitats han de ser capaços de:

–          Escoltar, interpretar, llegir, desenvolupar l’habilitat receptiva d’observar i d’entendre per aconseguir una mirada àmplia i completa del món. Entendre i  posar-se en el lloc de l’altre és necessari per establir bones connexions i, per tant, bones emocions i bons aprenentatges.

–          Aportar i recollir en les dues direccions,  l’hort reclama atenció i la retorna amb espècies, saber donar i saber rebre, generositat, voler aprendre i voler ensenyar per aprendre. El millor mestre/líder/cap és el que aporta coneixement per facilitar l’aprenentatge de l’equip i al mateix temps rep el coneixement de l’equip per aprendre, per tant, és el que promou el creixement personal de tots els membres de la comunitat. Si el punt anterior el centrava en l’habilitat receptiva, aquí es tracta de l’habilitat productiva, aportar i recollir implica fer, donar i rebre de manera recíproca.

–          Estimar els membres de la comunitat, establir relacions afectives i vincles emocionals. El creixement de les persones i també el creixement de les organitzacions serà molt més significatiu si entre l’equip hi ha vincles emocionals. Cal cultivar aquests vincles i per això, les emocions són importants. Hem d’aprendre a valorar, a expressar gratitud, a mostrar sinceritat, a intercanviar confiança i a ser generosos. La comunicació és fonamental per aconseguir confiança i bones connexions. Si estimes l’hort, els fruits que et donarà seran més saborosos.

–          Cultivar diversitat de plantes, d’hortalisses i de flors és una estratègia ecològica per mantenir la sostenibilitat de l’ecosistema de l’hort, aquesta diversitat és necessària perquè tot creixi sa i sense plagues. L’ecosistema d’una comunitat o d’un equip també requereix sumar la diversitat de coneixements, de punts de vista, d’estils, d’experiències…

Ja tens cura del teu hort?

===

Imatge: l’hort de casa!

 

La gramàtica: una eina necessària per aprendre a escriure?

greal2Aquest cap de setmana he assistit amb molt d’interès a les Jornades de Didàctica de la Llengua, La gramàtica: una eina necessària per aprendre a escriure? que ha organitzat el Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengua (Grup Greal) de la UAB. Tot i que majoritàriament els àmbits que hi han participat, com a ponents i com a assistents, són reglats (primària i secundària) m’ha semblat molt interessant comprovar que tots som en el mateix vaixell i que els dubtes i les reflexions que ens plantegem són similars.  El fet que en el Grup Greal no hi hagi adults (potser algun dia ens hi hauríem d’incorporar) fa que em senti com un peix fora de l’aigua, però és evident que compartir les experiències i les reflexions entre àmbits ens permet obrir camins i tenir una mirada més àmplia. M’ha satisfet enormement endur-me reflexions interessants, preguntes per respondre, propostes i idees per adaptar… També m’ha fet molta il·lusió trobar-m’hi mestres que van ser alumnes meves a  la UOC i altres col·legues de la xarxa, és evident que la connexió ens obre camins d’aprenentatge.

Una tarda, un matí i cinc ponències: la primera de Xavier Fontich, L’ensenyament de la gramàtica: un debat obert per situar-nos en el context actual de debat sobre l’ensenyament de la gramàtica. Les dues ponències següents contextualitzades a primària,  la de Maria Rosa Gil, amb el títol Quins coneixements gramaticals expliciten els aprenents de cicle inicial de primària?  ens ha mostrat que els infants parlen i observen la llengua amb el mateix interès i passió que observen les abelles o altres animals. La  Mariona Casas amb Explorem els valors del temps verbal del present a través de la interacció ha presentat diàlegs reflexius entre els alumnes a partir de frases construïdes en present, ens ha mostrat com el fet de parlar sobre la llengua els ajuda a pensar sobre la llengua, parlar per pensar, per tenir criteri.  La ponència d’en Jordi Pérez centrada a secundària,  Una nova manera de definir les categories gramaticals amb un plantejament innovador de  redefinir les categories gramaticals que proposa M. Josep Cuenca. Per acabar, la ponència de Felipe Zayas, Secuencia didàctica “Quien da razón del camino es porque andado lo tiene”, es tracta d’un SD adreçada a alumnes universitaris del Tecnológico de Monterrey   que havien de millorar la seva competència lingüística. Els plantejava a partir d’un text breu com el refrany, elaborar un altre text, un comentari, i ens ha mostrat com aquest comentari els servia per incorporar aprenentatges sobre llengua, sobre gramàtica. Tal com em va dir en Felipe quan ens acomiadàvem, és un model de SD molt adaptable a l’àmbit d’adults!

Defensar l’enfocament comunicatiu o per tasques o per projectes no vol dir en cap cas renunciar a ensenyar/treballar/aprendre gramàtica, però és cert que hem de trobar l’encaix entre el treball del text i el de la gramàtica. En Xavier Fontich es pregunta per què som creatius quan treballem el text, per què ens basem en la teoria de l’interès i l’entenem com un procés de construcció i, en canvi, per què quan fem gramàtica abandonem la creativitat, ens basem en la teoria de l’esforç i passem a ser transmissius? S’ha fet evident que ensenyar gramàtica de manera descontextualitzada, sense vincular-la a un ús o discurs concret, sense la implicació dels alumnes ni la interacció reflexiva no té sentit.

La conclusió que m’emporto de les Jornades, i diria que s’ha repetit en totes les ponències, és que perquè l’ensenyament de la gramàtica sigui significatiu, cal plantejar seqüències didàctiques que focalitzin la comprensió o producció d’un text i al mateix temps facin reflexionar sobre el funcionament de la llengua d’aquest text. Per tant, cal incorporar la reflexió metalingüística, especialment, mitjançant la interacció o el diàleg que permeti observar la llengua, la forma, les estructures lingüístiques del text i  adquirir coneixements gramaticals i metallenguatge.  En Fontich ha dit: Parlar per aprendre el que encara no sabem, incorporar l’oral exploratori” per investigar, per fer-nos preguntes sobre la llengua, per pensar…

 

Recomano:

Camps A. i Zayas F. (coord.) (2006) Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Editorial Graó, núm. 149