II Jornades aprendre llengües al segle XXI

Publicat el 30/06/2013 per Carme Bové

Enguany hem organitzat en el context de la formació del Consorci per a la Normalització Lingüística, les II Jornades aprendre llengües al segle XXI (#2jornadaens) i en la meva aportació a les conclusions i valoració de les jornades destaco que he recollit bones idees per seguir avançant el meu camí vital i professional. Tant la Guida Al·lès com l’Ana M. Margallo han insistit en la importància d’acompanyar l’aprenentatge, la Guida des de la metodologia i les estratègies, aportant a les tasques el modelatge metacognitiu (amb pautes interrogatives o amb marcadors gràfics) i la reflexió (amb el diari d’aula) perquè els aprenents siguin conscients del seu procés d’aprenentatge. L’Ana M. a partir de les emocions que generen les lectures i dels lligams o vincles que s’estableixen entre cultures i entre persones, amb l’objectiu també d’apropar-los la llengua i el seu aprenentatge, va fer una bona proposta per classificar els textos que haurem de tenir en compte en el futur.

Les bones pràctiques van ser una explosió d’idees i de llavors per seguir construint el futur de l’aprenentatge de la llengua. Propostes que relacionen el que fem a l’aula i el resultat que n’esperem a fora, com la imbrincació del projecte d’arrelament i de cohesió que proposa el CNL de Girona o com el treball d’actituds que fan al CNL de l’Heura o com el CNL de Barcelona proposa encarar l’ús del català fora de l’aula que amb el XatCat. Aquest any també amb moltes propostes TIC, que també uneixen el dins i el fora de l’aula, per exemple la proposta del CNL de Tarragona amb el Moodle, l’EducaPlay i el blog del CNL de l’Hospitalet Parlem català o els grups de Facebook i el curs Català 2.0 del CNL de Cornellà. I per acabar, propostes d’activitats a l’aula innovadores, que pretenen obrir nous camins per acompanyar l’aprenentatge de la llengua, com la del valor de la llengua oral a l’aula que va fer el CNL del Vallès Occidental 3, la de la radionovel·la i la dels guions que deriven a teatre que va fer el CNL Eramprunyà o les propostes interessants per treballar la lectura en parella a l’aula del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf.

El contacte amb l’exterior, saber què fan altres col·lectius és important i les conferències pretenen aportar aquesta mirada de l’aprenentatge de la llengua des d’altres àmbits, pretenen obrir portes. El coneixement, però, que generem amb les nostres pràctiques diàries és el que ens permet avançar i créixer com a comunitat, per això és fonamental compartir-lo!

En el wiki de les II Jornades anirem penjant les presentacions, els vídeos i les aportacions de tot el col·lectiu.

Notícia del CPNL

A l’estiu tota cuca viu!

Publicat el 22/06/2013 per Carme Bové

Aquests dies es respira, a la majoria de cases, un sentiment de final de curs, o perquè ens dediquem a l’ofici del mestratge o perquè tenim fills en edat escolar o perquè s’acaba el curs anual que hem cursat, en general tots vivim el Sant Joan com un final d’etapa. Arriba el bon temps, el dia és llarg, ja fa calor, deixem enrere els nostres alumnes i abans de tancar el curs, busquem amb ganes alguna llavor pel futur proper. Mirem l’oferta de jornades i trobem les II Jornades aprendre llengües al segle XXI del CPNL , la Jornada d’Intercomprensió lingüística de la UAB (llàstima que són el mateix dia) , les d’Espiral, les de la Comunitat Catalana de Webquest, les de Novadors i un llarg etcètera. Com sempre, les jornades són oportunitats per aprendre amb altres, per intercanviar projectes i experiències i, sobretot, per sembrar la llavor que ens aportarà nous fruits. Procuro aprofitar aquestes oportunitats, m’agrada anar a jornades, m’agrada trobar-hi companys, noves idees, suggeriments, preguntes, espurnes… M’agrada xerrar, explicar anècdotes del curs, compartir els projectes d’èxit i d’altres de menys satisfactoris… Necessito aquest punt de trobada per parlar del curs i de tot plegat… Les jornades són un espai incalculable de cohesió d’equips, de reconeixement mutu, de descobriments, són un espai vital per fer comunitat i per fer xarxa…

Acostar-se al Sant Joan també representa acomiadar-se d’alumnes, rebre felicitacions, fer sopars, fer actes de cloenda. Cadascú celebra aquest final d’etapa de manera diferent, però sempre amb una certa satisfacció d’haver superat una fase (en tot cas d’haver-hi arribat) i d’estar a punt d’encetar-ne una de millor (és el que desitgem). Amb més o menys força, tenim present el temps passat (els records) en períodes acadèmics, recordem l’any que estudiàvem 1r de carrera o aquell curs de l’institut o quan el nostre fill feia 6è de primària…

Entre les celebracions, el bon temps i el sentiment d’haver arribat a la meta o al final d’etapa, aquests dies tots olorem la proximitat de les vacances i el desig d’un descans merescut. Se’ns barregen sentiments d’alegria, de tristesa, d’il·lusió… que ens agrada compartir. Enguany m’ha fet il·lusió rebre per whatsapp la imatge d’un pastís de final de curs que van fer els alumnes d’una companya (gràcies Laia); participar a la trobada final de tècnics del #cnleramprunyà (un dia genial); fer reunions de final i d’inici d’etapa al #cnlvallèsoccidental3 (una trobada intensa); rebre invitacions a esdeveniments de cloendes des del Facebook (molts #cnl); organitzar el dinar de final del projecte de #motivació (sobretot per acomiadar la Montse, que inicia una nova vida lluny d’aquí); anar al dinar d’estiu de l’Àmbit Formació i Foment; mantenir contacte virtual amb la comunitat #UOC…

Tot perquè arriba l’estiu i a l’estiu, tota cuca viu!

Imatge: David Hockney – A Bigger Splash 1967 http://www.flickr.com/photos/oddsock/100830944/

Una mirada particular dels MOOC (2)

Publicat el 15/06/2013 per Carme Bové

Ara que el meu fill gran ja ha acabat el MOOC Introduction to Improvisation de Coursera i que veig que n’està molt satisfet, vull tancar també la meva valoració particular per treure’n el màxim de profit. La veritat és que tal com estava organitzada aquesta proposta formativa, podem dir que tenia un format tradicional de curs, tenia un inici i un final, unes pràctiques determinades proposades pel professor, una avaluació entre companys a partir dels criteris (rúbrica) del professor, uns materials de referència elaborats pel professor (majoritàriament vídeos), etc. Una estructura, doncs, dissenyada a partir dels criteris del professor, poc personalitzada (impossible conèixer els milers d’alumnes del curs) i en tot cas, dissenyada a partir d’unes necessitats generals que el professor ha detectat al llarg de la seva experiència docent. És evident que en tota aquesta estructura que he esmentat no hi ha cap novetat respecte altres ofertes formatives a distància o d’e-learnig.

El valor afegit que no estava previst en la programació del curs (potser en la programació implícita sí, però jo no ho puc saber) és que durant les cinc setmanes del curs, a més d’aquesta estructura ordenada i organitzada, els aprenents han creat en els fòrums i de manera espontània, una comunitat per compartir experiències, reflexions, recursos, gravacions, etc. El valor que el meu fill ha donat en aquest espai és espectacular, l’ha valorat molt com a engranatge d’aquest aprenentatge i com a font de coneixement. Interaccionar i compartir amb els membres que en formen part (tots músics més o menys experts, però amb els mateixos interessos) ha estat molt enriquidor.

La sorpresa final és que aquest valor afegit s’ha aprofitat més enllà del curs, ha tingut continuïtat. Una part dels aprenents han creat en una plataforma externa, una comunitat connectada de músics interessats a compartir aprenentatges; a compartir noves pràctiques, comentar-les, valorar-les; a intercanviar consells, propostes, recursos… És evident que el curs de Gary Burton ha estat una llavor, un referent per seguir aprenent junts. No sé si aquesta comunitat postcurs és un MOOC autèntic o s’impregna de la filosofia autèntica dels MOOC, en tot cas és un entorn d’aprenentatge, és una xarxa connectada on cada membre assumeix el rol i el protagonisme que vol, cadascú decideix quina és la seva participació i el seu camí, i entre tots generen aprenentatge i també intel·ligència col·lectiva. És, doncs, una peça clau del nostre rol de docents saber generar xarxes i comunitats?

La música és un llenguatge, diu en Víctor Wooten, aprendre música és com aprendre una llengua, podríem dir nosaltres que aprendre una llengua és com aprendre música? El meu fill fa temps que em parla d’aquests vídeos, els trobo genials i sobretot em satisfà que siguin el seu referent a l’hora d’organitzar les seves classes de guitarra per a nens en edat escolar. Penso que algunes de les idees clau que proposa Wooten són claus per a qualsevol procés d’aprenentatge, també en el dels MOOC:

– No n’hi ha prou anant a classe dos dies a la setmana. Quin pes específic té l’aprenentatge formal que fem? Quin valor té el que aprenem fora de les aules?

– Al principi s’han d’acceptar els errors, no cal corregir-los. L’error forma part del procés d’aprenentatge, no cal esperar a ser competent per tirar-se a la piscina i tocar o parlar o escriure… La competència s’adquireix si es practica…

– Cal que l’aprenent pugui practicar amb experts, no només amb principiants. Improvisar, interaccionar i compartir també amb persones d’altres nivells de competència, com el que aprèn a conduir, que fa pràctiques conduint en el món real dels conductors, com el debat que va generar en Jaume Sans (@Txaumell) entre alumnes d’un curs a distància i experts de la xarxa Twitter, com la interacció que es produeix entre el Voluntariat per la llengua.

– El lleguatge funciona millor si tenim alguna cosa interessant a dir. Aprendre a partir de les nostres respostes, a partir de les nostres realitats i voluntats.

Per seguir amb el paral·lelisme de la música, afegeixo el TED de Bobby Mcferrin en el que ens mostra el valor de saber sortir dels procediments prefixats per ensenyar i aprendre:

Deixeu-me que acabi dient que és deliciós aprendre dels fills i que la música sigui un dels llenguatges que compartim habitualment!