Elogi a l’artesania!

ARS ELECTRONICA 2010 | repair - sind wir noch zu rettenVa caure a les meves mans la publicació de la conferència que Richard Sennett,  sociòleg nascut a Chicago el 1943, va fer al CCCB el 2009, amb el títol Artesania, tecnologia i noves formes de treball i una entrevista que li va fer Magda Anglès, Hem perdut l’art de fer ciutats*.

Llegir la conferència m’ha fet reflexionar. M’ha agradat especialment l’elogi a la feina ben feta, a l’amor per la feina ben feta, a l’artesà com a model de persona que s’implica profundament en el que fa.  Sennett dóna molt de valor a la pràctica per poder entendre determinats sentiments i idees, a la pràctica com a font d’aprenentatge i de motivació i com a font de coneixement. Insisteix en l’empobriment intel·lectual que es produeix quan es dissocia la praxi de la teoria, perquè es perd capacitat de visió i de comprensió. Practicar i practicar és el que permet desenvolupar les destreses d’una tècnica, com més desenvolupades estiguin aquestes destreses més consciència de les possibilitats i les dificultats per dur-la a terme.  La recompensa de la tasca de l’artesà és el fet mateix dominar la tècnica i l’orgull del treball ben fet.

Del món de la tecnologia, Sennett fa un elogi al model de treball cooperatiu de Linux, veu la tasca dels programadors de programari lliure com la d’un equip d’artesans reunits en un basar electrònic. És un model de comunitat que treballa per aconseguir qualitat i per fer una bona feina, tal com s’ho han plantejat els artesans. A Linux no hi ha una persona dient “sóc un geni” sinó que hi ha persones dient “això està ben fet”.

La seva mirada de la “nova economia” o de les avantguardes de treball és commovedora, les veu amb un horitzó temporal molt curt i un horitzó espaial planetari o globalitzat. Les noves formes de treball tendeixen a fer desaparèixer l’actitud del treballador artesanal, els treballadors manifesten que en poques ocasions seran recompensats pel fet de treballar bé.  El capitalisme neoliberal prefereix l’actitud monopolista i la desigualtat, prefereix sacrificar la possibilitat que el treballador adquireixi competència i sigui un artesà qualificat. Així doncs, la globalització i la competència a curt termini incapaciten i desil·lusionen els treballadors . En aquest context, és evident que Linux és un model de treball inusual.

Per acabar aquest elogi a l’artesania, com ja he mencionat abans, Sennett dóna molt de valor al desenvolupament de les destreses a partir de la pràctica, de la repetició i de l’evolució que genera aquesta repetició. És per això que fa una forta crítica al mal ús de les màquines intel·ligents, màquines que fan la tasca més ràpidament i que, per tant, no permeten ni la pràctica ni l’aprenentatge de l’artesà o del treballador.

“(…) les formes d’organitzar el treball que no us permeten repetir, madurar, créixer, són injustes. I són injustes perquè neguen la vostra qualitat d’artesans.”

Mentre llegia la conferència de Sennett no podia deixar de tenir present en Cipriano Alvor de “La caverna”, Saramago.

==

*Sennett Richard, (2013) Artesanía, tecnología y nuevas formas de trabajo + Hemos perdido el arte de hacer ciudades. Barcelona: Katz Editores i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Imatge: http://www.flickr.com/photos/arselectronica/4953793480/sizes/z/in/photostream/

Els wikis i altres eines a les jornades docents de la UOC

wikiServeis per l’aprenentatge de la UOC es un equip multidisciplinar que es dedica a detectar les necessitats dels docents, a mantenir les aules al dia i a acompanyar el professorat per facilitar la millora de la seva tasca docent. Una de les activitats d’acompanyament és organitzar jornades formatives per promoure l’ús de les eines TIC i l’intercanvi d’experiències docents.

Aquest 28 de maig van organitzar les Jornades eines docents als Estudis de Psicologia amb un programa que combinava la presentació de les novetats TIC disponibles per a les aules de la UOC i tres experiències docents que es canalitzen a través d’aquestes eines.  Trobareu més informació de les novetats, eines i recursos en el blog Serveis per a l’aprenentatge i si voleu aprendre a fer vídeos docents podeu consultar el web Vídeo.edu.

La meva mirada de les tres experiències docents és la següent:

1a) Ús de Langblog a la classe d’anglès, Jackie Robbins: la Jackie és professora d’anglès i utilitza el vídeo per interaccionar amb els seus alumnes. A l’aula, a través de l’eina Langblog, la Jackie penja els seus vídeos breus per introduir continguts de l’assignatura, fer una breu exposició i una pregunta, fer aclariments, fer propostes d’expressions orals i els alumnes hi pengen els vídeos o àudios de les seves pràctiques d’expressió oral, de pronunciació, de vocabulari, etc. Les propostes de la Jackie em van semblar molt motivadores i engrescadores per practicar la comprensió i l’expressió oral.  Em va agradar que fes propostes de vídeos breus (2’), fàcils, propers… També valoro molt els seus consells com:  tenir cura de la il·luminació,  moure’t poc mentre parles per no marejar l’espectador, assegurar que el volum és l’adequat, tenir en compte el fons que vols que es visibilitzi… (més informació).

2a) Ús de Twitter i altres eines a l’aula de la UOC, Òscar Martínez:  l’Òscar (@oscar_m) ens explicava com usa Twitter a l’aula de l’assignatura Diversitat Funcional. Em va semblar molt interessant la proposta que fa als seus alumnes de mirar la ciutat amb uns ulls nous, de fer-los adonar d’una manera directa la quantitat de barreres arquitectòniques que hi ha,  per això els planteja una PAC obligatòria (pràctica d’avaluació continuada) que consisteix en fotografiar aquestes barreres i denunciar-les penjant la foto a Twitter… Brutal el ressò mediàtic que han tingut i que en un semestre hagin aconseguit eliminar alguna barrera. Em sembla una PAC molt significativa (més informació).

3a) Ús dels wikis a l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana”, Carme Bové: En la meva presentació exposava la necessitat de plantejar l’aprenentatge mitjançant unes tasques que impliquen haver de crear continguts,  col·laborar per elaborar-los i compartir-los i els wikis són una bona eina per aconseguir-ho. Es tracta d’acostar la formació formal a un entorn que proposa experimentar, resoldre, fer col·laborativament, com si estiguéssim en un lloc de treball, per tant, pretén acostar-se al 20% i al 70% de la formació informal i la no formal. A l’aula tenim dos wikis com a mínim, un per fer projectes (per exemple preparar la documentació d’una jornada de bones pràctiques o per dissenyar una breu seqüència didàctica en forma de webquesta) i l’altre per fer el dossier d’aprenentatge de cada PAC (més informació).

==