Va caure a les meves mans la publicació de la conferència que Richard Sennett, sociòleg nascut a Chicago el 1943, va fer al CCCB el 2009, amb el títol Artesania, tecnologia i noves formes de treball i una entrevista que li va fer Magda Anglès, Hem perdut l’art de fer ciutats*.
Llegir la conferència m’ha fet reflexionar. M’ha agradat especialment l’elogi a la feina ben feta, a l’amor per la feina ben feta, a l’artesà com a model de persona que s’implica profundament en el que fa. Sennett dóna molt de valor a la pràctica per poder entendre determinats sentiments i idees, a la pràctica com a font d’aprenentatge i de motivació i com a font de coneixement. Insisteix en l’empobriment intel·lectual que es produeix quan es dissocia la praxi de la teoria, perquè es perd capacitat de visió i de comprensió. Practicar i practicar és el que permet desenvolupar les destreses d’una tècnica, com més desenvolupades estiguin aquestes destreses més consciència de les possibilitats i les dificultats per dur-la a terme. La recompensa de la tasca de l’artesà és el fet mateix dominar la tècnica i l’orgull del treball ben fet.
Del món de la tecnologia, Sennett fa un elogi al model de treball cooperatiu de Linux, veu la tasca dels programadors de programari lliure com la d’un equip d’artesans reunits en un basar electrònic. És un model de comunitat que treballa per aconseguir qualitat i per fer una bona feina, tal com s’ho han plantejat els artesans. A Linux no hi ha una persona dient “sóc un geni” sinó que hi ha persones dient “això està ben fet”.
La seva mirada de la “nova economia” o de les avantguardes de treball és commovedora, les veu amb un horitzó temporal molt curt i un horitzó espaial planetari o globalitzat. Les noves formes de treball tendeixen a fer desaparèixer l’actitud del treballador artesanal, els treballadors manifesten que en poques ocasions seran recompensats pel fet de treballar bé. El capitalisme neoliberal prefereix l’actitud monopolista i la desigualtat, prefereix sacrificar la possibilitat que el treballador adquireixi competència i sigui un artesà qualificat. Així doncs, la globalització i la competència a curt termini incapaciten i desil·lusionen els treballadors . En aquest context, és evident que Linux és un model de treball inusual.
Per acabar aquest elogi a l’artesania, com ja he mencionat abans, Sennett dóna molt de valor al desenvolupament de les destreses a partir de la pràctica, de la repetició i de l’evolució que genera aquesta repetició. És per això que fa una forta crítica al mal ús de les màquines intel·ligents, màquines que fan la tasca més ràpidament i que, per tant, no permeten ni la pràctica ni l’aprenentatge de l’artesà o del treballador.
“(…) les formes d’organitzar el treball que no us permeten repetir, madurar, créixer, són injustes. I són injustes perquè neguen la vostra qualitat d’artesans.”
Mentre llegia la conferència de Sennett no podia deixar de tenir present en Cipriano Alvor de “La caverna”, Saramago.
==
*Sennett Richard, (2013) Artesanía, tecnología y nuevas formas de trabajo + Hemos perdido el arte de hacer ciudades. Barcelona: Katz Editores i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Imatge: http://www.flickr.com/photos/arselectronica/4953793480/sizes/z/in/photostream/