Aprendre en parella, aprendre cooperativament

             

Ensenyar és aprendre dues vegades- Joseph Joubert

20131025_194738Aprendre en parella és sinònim d’aprendre entre iguals,  amb complicitat, amb generositat, frec a frec,  amb proximitat…. Per aprendre en parella s’ha d’estar disposat a tenir els ulls ben oberts, les orelles ben atentes, la paraula a la boca, la ment ben oberta i l’emoció a flor de pell.

Tinc la gran sort de tenir una parella amb qui comparteixo molts aprenentatges i la sort de treballar amb parelles professionals inoblidables, poder aprendre de col·legues, entre iguals, és gratament satisfactori.

Un dels meus referents sobre aprenentatge cooperatiu és, indubtablement, en David Duran, coordinador del Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals . Li he encarregat formació sobre aprenentatge cooperatiu en el marc del pla de formació del Consorci per a la Normalització Lingüística, vaig poder assistir a la Jornada Estatal Llegim en parella organitzada a la UAB, he llegit diversos llibres i materials seus sobre aprenentatge cooperatiu i ara, des de fa poc,  gaudim de tenir dos materials que són fruit de la seva llavor:

Llegir per parlar, llegir per escriure… és evident que en les nostres accions comunicatives quotidianes interrelacionem les habilitats lingüístiques. Escoltem i prenem notes, prenem notes per parlar, llegim per escriure…  No les posem en pràctica soles i millor si no les aprenem en soledat. És, doncs, per aquest motiu que són interessants aquests materials d’ aprendre en parella, perquè  aporten un mètode per poder practicar la lectura, la conversa, l’escriptura entre iguals, entre alumnes, entre persones que poden i volen compartir el seu granet de sorra per aprendre juntes.

Aprendre entre iguals és un mètode  d’aprenentatge cooperatiu, el tutor i el tutorat, l’alumne més expert i l’alumne menys expert, sempre  parelles amb rols diferents que aprenen a partir d’una bastida, d’una guia pautada  o d’una proposta didàctica organitzada pel professor o pels experts.

20131017_195401_1

 Diapositiva de la presentació de David Duran

En el cas dels adults, aquest material també permet connectar el dins i el fora de l’aula,  es pot fer servir d’enllaç entre l’aprenentatge formal i l’informal,  quan s’acaba una classe els alumnes poden continuar aprenent amb un company de lectura i una proposta de treball.

Cooperar significa sumar, aprendre a cooperar significa gaudir de generositats que fan possible aprendre al llarg de la vida, sapiguem-ho gestionar.

IMG-20131017-WA0002_1

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto cedida per Montse Flores (de dreta a esquerra: Montse Flores, Anna Vidal, Elena Blaya, David Duran i Carme Bové)

 

__

Notícies relacionades:

El nou programa “Llegiu i parleu”

Llegiu i parleu

Llegiu i parleu

 

La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes

 

Para aquellos que perdieron su casa y sus paisajes familiares, los libros pueden ser una especie de viviendas prestadas, un medio para recomponer sus bases espaciales.- Michèle Petit, La literatura, parte integrante del arte de habitar (p. 270)

  

parapara5-cover(1)La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes  és el resultat d’un projecte del Grup d’Investigació GRETEL de la Universitat Autònoma de Barcelona que té la voluntat de divulgar les possibilitats de la literatura com a instrument d’acollida i de cohesió. Es tracta d’una lectura excel·lent, que posa en evidència com la literatura facilita l’aprenentatge de la llengua als alumnes nouvinguts i crea els vincles afectius necessaris per poder viure i conviure amb la societat d’acollida. El llibre analitza i proposa la lectura dels àlbums il·lustrats a les aules plurilingües, tant a les aules d’acollida com a les aules compartides entre alumnes nouvinguts i alumnes autòctons. Els àlbums il·lustrats són narratives literàries escrites en llenguatge visual, amb poc o sense text, que provoquen la construcció del coneixement a partir de l’expressió oral, del debat, de l’intercanvi i de la interacció amb iguals. Així doncs, La literatura que acoge analitza com els alumnes es comuniquen a partir de la seducció literària i emocional dels àlbums, com els alumnes aprenen llengua i com fan la reflexió metalingüística i metacognitiva que els permet ser conscients del seu aprenentatge i consolidar-lo.

La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes és el fruit de quinze mirades que es complementen i que pretenen abordar la lectura com a font d’aprenentatge a les aules d’acollida o en grups d’alumnes de procedència diversa. El llibre mostra i demostra que llegir i compartir narratives apropa els lectors, els commou i, per tant, fa que entre ells s’estableixin vincles emocionals. Les emocions són universals, si la literatura ens emociona, la literatura ens uneix, ens cohesiona. En tot el llibre es repeteix el valor que aporta la literatura, i concretament la narrativa visual, per emocionar i cohesionar una comunitat diversa. Emigrantes[i], de Shaun Tan,  és un bon exemple d’àlbum per mostrar que les aparents distàncies o diferències deixen d’existir quan ens emocionem de manera similar.

A La literatura que acoge veurem com a través d’aquest gènere narratiu innovador es poden aprofitar les diferències dels grups per sumar coneixement, per establir vincles entre cultures i per adquirir competència comunicativa que apropi nouvinguts als iguals nadius. És important, com diu Ignasi Vila (cap. 2), que els docents tinguin en compte que el temps que triguen els nens nouvinguts a tenir la mateixa competència comunicativa que els nadius és de cinc a set anys, per tant, les aparents dificultats d’aprenentatge són, en gran part, dificultats comunicatives no acadèmiques, tot i que a la llarga poden desembocar en fracàs escolar. És fonamental, també, que el professorat deixi de pensar que moltes famílies, per desconeixement de la llengua escolar, no poden ajudar els fills en els processos d’aprenentatge. Totes aquestes famílies tenen pràctiques lingüístiques i socials que acumulen sabers, habilitats, valors i actituds que normalment són ignorats (o desconsiderats) pel context escolar (I.Vila, p. 37). No ens podem permetre el luxe d’ignorar tot aquest coneixement. Els alumnes no volen ser exclosos per la barrera de la llengua i no volen sentir-se infravalorats.

Al llarg del llibre es repeteix la idea que el llenguatge, la cultura i la interacció social són valors fonamentals en el desenvolupament del pensament humà i que la lectura dels àlbums il·lustrats aporta tots aquests valors. Llegir la narració en els diferents llenguatges (alfabets, símbols, convencions, il·lustracions…),  a més de generar coneixement, crea consciència entre els lectors de la diversitat en les maneres d’expressió de les cultures i, si tenim en compte que a l’aula es produeix interacció, també es genera interrelació cultural.  Evelyn Arizpe parla de les “travessies entre imatges i paraules” (cap. 3) i B. Bellorín i L.Reyes aporten els projectes a les aules (cap. 8).

És interessant aquesta mirada de l’alfabetització múltiple, la de la lectura visual i la lectura bimodal, el com aquesta multiplicitat de llenguatges i de maneres de llegir la literatura fa que els alumnes estableixin connexions amb sabers, referents i experiències pròpies procedents d’altres circumstàncies, connexions amb el llenguatge cinematogràfic, amb el llenguatge artístic… Els coneixements previs de llenguatge visual o audiovisual que tenen els alumnes els permeten establir relacions intertextuals amb les obres gràfiques o els àlbums i, per tant, fan que sigui més fàcil analitzar les històries. Amb tot, és curiós que els referents audiovisuals depenen en gran part del context tecnològic que han experimentat els alumnes. T. Colomer (cap .5) ens fa adonar que els que han tingut molt contacte tecnològic, per exemple els asiàtics, busquen els referents a les pantalles, els llatinoamericans en els relats orals, els europeus a l’imaginari històric i cultural i els àrabs no expressen connexions intertextuals.  És important, doncs, ser capaç de mantenir aquest vincle amb el referent de la pròpia cultura i al mateix temps, poder explicitar les diferències entre els referents propis i els del grup, d’aquesta manera la comunitat escolar s’enriqueix amb la suma dels referents.

Tot i el respecte que produeix la diversitat i la pluralitat de llengües, és important afrontar el potencial multilingüe i multicultural que tenen les famílies plurilingües davant l’estreta mirada monolingüe i monocultural de l’escola.  De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte que les estratègies cognitives que es desenvolupen al passar d’una llengua a una altra fan que els alumnes bilingües o plurilingües adquireixin més consciència dels propis processos d’aprenentatge que els monolingües (E. Arizpe, cap. 3).

No vull acabar sense destacar la importància de la figura del mediador i de la discussió literària que plantegen F. Munita i M. Manresa (cap. 6) . El mediador i la discussió literària com a ponts que orienten i faciliten la lectura i l’exploració del text. La lectura més literal del principi que es converteix en una lectura inferencial, en la que les interpretacions van guanyant espai i van enriquint la competència interpretativa dels alumnes. El mediador que, a través de la discussió, ajuda a entendre el com està narrada la història, facilita la connexió dels coneixements previs dels alumnes amb l’obra i ofereix un metallenguatge que permet fer referència a les característiques literàries.

Des de l’escola s’han de poder i voler seleccionar els textos més adients per a cada context i grup. La facilitat/dificultat del text no s’ha de resoldre buscant una lectura infantil quan es tracta de grups d’adolescents o d’adults. A.M. Margallo (cap. 7) presenta un model perquè l’escola tingui criteris per seleccionar les lectures segons cada context. Aquesta selecció ha de permetre que els alumnes es puguin construir una identitat flexible, que conjumini les diferents cultures, no ha de representar una intrusió a les seves experiències o emocions, però si que els han de permetre posar-se en contacte amb el seu passat. Cal saber trobar textos que facilitin l’emoció,  la reflexió i el reconeixement intercultural.

 

[i] TAN, Shaun: Emigrantes, Càdiz: Barbara Fiore, 2007, 1a ed.: The Arrival, Australia: Lothian Books, 2006

__

La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes,
Coordinació: Teresa Colomer i Martina Fittipaldi
Autors: Evelyn  Arizpe, Brenda Bellorín, Cristina Correro, Rosa Gil, Mireia Manresa, Ana M. Margallo, Carmen Martínez-Roldán, Felipe Munita, Michèle Petit, Lara Reyes, Aurora Rincón, Ana Teberosky, Ignasi Vila
Banco del Libro-GRETEL, 2012

Ressenya publicada a Articles De Didàctica de la Llengua i la Literatura, 60

Imatge extreta de http://www.literatura.gretel.cat/content/nou-llibre-gretel

No al conformisme, a les Illes trenquen el perímetre de la zona de confort

CRIDAALBALCO-01Vestir-se del color de l’esperança, sortir al carrer i fer una vaga de tres setmanes per defensar el que penses, quan el que penses no és el mateix que pensa el que dirigeix o el que governa, d’això se’n diu sortir de la zona de confort.

En Quim Torres deia a l’ARA Balears  que aquesta havia sigut la primera derrota de Bauzá, ben segur que no s’imaginava que els docents suportessin tants dies de vaga, que els pares resistissin tants dies els nins sense escola, que sorgissin assemblees de docents, que la xarxa fos tan ben tramada que, a més, el col·lectiu trobés suport de subsistència i ara la insubmissió… Tots de color verd…  tots al carrer per defensar la dignitat de l’educació…mestres, alumnes, pares, famílies, ciutadans.. tots junts defensant la llibertat.

Com que comparteixo el teixit d’arguments que els ha fet dir prou, aquests dies he admirat amb fascinació:

  • El discurs ben narrat que han construït i que anul·la totalment la demagògia del TIL.
  • La lliçó de creativitat que han donat per dir el que pensen i per cohesionar els diferents col·lectius, han sabut aprofitar els recursos que tenen a l’abast per poder difondre  el seu punt de vista.
  • Que hagin sabut sumar amb la col·laboració de tots i han sumat molt…
  • Que hagin parlat en primera persona, sense que altres fessin de capdavanters de la lluita.
  • El paper que han donat a la xarxa, com a  mitjà per arribar a una immensitat de persones que fàcilment s’han adherit a la causa.
  • El fer ben visible el poder que suposa no creure’t sempre el que diuen els que manen.
  • La defensa de l’educar en el pensament crític i en la llibertat.
  • I, òbviament, la defensa de les identitats lingüístiques, amb la mirada ben oberta al món.

He admirat amb fascinació que la defensa de les llibertats que fa temps que teixeixen a les Illes, hagi esdevingut una marea verda que ha abandonat del tot la comoditat que suposa el conformisme per cercar la sensació de benestar que suposa la lluita per la defensa de la llibertat.