Aprendre amb els mestres…

olgaSempre  és un enorme plaer aprendre amb i de l’Olga Esteve. Em sento deixebla seva. Sempre buscant mecanismes i estratègies que fomentin l’autonomia i la reflexió per consolidar els aprenentatges.  M’ha interessat llegir les seves reflexions, estudis i publicacions  i m’ha agradat compartir amb ella hores de formació, de discussió i d’intercanvi per aprendre i per millorar com a docent. Després de la darrera trobada, ara fa pocs dies, vaig descobrir que ha coordinat i publicat un llibre nou, Cuestiones de autonomia en el aula de lenguas extranjeras[i] juntament amb l’Ernesto Martín-Peris i amb l’aportació de diversos autors (M. Arumí, L. Keim, E. Surribas, L. Vilaseca, J. Tomàs Pujolà, A. Bes, A. Carretero, Z. Carandell, F. Fernàndez).

… una metodologia que vulgui treballar en la perspectiva de l’aprenentatge com a construcció de coneixement haurà d’atendre, per sobre de tot, a la distinció entre capacitar i instruir.- Olga Esteve

M’ha semblat un llibre clau, gairebé imprescindible, per al professorat de llengües. La primera part conté quatre capítols que giren al voltant de l’autonomia de l’aprenentatge de la llengua i la segona, conté tres capítols que teixeixen la idea de la mediació del professor en la pràctica docent.

El foment de l’autonomia de l’aprenentatge:

  • Fomentar l’autonomia per ser conscient dels processos i estratègies d’aprenentatge, per adquirir responsabilitats sobre el procés d’aprenentatge, per adquirir responsabilitats compartides entre iguals i, per tant, per aconseguir metes comunes mitjançant la interacció…
  • Fomentar l’autonomia a través d’un tractament integrador de la llengua, considerant els textos essencials per dur a terme una acció pedagògic orientada a l’acció. Així, doncs, tenint en compte la interacció desenvolupar la competència comunicativa.
  • Fomentar l’autonomia a través de la pròpia iniciativa dels aprenents, de les possibilitats de prendre decisions durant l’acció ( o taques) tenint en compte el seu bagatge personal, per tant, augmentant la motivació dels aprenents.
  • Fomentar l’autonomia a través de la immensitat de possibilitats que ofereix la xarxa Internet, les TIC i les TAC, el PLE i el PLN.

El paper mediador del professor:

  • La necessitat que el professor adopti una actitud que afavoreixi la construcció de coneixement, que fomenti la participació dels aprenents i els converteix en analistes de les formes lingüístiques, és un requisit per poder aprendre.
  • La presa de consciència del professor sobre el seu discurs a l’aula és indispensable, el docent ha de ser crític amb la forma d’usar el llenguatge a l’aula.
  • El disseny de la seqüència didàctica com a bastida planificada, que acompanyi la construcció del nou coneixement i que faciliti la transferència.
  • Assumir un rol d’assistent perquè el alumne sigui capaç de controlar el seu procés d’aprenentatge, perquè sigui capaç d’aprendre a aprendre.
  • Transferir el control als alumnes, corresponsabilitzar-los de la seva avaluació i incloure la seva mirada en el procés d’avaluació són tres idees clau per assumir una avaluació centrada en l’alumne i no en el professor.

Un llibre, doncs, de formació bàsica per a qualsevol professor de llengua.



[i] O. Esteve, E. Martín-Peris (2013), Cuestiones de autonomia en el aula de lenguas extranjeras, Barcelona; Horsori Editorial

 

“Les competències les tens i les fas servir o les perds”

fotor_138438366773190Les competències les tens i les fas servir o les perds, és una de les frases que vaig piular mentre escoltava Wiliam Thorn, director del Programa Internacional d’Avaluació de les Competències dels Adults (PIACC) a la conferència Com avaluar les competències de la població adulta al llarg de la vida? organitzada per la Fundació Jaume Bofill.

Per fer una radiografia del nivell de competències instrumentals a  23 països de l’OCDE, les enquestes PIAAC, en el cas dels adults, i PISA, en el cas dels joves, centren l’estudi  en la competència lectora (alfabetització),  la competència matemàtica i la de resolució de problemes en entorns tecnològics[i] .

La competència lectora és la que tradicionalment s’ha vinculat a l’accés al coneixement, per tant, cal interpretar que tenir una bona competència lectora permet entendre, formar part i participar de la vida social actual. La competència matemàtica és la que possibilita formular, usar i interpretar les matemàtiques, el càlcul i la ciència en contextos diferents i la competència tecnològica és la que facilita, a través de les noves eines, la resolució de problemes.

L’OCDE ha publicat les dades de PIACC aquest mes d’octubre, per tant, sembla que són susceptibles de ser estudiades durant força temps. De moment, en Thorn ja va aportar algunes idees interessants, que recullo de la següent manera:

  • Els adults que de joves van tenir bones competències, les mantenen si el seu context laboral els permet progressar i, per tant, poden seguir aprenent. Si no, les perden, per això és tan greu que els joves no trobin feina.
  • Els adults que tenen un nivell baix de competències, tenen més dificultats per accedir a llocs de treball i també tenen més dificultats per accedir a la formació al llarg de la vida.
  • Les persones immigrades amb poca formació tenen greus dificultats competencials per accedir a la formació que els permetria trobar un lloc de treball.
  • El dèficit competencial que s’observa en un ampli sector de la població contrasta amb el desaprofitament del talent per part de les organitzacions. Ara mateix, molts joves ben preparats o accedeixen a llocs de treball poc qualificats o marxen del país per millorar professionalment.

L’acompanyament i la formació competencial són, doncs, fonamentals perquè la fractura social entre uns i altres no sigui molt exagerada i perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.

Si  mirem aquest gràfic, que va mostrar Thorn, podem veure la comparació entre la mitjana de tots els països de la competència lectora i la matemàtica, que tendeix a baixar a mesura que puja l’edat, i la d’Espanya, on la davallada és molt més accentuada.

BYdVVXHCMAA0Syb_PIAAC

És en aquest context d’afavorir la competència comunicativa que, a la VI Jornada de Llengua i Immigració de l’Anoia, vaig emmarcar la meva part de l’exposició de l’experiència El català, una oportunitat per trobar feina. Cursos de català amb el SOC que vam presentar juntament amb M. Jesús Clua i Esther Alemany. L’encert de signar un conveni entre el SOC i el CPNL per formar persones amb pocs o gens coneixements de català, fa possible que aquests ciutadans tinguin una mica més fàcil l’accés al món laboral.

 

 

És obvi, doncs, el valor que té formar part d’una societat alfabetitzada i,  malgrat que Espanya va desestimar l’estudi de la competència tecnològica al PIAAC, l’alfabetització del segle XXI no la podem  entendre sense un component tecnològic: llegim textos, imatges i vídeos, llegim en pantalla i en paper, escrivim mitjançant un teclat, ens comuniquem, ens relacionem i aprenem a través de la xarxa, per tant, no podem desestimar aquest potencial a l’hora d’engegar un procés d’alfabetització i de formació al llarg de la vida dels adults.

 

==
Informe internacional de l’OCDE amb els resultats de l’avaluació.
Primers resultats de les competències de l’OCDE
Informe espanyol de l’Instituto Nacional de Evaluación Educativa amb els resultats de l’avaluació.

Imatges extretes el dia de la conferència Com avaluar les competències de la població adulta al llarg de la vida?


[i] L’estudi fet a Espanya inclou diferents llengües, però les dades són globals. També es va excloure de l’estudi la competència tecnològica,  per falta de pressupost i/o d’interès.