Distribuït, compartit, horitzontal… parlem de lideratge!

liderarperaprendreEls dies 4 i 5 de desembre vaig poder  assistir al Congrés Internacional de Lideratge per a l’Aprenentatge organitzat per la Fundació Jaume Bofill. Els assistents, majoritàriament, eren mestres de primària i de secundària, però també hi havia formadors d’altres àmbits menys formals, alguns érem del CPNL (la M. Jesús, l’Antònia, el Jordi, la Carme, la Rosa, la Montse,,,,), també hi havia l’Elena de la DGPL, hi vaig trobar l’Anna de la Diputació de Barcelona, la formadora Guida Al·lès, hi vaig desvirtualitzar Coral Regi, directora de l’Escola Virolai,  i hi havia moltes persones interessants…

Se’m fa difícil fer una crònica detallada de totes les aportacions brillants que s’hi van fer, però m’he atrevit a fer un recull de les notes que vaig prendre,  gairebé en forma de piulada:

  • Ubuntu: jo sóc perquè nosaltres som, jo aprenc perquè nosaltres aprenem (un concepte filosòfic  africà i molt vinculat a Mandela, sóc lliure perquè som lliures)
  • Ensenyar és una pràctica social, els alumnes coprodueixen l’ensenyament juntament amb el docent. La docència es coprodueix entre professor i alumne.
  • Lideratge heroic versus lideratge distribuït
  • Els bons líders s’impliquen
  • Ens hem de formular preguntes difícils sobre les rutines d’aprendre
  • L’aprenentatge és compartit i distribuït , la responsabilitat és compatida
  • Necessitem un relat compartit i conscienciar el col·lectiu de la necessitat de canvi
  • El paper de la direcció és identificar els talents i distribuir-los per generar aprenentatge cooperativament
  • Necessitat de trobar socis o partners, no podem fer el canvi sols
  • L’aprenentatge es produeix majoritàriament fora de l’entorn formal, cal tenir-ho present
  • Aprendre en captivitat versus aprendre en un entorn lliure
  • Cal sortir de les parets de l’escola i aprendre fora de l’aula
  • L’aula deixa de tenir la porta tancada
  • Cal una actitud entusiasta, oberta, que generi interacció
  • Idees inspiradores: hem de trobar idees, experiències que ens inspirin, no es tracta de copiar-les, es tracta de refer-les, d’adaptar-les, etc.  Fer que siguin generadores de  noves idees
  • El professor com a líder, mediador, animador, generador d’aprenentatges
  • Cal arriscar-se (qui no s’arrisca no pisca!). Els riscos i els errors són oportunitats d’aprenentatge
  • Els aprenents han de ser conscients del que fan, han de saber què fan i per què ho fan
  • Cal tenir un llenguatge comú, cal un diàleg reflexiu i constructiu
  • Confiança, respecte, voluntat de compartir reptes i dificultats  per millorar la pràctica
  • El treball en equip fa possible el somni de l’equip
  • Tenir present el paper de cofacilitador
  • Necessitat de protocols sobre diversos temes compartits, com el de l’avaluació formativa i el de recollir evidències de progrés mitjançant el portafoli
  • Cal fer servir les TIC, les xarxes,
  • Apareixen entorns nous, però els sistemes segueixen resistents al canvi. Necessitem l’energia que ens ajudi a vèncer aquestes resistències, necessitem models d’èxit, per exemple
  • Parlem d’ecosistemes i de lideratge: innovacions, interconnexions que afecten el sistema
  • Per transformar el sistema necessitem nous paradigmes, noves normatives, noves mètriques, noves relacions de poder
  • La transformació és poc còmoda, és disruptiva
  • Cal ser inclusius, s’ha de reconfigurar l’espai i el currículum
  • Les comunitats professionals han d’anar de baix a dalt, han de treballar cooperativament
  • I ara què? Què farem amb tot el que hem après? El meu somni és…

Durant les intervencions dels ponents, dos artistes van relatar les ponències de forma gràfica:

Sin título

Em van preguntar si el Congrés m’havia servit per aprendre… La resposta no em va ser fàcil. Les intervencions van ser molt útils per ordenar les idees, per anar fent aquest discurs compartit que necessitem. El punt feble és que no només aprenem del discurs, aprenem de la pràctica i de les pràctiques, hi vaig trobar a faltar casos modèlics que m’inspiressin…

He començat dient qui eren els assistents al Congrés, la llàstima és no haver tingut espais per interaccionar-hi, per conèixer-nos, per explicar-nos experiències… Era l’hora de marxar quan vaig conèixer Maria Ojuel i Glòria Tomàs de la Xarxa de Competències Bàsiques. Cal trobar una forma de congrés que també trenqui les parets, les distàncies entre els uns i els altres,  hi cal un lideratge més distribuït… Cal predicar amb l’exemple per anar teixint el discurs que volem i per fer-lo creïble.

La inquietud, les ganes d’arriscar-se, d’equivocar-se i d’aprendre amb els altres són el motor que ens permet avançar i millorar, per això:

No deixarem d’explorar…- Thomas S. Eliot

He volgut acabar amb aquesta cita de T. S. Eliot, que va sortir en més d’una ocasió durant el Congrés, i també amb la cançó First we take Manhattan, de Leornard Cohen, que Valerie Hannon la va proposar com a himne del nou líder transformador:

==

La Fundació Bofill ha dit que en el web del Congrés properament hi haurà totes les aportacions, presentacions, vídeos.

D. Instance, L. Stoll, A. Jolonch, M. Martínez, J. Badia. (2013) Liderar per aprendre. Del siàleg entre la recerca i la pràctica, Barcelona: Fundació Jaume Bofill

M. Martínez, J. Badia, A. Jolonch, (2013) Lideratge per a l’aprenentatge, Barcelona: Fundació Jaume Bofill

Innovar per aprendre,  articles de Joan Majó al dirari Ara

Entrevista de Carles Capdevila a James Spillane, Els mestres són conservadors. No els agrada la incertesa que ve amb els canvis al diari Ara

També podeu llegir les diverses piulades o aspectes que en directe vam anar destacant.

 

Des de Romania… a Manresa!

xavier_Montoliu
Divendres 29 de novembre a Manresa, Matinal formativa i d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge de Català per a Nouvinguts,  organitzada per l’Ajuntament de Manresa, el CNL Montserrat i el Grup de Treball de Llengua i Consell Municipal d’Interculturalitat i Migracions.

Es tracta d’una matinal que s’organitza cada any i que va adreçada a professors, tècnics i voluntaris que treballen en l’acollida lingüística de nouvinguts. Cada any se centra en el col·lectiu d’una procedència concreta i enguany era de Romania .

El programa comptava, en primer lloc, amb la taula rodona Com fidelitzar l’alumnat? que presentava Núria Brugarolas i en la que hi participaven Teresa Vila i Josep Noguera, del CNL Montserrat, i Montserrat Morera, de Caritas. Molt interessants les seves aportacions que apuntaven cap a:

  • la creació de vincles amb els alumnes
  • l’empatia
  • el fet d’establir una relació emocionalment agradable i sensible
  • el reconeixement de la diversitat, especialment el reconeixement de la diversitat lingüística del grup
  • la personalització
  • l’humor blanc, innocent, saludable
  • el saber aprofitar les oportunitats de la cultura per aprendre llengua

Em va semblar molt il·lustrativa la metàfora del  jazz, que va fer sevir Josep Noguera, per explicar la gran capacitat d’improvisació que ha de tenir el professor per adaptar-se a les circumstàncies del moment i, al mateix temps, la capacitat de control i d’estructura de la seqüència didàctica, talment com un músic de jazz.

Després de la taula rodona, en Josep Vilarmau, coordinador del Programa d’Acollida de l’Ajuntament de Manresa, va fer una exposició sobre la comunitat romanesa de Catalunya.

Finalment, l’exposició de Xavier Montoliu, traductor i  membre de la Institució de les Lletres Catalanes,  a qui em va agradar presentar. La seva ponència, La llengua romanesa i l’ensenyament del català a alumnat d’origen romanès. Característiques principals, materials formatius i d’aprenentatge, metodologies de treball, ens va aportar, sobretot, una mirada antropològica i cultural del poble romanès, una mirada que va permetre entendre la situació actual dels romanesos a través de les seves circumstàncies històriques i culturals i, per tant, trencant els tòpics que sovint ens arriben.

Ens va fer un passeig un passeig guiat per Bucarest:

Vam llegir poemes d’un dels llibres que en Xavier -juntament amb Corina Oproae- ha traduït recentment Per entre els dies. Antologia poètica de Marin Sorescu .

Vam llegir en català i ell en romanès i vam poder constatar algunes similituds i diferències entre les dues llengües. Romania és una illa romànica entre un mar eslau, el contacte del romanès amb altres llengües eslaves o el grec o el turc ha fet que la seva evolució fos distant a la de les altres llengües romàniques.

Com que és evident que la cultura és una oportunitat per aprendre i per aprendre llengua, portar un poema de Sorescu a l’aula si tens alumnes romanesos, pot ser una oportunitat per aconseguir aquest vincle que volem establir amb els alumnes.

Si vols entendre’t amb algú parleu una llengua comuna, si li vols arribar al cor, parla-li amb la seva llengua.

Vull compartir una frase del poeta que en el pròleg de Per entre els dies, Francesc Parcerisas cita:

La poesia no canvia res, però produeix una il·lusió de canvi, i l’home necessita les il·lusions.- Marin Sorescu

En Xavier també ens va parlar de la nova generació de cineastes que s’empoderaven del seu potencial per mostrar de manera crítica la realitat del país i ens en va mostrar alguns fragments:

Deixo l’enllaç d’alguns materials que en Xavier va comentar i que molts ja coneixem:

Hi afegeixo aquest document resum que m’ha semblat que ampliava la informació:

El romanès



I també hi afegeixo alguns articles que en Xavier té publicats a la xarxa:

 

Per acabar, vull dir que mentre nosaltres apreníem sobre la història, la cultura i la llengua dels romanesos,  al cementiri de Manresa hi traslladaven les restes de Joaquim Amat-Piniella.