Aquest Nadal serà un Nadal diferent, quan algú especial marxa per sempre fa que el cosmos s’alteri i no sigui mai com abans.
I quan t’adormis et besaré el front… Molts anys he triat poemes de Joana Raspall per fer la nadala, aquest any més que mai.
Bones festes!
Els dies 4 i 5 de desembre vaig poder assistir al Congrés Internacional de Lideratge per a l’Aprenentatge organitzat per la Fundació Jaume Bofill. Els assistents, majoritàriament, eren mestres de primària i de secundària, però també hi havia formadors d’altres àmbits menys formals, alguns érem del CPNL (la M. Jesús, l’Antònia, el Jordi, la Carme, la Rosa, la Montse,,,,), també hi havia l’Elena de la DGPL, hi vaig trobar l’Anna de la Diputació de Barcelona, la formadora Guida Al·lès, hi vaig desvirtualitzar Coral Regi, directora de l’Escola Virolai, i hi havia moltes persones interessants…
Se’m fa difícil fer una crònica detallada de totes les aportacions brillants que s’hi van fer, però m’he atrevit a fer un recull de les notes que vaig prendre, gairebé en forma de piulada:
Durant les intervencions dels ponents, dos artistes van relatar les ponències de forma gràfica:
Em van preguntar si el Congrés m’havia servit per aprendre… La resposta no em va ser fàcil. Les intervencions van ser molt útils per ordenar les idees, per anar fent aquest discurs compartit que necessitem. El punt feble és que no només aprenem del discurs, aprenem de la pràctica i de les pràctiques, hi vaig trobar a faltar casos modèlics que m’inspiressin…
He començat dient qui eren els assistents al Congrés, la llàstima és no haver tingut espais per interaccionar-hi, per conèixer-nos, per explicar-nos experiències… Era l’hora de marxar quan vaig conèixer Maria Ojuel i Glòria Tomàs de la Xarxa de Competències Bàsiques. Cal trobar una forma de congrés que també trenqui les parets, les distàncies entre els uns i els altres, hi cal un lideratge més distribuït… Cal predicar amb l’exemple per anar teixint el discurs que volem i per fer-lo creïble.
La inquietud, les ganes d’arriscar-se, d’equivocar-se i d’aprendre amb els altres són el motor que ens permet avançar i millorar, per això:
He volgut acabar amb aquesta cita de T. S. Eliot, que va sortir en més d’una ocasió durant el Congrés, i també amb la cançó First we take Manhattan, de Leornard Cohen, que Valerie Hannon la va proposar com a himne del nou líder transformador:
==
La Fundació Bofill ha dit que en el web del Congrés properament hi haurà totes les aportacions, presentacions, vídeos.
D. Instance, L. Stoll, A. Jolonch, M. Martínez, J. Badia. (2013) Liderar per aprendre. Del siàleg entre la recerca i la pràctica, Barcelona: Fundació Jaume Bofill
M. Martínez, J. Badia, A. Jolonch, (2013) Lideratge per a l’aprenentatge, Barcelona: Fundació Jaume Bofill
Innovar per aprendre, articles de Joan Majó al dirari Ara
Entrevista de Carles Capdevila a James Spillane, Els mestres són conservadors. No els agrada la incertesa que ve amb els canvis al diari Ara
També podeu llegir les diverses piulades o aspectes que en directe vam anar destacant.
Divendres 29 de novembre a Manresa, Matinal formativa i d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge de Català per a Nouvinguts, organitzada per l’Ajuntament de Manresa, el CNL Montserrat i el Grup de Treball de Llengua i Consell Municipal d’Interculturalitat i Migracions.
Es tracta d’una matinal que s’organitza cada any i que va adreçada a professors, tècnics i voluntaris que treballen en l’acollida lingüística de nouvinguts. Cada any se centra en el col·lectiu d’una procedència concreta i enguany era de Romania .
El programa comptava, en primer lloc, amb la taula rodona Com fidelitzar l’alumnat? que presentava Núria Brugarolas i en la que hi participaven Teresa Vila i Josep Noguera, del CNL Montserrat, i Montserrat Morera, de Caritas. Molt interessants les seves aportacions que apuntaven cap a:
Em va semblar molt il·lustrativa la metàfora del jazz, que va fer sevir Josep Noguera, per explicar la gran capacitat d’improvisació que ha de tenir el professor per adaptar-se a les circumstàncies del moment i, al mateix temps, la capacitat de control i d’estructura de la seqüència didàctica, talment com un músic de jazz.
Després de la taula rodona, en Josep Vilarmau, coordinador del Programa d’Acollida de l’Ajuntament de Manresa, va fer una exposició sobre la comunitat romanesa de Catalunya.
Finalment, l’exposició de Xavier Montoliu, traductor i membre de la Institució de les Lletres Catalanes, a qui em va agradar presentar. La seva ponència, La llengua romanesa i l’ensenyament del català a alumnat d’origen romanès. Característiques principals, materials formatius i d’aprenentatge, metodologies de treball, ens va aportar, sobretot, una mirada antropològica i cultural del poble romanès, una mirada que va permetre entendre la situació actual dels romanesos a través de les seves circumstàncies històriques i culturals i, per tant, trencant els tòpics que sovint ens arriben.
Ens va fer un passeig un passeig guiat per Bucarest:
Vam llegir poemes d’un dels llibres que en Xavier -juntament amb Corina Oproae- ha traduït recentment Per entre els dies. Antologia poètica de Marin Sorescu .
Vam llegir en català i ell en romanès i vam poder constatar algunes similituds i diferències entre les dues llengües. Romania és una illa romànica entre un mar eslau, el contacte del romanès amb altres llengües eslaves o el grec o el turc ha fet que la seva evolució fos distant a la de les altres llengües romàniques.
Com que és evident que la cultura és una oportunitat per aprendre i per aprendre llengua, portar un poema de Sorescu a l’aula si tens alumnes romanesos, pot ser una oportunitat per aconseguir aquest vincle que volem establir amb els alumnes.
Vull compartir una frase del poeta que en el pròleg de Per entre els dies, Francesc Parcerisas cita:
En Xavier també ens va parlar de la nova generació de cineastes que s’empoderaven del seu potencial per mostrar de manera crítica la realitat del país i ens en va mostrar alguns fragments:
Deixo l’enllaç d’alguns materials que en Xavier va comentar i que molts ja coneixem:
Hi afegeixo aquest document resum que m’ha semblat que ampliava la informació:
I també hi afegeixo alguns articles que en Xavier té publicats a la xarxa:
Per acabar, vull dir que mentre nosaltres apreníem sobre la història, la cultura i la llengua dels romanesos, al cementiri de Manresa hi traslladaven les restes de Joaquim Amat-Piniella.
