Tasques i narratives a l’aula del PECAL

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes- Mario Benedetti

bubble-157905_640

 

És fàcil comprovar que les pràctiques d’aprenentatge que he proposat enguany al PECAL (Postgrau d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic) són fruit del meu PLE,  de les idees que lectures suggeridores em conviden a posar en pràctica i de les ganes d’explorar.

 

Alguns dels propòsits:

  1. Valorar que s’aprèn fent i reflexionant i, per tant, que s’aprèn llengua usant la llengua i reflexionant sobre la llengua. L’enfocament per tasques és una bona proposta per aprendre des de l’acció o des de l’ús. Amb tot, tenim la sort d’acumular experiència i de poder recuperar i actualitzar pràctiques d’altres enfocaments si els necessitem (traduir, comparar, etc.).  Mai res és definitiu i la història ens demostra que sempre apareix una proposta metodològica que millora l’anterior… Temps líquids.
  2. Entrar la música a l’aula, no només perquè la lletra d’una cançó sigui interessant, ens ajudi a pensar o perquè permeti treballar algun contingut de llengua, sinó perquè la música transforma l’espai i el fa acollidor (Nina de Miraguano, de Pau Riba;  Somiatruites, d’Albert Pla; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa;  James Taylor, Nora Jones…) Trenquem els murs…
  3. Poder menjar una mica en el moment que les cares decauen, sempre hi ha un moment de defalliment si les sessions són de quatre hores i de sis a vuit de la tarda. Fer un mos o un berenar dolç ens fa revifar,  ens  recupera  i fa que l’espai sigui encara més acollidor, més emblant al que podem trobar fora de l’aula.
  4. Fer que l’aula sigui un espai de relació social, d’interacció, de participació, de connexions.
  5. Fer pràctiques significatives, properes a les realitats de docència que es troben o es trobaran les alumnes del postgrau, com per exemple descriure contextos i possibles tasques d’aula per a cursos d’ A1 i d’A2,  valorar materials o llibres de text, etc.
  6. Fer un producte (una tasca) col·laborativament, en aquest cas vam fer una breu narrativa sobre les idees clau comentades a l’aula.
  7. Adonar-nos que el  professor és com una bastida (construcció provisional) que permet la construcció de l’edifici, aporta el suport i els materials de referència, proposa les tasques… dit d’una altra manera, el professor és el xerpa de l’expedició, però no el protagonista.
  8. Fer una reflexió escrita en el blog personal sobre els temes tractats a l’aula, una reflexió que serà una evidència de l’aprenentatge per al portafoli de l’estudiant  i que pot ser avaluada. Entendre l’avaluació dins del procés metodològic com una eina més d’aprenentatge.
  9. Visibilitzar les TIC com el mitjà per aconseguir els nostres propòsits metodològics.
  10. Valorar el fet de formar part d’una tribu, de no anar sol, de fer equip, d’establir connexions.

A tall de resum, el propòsit global era practicar la prèdica, veure que s’aprèn des de l’acció i des de la relació, que s’aprèn més si l’espai acollidor, amb tasques significatives per als alumnes, col·laboratives, que incorporin la reflexió en el procés d’aprenentatge i veure que les TIC són un bon mitjà per aconseguir-ho…

La narrativa que vam fer es va convertir en aquest vídeo:

No vull deixar aquest apunt sense esmentar una de les lectures més  inspiradores per ser disruptius a les aules i entendre que aprenem el que ens interessa aprendre, que aprenem quan l’espai és agradable, que aprenem de l’experiència… el llibre és rEDUvolution, de Maria Acaso. En tornaré a parlar, segur.

També vull esmentar que, casualment, just després d’acabar l’assignatura, Carlos Arroyo va publicar en el seu blog de El País un relat amb les pràctiques de la professora Paula Reyes Álvarez,  que recull l’esperit de l’assignatura:  Una classe de lengua orientada a la acción… ¿y eso qué es?

Per anar acabant, vull comentar que, per sorpresa meva, una de les pràctiques que més  van valorar les alumnes del PECAL va ser un mapa mental que vam fer a la pissarra i que després vaig traslladar en format TIC. El mapa ens va ajudar a dibuixar la interrelació entre totes les matèries o assignatures del postgrau. Els va interessar molt aquesta mirada holística que permetia poder observar el tot per entendre les parts.

mapa

Ara sí, vull acabar aquest apunt agraint a  les alumnes el seu interès, la seva participació i interacció per fer l’assignatura més atractiva i també la seva comprensió davant d’un fet inesperat a la darrera sessió, que, de fet, ens va permetre poder fer la narrativa entre totes.


Imatge: http://pixabay.com/p-157905/?no_redirect

Pensar i escriure, escriure i pensar

Moleskineh
Amir Kuckovic / Foter / CC BY-NC-SA

M’agrada interpretar aquest blog com el meu dossier d’aprenentatge. Escriure sempre t’obliga  a ordenar les idees, a decidir quines són rellevants i quines són inútils, a decidir quines et poden servir en el futur i quines no. Escriure t’obliga a planificar el text, a produir-lo, a revisar-lo. Escriure t’obliga a crear el teu discurs. Hauríem d’incorporar l’hàbit de dedicar un  temps diari/setmanal a pensar, recol·lectar, garbellar, sintetitzar, escriure les idees i els pensaments que ens genera qualsevol aprenentatge, perquè puguin ser recuperables i, per tant, transferibles en altres situacions o contextos.

Disposar de temps per pensar i per escriure sembla de sentit comú,  però les múltiples gestions que fem durant el dia i, sobretot, la manca d’hàbit reflexiu i relator fan que perdem oportunitats per gestionar el coneixement que adquirim. Em sembla, doncs, fonamental incorporar la pràctica reflexiva  en els processos d’aprenentatge formal i, d’alguna manera, aconseguir que es converteixi en un hàbit perdurable més enllà de l’aula.

És amb aquest propòsit que els estudiants de l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana”, del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, a cadascuna de les pràctiques d’avaluació continuada (PAC), a més a més de dur a terme una tasca més o menys contextualitzada i col·laborativa,  fan una reflexió en el seu dossier d’aprenentatge i s’apropien de les idees i dels pensaments que han processat en cada pràctica.

Cada any comprovo que, si plantejar les PAC en forma de tasques col·laboratives sorprèn els estudiants,  haver de fer l’esforç de pensar i escriure un discurs propi amb les idees que han recol·lectat, encara els sorprèn més.

Tot i acompanyar aquest procés reflexiu dels estudiants amb preguntes, a l’estil d’un modelatge metacognitiu, en el dossier de la primera PAC, com que no tenen l’hàbit d’escriure sobre el nou saber o saber fer, normalment creen narratives del procediment que han seguit per fer la tasca.  En les següents PAC van trobant sentit al procés reflexiu i deixen constància dels sabers en el seu text escrit. En la darrera PAC,  aquest procés es complica una mica perquè l’exposició ha de ser oral, en format vídeo, i acompanyada  d’una presentació prou significativa com perquè representi  gràficament la seva recol·lecta durant l’assignatura. Valoro molt positivament, i els estudiants també,  la producció oral d’un dels relats del dossier d’aprenentatge, a més de posar-se en una situació versemblant, practiquen un gènere discursiu poc utilitzat a la UOC.

Els dossiers d’aprenentatge aporten molta informació, llegir-los permet detectar la implicació dels estudiants en la matèria, identificar-hi qui cobreix l’expedient, és a dir, el que fa el dossier perquè és obligatori sense gaire cura del planter. Òbviament, el més gratificant és detectar-hi el que aprèn, el que sembra llavors i en recull els fruits i, per tant, el que és capaç d’elaborar un discurs propi a partir de les pràctiques, de la interacció, de les lectures…  Com us podeu imaginar, aquesta assignatura no necessita cap examen, les pràctiques i el dossier són les evidències dels aprenentatges. Per altra banda, els dossiers dels estudiants també fan visible els punts forts i els punts febles del pla docent i de cada PAC, la qual cosa és una oportunitat per millorar-ne el disseny en noves edicions.

Alguns dels comentaris positius dels estudiants sobre el dossier són:

  • Molt sovint no som conscients del que aprenem si no fem una reflexió.
  • El fet de posar-ho en paraules, no només per un mateix, sinó  per fer-ho intel·ligible a una altra persona arrodoneix tot el procés.
  • M’ha servit per tenir clars els punts forts i els punts febles del meu aprenentatge.
  • Reflexionar sobre la feina feta m’ha servit per valorar-la millor.

I també alguns de negatius:

  • No m’ ha servit de gaire.
  • Només serveix a qui realment s’interessa per aquest tema. 
  • Només l’he fet per pujar nota…

Entenc que el repte de cara a propers semestres és aconseguir que l’estudiant, encara que no es vulgui dedicar a l’ensenyament,  valori el procés reflexiu com a necessari per a qualsevol aprenentatge al llarg de la vida, que l’interpreti com un pas indispensable d’una bona gestió del coneixement.

Aprofito aquest apunt per felicitar els meus estudiants i per encoratjar-los a no abandonar l’hàbit de relatar els seus aprenentatges i em fa il·lusió compartir amb vosaltres alguns dels seus vídeos  (a Recursos TIC / Dossiers d’aprenentatge n’hi ha més d’altres semestres):