Gramàtica i escriptura a les #JornadesGREAL

greal_2014Una vegada més el Grup Greal de la UAB ens brinda l’oportunitat de reflexionar sobre l’ensenyament de la llengua. Les Jornades de Didàctica de la Llengua d’enguany s’han plantejat des de la necessitat imprescindible de trobar l’encaix entre gramàtica i escriptura per aprendre (per ensenyar) llengua. Ara que ja és el segon any que les organitzen i que m’hi inscric, les valoro molt positivament i les considero una de les parades imprescindibles del meu tour pedagògic primaveral.

El format de les Jornades, tant a la tarda del divendres com al matí del dissabte, ha constat d’una conferència i d’una taula rodona amb presentacions d’experiències de diferents àmbits educatius. La sorpresa d’enguany ha estat veure-hi, també, l’àmbit dels adults amb una experiència del Consorci, sorpresa agradable perquè el Grup Greal és un grup de recerca en el que majoritàriament hi participen docents de primària i de secundària.

Com podem veure en el programa, les Jornades comptaven amb dos conferenciants de luxe, l’Anna Camps, que inaugurava la Jornada amb Cap a una renovació de l’ensenyament de la gramàtica i l’Oriol Guasch, que la tancava amb Reflexió interlingüística i ensenyament de llengües pròximes: el català i el castellà a l’escola.  A més, al final de les Jornades hi havia un acte d’homenatge a l’Oriol amb motiu de la seva jubilació.

Les experiències que s’hi han presentat han estat diverses, interessants i, sobretot, engrescadores. Les participants han contagiat la motivació que els ha suposat buscar el desllorigador que facilités l’aprenentatge dels alumnes. Rosalia Delgado ha exposat com ha treballat el tecnicisme hiperònim a l’aula de 1r d’ESO; la Marta Giralt el treball del complement del nom a 6è de primària; l’Elisa Tormo ha mostrat una seqüència didàctica completa per treballar l’entrevista amb la producció d’un llibre com a tasca final a l’ESO; la Marta Calaf ha aportat els beneficis de fer programes de ràdio a l’aula d’acollida i Montserrat Pérez ha aportat com des del text escrit d’un nivell bàsic 3 es pot consolidar la llengua oral d’un nivell bàsic, experiència duta a terme al CNL de Terrassa.

Tot i que els organitzadors de les Jornades han dit que recolliran les presentacions i els materials perquè en puguem disposar, m’he proposat compartir algunes anotacions i interrogants que els participants han deixat en el meu escriptori, sobretot per anar-hi donant voltes:

Anotacions de la conferència de l’Anna Camps, Cap a una renovació de l’ensenyament de la gramàtica:

Ensenyar gramàtica des dels usos de la llengua i amb l’ensenyament de l’escriptura:

  • Sembla que hi hagi un divorci entre gramàtica i escriptura que cal trencar:
    • Entre la gramàtica de l’oració, basada en models formals que no tenen en compte els usos, i
    • L’escriptura, des de la gramàtica del text, però sense integrar elements de la gramàtica.
  •  La gramàtica ha de servir per escriure millor. Necessitem una gramàtica pedagògica.

Què és l’activitat metalingüística?

  •  La llengua com a objecte de manipulació de reflexió i de conceptualització. La mateixa llengua fa la funció metalingüística.
  •  L’activitat metalingüística és inherent a l’ús i a l’aprenentatge de la llengua.
  • Es desenvolupa en la interacció, de la mateixa manera com ho fa la llengua.
  • No s’ha de confondre activitat metalingüística amb metallenguatge.
  • Elaboració de conceptes espontanis i de conceptes científics. Els espontanis estan lligats al context d’ús, tenen un nivell d’abstracció baix, són poc sistemàtics. Els científics són sistemes que pretenen explicar la realitat, no són espontanis i s’adquireixen de manera conscient. Els models gramaticals són una construcció sociocultural que pretén explicar com funcionen les llengües.
  • Necessitem espais d’ensenyament de la gramàtica que facin comprendre conceptes:
    Espais d’ús amb activitats verbals orals i escrites, que impliquin un ús reflexiu,            elaborar corpus, observar, detectar i resoldre problemes
    Espais de sistematizació, ensenyament sistemàtic de la llengua
  • Exercitar vs sistematitzar. Practicar vs Adquirir consciència
  • Recuperar l’observació del que s’ha après de gramàtica, trobar el moment del curs per recollir i endreçar tot el que s’ha treballat. Si ens fem preguntes com “Per què serveix aquest condicional?” Guardar i endreçar les respostes per poder-les recuperar…  [Molt interessant]

Anotacions de la conferència d’Oriol Guasch, Reflexió interlingüística i ensenyament de llengües pròximes:

Entre llengües pròximes:

  • proximitat cultural, intercomprensió, proximitat lingüística, ensenyant consecutiu,
  • El fet que s’ensenyin llengües pròximes o llengües llunyanes fa que tinguem concepcions diferents del que ha de ser ensenyar llengües.

Les conclusions de la dinàmica demolingüística:

  • confirmen l’ús del castellà entre els escolars; per la tendència a convergir; perquè tenen les dues llengües, però n’usen més una; perquè hi ha professorat amb un coneixement deficient de la llengua; perquè hi ha problemes amb el Projecte de Centre; per les mancances visibles en els mitjans de comunicació; per la fossilització; per la “inseguretat lingüística”.

Pel que fa al currículum:

  • comenta la necessitat de plantejar el català, per a la majoria d’escolars, amb l’estatus d’una segona llengua, sense preveure que hi hagi un coneixement implícit.
  • Posa èmfasi en la necessitat de preveure l’anàlisi contrastiva per a l’aprenentatge de la llengua, en la necessitat d’elaborar un discurs metalingüístic i també interlingüístic. Cal parar atenció a la capacitat de comparar llengües, a la comparació intuïtiva i imprescindible per treballar les similituds i les diferències entre les llengües.
  • També recupera la traducció com a oportunitat per aprendre llengua, sense negar la importància de l’oral, diu, cal tornar a valorar l’escrit.

Si algun assistent o participant o algú altre vol afegir-hi comentaris, matisos o discrepàncies seran benvinguts per ampliar les reflexions que tenim a l’escriptori de tots.

 

Aprendre és un camí, no un destí!

cami

Camí de ronda, Empúries

Com que ja tenim clar que aprendre és un camí que fem al llarg de la vida, reemprenc la idea del tour o turisme pedagògic per reflexionar sobre la formació permanent dels que ens dediquem a l’ensenyament.

Un tour pedagògic que es materialitza assistint i participant en simposis, congressos, jornades, cursos, tallers, conferències,  MOOC … l’oferta és cada vegada més gran i variada. Podem formar-nos formalment o informalment, podem establir xarxes de grups més o menys heterogenis on la participació i la col·laboració són essencials. Podem dissenyar projectes en els que experimentem en primera persona la reflexió, la creació, la cooperació, l’avaluació… o podem seguir fent el camí de l’aprenentatge de manera més solitària, intentant fer la transferència de les competències que s’han adquirit  en cursos més o  menys formals.

Revisant les diverses ofertes formatives d’aquest tour en trobem d’alt estànding (matrícula elevada), de més assequibles i de gratuïtes (per a l’aprenent, no pas per a qui les organitza, és clar).  N’hi ha de presencials i en línia. Amb el suport de la xarxa o sense… De llarga o curta durada. Tenim ofertes per a tots els gustos.

Què és el que em  fa optar per una o altra formació?

  • El preu de la formació és un factor de tria important, segur, he de mirar si me la puc permetre, però sobretot he de mirar si el preu que he de pagar em recompensa.
  • Segurament l’edat és un  altre factor important a l’hora de prendre decisions. Quan era jove m’interessaven els màsters i els postgraus, ara que ja tinc una edat, valoro més la idea del PLE i del PLN. Entorns en què aprens donant i rebent i establint una relació d’iguals, per rebre has de donar i per donar has de rebre…
  • Coincidir amb una xarxa (PLN) de persones de diferents àmbits i disciplines i, per tant, heterogènia, que em permet mirar el món de manera global i al mateix temps veure’n el mosaic. Poder sortir de la pròpia institució per tenir més perspectiva. A casa, aquests dies, parlem molt d’anamorfismes i tenen gràcia, perquè et permeten veure una  imatge més o menys deformada segons el punt d’observació… És bo moure’t per poder tenir diferents punts d ‘observació, t’enriqueixen i t’obliguen a prendre partit, a posicionar-te…
  • Coincidir amb una xarxa, comunitat d’aprenentatge o comunitat de pràctica més o menys ortodoxa que ha de construir projectes i productes, comunitat que ha de generar debat, intercanvi, reflexió, criteris, decisions…
  • En tots aquests escenaris d’aprenentatge se’m fa indispensable la interacció, cada vegada resulta menys enriquidor anar a formacions on no pots conversar, intercanviar…
  • La formació també m’ha de permetre experimentar, innovar, somiar,  m’ha de provocar la creativitat, m’ha de fer creure en mi mateixa i m’ha d’aportar benestar i satisfacció…
anamorfismes

Imatges cedides per Jordi Bonmassip de l’anamorfisme fet amb els alumnes de dibuix de l’Institut Pau Vila de Sabadell.

 

Quin és el teu repte? Tria la teva aventura…

sempre igual

 

Sempre hem de fer un vídeo? Sempre hem de fer una conferència? Sempre hem de presentar una bona pràctica? Sempre hem de fer un blog? Com plantejaré aquest semestre l’assignatura? Pe què no la puc fer com sempre? Per què necessito experimentar-hi alguna novetat? Per què necessito reprogramar els projectes cíclics?  Per què quan m’implico en projectes necessito repensar-los? Per què necessito experimentar canvis?

Repensar, experimentar són verbs que formen part dels meus reptes personals i professionals. Sóc conscient que de vegades m’equivoco, però si no ho provo no ho sé.

Un bon amic em va dir que era una aventurera… Sí, em satisfà enormement l’emoció que significa aprendre i ja sabem que sense repte no hi ha aprenentatge, ni motivació, ni emoció, ni innovació… I com que aprendre és una activitat social, el repte és més motivador i engrescador si hi ha una implicada una comunitat. És enriquidor personalment i professional que els teus reptes siguin reptes col·lectius i que s’aconsegueixin col·lectivament. És enormement enriquidor sentir que aprens formant part d’un projecte col·lectiu en el que tota la comunitat ha donat i ha rebut per aconseguir un repte.

Els vincles que s’estableixen entre les comunitats que han caminat juntes, s’han equivocat juntes i han après juntes són extremament forts.

Faig aquesta reflexió després d’haver repiulat amb èxit aquesta fotografia, molts s’hi van afegir i m’imagino que tots sentim la necessitat de repensar i d’experimentar noves maneres de fer, per millorar i per adaptar-nos a noves necessitats i a nous temps. Em dol sentir, més d’una vegada, que tot s’ha de fer com sempre o com ho fa tothom. Suposo que us hi heu trobat, oi, amb persones que pensen que no cal canviar res si el que hem fet ja ha funcionat?