Sempre  és un enorme plaer aprendre amb i de l’Olga Esteve. Em sento deixebla seva. Sempre buscant mecanismes i estratègies que fomentin l’autonomia i la reflexió per consolidar els aprenentatges.  M’ha interessat llegir les seves reflexions, estudis i publicacions  i m’ha agradat compartir amb ella hores de formació, de discussió i d’intercanvi per aprendre i per millorar com a docent. Després de la darrera trobada, ara fa pocs dies, vaig descobrir que ha coordinat i publicat un llibre nou, Cuestiones de autonomia en el aula de lenguas extranjeras[i] juntament amb l’Ernesto Martín-Peris i amb l’aportació de diversos autors (M. Arumí, L. Keim, E. Surribas, L. Vilaseca, J. Tomàs Pujolà, A. Bes, A. Carretero, Z. Carandell, F. Fernàndez).

M’ha semblat un llibre clau, gairebé imprescindible, per al professorat de llengües. La primera part conté quatre capítols que giren al voltant de l’autonomia de l’aprenentatge de la llengua i la segona, conté tres capítols que teixeixen la idea de la mediació del professor en la pràctica docent.

El foment de l’autonomia de l’aprenentatge:

• Fomentar l’autonomia per ser conscient dels processos i estratègies d’aprenentatge, per adquirir responsabilitats sobre el procés d’aprenentatge, per adquirir responsabilitats compartides entre iguals i, per tant, per aconseguir metes comunes mitjançant la interacció…
• Fomentar l’autonomia a través d’un tractament integrador de la llengua, considerant els textos essencials per dur a terme una acció pedagògic orientada a l’acció. Així, doncs, tenint en compte la interacció desenvolupar la competència comunicativa.
• Fomentar l’autonomia a través de la pròpia iniciativa dels aprenents, de les possibilitats de prendre decisions durant l’acció ( o taques) tenint en compte el seu bagatge personal, per tant, augmentant la motivació dels aprenents.
• Fomentar l’autonomia a través de la immensitat de possibilitats que ofereix la xarxa Internet, les TIC i les TAC, el PLE i el PLN.

El paper mediador del professor:

• La necessitat que el professor adopti una actitud que afavoreixi la construcció de coneixement, que fomenti la participació dels aprenents i els converteix en analistes de les formes lingüístiques, és un requisit per poder aprendre.
• La presa de consciència del professor sobre el seu discurs a l’aula és indispensable, el docent ha de ser crític amb la forma d’usar el llenguatge a l’aula.
• El disseny de la seqüència didàctica com a bastida planificada, que acompanyi la construcció del nou coneixement i que faciliti la transferència.
• Assumir un rol d’assistent perquè el alumne sigui capaç de controlar el seu procés d’aprenentatge, perquè sigui capaç d’aprendre a aprendre.
• Transferir el control als alumnes, corresponsabilitzar-los de la seva avaluació i incloure la seva mirada en el procés d’avaluació són tres idees clau per assumir una avaluació centrada en l’alumne i no en el professor.

Un llibre, doncs, de formació bàsica per a qualsevol professor de llengua.

This work by cbove is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://bove.cat/melalaboca/