Pensar i escriure, escriure i pensar

Moleskineh
Amir Kuckovic / Foter / CC BY-NC-SA

M’agrada interpretar aquest blog com el meu dossier d’aprenentatge. Escriure sempre t’obliga  a ordenar les idees, a decidir quines són rellevants i quines són inútils, a decidir quines et poden servir en el futur i quines no. Escriure t’obliga a planificar el text, a produir-lo, a revisar-lo. Escriure t’obliga a crear el teu discurs. Hauríem d’incorporar l’hàbit de dedicar un  temps diari/setmanal a pensar, recol·lectar, garbellar, sintetitzar, escriure les idees i els pensaments que ens genera qualsevol aprenentatge, perquè puguin ser recuperables i, per tant, transferibles en altres situacions o contextos.

Disposar de temps per pensar i per escriure sembla de sentit comú,  però les múltiples gestions que fem durant el dia i, sobretot, la manca d’hàbit reflexiu i relator fan que perdem oportunitats per gestionar el coneixement que adquirim. Em sembla, doncs, fonamental incorporar la pràctica reflexiva  en els processos d’aprenentatge formal i, d’alguna manera, aconseguir que es converteixi en un hàbit perdurable més enllà de l’aula.

És amb aquest propòsit que els estudiants de l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana”, del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, a cadascuna de les pràctiques d’avaluació continuada (PAC), a més a més de dur a terme una tasca més o menys contextualitzada i col·laborativa,  fan una reflexió en el seu dossier d’aprenentatge i s’apropien de les idees i dels pensaments que han processat en cada pràctica.

Cada any comprovo que, si plantejar les PAC en forma de tasques col·laboratives sorprèn els estudiants,  haver de fer l’esforç de pensar i escriure un discurs propi amb les idees que han recol·lectat, encara els sorprèn més.

Tot i acompanyar aquest procés reflexiu dels estudiants amb preguntes, a l’estil d’un modelatge metacognitiu, en el dossier de la primera PAC, com que no tenen l’hàbit d’escriure sobre el nou saber o saber fer, normalment creen narratives del procediment que han seguit per fer la tasca.  En les següents PAC van trobant sentit al procés reflexiu i deixen constància dels sabers en el seu text escrit. En la darrera PAC,  aquest procés es complica una mica perquè l’exposició ha de ser oral, en format vídeo, i acompanyada  d’una presentació prou significativa com perquè representi  gràficament la seva recol·lecta durant l’assignatura. Valoro molt positivament, i els estudiants també,  la producció oral d’un dels relats del dossier d’aprenentatge, a més de posar-se en una situació versemblant, practiquen un gènere discursiu poc utilitzat a la UOC.

Els dossiers d’aprenentatge aporten molta informació, llegir-los permet detectar la implicació dels estudiants en la matèria, identificar-hi qui cobreix l’expedient, és a dir, el que fa el dossier perquè és obligatori sense gaire cura del planter. Òbviament, el més gratificant és detectar-hi el que aprèn, el que sembra llavors i en recull els fruits i, per tant, el que és capaç d’elaborar un discurs propi a partir de les pràctiques, de la interacció, de les lectures…  Com us podeu imaginar, aquesta assignatura no necessita cap examen, les pràctiques i el dossier són les evidències dels aprenentatges. Per altra banda, els dossiers dels estudiants també fan visible els punts forts i els punts febles del pla docent i de cada PAC, la qual cosa és una oportunitat per millorar-ne el disseny en noves edicions.

Alguns dels comentaris positius dels estudiants sobre el dossier són:

  • Molt sovint no som conscients del que aprenem si no fem una reflexió.
  • El fet de posar-ho en paraules, no només per un mateix, sinó  per fer-ho intel·ligible a una altra persona arrodoneix tot el procés.
  • M’ha servit per tenir clars els punts forts i els punts febles del meu aprenentatge.
  • Reflexionar sobre la feina feta m’ha servit per valorar-la millor.

I també alguns de negatius:

  • No m’ ha servit de gaire.
  • Només serveix a qui realment s’interessa per aquest tema. 
  • Només l’he fet per pujar nota…

Entenc que el repte de cara a propers semestres és aconseguir que l’estudiant, encara que no es vulgui dedicar a l’ensenyament,  valori el procés reflexiu com a necessari per a qualsevol aprenentatge al llarg de la vida, que l’interpreti com un pas indispensable d’una bona gestió del coneixement.

Aprofito aquest apunt per felicitar els meus estudiants i per encoratjar-los a no abandonar l’hàbit de relatar els seus aprenentatges i em fa il·lusió compartir amb vosaltres alguns dels seus vídeos  (a Recursos TIC / Dossiers d’aprenentatge n’hi ha més d’altres semestres):

“Les competències les tens i les fas servir o les perds”

fotor_138438366773190Les competències les tens i les fas servir o les perds, és una de les frases que vaig piular mentre escoltava Wiliam Thorn, director del Programa Internacional d’Avaluació de les Competències dels Adults (PIACC) a la conferència Com avaluar les competències de la població adulta al llarg de la vida? organitzada per la Fundació Jaume Bofill.

Per fer una radiografia del nivell de competències instrumentals a  23 països de l’OCDE, les enquestes PIAAC, en el cas dels adults, i PISA, en el cas dels joves, centren l’estudi  en la competència lectora (alfabetització),  la competència matemàtica i la de resolució de problemes en entorns tecnològics[i] .

La competència lectora és la que tradicionalment s’ha vinculat a l’accés al coneixement, per tant, cal interpretar que tenir una bona competència lectora permet entendre, formar part i participar de la vida social actual. La competència matemàtica és la que possibilita formular, usar i interpretar les matemàtiques, el càlcul i la ciència en contextos diferents i la competència tecnològica és la que facilita, a través de les noves eines, la resolució de problemes.

L’OCDE ha publicat les dades de PIACC aquest mes d’octubre, per tant, sembla que són susceptibles de ser estudiades durant força temps. De moment, en Thorn ja va aportar algunes idees interessants, que recullo de la següent manera:

  • Els adults que de joves van tenir bones competències, les mantenen si el seu context laboral els permet progressar i, per tant, poden seguir aprenent. Si no, les perden, per això és tan greu que els joves no trobin feina.
  • Els adults que tenen un nivell baix de competències, tenen més dificultats per accedir a llocs de treball i també tenen més dificultats per accedir a la formació al llarg de la vida.
  • Les persones immigrades amb poca formació tenen greus dificultats competencials per accedir a la formació que els permetria trobar un lloc de treball.
  • El dèficit competencial que s’observa en un ampli sector de la població contrasta amb el desaprofitament del talent per part de les organitzacions. Ara mateix, molts joves ben preparats o accedeixen a llocs de treball poc qualificats o marxen del país per millorar professionalment.

L’acompanyament i la formació competencial són, doncs, fonamentals perquè la fractura social entre uns i altres no sigui molt exagerada i perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.

Si  mirem aquest gràfic, que va mostrar Thorn, podem veure la comparació entre la mitjana de tots els països de la competència lectora i la matemàtica, que tendeix a baixar a mesura que puja l’edat, i la d’Espanya, on la davallada és molt més accentuada.

BYdVVXHCMAA0Syb_PIAAC

És en aquest context d’afavorir la competència comunicativa que, a la VI Jornada de Llengua i Immigració de l’Anoia, vaig emmarcar la meva part de l’exposició de l’experiència El català, una oportunitat per trobar feina. Cursos de català amb el SOC que vam presentar juntament amb M. Jesús Clua i Esther Alemany. L’encert de signar un conveni entre el SOC i el CPNL per formar persones amb pocs o gens coneixements de català, fa possible que aquests ciutadans tinguin una mica més fàcil l’accés al món laboral.

 

 

És obvi, doncs, el valor que té formar part d’una societat alfabetitzada i,  malgrat que Espanya va desestimar l’estudi de la competència tecnològica al PIAAC, l’alfabetització del segle XXI no la podem  entendre sense un component tecnològic: llegim textos, imatges i vídeos, llegim en pantalla i en paper, escrivim mitjançant un teclat, ens comuniquem, ens relacionem i aprenem a través de la xarxa, per tant, no podem desestimar aquest potencial a l’hora d’engegar un procés d’alfabetització i de formació al llarg de la vida dels adults.

 

==
Informe internacional de l’OCDE amb els resultats de l’avaluació.
Primers resultats de les competències de l’OCDE
Informe espanyol de l’Instituto Nacional de Evaluación Educativa amb els resultats de l’avaluació.

Imatges extretes el dia de la conferència Com avaluar les competències de la població adulta al llarg de la vida?


[i] L’estudi fet a Espanya inclou diferents llengües, però les dades són globals. També es va excloure de l’estudi la competència tecnològica,  per falta de pressupost i/o d’interès.

 

Sense reflexió no hi ha aprenentatge

Els homes no es fan en el silenci, sinó en la paraula, en el treball, en l’acció, en la reflexió- P. Freire

Les pràctiques d’avaluació continuada de l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana” (Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC) consisteixen en un petit projecte o tasca més una reflexió personal sobre l’aprenentatge. Aquesta reflexió, majoritàriament escrita, però també en format oral, els estudiants la verbalitzen en  el dossier d’aprenentatge que troben a l’aula.

El dossier d’aprenentatge (ja n’he parlat en altres ocasions) pretén, per tant, aportar a l’estudiant aquest espai de temps íntim i necessari per PENSAR, per endreçar i verbalitzar amb paraules pròpies  el que ha après amb la seva pràctica i, alhora, pretén ser l’espai perquè estudiant i professor puguin fer-se càrrec de l’aprenentatge que s’ha assolit.

Aquest semestre, a l’assignatura,  he volgut introduir  el valor del “dossier d’aprenentatge” amb 10 preguntes per aprendre que espero que facin més conscients els estudiants del paper del dossier. Com podeu comprovar, no ha de ser una narració dels passos que han seguit  per elaborar el treball o la tasca, no , la reflexió ha de ser la mirada personal i crítica del que han tractat, del que han après, ha de ser l’essència d’allò que s’han fet seu.

Aquesta pràctica reflexiva, aquest temps per pensar, és necessari per construir pensament propi, és necessari per generar coneixement. Cal, doncs, adquirir l’hàbit de destinar un temps per PENSAR, de destinar un temps a construir discurs propi i a verbalitzar-lo, un hàbit que cal tenir al llarg de la vida.  

Les 10 preguntes per aprendre són:

 

==

Per construir les preguntes, em va servir de referent la lectura de The Critical Thinking Community.