Llengua i Immigració

Publicat el 12/11/2014 per Carme Bové

He intentat recollir algunes de les idees presentades a les conferències de la VII Jornada de Llengua i Immigració, organitzada pel Consell Comarcal de l’Anoia amb la col·laboració del Servei Comarcal de Català de l’Anoia (@cpnlsccanoia) a Igualada, el 7 de novembre de 20014.

1. Informe de les persones migrants a Catalunya

En primer lloc, Quim Brugué (@quimbrugue) va presentar els 10 punts clau que es constaten a l’Informe de les persones migrants a Catalunya del Departament de Benestar Social i Família:
1 – Catalunya ha estat i és, encara, un espai receptor d’immigració (percentatges rellevants i estables de persones estrangeres). Reconèixer que som una societat de fluxos, d’arribades, d’anades…
2 – La distribució territorial és desigual, heterogènia. El treball des del territori ha d’estar ben articulat que permetin intervenció local. Actuar conjuntament.
3 – Catalunya acull moltes persones migrants però no mostra les necessitats dels immigrants. Diferències entre població autòctona i població estrangera.
4 – La integració és un fenomen multidimensional: laboral, econòmica, familiar, política, cultural, informativa, educativa.
5 – La integració és un fenomen subjectiu. Moltes percepcions.
6 – Factors clau de la integració, llengua, treball i les xarxes socials.
7 – Papers i xenofòbia: els límits per a la integració. El periple dels papers…
8 – Les institucions catalanes davant el repte de la integració. Política no de fronteres sinó més lligada a l’acollida. Visió transversal de la immigració. Disposem d’un pla transversal amb més solera… Plans d’immigració, de participació… Els ajuntaments han estat molt actius, experiència en polítiques d’acollida… Potser fins ara molt reactiva i ara caldria una mirada més travada, més estratègica…
9 – Conèixer la realitat: avaluar les polítiques d’immigració. Detectar buits, avaluar l’impacte
10 – Impacte de la crisi sobre el procés d’integració. La crisi afecta negativament.

2. Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola?

Carme Junyent, presidenta del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades o GELA, presenta el resultat de l’estudi Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola?* Un estudi sobre les llengües i migracions a les escoles de l’Anoia, basat en un qüestionari passat al professorat de secundària, a pares i mares, a regidors i a directors d’escoles de primària i amb l’objectiu d’estudiar “el coneixement de la diversitat lingüística de l’entorn, la percepció i la visibilitat de la immigració i la presència que les llengües d’aquesta immigració han de tenir a l’àmbit escolar”, com diu a la introducció.

He de dir que la Carme em va emocionar quan va felicitar el CPNL per la gran tasca que ha fet a les aules de català. Va comentar que, cada vegada més, a la universitat té alumnes procedents d’altres territoris i d’altres llengües i a la seva biografia lingüística que els demana, el professorat del Consorci sempre hi surt molt ben parat. És evident que ser professor al Consorci és un repte enriquidor i molt agraït.

Sobre l’estudi, esmento algunes anotacions que vaig prendre de les conclusions que la Carme va exposar (i que caldria ampliar amb la lectura del llibre):

1. Els regidors dels ajuntaments estan força informats de la diversitat lingüística dels seus pobles.
2. Als instituts sovint s’associa diversitat lingüística en conflictivitat.
3. Presència de prejudicis, per això cal molta formació, especialment entre el professorat de matèries no relacionades amb l’ensenyament de la llengua.
4. Els professors dels instituts que més coneixen la realitat lingüística del seu entorn són els de llengua.
5. Els estudiants desconeixen la realitat i diversitat lingüística de l’entorn.
6. L’excessiva mobilitat del professorat fa que no s’impliquin amb la diversitat lingüística del centre o de l’entorn.

Experiències o bones pràctiques

Finalment, es van presentar tres experiències molt interessants, una del CNL Àrea de Reus Miquel Ventura, sobre l’aprenentatge i ús de la llengua mitjançant la construcció d’una obra de teatre amb alumnes. Una altra d’alfabetització amb alumnes del Maresme a l’Escola d’Adults Els Tarongers. I finalment, l’experiència del programa de Voluntariat per la Llengua al Centre Penitenciari Lledoners.

Una vegada més, cal felicitar el Consell Comarcal de l’Anoia i el SCC de l’Anoia per l’organització anual d’aquesta jornada que pretén que diferents agents vinculats directament amb la immigració, l’aprenentatge i la llengua pugui reflexionar i compartir experiències sobre temes de màxima importància.

—
*P. Comelles, M. C. Junyent, et al. (2014) Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola? Un estudi de representacions lingüístiques a l’Anoia. Barcelona, Quaderns per a l’anàlisi núm. 38, Horsori Editorial

MenorcaEdu21 (II)

Publicat el 09/09/2014 per Carme Bové

Núvol de paraules del document del Pacte.

Com ja vaig escriure a l’apunt anterior, el plat fort de la jornada d’estiu de MenorcaEdu21 va ser la presentació del Pacte per l’Educació, però la potència d’aquesta jornada no va quedar aquí, s’hi van poder viure molts moments intensos com:

– la Declaració de Ses Salines : acord entre diverses entitats, institucions i organitzacions de les quatre illes per manifestar la coincidència en els objectius del Pacte, per expressar la seva voluntat de treballar conjuntament i per convidar-hi tota la comunitat educativa. En Joan Amorós ho expressa bé en aquest article, Ses Salines de Fornells. La Declaració de ses Salines és un pas de gegant per crear sentiment de pertinença, sentiment de TRIBU per poder fer grans coses junts.

– Dues conferències, el primer dia a càrrec de Joan Badia sobre el lideratge per a l’aprenentatge i el lideratge en el marc del sistema educatiu i el segon, a càrrec de Alfredo Hernando sobre les escoles del segle 21. De la primera, que tenia un format més clàssic, en destaco la necessitat de revisar les línies pedagògiques des de dins dels centres, donant valor al lideratge distribuït, l’autonomia dels centres i la rendició de comptes, i la necessitat de revisar la formació inicial i permanent del professorat. De la segona, més trencadora, dinàmica i visual, en vull destacar la importància de dissenyar escenaris d’aprenentatge adaptats a les diferents necessitats dels alumnes, i paisatges que permetin narrar els relats de les maletes culturals, replanteja els horaris, els espais, el currículum…

– Finalment la sessió de 13 petxa-kutxes*, que en realitat no van ser del tot petxa-kutxes, i un debat final conduït per Ismael Palacin. Els petxa-kutxes que es van presentar tractaven aspectes de lideratge, d’entorns d’aprenentatge formals i no formals, de processos de selecció i formació de professorat… i els que en presentàvem petxa-kutxes érem: Eduard Vallory, Jordi Jubany, Antoni Morante, Jaume Sans, Carlos Páez, Antoni Salvà, Joan Amorós, Manel Perelló, Miquel Oliver i Carme Bové. D’aquesta sessió vull destacar els moments que a mi em van sorprendre, impressionar o alegrar:

– En primer lloc el moment disruptiu que va organitzar l’amic Jaume Sans quan va demanar al públic que s’enllacés estirant els cabdells de llana de nord a sud i d’est a oest, de manera que tothom quedava enllaçat pel Pacte per l’Educació, com podem veure en aquesta imatge:

– També vull destacar la intervenció del Jordi Jubany sobre els entorns d’aprenentatge, la d’en Carlos Páez i la seva metamorfosi per poder créixer professionalment, i la del Joan Amorós amb la metàfora del circuit d’aigua bruta que calia diversos filtres per repassar el procés del docents des de l’accés i la sortida a la universitat fins a l’accés i permanència en els centres educatius. També va ser interessant la reflexió de l’aprenentatge en entorns de lleure, com a model no formal d’aprenentatge d’Eduard Vallory. Antoni Salvà ens va presentar un vídeo per mostrar que l’educació no pot ser com un procés industrial on tot està molt automatitzat i uniformat. En Manel Perelló i en Miquel Oliver que va fer una revisió de la carrera docent. M’imagino que ben aviat tinguem totes les presentacions enllaçades a l’espai MenorcaEdu21.

– El meu granet de sorra “Qui és el líder?” pretenia donar valor al lideratge distribuït, a l’empoderament que ens dóna el fet d’estar connectats a la xarxa i hi volia aportar els valors o ingredients que pretenc treballar en la formació inicial que faig a la UOC, a l’assignatura Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana, de la qual en sóc consultora: 1) la curiositat, 2) la creativitat, 3) la reflexió, 4) el diàleg, 5) la generositat, 6) el ser aprenent per sempre, 7) la confiança i 8) la interdependència positiva:

Qui és el líder? from .

—

*Podríem dir que un petxa-kutxa és una intervenció oral breu, acompanyada d’una presentació en vídeo, de 20 diapositives que tenen una durada de 20 segons cadascuna. Les diapositives han de ser metàfores vistoses i han de tenir poc text. Així doncs, la gràcia és ser sintètic, dir o narrar les idees principals i acompanyar-les d’imatges vistoses.

Fotografia extreta de MenorcaEdu21

El “Pacte per l’Educació, un far d’esperança” a MenorcaEdu21 (I)

Publicat el 01/09/2014 per Carme Bové

Comencem el curs just els darrers dies de les vacances. Comencem formant-nos i intercanviant experiències i creences amb docents d’altres terres de parla catalana. Comencem buscant el far que en marqui camins de llum, d’esperança…

Sempre sembla impossible fins que es fa- Nelson Mandela

Les inquietuds, preocupacions i ganes de canviar el món des de l’educació han fet possible un pacte educatiu entre persones de diferents àmbits de Menorca, totes implicades d’una manera o altra amb l’educació. Semblava impossible però ho han fet, ho han aconseguit i ara ja és una realitat.

Després de dos anys de treball intens, sense descans, aquest final d’agost l’han presentat a les Jornades d’estiu de MenorcaEdu21 i ho han fet seguint la coherència dels seus principis,tots han sortit a l’escenari a explicar algun dels punts rellevants del Pacte, tots han liderat la presentació del Pacte.

Després de veure tot el que han fet és evident que:

Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, poden canviar el món.- Proverbi africà

10 idees que m’agraden d’aquest Pacte:

1- És un somni debatut i fet des de la base, fet amb persones directament implicades en el procés educatiu i, per tant, no sotmès als canvis polítics. Així doncs, un somni fet amb una àmplia participació ciutadana.

2- El pes de la història hi té un valor essencial.La societat menorquina actual és conscient de les dificultats dels seus avis per foragitar la ignorància. El començament de l’acte és commovedor perquè en Xec Pellicer, que representa els avis, relata la peregrinació que van haver de fer per formar-se i dedica un agraïment als mestres que ho van fer possible. Acaba encenent un fanalet fet amb la carcassa d’una síndria i la inscripció Edu21, una metàfora ideal per indicar el camí de la llum.

3- Planteja un futur de ciutadans lliures, amb iniciativa social, ciutadana o empresarial. El Pacte proposa establir vincles entre el procés formatiu i la vida real a la societat i a les empreses. Promou fomentar la formació no formal.

4- Està gestat amb la voluntat de promoure un servei d’equitat i de qualitat. Un somni que vol fer progressar els centres i l’administració educativa per dur a terme una gestió democràtica centrada en l’aprenentatge. Vol resoldre problemes reals, millorar l’abandonament escolar, millorar els índex de lectura, ampliar l’oferta en educació no formal.

5- Proposa ocupar-se dels mestres. Proposa definir criteris de selecció del professorat i la millora de la formació inicial i permanent. Proposa valorar aspectes com: la capacitat d’empatitzar i de connectar amb els alumnes; la sensibilització social; els coneixements en llengües, en TIC; la capacitat de lideratge… Proposa dissenyar el procés de mestre novell al mestre expert i poder avaluar i coavaluar la seva tasca.

6- Defineix la tasca dels equips directius amb capacitat de lideratge, que empoderin l’equip, que siguin capaços de fer més líders. Han de ser líders per a l’aprenentatge, per aconseguir les millores de l’aprenentatge.

7- Promou l’autonomia de centres i al mateix temps el rendiment de comptes i d’assoliment del mínim de propòsits establerts.

8- Proposa un model lingüístic que preservi la nostra llengua i que cada centre, en el marc de la seva autonomia, i determini el tractament de les diverses llengües.

9- Les famílies han de tenir veu en el procés d’educació dels fills, no han de ser espectadors, han de participar de la gestió… han de ser membres actius de la comunitat i s’han de poder formar.

10- Els governs municipals són les administracions properes als centres, han de dinamitzar les entitats i coordinar-les, per tal de posar la seva feina al servei dels ciutadans. Han de propiciar ciutats educadores.

Enguany, començar l’estiu a les jornades d’estiu de la Universitat d’Alacant i acabar-lo a la Jornades d’estiu de MenorcaEdu21 m’ha donat una visió immensa de la grandària de la terra de parla catalana. Tots parlem la mateixa llengua i tots perseguim un món millor. Tots enllaçats per aconseguir-ho. Vull agrair a Guida Al·lès i a tot l’equip de MenorcaEdu21 haver-me deixat viure en directe aquest moment tan especial.

Vídeo de l’acte:

Vídeo del making of del Pacte:

En tornaré a parlar. Les vivències i les emocions d’aquests darrers dies d’agost han estat tan intenses que es mereixen més d’una entrada.

—

Imatges:

Fotografia "El far de Favàritx", de Carme Bové
Fotografia "Fanlet", extreta del vídeo del Pacte
Fotografia "Enllaçats", extreta de Guida Al·lès