Tasques i narratives a l’aula del PECAL

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes- Mario Benedetti

bubble-157905_640

 

És fàcil comprovar que les pràctiques d’aprenentatge que he proposat enguany al PECAL (Postgrau d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic) són fruit del meu PLE,  de les idees que lectures suggeridores em conviden a posar en pràctica i de les ganes d’explorar.

 

Alguns dels propòsits:

  1. Valorar que s’aprèn fent i reflexionant i, per tant, que s’aprèn llengua usant la llengua i reflexionant sobre la llengua. L’enfocament per tasques és una bona proposta per aprendre des de l’acció o des de l’ús. Amb tot, tenim la sort d’acumular experiència i de poder recuperar i actualitzar pràctiques d’altres enfocaments si els necessitem (traduir, comparar, etc.).  Mai res és definitiu i la història ens demostra que sempre apareix una proposta metodològica que millora l’anterior… Temps líquids.
  2. Entrar la música a l’aula, no només perquè la lletra d’una cançó sigui interessant, ens ajudi a pensar o perquè permeti treballar algun contingut de llengua, sinó perquè la música transforma l’espai i el fa acollidor (Nina de Miraguano, de Pau Riba;  Somiatruites, d’Albert Pla; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa;  James Taylor, Nora Jones…) Trenquem els murs…
  3. Poder menjar una mica en el moment que les cares decauen, sempre hi ha un moment de defalliment si les sessions són de quatre hores i de sis a vuit de la tarda. Fer un mos o un berenar dolç ens fa revifar,  ens  recupera  i fa que l’espai sigui encara més acollidor, més emblant al que podem trobar fora de l’aula.
  4. Fer que l’aula sigui un espai de relació social, d’interacció, de participació, de connexions.
  5. Fer pràctiques significatives, properes a les realitats de docència que es troben o es trobaran les alumnes del postgrau, com per exemple descriure contextos i possibles tasques d’aula per a cursos d’ A1 i d’A2,  valorar materials o llibres de text, etc.
  6. Fer un producte (una tasca) col·laborativament, en aquest cas vam fer una breu narrativa sobre les idees clau comentades a l’aula.
  7. Adonar-nos que el  professor és com una bastida (construcció provisional) que permet la construcció de l’edifici, aporta el suport i els materials de referència, proposa les tasques… dit d’una altra manera, el professor és el xerpa de l’expedició, però no el protagonista.
  8. Fer una reflexió escrita en el blog personal sobre els temes tractats a l’aula, una reflexió que serà una evidència de l’aprenentatge per al portafoli de l’estudiant  i que pot ser avaluada. Entendre l’avaluació dins del procés metodològic com una eina més d’aprenentatge.
  9. Visibilitzar les TIC com el mitjà per aconseguir els nostres propòsits metodològics.
  10. Valorar el fet de formar part d’una tribu, de no anar sol, de fer equip, d’establir connexions.

A tall de resum, el propòsit global era practicar la prèdica, veure que s’aprèn des de l’acció i des de la relació, que s’aprèn més si l’espai acollidor, amb tasques significatives per als alumnes, col·laboratives, que incorporin la reflexió en el procés d’aprenentatge i veure que les TIC són un bon mitjà per aconseguir-ho…

La narrativa que vam fer es va convertir en aquest vídeo:

No vull deixar aquest apunt sense esmentar una de les lectures més  inspiradores per ser disruptius a les aules i entendre que aprenem el que ens interessa aprendre, que aprenem quan l’espai és agradable, que aprenem de l’experiència… el llibre és rEDUvolution, de Maria Acaso. En tornaré a parlar, segur.

També vull esmentar que, casualment, just després d’acabar l’assignatura, Carlos Arroyo va publicar en el seu blog de El País un relat amb les pràctiques de la professora Paula Reyes Álvarez,  que recull l’esperit de l’assignatura:  Una classe de lengua orientada a la acción… ¿y eso qué es?

Per anar acabant, vull comentar que, per sorpresa meva, una de les pràctiques que més  van valorar les alumnes del PECAL va ser un mapa mental que vam fer a la pissarra i que després vaig traslladar en format TIC. El mapa ens va ajudar a dibuixar la interrelació entre totes les matèries o assignatures del postgrau. Els va interessar molt aquesta mirada holística que permetia poder observar el tot per entendre les parts.

mapa

Ara sí, vull acabar aquest apunt agraint a  les alumnes el seu interès, la seva participació i interacció per fer l’assignatura més atractiva i també la seva comprensió davant d’un fet inesperat a la darrera sessió, que, de fet, ens va permetre poder fer la narrativa entre totes.


Imatge: http://pixabay.com/p-157905/?no_redirect

Distribuït, compartit, horitzontal… parlem de lideratge!

liderarperaprendreEls dies 4 i 5 de desembre vaig poder  assistir al Congrés Internacional de Lideratge per a l’Aprenentatge organitzat per la Fundació Jaume Bofill. Els assistents, majoritàriament, eren mestres de primària i de secundària, però també hi havia formadors d’altres àmbits menys formals, alguns érem del CPNL (la M. Jesús, l’Antònia, el Jordi, la Carme, la Rosa, la Montse,,,,), també hi havia l’Elena de la DGPL, hi vaig trobar l’Anna de la Diputació de Barcelona, la formadora Guida Al·lès, hi vaig desvirtualitzar Coral Regi, directora de l’Escola Virolai,  i hi havia moltes persones interessants…

Se’m fa difícil fer una crònica detallada de totes les aportacions brillants que s’hi van fer, però m’he atrevit a fer un recull de les notes que vaig prendre,  gairebé en forma de piulada:

  • Ubuntu: jo sóc perquè nosaltres som, jo aprenc perquè nosaltres aprenem (un concepte filosòfic  africà i molt vinculat a Mandela, sóc lliure perquè som lliures)
  • Ensenyar és una pràctica social, els alumnes coprodueixen l’ensenyament juntament amb el docent. La docència es coprodueix entre professor i alumne.
  • Lideratge heroic versus lideratge distribuït
  • Els bons líders s’impliquen
  • Ens hem de formular preguntes difícils sobre les rutines d’aprendre
  • L’aprenentatge és compartit i distribuït , la responsabilitat és compatida
  • Necessitem un relat compartit i conscienciar el col·lectiu de la necessitat de canvi
  • El paper de la direcció és identificar els talents i distribuir-los per generar aprenentatge cooperativament
  • Necessitat de trobar socis o partners, no podem fer el canvi sols
  • L’aprenentatge es produeix majoritàriament fora de l’entorn formal, cal tenir-ho present
  • Aprendre en captivitat versus aprendre en un entorn lliure
  • Cal sortir de les parets de l’escola i aprendre fora de l’aula
  • L’aula deixa de tenir la porta tancada
  • Cal una actitud entusiasta, oberta, que generi interacció
  • Idees inspiradores: hem de trobar idees, experiències que ens inspirin, no es tracta de copiar-les, es tracta de refer-les, d’adaptar-les, etc.  Fer que siguin generadores de  noves idees
  • El professor com a líder, mediador, animador, generador d’aprenentatges
  • Cal arriscar-se (qui no s’arrisca no pisca!). Els riscos i els errors són oportunitats d’aprenentatge
  • Els aprenents han de ser conscients del que fan, han de saber què fan i per què ho fan
  • Cal tenir un llenguatge comú, cal un diàleg reflexiu i constructiu
  • Confiança, respecte, voluntat de compartir reptes i dificultats  per millorar la pràctica
  • El treball en equip fa possible el somni de l’equip
  • Tenir present el paper de cofacilitador
  • Necessitat de protocols sobre diversos temes compartits, com el de l’avaluació formativa i el de recollir evidències de progrés mitjançant el portafoli
  • Cal fer servir les TIC, les xarxes,
  • Apareixen entorns nous, però els sistemes segueixen resistents al canvi. Necessitem l’energia que ens ajudi a vèncer aquestes resistències, necessitem models d’èxit, per exemple
  • Parlem d’ecosistemes i de lideratge: innovacions, interconnexions que afecten el sistema
  • Per transformar el sistema necessitem nous paradigmes, noves normatives, noves mètriques, noves relacions de poder
  • La transformació és poc còmoda, és disruptiva
  • Cal ser inclusius, s’ha de reconfigurar l’espai i el currículum
  • Les comunitats professionals han d’anar de baix a dalt, han de treballar cooperativament
  • I ara què? Què farem amb tot el que hem après? El meu somni és…

Durant les intervencions dels ponents, dos artistes van relatar les ponències de forma gràfica:

Sin título

Em van preguntar si el Congrés m’havia servit per aprendre… La resposta no em va ser fàcil. Les intervencions van ser molt útils per ordenar les idees, per anar fent aquest discurs compartit que necessitem. El punt feble és que no només aprenem del discurs, aprenem de la pràctica i de les pràctiques, hi vaig trobar a faltar casos modèlics que m’inspiressin…

He començat dient qui eren els assistents al Congrés, la llàstima és no haver tingut espais per interaccionar-hi, per conèixer-nos, per explicar-nos experiències… Era l’hora de marxar quan vaig conèixer Maria Ojuel i Glòria Tomàs de la Xarxa de Competències Bàsiques. Cal trobar una forma de congrés que també trenqui les parets, les distàncies entre els uns i els altres,  hi cal un lideratge més distribuït… Cal predicar amb l’exemple per anar teixint el discurs que volem i per fer-lo creïble.

La inquietud, les ganes d’arriscar-se, d’equivocar-se i d’aprendre amb els altres són el motor que ens permet avançar i millorar, per això:

No deixarem d’explorar…- Thomas S. Eliot

He volgut acabar amb aquesta cita de T. S. Eliot, que va sortir en més d’una ocasió durant el Congrés, i també amb la cançó First we take Manhattan, de Leornard Cohen, que Valerie Hannon la va proposar com a himne del nou líder transformador:

==

La Fundació Bofill ha dit que en el web del Congrés properament hi haurà totes les aportacions, presentacions, vídeos.

D. Instance, L. Stoll, A. Jolonch, M. Martínez, J. Badia. (2013) Liderar per aprendre. Del siàleg entre la recerca i la pràctica, Barcelona: Fundació Jaume Bofill

M. Martínez, J. Badia, A. Jolonch, (2013) Lideratge per a l’aprenentatge, Barcelona: Fundació Jaume Bofill

Innovar per aprendre,  articles de Joan Majó al dirari Ara

Entrevista de Carles Capdevila a James Spillane, Els mestres són conservadors. No els agrada la incertesa que ve amb els canvis al diari Ara

També podeu llegir les diverses piulades o aspectes que en directe vam anar destacant.

 

Des de Romania… a Manresa!

xavier_Montoliu
Divendres 29 de novembre a Manresa, Matinal formativa i d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge de Català per a Nouvinguts,  organitzada per l’Ajuntament de Manresa, el CNL Montserrat i el Grup de Treball de Llengua i Consell Municipal d’Interculturalitat i Migracions.

Es tracta d’una matinal que s’organitza cada any i que va adreçada a professors, tècnics i voluntaris que treballen en l’acollida lingüística de nouvinguts. Cada any se centra en el col·lectiu d’una procedència concreta i enguany era de Romania .

El programa comptava, en primer lloc, amb la taula rodona Com fidelitzar l’alumnat? que presentava Núria Brugarolas i en la que hi participaven Teresa Vila i Josep Noguera, del CNL Montserrat, i Montserrat Morera, de Caritas. Molt interessants les seves aportacions que apuntaven cap a:

  • la creació de vincles amb els alumnes
  • l’empatia
  • el fet d’establir una relació emocionalment agradable i sensible
  • el reconeixement de la diversitat, especialment el reconeixement de la diversitat lingüística del grup
  • la personalització
  • l’humor blanc, innocent, saludable
  • el saber aprofitar les oportunitats de la cultura per aprendre llengua

Em va semblar molt il·lustrativa la metàfora del  jazz, que va fer sevir Josep Noguera, per explicar la gran capacitat d’improvisació que ha de tenir el professor per adaptar-se a les circumstàncies del moment i, al mateix temps, la capacitat de control i d’estructura de la seqüència didàctica, talment com un músic de jazz.

Després de la taula rodona, en Josep Vilarmau, coordinador del Programa d’Acollida de l’Ajuntament de Manresa, va fer una exposició sobre la comunitat romanesa de Catalunya.

Finalment, l’exposició de Xavier Montoliu, traductor i  membre de la Institució de les Lletres Catalanes,  a qui em va agradar presentar. La seva ponència, La llengua romanesa i l’ensenyament del català a alumnat d’origen romanès. Característiques principals, materials formatius i d’aprenentatge, metodologies de treball, ens va aportar, sobretot, una mirada antropològica i cultural del poble romanès, una mirada que va permetre entendre la situació actual dels romanesos a través de les seves circumstàncies històriques i culturals i, per tant, trencant els tòpics que sovint ens arriben.

Ens va fer un passeig un passeig guiat per Bucarest:

Vam llegir poemes d’un dels llibres que en Xavier -juntament amb Corina Oproae- ha traduït recentment Per entre els dies. Antologia poètica de Marin Sorescu .

Vam llegir en català i ell en romanès i vam poder constatar algunes similituds i diferències entre les dues llengües. Romania és una illa romànica entre un mar eslau, el contacte del romanès amb altres llengües eslaves o el grec o el turc ha fet que la seva evolució fos distant a la de les altres llengües romàniques.

Com que és evident que la cultura és una oportunitat per aprendre i per aprendre llengua, portar un poema de Sorescu a l’aula si tens alumnes romanesos, pot ser una oportunitat per aconseguir aquest vincle que volem establir amb els alumnes.

Si vols entendre’t amb algú parleu una llengua comuna, si li vols arribar al cor, parla-li amb la seva llengua.

Vull compartir una frase del poeta que en el pròleg de Per entre els dies, Francesc Parcerisas cita:

La poesia no canvia res, però produeix una il·lusió de canvi, i l’home necessita les il·lusions.- Marin Sorescu

En Xavier també ens va parlar de la nova generació de cineastes que s’empoderaven del seu potencial per mostrar de manera crítica la realitat del país i ens en va mostrar alguns fragments:

Deixo l’enllaç d’alguns materials que en Xavier va comentar i que molts ja coneixem:

Hi afegeixo aquest document resum que m’ha semblat que ampliava la informació:

El romanès



I també hi afegeixo alguns articles que en Xavier té publicats a la xarxa:

 

Per acabar, vull dir que mentre nosaltres apreníem sobre la història, la cultura i la llengua dels romanesos,  al cementiri de Manresa hi traslladaven les restes de Joaquim Amat-Piniella.