Ja fa un temps, la Matilde Martínez em va fer arribar informació d’un concurs de relats de professors de català a l’estranger, convocat per l’editorial Godall Formacions. Recordo haver-lo fet arribar a amics que roden pel món fent aquesta tasca viscuda i sentida d’ensenyar català. Ara que ja s’ha publicat el llibre m’adono del valor i de l’emoció que té, també, relatar de manera creativa la nostra estada professional en aquesta tasca d’ensenyar català.
El 25 de febrer, el segon dels Diàlegs al Llull. Finestra oberta al debat de les noves idees, tendències i reptes de la cultura va tractar l’apassionant tema d’ “Ensenyar català a l’estranger” i es va presentar el llibre “Tarongeta” vol dir taronja petita, de Godall Formacions, I Premi El Català pel Món o publicació dels relats de professors de català a l’estranger que van ser premiats. En aquest cas, el Diàleg era entre el primer premi, Iban Leon Llop, poeta i professor a la Universitat de Sàsser i Isabel-Clara Simó, escriptora i membre del jurat. Podeu veure l’essència del diàleg en el vídeo resum a l’IRL.
El llibre recull 6 relats (el primer i el segon premi, els tres accèssits i una menció) i mentre els llegia, em feia una mica de sensació d’uns Afers exteriors fets per professors de català. La lectura m’ha permès viatjar des de la mirada i l’experiència d’algú que no conec, però que em resulta familiar, perquè la seva tasca m’és propera. Passes per Salern, Nàpols, Sardenya, Moscou, Lió, Zadar, Szeged, Corea… i et trobes davant de situacions que, salvant la distància, probablement no s’allunyen d’algunes situacions d’aquí: mons desconeguts, llengües difícils d’aprendre, motivacions diferents i encontres deliciosos.

Alguns flaixos dels relats perquè us vinguin ganes de llegir el llibre, que us recomano per passar una bona estona i per aprendre d’experiències properes:
Si l’honest filòleg, i potser una mica escriptor amb vocació d’ensenyant, valencià decideix anar-se’n de la seua terra, podrà fer de professor d’institut i demanar-se tota la seua vida per què no és possible fer eixe treball a casa pròpia. Iban Leon Llop, primer premi.
L’Òscar i jo ens vam conèixer fa anys en un postgrau de correcció lingüística, però mentre jo he treballat d’assessor lingüístic en una emissora de ràdio, ell s’ha dedicat a elaborar material didàctic per a l’aprenentatge de català com a llengua estrangera. Ferran Güell Bou, segon premi.
M’he demanat sovint si un professor de català pot ser un simple professor i m’he respost força vegades que malauradament no –malauradament per la llengua, sobretot. La manera com el professor de català s’implica en l’ensenyament –la passió que hi aboca, l’energia amb què l’anima, el voluntarisme de què l’impregna- duu encara en si com un record viu els gestos de la militància. Roger Fusté Suñé, primer accèssit.
De fet, no era ben bé nova, en això de la docència del català com a llengua estrangera. Els últims quatre anys havia fet un fotimer d’hores com a tècnica del Consorci i havia pogut omplir el farcellet de recursos, activitats, tècniques i experiències. Irene Torre Sans, segon accèssit.
L’especialista en la seva llengua com a llengua estrangera. Renega de l’antic règim de la classe magistral, és amic dels seus alumnes, es preocupa per ells i sempre hi ha un objectiu comunicatiu en tot allò que fa. Jordi Gimeno, tercer accèssit.
Esmentaré entre les flors primaverals, ja que rep una admiració especial, la que en coreà anomenem bot kot, en japonès sakura i en català es converteix en la bonica flor de cirerer. Del pas del temps al llarg dels mesos en trauré un fràgil fris de la vida quotidiana d’alguns hipotètics alumnes meus i jo actuaré com a narrador omniscient que tot ho sap i tot ho comprèn. Josep Antoni Clement i Rovira, menció.
Ep, fa il·lusió que se’n recordin de citar el Consorci si s’hi ha fet una estada!
—
Primera imatge extreta de: http://godalledicions.cat/