Llatinismes per parlar de l’actualitat

llatinismesAquests dies sembla que s’acabi el món, són dies de tancament de curs i de preparació del proper, són dies plens d’actes, de presentacions i de celebracions…  la veritat és que costa arribar a tot arreu.  Amb tot, carpe diem i, per això no vaig dubtar d’anar a la presentació del llibre d’uns amics,  100 Llatinismes més que mai, una obra de Núria Gòmez i Enric Serra, de Cossetània Edicions.

100 llatinismes d’ús comú que ens ajuden a veure, a analitzar i a expressar el món actual des del nostre patrimoni lingüístic i cultural.  Inter nos, us aconsello que el tingueu a prop, que el pugueu consultar per fer les vostres aportacions al món o per entendre les dels altres. Si teniu un lapsus o us quedeu in albis, el llibre us donarà un cop de mà.

Fer servir expressions com facta, no verba pot semblar ser rara avis, de vegades tenen qvorum i d’altres no. Però no us atabaleu, els 100 Llatinismes més que mai us ajudaran a entendre i a fer sevir correctament cada expressió. Tal com van dir els autors a la presentació, el llibre vol ser un node més en aquest món ple de connexions…

Recomano 100 Llatinismes més que mai per jugar amb les paraules, per entendre el món i veure que, malgrat el pas del temps, alguns fets no canvien i els podem expressar de la mateixa manera. Òbviament, també el recomano com a recurs d’aula.

Tot i que l’obra se centra en 100 llatinismes, en el llibre n’hi ha molts més de presents. Cada capítol o cada llatinisme té una presentació completa (del seu context d’ús, aspectes culturals o referències etimològiques) i acaba amb un repte de llengua o de cultura i com sabeu, sense reptes no hi ha aprenentatge… Alea iata est!

 

llatinismes_2

 

Imatge del dia de la presentació: Núria Gómez, Joan Lluís Pérez Francesh i Enric Serra

El català pel món, un llibre de relats de professors de català a l’estranger

portada-tarongetaJa fa un temps, la Matilde Martínez em va fer arribar informació d’un concurs de relats de professors de català a l’estranger, convocat per l’editorial Godall Formacions. Recordo haver-lo fet arribar a amics que roden pel món fent aquesta tasca viscuda i sentida d’ensenyar català. Ara que ja s’ha publicat el llibre m’adono del valor i de l’emoció que té, també, relatar de manera creativa la nostra estada professional en aquesta tasca d’ensenyar català.

El 25 de febrer, el segon dels  Diàlegs al Llull. Finestra oberta al debat de les noves idees, tendències i reptes de la cultura  va tractar l’apassionant tema d’ “Ensenyar català a l’estranger” i es va presentar el llibre “Tarongeta” vol dir taronja petita, de Godall Formacions, I Premi El Català pel Món o  publicació dels relats de professors de català a l’estranger que van ser premiats. En aquest cas, el Diàleg era entre el primer premi, Iban Leon Llop, poeta i professor a la  Universitat de Sàsser i Isabel-Clara Simó, escriptora i membre del jurat. Podeu veure l’essència del diàleg en el vídeo resum a l’IRL.

El llibre recull 6 relats (el primer i el segon premi, els tres accèssits i una menció) i mentre els llegia, em feia una mica de sensació d’uns Afers exteriors fets per professors de català. La lectura m’ha permès viatjar des de la mirada i l’experiència d’algú que no conec, però que em resulta familiar, perquè la seva tasca m’és propera. Passes per Salern, Nàpols, Sardenya, Moscou, Lió, Zadar, Szeged, Corea…  i et trobes davant de situacions que, salvant la distància, probablement no s’allunyen d’algunes situacions d’aquí: mons desconeguts, llengües difícils d’aprendre, motivacions diferents i encontres deliciosos.

tarongeta

Alguns flaixos dels relats perquè us vinguin ganes de llegir el llibre, que us recomano per passar una bona estona i per aprendre d’experiències properes:

Si l’honest filòleg, i potser una mica escriptor amb vocació d’ensenyant, valencià decideix anar-se’n de la seua terra, podrà fer de professor d’institut i demanar-se tota la seua vida per què no és possible fer eixe treball a casa pròpia. Iban Leon Llop, primer premi.

 

L’Òscar i jo ens vam conèixer fa anys en un postgrau  de correcció lingüística, però mentre jo he treballat d’assessor lingüístic en una emissora de ràdio, ell s’ha dedicat a elaborar material didàctic per a l’aprenentatge de català com a llengua estrangera. Ferran Güell Bou, segon premi.

 

M’he demanat sovint si un professor de català pot ser un simple professor i m’he respost força vegades que malauradament no –malauradament per la llengua, sobretot. La manera com el professor de català s’implica en l’ensenyament –la passió que hi aboca, l’energia amb què l’anima, el voluntarisme de què l’impregna- duu encara en si com un record viu els gestos de la militància. Roger Fusté Suñé, primer accèssit.

 

De fet, no era ben bé nova, en això de la docència del català com a llengua estrangera. Els últims quatre anys havia fet un fotimer d’hores com a tècnica del Consorci i havia pogut omplir el farcellet de recursos, activitats, tècniques i experiències. Irene Torre Sans, segon accèssit.

 

L’especialista en la seva llengua com a llengua estrangera. Renega de l’antic règim de la classe magistral, és amic dels seus alumnes, es preocupa per ells i sempre hi ha un objectiu comunicatiu en tot allò que fa. Jordi Gimeno, tercer accèssit.

 

Esmentaré entre les flors primaverals, ja que rep una admiració especial, la que en coreà anomenem bot kot, en japonès sakura i en català es converteix en la bonica flor de cirerer. Del pas del temps al llarg dels mesos en trauré un fràgil fris de la vida quotidiana d’alguns hipotètics alumnes meus i jo actuaré com a narrador omniscient que tot ho sap i tot ho comprèn. Josep Antoni Clement i Rovira, menció.

Ep, fa il·lusió que se’n recordin de citar el Consorci si s’hi ha fet una estada!

Primera imatge extreta de: http://godalledicions.cat/

La gramàtica: una eina necessària per aprendre a escriure?

greal2Aquest cap de setmana he assistit amb molt d’interès a les Jornades de Didàctica de la Llengua, La gramàtica: una eina necessària per aprendre a escriure? que ha organitzat el Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengua (Grup Greal) de la UAB. Tot i que majoritàriament els àmbits que hi han participat, com a ponents i com a assistents, són reglats (primària i secundària) m’ha semblat molt interessant comprovar que tots som en el mateix vaixell i que els dubtes i les reflexions que ens plantegem són similars.  El fet que en el Grup Greal no hi hagi adults (potser algun dia ens hi hauríem d’incorporar) fa que em senti com un peix fora de l’aigua, però és evident que compartir les experiències i les reflexions entre àmbits ens permet obrir camins i tenir una mirada més àmplia. M’ha satisfet enormement endur-me reflexions interessants, preguntes per respondre, propostes i idees per adaptar… També m’ha fet molta il·lusió trobar-m’hi mestres que van ser alumnes meves a  la UOC i altres col·legues de la xarxa, és evident que la connexió ens obre camins d’aprenentatge.

Una tarda, un matí i cinc ponències: la primera de Xavier Fontich, L’ensenyament de la gramàtica: un debat obert per situar-nos en el context actual de debat sobre l’ensenyament de la gramàtica. Les dues ponències següents contextualitzades a primària,  la de Maria Rosa Gil, amb el títol Quins coneixements gramaticals expliciten els aprenents de cicle inicial de primària?  ens ha mostrat que els infants parlen i observen la llengua amb el mateix interès i passió que observen les abelles o altres animals. La  Mariona Casas amb Explorem els valors del temps verbal del present a través de la interacció ha presentat diàlegs reflexius entre els alumnes a partir de frases construïdes en present, ens ha mostrat com el fet de parlar sobre la llengua els ajuda a pensar sobre la llengua, parlar per pensar, per tenir criteri.  La ponència d’en Jordi Pérez centrada a secundària,  Una nova manera de definir les categories gramaticals amb un plantejament innovador de  redefinir les categories gramaticals que proposa M. Josep Cuenca. Per acabar, la ponència de Felipe Zayas, Secuencia didàctica “Quien da razón del camino es porque andado lo tiene”, es tracta d’un SD adreçada a alumnes universitaris del Tecnológico de Monterrey   que havien de millorar la seva competència lingüística. Els plantejava a partir d’un text breu com el refrany, elaborar un altre text, un comentari, i ens ha mostrat com aquest comentari els servia per incorporar aprenentatges sobre llengua, sobre gramàtica. Tal com em va dir en Felipe quan ens acomiadàvem, és un model de SD molt adaptable a l’àmbit d’adults!

Defensar l’enfocament comunicatiu o per tasques o per projectes no vol dir en cap cas renunciar a ensenyar/treballar/aprendre gramàtica, però és cert que hem de trobar l’encaix entre el treball del text i el de la gramàtica. En Xavier Fontich es pregunta per què som creatius quan treballem el text, per què ens basem en la teoria de l’interès i l’entenem com un procés de construcció i, en canvi, per què quan fem gramàtica abandonem la creativitat, ens basem en la teoria de l’esforç i passem a ser transmissius? S’ha fet evident que ensenyar gramàtica de manera descontextualitzada, sense vincular-la a un ús o discurs concret, sense la implicació dels alumnes ni la interacció reflexiva no té sentit.

La conclusió que m’emporto de les Jornades, i diria que s’ha repetit en totes les ponències, és que perquè l’ensenyament de la gramàtica sigui significatiu, cal plantejar seqüències didàctiques que focalitzin la comprensió o producció d’un text i al mateix temps facin reflexionar sobre el funcionament de la llengua d’aquest text. Per tant, cal incorporar la reflexió metalingüística, especialment, mitjançant la interacció o el diàleg que permeti observar la llengua, la forma, les estructures lingüístiques del text i  adquirir coneixements gramaticals i metallenguatge.  En Fontich ha dit: Parlar per aprendre el que encara no sabem, incorporar l’oral exploratori” per investigar, per fer-nos preguntes sobre la llengua, per pensar…

 

Recomano:

Camps A. i Zayas F. (coord.) (2006) Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Editorial Graó, núm. 149