La força de les emocions

Aprofito algunes piulades que he caçat al vol aquest cap de setmana, i que m’han interessat especialment:

piulades_maig_2piulades_maig_3

Sembla evident, doncs, que la relació i el vincle  que s’estableix entre les persones (entre iguals, entre caps i treballadors -no he volgut posar subordinats, tot i que en moltes ocasions és així-, entre professors i alumnes, entre pares i fills, entre…  ) condiciona  que l’aprenentatge al llarg de la vida sigui més o menys intens, més o menys desitjat i molt o poc significatiu.

Si NO tens la intenció de fomentar aprenentatge ni de generar coneixement a la teva aula o entre el teu equip, només et cal mirar què fan alguns dirigents polítics:

  • Digues per sistema NO (al Polònia, n’hi ha un que canta la cançó del nononono…), NO deixis que facin preguntes, NO deixis que parlin, NO escoltis les seves necessitats ni les seves inquietuds…
  • Fes que NO puguin treballar en grup, que NO es puguin trobar, que  NO es puguin reunir, que NO puguin participar dels espais de debat ni de generació de coneixement.
  • Fes projectes només per projectar-te tu i NO deixis que els membres del grup en siguin partícips.
  • Cohesiona el teu grup fent que se senti lluny de tu…

O pots fer que la satisfacció per aprendre sigui cada vegada més intensa:

  • Escolta molt, deixa parlar i dialogar…
  • Promou que els equips creïn coneixement, que tinguin un projecte i se’l facin seu.
  • Tracta amb “carinyo” els professors, els alumnes…
  • Fes o deixa fer tribu i procura ser-ne  un membre més.
  • Sigues sincer i no aparentis ni simulis el que no és.

Com que la xarxa és molt agraïda, acabo amb aquest vídeo tan expressiu sobre com cooperem i com establim ponts per obrir-nos camí:

Quin és el teu repte? Tria la teva aventura…

sempre igual

 

Sempre hem de fer un vídeo? Sempre hem de fer una conferència? Sempre hem de presentar una bona pràctica? Sempre hem de fer un blog? Com plantejaré aquest semestre l’assignatura? Pe què no la puc fer com sempre? Per què necessito experimentar-hi alguna novetat? Per què necessito reprogramar els projectes cíclics?  Per què quan m’implico en projectes necessito repensar-los? Per què necessito experimentar canvis?

Repensar, experimentar són verbs que formen part dels meus reptes personals i professionals. Sóc conscient que de vegades m’equivoco, però si no ho provo no ho sé.

Un bon amic em va dir que era una aventurera… Sí, em satisfà enormement l’emoció que significa aprendre i ja sabem que sense repte no hi ha aprenentatge, ni motivació, ni emoció, ni innovació… I com que aprendre és una activitat social, el repte és més motivador i engrescador si hi ha una implicada una comunitat. És enriquidor personalment i professional que els teus reptes siguin reptes col·lectius i que s’aconsegueixin col·lectivament. És enormement enriquidor sentir que aprens formant part d’un projecte col·lectiu en el que tota la comunitat ha donat i ha rebut per aconseguir un repte.

Els vincles que s’estableixen entre les comunitats que han caminat juntes, s’han equivocat juntes i han après juntes són extremament forts.

Faig aquesta reflexió després d’haver repiulat amb èxit aquesta fotografia, molts s’hi van afegir i m’imagino que tots sentim la necessitat de repensar i d’experimentar noves maneres de fer, per millorar i per adaptar-nos a noves necessitats i a nous temps. Em dol sentir, més d’una vegada, que tot s’ha de fer com sempre o com ho fa tothom. Suposo que us hi heu trobat, oi, amb persones que pensen que no cal canviar res si el que hem fet ja ha funcionat?

 

Fer xarxa, fer vincles, treballar i aprendre en xarxa

xarxaFa temps que tinc ganes de posar ordre a algunes idees que em ronden sobre les relacions i els vincles que s’estableixen a la xarxa i també a la vida. No cal dir que, cada vegada més, enxarxar-se és imprescindible per créixer professionalment, socialment i personalment i que enxarxar-se és necessari per construir la comunitat que volem ser.

En la majoria d’espais formatius es constata aquesta necessitat humana de connectar-se per compartir, per innovar, per liderar, per sumar, per avançar, per aprendre, en definitiva, per trobar una mica de felicitat. Potser és agosarat dir que sentir-se part d’una tribu aporta felicitat, però amb el pas dels anys és el que més valoro. Aquest divendres i dissabte he assitit al  VIII Fòrum d’Educació, “Innovació i treball en xarxa”, organitzat per l’ICE de la UAB i l’IGOP,  i fil conductor de totes les aportacions ha estat el treball en xarxa per innovar i progressar.

Per fer xarxa cal la màgia del vincle. Una visita, un acord, seure al costat de… no fan xarxa; compartir interessos és important, però tampoc n’hi ha prou. La màgia del vincle és el fil o el lligam que t’uneix a les persones, un lligam que de vegades hi és i d’altres no. El lligam que es crea quan apareix una força magnètica, com més magnetisme hi ha, més vincle i més enfortida és la xarxa. Agafo la paraula magnetisme inspirada pel projecte Magnet que va presentar Roser Argemí en el VIII Fòrum d’Educació.

És evident que aquests darrers anys hem tingut l’oportunitat d’ampliar aquesta xarxa de vincles mitjançant les xarxes socials, hem pogut sortir de l’entorn immediat i enxarxar-nos amb altres mons, nodes, persones més o menys properes, que des del seu escenari ens aporten nous angles de visió i, per tant, poden facilitar-nos  una mirada més polièdrica de la vida.

connexions

Revisant una mica el que fa que hi hagi més o menys connexió entre les persones i, per tant, el que fa que la xarxa sigui més o menys potent és:

  • La capacitat de sentir-se node d’una comunitat que construeix col·lectivament coneixement, la capacitat d’establir relacions com a iguals per a la creació col·lectiva.
  • Una actitud generosa disposada a donar i rebre, rebre i donar, en definitiva, a sumar i a cooperar.
  • La disponibilitat per interaccionar, per comunicar, dialogar, fer-se preguntes, aportar comentaris…
  • L’aportació emocional a la relació, l’empatia, la complicitat, la picada d’ullet, el m’agrada…

Totes aquests actituds i capacitats fan relacions fortes, fan xarxes potents disposades a fer el que sigui per a la comunitat. En canvi, quan no es crea sentiment de comunitat, quan no hi ha generositat ni interacció ni cap detall emocional, la relació i la xarxa s’empobreix. Segurament la llista d’actituds i capacitats es pot ampliar i millorar, si algú s’hi anima la podem fer créixer.

Per acabar aquesta reflexió sobre les relacions i la xarxa, vull esmentar la metàfora que va fer servir en Quim Brugué al VIII Fòrum d’Educació per veure que la cultura de l’eficiència, molt vinculada a un model empresarial executiu i modern, no sempre és tan eficient com sembla. La metàfora explicada per mi no tindrà el mateix valor que per ell, però em va agradar i la comparteixo: les mares quan van a buscar els fills a l’escola s’entretenen, xerren i col·lapsen una mica l’entrada de l’escola (sembla poc eficient); en canvi els pares van per feina, ho tenen tot lligat amb els fills perquè pugin al cotxe sense haver-se d’esperar gens, no fan cap embús i recullen amb agilitat el fill (sembla molt eficient). El dia, però, que necessiten ajuda, la mare té una xarxa disposada a donar-li un cop de mà, en canvi el pare necessita externalitzar el servei i contractar algú que l’ajudi…  És evident que no tots els pares ni totes les mares som com aquests, en algunes famílies tenen els rols canviats i d’altres són diferents, però el que val és la metàfora, la imatge que el que fa xarxa estableix relacions de confiança, relacions emocionals que t’obren la mà i que fan més fàcil i humana la feina.

Cuidem la nostra xarxa, reguem-la bé, siguem generosos…

El VIII Fòrum d’Educació va ser molt interessant, podeu accedir als resums de:
Ismael Peña-López:
VIII Fòrum on Education (I)
VIII Fòrum on Education (II)
VIII Fòrum on Education (III)
VIII Fòrum on Education (IV)
VIII Fòrum on Education (V)
VIII Fòrum on Education (VI)
VIII Fòrum on Education (VII)
Martí Casares, IX fòrum d’innovació educativa a l’ICE de la UAB
Piulades: #9forumice i també a #forumedu
Imatges:
http://www.flickr.com/photos/7941044@N06/3458168271
http://www.flickr.com/photos/7941044@N06/3734424634