#aulaBLOG14

aulablogQue s’organitzés a Barcelona (3, 4 i 5 de juliol) i que ens piquéssim l’ullet amb en Jaume per fer-hi alguna intervenció plegats, em va fer decidir a inscriure’m a #AulaBLOG14. Del programa d’enguany em cridava l’atenció la conferència inaugural d’en  Boris Mir, altrament dit @lamirada, i  també la de clausura d’Alfredo Hernando.

D’en Boris vull destacar la seva integritat i la seva coherència entre el que diu, el que fa i la seva actitud, recomano molt la seva presentació “El extraño caso de l’Institut-Escola Les Vinyes”  amb  les propostes del seu centre per dur a terme les 4 transformacions del sistema educatiu: 1) la del currículum, metodologia i avaluació, 2) la dels rols de les persones, 3) la de l’estructura organitzativa del centre i 4) la de l’entorn i espai…  i seguir les accions de l’Institut-Escola Les Vinyes.

De l’Alfredo Hernando crec que podem destacar el seu esperit contagiós, que t’arrossega sí o sí al canvi de paradigma. Em va agradar especialment que comentés que amb el treball per projectes no només és l’aprenent qui s’encara amb el currículum sinó que també ho ha de fer el professorat, són interessants totes les propostes que planteja per fer el canvi  cap a l’escola del segle XXI.

Només vaig poder assistir al taller del Sergi del Moral del dijous a la tarda, “Sin conflico no hay matemáticas” que em va interessar perquè ens va fer viure l’aprendre en 3 actes: 1) el de les preguntes, 2) el de documentar-se  i 3) el de dur a terme el projecte.

Com que aprendre vol dir fer coses, amb en Jaume ens vam tirar a la piscina i vam decidir que hi muntaríem un taller. Vam voler ser revolucionaris i vam organitzar una performace per aprendre col·laborativament a partir de la reflexió, del debat i de la conversa. Primer vam fer entre tots un mapa mental per definir què consideràvem que era una bona experiència d’aprenentatge i, a partir d’aquí, ho vam plantejar a l’estil de Maria Acaso. L’objectiu final era parar una taula per berenar,  els assistents es van agrupar per estris (plats, gots, coberts, tovallons i rodals o posagots) i van discutir a partir de preguntes, al final vam parar una taula per a tots.

La valoració col·lectiva d’aquest moment va ser interessant, vam poder parlar, a partir del que havíem definit en el mapa de l’inici, i vam contrastar si l’experiència que havíem fet havia estat exitosa. Per sort, en gran part va ser que sí. El resultat es pot veure en aquest recull d’imatges:

Taller crearEDUvolution #aulablog14 by Slidely Slideshow

No vull acabar sense dir que, com sempre, és un plaer desvirtualitzar o retrobar persones interessants de la xarxa, coincidir amb @Verbascripta,  @lamirada , @mudejarico, @Isabel_Ruiz o @ibarrien desvirtualitzar @MiriamCivera@marudo76 o @sergidelmoral i també conèixer noves persones..

 

.

Pensar i escriure, escriure i pensar

Moleskineh
Amir Kuckovic / Foter / CC BY-NC-SA

M’agrada interpretar aquest blog com el meu dossier d’aprenentatge. Escriure sempre t’obliga  a ordenar les idees, a decidir quines són rellevants i quines són inútils, a decidir quines et poden servir en el futur i quines no. Escriure t’obliga a planificar el text, a produir-lo, a revisar-lo. Escriure t’obliga a crear el teu discurs. Hauríem d’incorporar l’hàbit de dedicar un  temps diari/setmanal a pensar, recol·lectar, garbellar, sintetitzar, escriure les idees i els pensaments que ens genera qualsevol aprenentatge, perquè puguin ser recuperables i, per tant, transferibles en altres situacions o contextos.

Disposar de temps per pensar i per escriure sembla de sentit comú,  però les múltiples gestions que fem durant el dia i, sobretot, la manca d’hàbit reflexiu i relator fan que perdem oportunitats per gestionar el coneixement que adquirim. Em sembla, doncs, fonamental incorporar la pràctica reflexiva  en els processos d’aprenentatge formal i, d’alguna manera, aconseguir que es converteixi en un hàbit perdurable més enllà de l’aula.

És amb aquest propòsit que els estudiants de l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana”, del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, a cadascuna de les pràctiques d’avaluació continuada (PAC), a més a més de dur a terme una tasca més o menys contextualitzada i col·laborativa,  fan una reflexió en el seu dossier d’aprenentatge i s’apropien de les idees i dels pensaments que han processat en cada pràctica.

Cada any comprovo que, si plantejar les PAC en forma de tasques col·laboratives sorprèn els estudiants,  haver de fer l’esforç de pensar i escriure un discurs propi amb les idees que han recol·lectat, encara els sorprèn més.

Tot i acompanyar aquest procés reflexiu dels estudiants amb preguntes, a l’estil d’un modelatge metacognitiu, en el dossier de la primera PAC, com que no tenen l’hàbit d’escriure sobre el nou saber o saber fer, normalment creen narratives del procediment que han seguit per fer la tasca.  En les següents PAC van trobant sentit al procés reflexiu i deixen constància dels sabers en el seu text escrit. En la darrera PAC,  aquest procés es complica una mica perquè l’exposició ha de ser oral, en format vídeo, i acompanyada  d’una presentació prou significativa com perquè representi  gràficament la seva recol·lecta durant l’assignatura. Valoro molt positivament, i els estudiants també,  la producció oral d’un dels relats del dossier d’aprenentatge, a més de posar-se en una situació versemblant, practiquen un gènere discursiu poc utilitzat a la UOC.

Els dossiers d’aprenentatge aporten molta informació, llegir-los permet detectar la implicació dels estudiants en la matèria, identificar-hi qui cobreix l’expedient, és a dir, el que fa el dossier perquè és obligatori sense gaire cura del planter. Òbviament, el més gratificant és detectar-hi el que aprèn, el que sembra llavors i en recull els fruits i, per tant, el que és capaç d’elaborar un discurs propi a partir de les pràctiques, de la interacció, de les lectures…  Com us podeu imaginar, aquesta assignatura no necessita cap examen, les pràctiques i el dossier són les evidències dels aprenentatges. Per altra banda, els dossiers dels estudiants també fan visible els punts forts i els punts febles del pla docent i de cada PAC, la qual cosa és una oportunitat per millorar-ne el disseny en noves edicions.

Alguns dels comentaris positius dels estudiants sobre el dossier són:

  • Molt sovint no som conscients del que aprenem si no fem una reflexió.
  • El fet de posar-ho en paraules, no només per un mateix, sinó  per fer-ho intel·ligible a una altra persona arrodoneix tot el procés.
  • M’ha servit per tenir clars els punts forts i els punts febles del meu aprenentatge.
  • Reflexionar sobre la feina feta m’ha servit per valorar-la millor.

I també alguns de negatius:

  • No m’ ha servit de gaire.
  • Només serveix a qui realment s’interessa per aquest tema. 
  • Només l’he fet per pujar nota…

Entenc que el repte de cara a propers semestres és aconseguir que l’estudiant, encara que no es vulgui dedicar a l’ensenyament,  valori el procés reflexiu com a necessari per a qualsevol aprenentatge al llarg de la vida, que l’interpreti com un pas indispensable d’una bona gestió del coneixement.

Aprofito aquest apunt per felicitar els meus estudiants i per encoratjar-los a no abandonar l’hàbit de relatar els seus aprenentatges i em fa il·lusió compartir amb vosaltres alguns dels seus vídeos  (a Recursos TIC / Dossiers d’aprenentatge n’hi ha més d’altres semestres):

Sense reflexió no hi ha aprenentatge

Els homes no es fan en el silenci, sinó en la paraula, en el treball, en l’acció, en la reflexió- P. Freire

Les pràctiques d’avaluació continuada de l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana” (Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC) consisteixen en un petit projecte o tasca més una reflexió personal sobre l’aprenentatge. Aquesta reflexió, majoritàriament escrita, però també en format oral, els estudiants la verbalitzen en  el dossier d’aprenentatge que troben a l’aula.

El dossier d’aprenentatge (ja n’he parlat en altres ocasions) pretén, per tant, aportar a l’estudiant aquest espai de temps íntim i necessari per PENSAR, per endreçar i verbalitzar amb paraules pròpies  el que ha après amb la seva pràctica i, alhora, pretén ser l’espai perquè estudiant i professor puguin fer-se càrrec de l’aprenentatge que s’ha assolit.

Aquest semestre, a l’assignatura,  he volgut introduir  el valor del “dossier d’aprenentatge” amb 10 preguntes per aprendre que espero que facin més conscients els estudiants del paper del dossier. Com podeu comprovar, no ha de ser una narració dels passos que han seguit  per elaborar el treball o la tasca, no , la reflexió ha de ser la mirada personal i crítica del que han tractat, del que han après, ha de ser l’essència d’allò que s’han fet seu.

Aquesta pràctica reflexiva, aquest temps per pensar, és necessari per construir pensament propi, és necessari per generar coneixement. Cal, doncs, adquirir l’hàbit de destinar un temps per PENSAR, de destinar un temps a construir discurs propi i a verbalitzar-lo, un hàbit que cal tenir al llarg de la vida.  

Les 10 preguntes per aprendre són:

 

==

Per construir les preguntes, em va servir de referent la lectura de The Critical Thinking Community.