Tornem-hi, bon inici de curs!

Publicat el 16/09/2013 per Carme Bové

És l’hora de retornar a la normalitat, després d’unes vacances tranquil·les, tal com augurava a l’stop motion que vaig fer abans de començar-les, i d’un final sobtat per un esdeveniment trist i inesperat , costa tornar a agafar el ritme. Enguany, tot i que no he pogut anar ni seguir en directe les jornades docents MenorcaEdu21, sí que he pogut començar amb dos fets que m’han marcat de manera significativa l’inici del nou curs acadèmic, la Via Catalana i La Setmana del Llibre en Català.

Participar a la Via Catalana ha estat una càrrega de bateries. Ha estat com construir una tasca de manera col·laborativa, amb un objectiu lícit, desitjat i compartit, organitzat en gran part gràcies a Internet i a les TIC (i a unes persones que hi ha deixat bona part del seu temps). Ha estat la primera part d’un bon projecte de país, que desitgem que s’acompleixi. L’emoció que genera sentir-te acompanyat de tot el país per un ideal compartit és una font d’energia brutal.

Per altra banda, participar a La Setmana ha estat, com sempre, una experiència molt enriquidora. Com l’any passat, enguany hi he participat representant el Consorci per a la Normalització Lingüística. És un plaer poder presentar propostes sobre lectura que organitzem en els diferents centres de normalització. Enguany he parlat dels clubs de lectura, amb l’aportació de l’experiència concreta del CNL de Barcelona, i del curs de Lectura en veu alta, amb l’experiència concreta del CNL de l’Hospitalet. En els dos projectes, una bona part de l’objectiu és incrementar el nombre de lectors en català, fer que la lectura apropi els alumnes a l’ús i al coneixement de la llengua, fer que tots siguem més competents alhora de llegir i també d’expressar-nos. A més, és clar, de cohesionar grups, alumnes, ciutadans, amb el vincle entre la literatura, la cultura i la llengua. Una experiència molt enriquidora gràcies a un equip de bons professionals carregats d’entusiasme, gràcies Emma, Sandra, Rosa, Elena, i d’uns alumnes molt motivats!

A més de representar el Consorci també he participat a La Setmana de manera personal, he assistit a un dels itineraris literaris organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. Una passejada conduïda per Maria Nunes per la Barcelona antiga, que tenia l’objectiu de conèixer millor la ciutat, la seva història i la seva cultura a través de la literatura. Una passejada plena de referències literàries, històriques, arquitectòniques, urbanístiques, artístiques… La Maria, a més de compartir el seu coneixement, ha compartit el dossier amb els fragments d’obres que ha triat, amb imatges antigues, imatges actuals… que han ajudat a entendre més el pas del temps. Sempre m’ha fascinat aquesta mirada integradora de diferents disciplines i llenguatges, és una mirada oberta al món i rica. M’ha agradat descobrir racons de la ciutat, descobrir fragments de la vida de Segarra, de Joan Salvat-Papasseit, de Perucho, etc. He decidit que aniré a tots els itineraris literaris que pugui. M’he entusiasmat.

I com sempre, quan participo a jornades o a activitats miro què en puc treure per als meus projectes més personals, i com que molts estan relacionats amb la docència, deixo alguns pensaments sobre el tema:

– És evident que una ruta literària és un bon projecte o tasca d’aula.

– Parlava amb en Jordi que seria interessant que els centres educatius de secundària tinguessin un projecte que impliqués l’àrea de socials o d’història, la de llengua, la d’educació visual i plàstica, per no dir-ne més, que consistís en preparar un itinerari literari-artístic per la ciutat del centre o una altra de propera. Que cada àrea facilités uns aprenentatges per tal que els alumnes fossin prou competents per: exposar oralment i per escrit un bocí d’història, un bocí de literatura, un bocí d’art, etc.

– Pel que fa a la llengua, els alumnes podrien construir el dossier escrit de l’itinerari, buscar els escriptors i les obres, llegir-les o llegir-ne fragments. Caldria preparar l’expressió oral per guiar l’itinerari a altres grups del centre. Es podrien anar desgranant les diferents competències lingüístico-comunicatives que caldria treballar per poder dur a terme el projecte.

– També es podria fer l’itinerari geolocalitzant els punts clau i penjant una fotografia o un vídeo fet pels alumnes.

– La fotografia i el vídeo també permetrien treballar altres llenguatges, altres formats…

– Podríem fer l’itinerari en un wiki.

– També un fòrum per poder comentar les lectures.

– L’itinerari seria l’excusa per poder assolir les competències que hàgim previst i perquè els alumnes siguin més coneixedors del seu entorn.

– Els millors itineraris es podrien oferir a altres alumnes del centre i també a la ciutat, al barri, etc. Seria magnífic, una tasca molt significativa.

Segur que podria ser un projecte complet, integrat i amb un producte interessant, que en pot treure profit el centre i també la ciutat del centre.

Vull acabar aquest apunt desitjant un bon inici de curs a tothom i donant molts ànims als docents de les Illes, que comencen el curs amb la proposta d’una vaga indefinida. Desitjo que la lluita els sigui significativa, productiva i que els dugui a bon port!

—

Imatge de la vaga: http://www.llibertat.cat/2013/09/1209088_10151945532314575_1450102742_n-66929.jpg

Els wikis i altres eines a les jornades docents de la UOC

Publicat el 02/06/2013 per Carme Bové

Respon

Serveis per l’aprenentatge de la UOC es un equip multidisciplinar que es dedica a detectar les necessitats dels docents, a mantenir les aules al dia i a acompanyar el professorat per facilitar la millora de la seva tasca docent. Una de les activitats d’acompanyament és organitzar jornades formatives per promoure l’ús de les eines TIC i l’intercanvi d’experiències docents.

Aquest 28 de maig van organitzar les Jornades eines docents als Estudis de Psicologia amb un programa que combinava la presentació de les novetats TIC disponibles per a les aules de la UOC i tres experiències docents que es canalitzen a través d’aquestes eines. Trobareu més informació de les novetats, eines i recursos en el blog Serveis per a l’aprenentatge i si voleu aprendre a fer vídeos docents podeu consultar el web Vídeo.edu.

La meva mirada de les tres experiències docents és la següent:

1a) Ús de Langblog a la classe d’anglès, Jackie Robbins: la Jackie és professora d’anglès i utilitza el vídeo per interaccionar amb els seus alumnes. A l’aula, a través de l’eina Langblog, la Jackie penja els seus vídeos breus per introduir continguts de l’assignatura, fer una breu exposició i una pregunta, fer aclariments, fer propostes d’expressions orals i els alumnes hi pengen els vídeos o àudios de les seves pràctiques d’expressió oral, de pronunciació, de vocabulari, etc. Les propostes de la Jackie em van semblar molt motivadores i engrescadores per practicar la comprensió i l’expressió oral. Em va agradar que fes propostes de vídeos breus (2’), fàcils, propers… També valoro molt els seus consells com: tenir cura de la il·luminació, moure’t poc mentre parles per no marejar l’espectador, assegurar que el volum és l’adequat, tenir en compte el fons que vols que es visibilitzi… (més informació).

2a) Ús de Twitter i altres eines a l’aula de la UOC, Òscar Martínez: l’Òscar (@oscar_m) ens explicava com usa Twitter a l’aula de l’assignatura Diversitat Funcional. Em va semblar molt interessant la proposta que fa als seus alumnes de mirar la ciutat amb uns ulls nous, de fer-los adonar d’una manera directa la quantitat de barreres arquitectòniques que hi ha, per això els planteja una PAC obligatòria (pràctica d’avaluació continuada) que consisteix en fotografiar aquestes barreres i denunciar-les penjant la foto a Twitter… Brutal el ressò mediàtic que han tingut i que en un semestre hagin aconseguit eliminar alguna barrera. Em sembla una PAC molt significativa (més informació).

3a) Ús dels wikis a l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana”, Carme Bové: En la meva presentació exposava la necessitat de plantejar l’aprenentatge mitjançant unes tasques que impliquen haver de crear continguts, col·laborar per elaborar-los i compartir-los i els wikis són una bona eina per aconseguir-ho. Es tracta d’acostar la formació formal a un entorn que proposa experimentar, resoldre, fer col·laborativament, com si estiguéssim en un lloc de treball, per tant, pretén acostar-se al 20% i al 70% de la formació informal i la no formal. A l’aula tenim dos wikis com a mínim, un per fer projectes (per exemple preparar la documentació d’una jornada de bones pràctiques o per dissenyar una breu seqüència didàctica en forma de webquesta) i l’altre per fer el dossier d’aprenentatge de cada PAC (més informació).

L’ús dels wikis a adquisició i aprenentatge de la llengua catalana from .

Imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Wiki_Logo.png

Per què tanta tasca?

Publicat el 25/02/2013 per Carme Bové

Respon

L’aprenentatge és genera des de l’acció, fent coses amb altres, fent projectes de manera col·laborativa, escrivint, parlant, presentant, exposant… fent tasques.

La tasca és el pas que ens permet ser competents. Si la competència és la capacitat de de prendre decisions i de dur a terme accions correctament i de manera autònoma, la tasca és l’esglaó que ens permet practicar per aconseguir aquesta competència.

En un aprenentatge basat en tasques, la tasca és el producte final, el que condiciona la programació de les activitats necessàries per poder dur a terme la producció lingüística o comunicativa final.

A la tasca o producte final, els alumnes fan evident l’aprenentatge de la seqüència didàctica.

És recomanable posar en pràctica començar la programació de la seqüència didàctica (SD) pel final, és a dir, definir primer les competències, els criteris i els barems d’avaluació i després preveure i acordar els objectius, continguts, activitats… Si comencem definint la rúbrica o els criteris d’avaluació i d’autoavaluació, els objectius, la tasca i les diverses activitats estaran totalment orientades a superar l’avaluació predefinida. La SD tindrà molta més coherència, els aprenents trobaran molt més sentit a totes les activitats que duran a terme i l’avaluació serà més efectiva. Les Webquest són un bon model de tasques (webquestcat.net).

Algunes preocupacions que apareixen i que no s’han de convertir en fantasmes per dur a terme les tasques: la gramàtica s’ha de practicar en el context de la tasca, les activitats de gramàtica han d’aconseguir que els aprenents facin reflexió metalingüística o creïn consciència lingüística. Com han de ser aquestes activitats? En la mesura que sigui possible han de ser textuals, han de tenir context i han de tenir sentit. En el cas que siguin totalment arbitràries, es poden practicar de manera més mecànica, però no implicaran aprenentatge si no hi ha al darrere una reflexió metalingüística. També l’avaluació de l’expressió oral, cal dissenyar unes rúbriques que facilitin els aspectes que es volen avaluar i unes orientacions sobre com observar i anotar els resultats. L’oral és l’habilitat lingüística que implica més dedicació i temps, per exercitar-la, per fer-ne el seguiment i per avaluar-la.

Reflexió sobre l’enfocament per tasques from Consorci per a la Normalització Lingüística