La nostra zona de confort és l’hàbitat que coneixem, és el context en el que ens movem amb comoditat i seguretat per les vivències o experiències personals, favorables o no, però en tot cas conegudes, és el nostre marc de referència. Així doncs, encara que el context no ens sigui favorable, com que és el que coneixem, repetim els patrons que aquesta zona de confort o marc de referència ens dóna. I així anem perpetuant els formats i els esquemes de sempre, encara que no ens aportin millores personals o socials, repetim per no assumir el risc que comporta la ruptura i el desconeixement del medi, és allò de “val més boig conegut que savi per conèixer”.
Disrupció? Desaprendre? Volem canviar de paradigma? Quin és el context que ens permetrà motoritzar el canvi? Hem de sortir de la zona de confort que tenim establerta. Les organitzacions del segle XXI han d’acceptar un canvi estructural, la informació és a l’abast de tots, el motor del canvi el tenen les persones. Cal gestionar el coneixement, saber i voler recollir el fruit de la intel·ligència col·lectiva. El motor del canvi som les persones.
Noves formes com les comunitats d’aprenentatge o les comunitats de pràctica, comunitats de persones connectades entre elles com a iguals, de persones connectades per la institució, per l’organització, per la universitat, per les xarxes… connectades per interessos comuns, que sumen i creen coneixement.
Aquesta nova mentalitat ha d’entendre comunitats que:
a) situïn les persones o aprenents en el centre del procés d’aprenentatge
b) adoptin una mirada horitzontal de les relacions, de les interaccions, de les decisions
c) permetin el treball en xarxa
d) segueixin nous models de lideratge
e) siguin flexibles, adaptables, mòbils, líquides
f) facilitin el canvi
g) valorin la participació
h) investiguin i experimentin
i) integrin espais no formals i espais informals
j) incorporin el connectivisme per aprendre
Qui serà els xerpa d’aquesta expedició?
Pastora – Semblava Mentida
==
Imatge: http://www.flickr.com/photos/adesigna/2655795809/
This work by cbove is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://bove.cat/melalaboca/
Carme,
Comparteixo plenament el que dius, com saps. Ara: de la mateixa manera que quan proposes la millora i la innovació en un col·lectiu no segueix mai tothom i has d’acceptar que comptaràs només amb un 15-20 % dels qui podrien sumar-s’hi (com a màxim), crec que no cal obsessionar-se a fer anar endavant les organitzacions, perquè tenen les arrels clavades en el passat i no són gens fàcils de moure. Els factors de paràlisi són pertot. El que cal és “organitzar-se”, naturalment, crear les noves “organitzacions” no damunt les velles sinó en altres espais, zones no sé si confortables o no, que s’han d’anar moblant.
Fins aviat!
Sembla mentida, oi? Arrels ben clavades en el passat, gens fàcils de moure, tu ho has dit… però no defallirem, Enric, no perdrem les ganes d’organitzar-nos per provocar noves mirades o noves organitzacions que vulguin aprendre… L’última trobada no la vam poder fer, hem de tornar a quedar per seguir aprenent junts! Gràcies, Enric!