Aprofito algunes piulades que he caçat al vol aquest cap de setmana, i que m’han interessat especialment:
Sembla evident, doncs, que la relació i el vincle que s’estableix entre les persones (entre iguals, entre caps i treballadors -no he volgut posar subordinats, tot i que en moltes ocasions és així-, entre professors i alumnes, entre pares i fills, entre… ) condiciona que l’aprenentatge al llarg de la vida sigui més o menys intens, més o menys desitjat i molt o poc significatiu.
Si NO tens la intenció de fomentar aprenentatge ni de generar coneixement a la teva aula o entre el teu equip, només et cal mirar què fan alguns dirigents polítics:
- Digues per sistema NO (al Polònia, n’hi ha un que canta la cançó del nononono…), NO deixis que facin preguntes, NO deixis que parlin, NO escoltis les seves necessitats ni les seves inquietuds…
- Fes que NO puguin treballar en grup, que NO es puguin trobar, que NO es puguin reunir, que NO puguin participar dels espais de debat ni de generació de coneixement.
- Fes projectes només per projectar-te tu i NO deixis que els membres del grup en siguin partícips.
- Cohesiona el teu grup fent que se senti lluny de tu…
O pots fer que la satisfacció per aprendre sigui cada vegada més intensa:
- Escolta molt, deixa parlar i dialogar…
- Promou que els equips creïn coneixement, que tinguin un projecte i se’l facin seu.
- Tracta amb “carinyo” els professors, els alumnes…
- Fes o deixa fer tribu i procura ser-ne un membre més.
- Sigues sincer i no aparentis ni simulis el que no és.
Com que la xarxa és molt agraïda, acabo amb aquest vídeo tan expressiu sobre com cooperem i com establim ponts per obrir-nos camí:
This work by Carme Bové is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://bove.cat/melalaboca/