Jo confesso que és la primera vegada que he anat a Novadors, sí, les X Jornades Novadors 2013 són les meves primeres. Confesso que me’n moria de ganes sempre que llegia els tuits dels que hi assitien i, per això, aquest any m’he l’he regalat. Un regal increïble perquè he desvirtualitzat a bons col·legues de la xarxa i perquè n’he conegut de nous. Només amb les estones dels entreactes ja hem percebut un munt de bones connexions.

“Jo confese...” va ser la darrera activitat del programa Novadors13, els membres de la taula ens proposaven confessar, explicitar o narrar alguna idea, acció o sensació que hàgim experimentat al voltant de l’educació, de l’aprenentatge, de la formació… Jo confesso que anar a #novadors13 ha representat una sobredosi de vitamines, d’energia, d’idees, de llavors que em permetran seguir caminant i em faran més fàcil el camí que vaig construint. Sempre m’ha interessat poder mirar el món des de més d’un forat, sortir de casa i anar a altres contextos, conviure amb altres “famílies” i ampliar punts de vista, tot per intentar ser poc endogàmica. Així doncs, anar a #novadors13 també ha representat poder ampliar el meu horitzó.

Què m’he emportat de #Novadors13?

1. Les relacions fàcils, accessibles, l’horitzontalitat, l’empatia… Hi anava sola i em vaig sentir com a casa. Compartir cotxe, compartir taula, compartir copa, compartir idees, compartir emocions…
2. M’han semblat brutals les estones d’entreactes, els sopars i els dinars PLEns de gent interessant per intercanviar, conversar, reflexionar… Com que les relacions són molt fàcils, aquestes estones són explosives… M’he quedat amb ganes de poder conversar més alguns col·legues, com amb en Toni de la Torre, però és evident que seguirem fent camí
3. L’evidència que JUNTS és més fàcil, més engrescador, més motivador i els resultats són molt més poderosos, ho ha dit en Toni Solano i s’ha repetit moltes vegades.
4. Les conferències amb un punt d’humor i d’emoció arriben més a l’ànima, faciliten el vincle, la comunicació i, per tant, la interacció entre tots els que hi participen. Genial la conferència inaugural de Fernando Trujillo, ara ja tenim clar que patim digifrènia, que la tendresa i l’experiència són fonamentals per rebel·lar-nos, que necessitem un somni, que volem ser artesans i, per tant, ens cal ser desobedients… llegiu: La otra sentimentalidad: las TIC y la construcción de un nuevo  modelo formativo en #novadors13 A més llença la idea perquè proposem temes per fer un MOOC #MOOCeducación24h
5. Les bones maneres de gestionar la participació del públic en un format de gran auditori, fer que tothom s’hagi de moure de la cadira, que tothom aporti el seu punt de vista, amb un postit, amb un formulari… Felicitats José Luís Castillo! A més, ha fet que vivíssim en primera persona com se senten els alumnes quan els demanem segons quines activitats…
6. La dificultat de fer un taller en un auditori de gran audiència i la bona idea de Pilar Soro d’empaperar la paret de la sala de fulls informatius amb codis QR, que ens permetien ampliar la informació, haver de cercar, comentar…
7. També interessant la manera de fer-nos participar de Manuel López i d’Anna Sorolla, escrivint una frase en un full de color i després fer una foto per vés a saber què
8. Després d’un matí intens i d’un dinar lleuger, el Kafè-Kedada, una estona relaxada per conèixer i per intercanviar idees. Jo vaig triar conèixer més de prop l’equip d’1entretants, Teresa Sáez, Vicent Ferrer i Ramon Peris representaven un col·lectiu que segueixo des de fa un temps i que es defineixen com una Xarxa cooperativa per a compartir experiències TIC i cercar recursos per a l’ensenyament i aprenentatge en valencià i amb qui em sento enormement vinculada. Un plaer estar amb ells.
9.  La vesprada de Petxakutxes… hi havia dues sales i 12 petxakutxes cadascuna, una canya! Em van encantar, especialment, els que aportaven experiències concretes, com el d’Isabel Ferrer que mostrava una sortida amb els alumnes de 5è de primària amb tauletes per després fer un documental; com els de M. José Chordà i Toni Solano , que mostraven com treballen la poesia amb alumnes o com el de Francesc Nadal, que presentava una experiència que sumava les clàssiques, l’economia i la realitat augmentada.  El petxakutxa és un format interessant per veure experiències, cal seleccionar la informació rellevant, ser ràpid, precís, concís i prou interessant!
10. Agraeixo enormement que no fos necessari haver de justificar o argumentar per què parlo la meva llengua, encara que hi havia molts participants d’altres comunitats, tots ens enteníem perfectament sense cap justificació.

No puc citar tots el col·legues interessants, però no puc deixar de donar les gràcies a Jordi Adell i a Linda Castañeda per ser com són. A Àngela Clemente, Marimar Roman, David Sebastià, Ramon Barlam, Toni Tubio amb qui vaig compartir reflexions interessants i bones estones…

Novadors va enregistrar totes les participacions de la jornada i les anirà penjant al web. També podeu seguir la participació viva a  #novadors13

This work by cbove is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://bove.cat/melalaboca/