Alguna reflexió més sobre el professorat del segle XXI. Aquests dissabte, em va començar a seguir a Twitter @Arturin_04 em va mencionar, va esmentar Tpack i em va fer arribar el vídeo paròdia de Tpack que han fet estudiants de Primagisteri de la Universitat de Múrcia.
He de dir que em va crear una certa inquietud i no vaig poder parar de buscar, llegir, escoltar… Sobretot perquè els gràfics que m’apareixien a la pantalla els trobava molt interessants.
El Tpack (Technological Pedagogical Content Knowledge) un model que explica què ha de saber el professor per desenvolupar la seva tasca i centra la seva competència en la intersecció de tres grans àrees, la del contingut (llengua), la de la pedagogia (didàctica) i la de la tecnologia (eines) que s’han de desenvolupar en un context (l’escola, el centre, etc.). El professor competent és el que està a la intersecció de les tres àrees (Tpack), el que té coneixements de la matèria, de didàctica i una bona caixa d’eines tecnològiques.
Podríem dir que el professor competent sap usar les eines TIC per treballar els continguts transformats en material d’aprenentatge o dit d’una altra manera, és el que incorpora la tecnologia per aplicar el currículum en forma d’activitats d’aprenentatge adaptades al context formatiu.
En aquest vídeo, en Jordi Adell a les JEDI de Deusto ho explica bé:
Així doncs, és evident que segons el bagatge, la formació, els interessos i el camí que hagi realitzat cada professor, el pes que pugui tenir cada àrea serà diferent. Segurament hi ha professors que tenen l’àrea de les eines TIC lleugera i en canvi la de continguts o la de didàctica molt més reforçada, o al revés, pot donar-se el cas que domini moltes eines i en canvi tingui menys coneixements lingüístics o didàctics.
També podríem dir que el professor competent, és a dir el que pren decisions encertades de manera autònoma, hauria de ser capaç de detectar la seva àrea lleugera o petita per poder emprendre l’itinerari formatiu que li permetés redimensionar-la.
M’agrada quan en Jordi Adell, al final del vídeo diu:
La innovació tecnològica no implica innovació didàctica. L’ús d’eines no ens converteix en professors innovadors, és l’ús de bona pedagogia la que ens converteix en professors innovadors i si a més a més de bona pedagogia fem servir bones eines som professors innovadors del segle XXI.
Després de documentar-me, m’han vingut al cap les tres àrees que planteja el Marc competencial del professorat d’idiomes dels serveis lingüístics universitaris de Catalunya: el context, el desenvolupament professional i l’entorn personal d’aprenentatge. Tot i que les tres àrees no coincideixen plenament amb les del model Tpack, podem trobar en el recull de les competències que s’hi han esmicolat molts aspectes de coincidència. Deixo aquest tema pendent de reflexió, per treballar-lo en d’altres apunts.
This work by cbove is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://bove.cat/melalaboca/
Si aquest vídeo, i l’alumne que et segueix, ve de Múrcia hi ha un nom al darrere: Linda Castañeda. Quina gran labor perquè aquest vídeo demostra que preparen bons docents.
Carme,
Molt interessant el T-Pack i el vídeo del Jordi Adell. M’ha agradat quan recorda que no hem de perdre de vista els objectius i posa l’exemple de la lectura. Sovint ens obsessionem amb els continguts i oblidem l’objectiu.
L’explicació sobre el T-Pack és plena de sentit comú. El Jordi Adell té la virtud d’encomanar entusiasme i la Carme de posar-nos la mel a la boca. A veure si cada cop hi ha més professorat enganxat a la bona pràctica. A les facultats, també.
Carme,
M’ha interessat molt el Tpack: el gràfic que mostres és molt potent, amb les seves interseccions que ajuden a detectar espais clau. Quan fèiem el Marc competencial del professorat dels serveis lingüístics vam prendre una opció molt radical i amb molt de convenciment: no vam voler crear un gran espai dedicat a la tecnologia, com vèiem en alguns models de competències docents, perquè pensàvem que era millor considerar que la tecnologia ho impregnava tot (des de la planificació d’una classe fins a la gestió de l’avaluació, l’ús de dispositius, etc.). Ens va semblar que la manera de donar més valor a la tecnologia era precisment no atorgant-li un espai especial, sinó considerant-la estesa a tots els àmbits de l’actuació del docent (dins i fora l’aula). Al nostre model les referències a la tecnologia (aspecte que saps que considero clau!) són esparses, aquí i allà, sense un macroespai propi. Potser vam arriscar massa: invisibilitzar (relativament) per naturalitzar.
Enric,
Heu fet una feina magnífica, fins ara no teníem cap document que plantegés el detall de les competències del professor de llengua. El fet que les microcompetències estiguin organitzades en una classificació de les àrees o en una altra no ha de suposar cap problema, el que és important és que hi siguin presents. Sé que consideres clau la competència tecnològica i en el Marc competencial hi queda reflectida. A mi m’agrada el plantejament del Tpack perquè em sembla molt accessible, és una altra manera d’organitzar el detall de les competències.
Em sembla que malgrat ser dues classificacions diferents, caminen en la mateixa direcció i m’atreveixo a apuntar que la del professorat d’idiomes incorpora dues línies especifiques per al seu àmbit: el context i l’entorn virtual d’aprenentatge.
El desenvolupament professional podria incloure perfectament el domini dels continguts, el coneixement de la didàctica i la incorporació de tecnologia com a tronc bàsic de coneixements de qualsevol professor. El context seria específic per al professorat d’idiomes que busca sempre situacions el màxim de reals i significatives possibles, per portar-les a l’aula. I l’entorn virtual d’aprenentatge seria la manera de garantir que un professional incorpora com a habitual l’aprenentatge continuat.
Gràcies per ajudar-nos a pensar.