Sempre hem de fer un vídeo? Sempre hem de fer una conferència? Sempre hem de presentar una bona pràctica? Sempre hem de fer un blog? Com plantejaré aquest semestre l’assignatura? Pe què no la puc fer com sempre? Per què necessito experimentar-hi alguna novetat? Per què necessito reprogramar els projectes cíclics? Per què quan m’implico en projectes necessito repensar-los? Per què necessito experimentar canvis?
Repensar, experimentar són verbs que formen part dels meus reptes personals i professionals. Sóc conscient que de vegades m’equivoco, però si no ho provo no ho sé.
Un bon amic em va dir que era una aventurera… Sí, em satisfà enormement l’emoció que significa aprendre i ja sabem que sense repte no hi ha aprenentatge, ni motivació, ni emoció, ni innovació… I com que aprendre és una activitat social, el repte és més motivador i engrescador si hi ha una implicada una comunitat. És enriquidor personalment i professional que els teus reptes siguin reptes col·lectius i que s’aconsegueixin col·lectivament. És enormement enriquidor sentir que aprens formant part d’un projecte col·lectiu en el que tota la comunitat ha donat i ha rebut per aconseguir un repte.
Els vincles que s’estableixen entre les comunitats que han caminat juntes, s’han equivocat juntes i han après juntes són extremament forts.
Faig aquesta reflexió després d’haver repiulat amb èxit aquesta fotografia, molts s’hi van afegir i m’imagino que tots sentim la necessitat de repensar i d’experimentar noves maneres de fer, per millorar i per adaptar-nos a noves necessitats i a nous temps. Em dol sentir, més d’una vegada, que tot s’ha de fer com sempre o com ho fa tothom. Suposo que us hi heu trobat, oi, amb persones que pensen que no cal canviar res si el que hem fet ja ha funcionat?
This work by Carme Bové is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://bove.cat/melalaboca/
Em va interessar la frase i la vaig repiular perquè vaig entendre-la com a justificació de no canviar alguna cosa (encara que calgui fer-ho) perquè sempre s’ha fet d’una determinada manera. Tanmateix, tampoc cal canviar per sistema, perquè es podria caure en el mateix error. Quan el canvi significa evolució és quan és vàlid.
Gràcies, Unai, totalment d’acord, no cal canviar-ho tot per sistema, només faltaria. De vegades, però, només saps si és evolució quan ho proves i equivocar-se és de savis. Em satisfà molt més experimentar i rectificar que no fer-ho… Seguim en contacte!
Hola,
M’ha fet gràcia aquesta frase perquè sempre la poso com a exemple que ens porta a l’immobilisme absolut i al conservadorisme. També és veritat que tal com indiques no cal “innovar” per reinventar el que ja està fet (avui en dia de tot en diem innovació, com si fos tan fàcil!). Jo el que proposaria és pensar per què fem les coses que fem i fixar-nos en com les fan els altres. Per això és tan bona la mobilitat (laboral, personal, etc.), ja que et força a veure i sobretot viure altres maneres de fer les coses. No és que els altres facin les coses millor o pitjor però sí que t’obliguen a repensar com les fas tu i saber per què les fas com les fas.
Llorenç
És veritat, Llorenç, és important sortir de casa (zona de confort) per tenir un angle de visió més ampli. La mobilitat, ara mateix, no és fàcil, per això és important comptar amb complicitats de diferents perspectives, àmbits i disciplines… Sortir de casa i mirar i escoltar i reflexionar per poder repensar com fas les coses, per què les fas com les fas i com les voldries fer. Alguns ho fem, o ho intentem fer, públicament, ja ho veus. Gràcies per compartir la reflexió.
Una abraçada i bon descans, recorda que tenim un dinar pendent i dinant es fan molts intercanvis de punts de vista.
