Si ha de tornar l’era de les revolucions, una de les primeres haurà de ser la de l’educació . María Acaso, en el seu darrer llibre i en les xerrades, com la que va fer a Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani de Barcelona aquesta setmana, proposa fer la rEDUvolution.
Com que el món no el podem canviar de cop i volta, l’autora ens convida a anar fent “petites” revolucions que agrupa en cinc eixos. N’he recollit només algunes per deixar-vos amb la MEL a la boca i provocar-vos el desig de trobar més informació en el llibre o en el seu blog. Deixeu-me dir, també, que les petites seran les grans revolucions, per això és convenient que ens animem a provar i a experimentar noves maneres d’ensenyar per aprendre.
1a petita gran revolució, el que ensenyem els professors no és el que aprenen els alumnes (PEDAGOGIA I VERITAT)
- Aprendre és cosa de tres, l’aprenent, el professor i l’INCONSCIENT.
- Aprenem d’allò que és explícit, però també del que és implícit i, per tant, inconscient.
- Pedagogies invisibles.
- Fem que parli, que eduqui el mobiliari, la disposició a l’aula, la nostra imatge.
- Innovem i introduïm a l’aula formats d’estètica contemporània.
2a petita gran revolució, no només hem de semblar democràtics, hem de ser-ne (PEDAGOGIA I PODER)
Qui té el PODER a l’aula, el professor? Quins han de ser els nous rols del professor?
- Ni far ni guia, coach, ajudar els alumnes a descobrir les seves potencialitats perquè les puguin duguin a terme.
- Productor cultural, el professor com a intel·lectual que canvia les asimetries socials
- Agent polític, perquè produeix microrevolucions.
- DJ, mesclador i constructor de noves versions (principal eina del professor del segle XXI).
- Hacker, fes a l’aula el que creguis que has de fer i, si cal, menteix.
- Community manager, també comunicador a la xarxa.
Cal canviar les dinàmiques de poder a l’aula. Ni professor ni estudiant, comunitat!
3a petita gran revolució, de la classe a la reunió (PEDAGOGIA I COS)
- Fem que l’escola, l’aula sigui un espai agradable, juguem amb els colors, la llum, les formes. Redecorem l’aula per convertir-la en un espai confortable (també en els espais que tenim).
- Educació expandida, podem aprendre en qualsevol lloc (no només a l’aula) i en qualsevol moment, obrim la porta de l’aula?
- Transforma la classe en un PROJECTE! Fes servir la tecnologia per poder-lo dur a terme.
- Slow education, millor poques activitats llargues que moltes de curtes.
- Love education, només s’aprèn allò que s’estima, sense passió, sense amor no s’aprèn.
- Food comunication, aprenem més quan hi ha una transgressió, quan establim vincles i quan celebrem alguna cosa, portem menjar a l’aula.
- No cal estar quiets i en silenci. Per aprendre necessitem moviment, pensem amb el cos. Aprenem amb música.
Aquest any, a classe de PECAL vaig constatar el clima i el vincle que s’estableix quan a l’aula portes menjar i música, els efectes són màgics, mireu l’apunt que va fer la Francina o de l’Arian, de fet totes les alumnes d’enguany.
4a petita gran revolució, no tinc temps per aprendre perquè he d’estudiar (PEDAGOGIA I SIMULACRE)
- Deixem ja de simular que volem ensenyar i aprendre mitjançant avaluacions doloroses i introduïm l’aprenentatge vivencial.
- Incorporem la narrativa a l’aula, passem del discurs descriptiu al narratiu, aportem sorpresa, expectativa, metàfores, imatges.
- Incorporem notes biogràfiques, micronarratives.
5a petita gran revolució, d’una educació basada en l’avaluació a una educació basada en l’aprenentatge (INVESLUAR)
- Ser objectius és impossible.
- Fem una avaluació creativa.
- Convertim l’avaluació en una investigació.
Vam acabar la xerrada prenent una copa de cava i menjant una mica de xocolata, les converses que vam intercanviar durant aquesta estona formaven part de l’aprenentatge. La Maria és una persona engrescadora, transgressora, apassionada, que predica amb l’exemple, té en compte l’espai, la disposició dels assistents, la seva participació i em va agradar exageradament que fos tan assequible i gens diva. Gràcies María i gràcies Jaume Sans per avisar-me de la xerrada.
Aquesta presentació no és la que va fer servir aquest dia, però és similar:
This work by Carme Bové is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://bove.cat/melalaboca/
Moltes gràcies, Carme. M’interessa molt la investigació i la pràctica d’Acaso, i experiencialment m’hi sent refkectida com en un mirall. Crec que l’entorn digital té molt a dir i a practicar pel que fa a les premisses rEDUvolucionàries. Una abraçada!
Oreto, gràcies a tu! De fet, les tombarelles de la vida van fer que arribés a la María Acaso mitjançant un enllaç teu al Facebook i després vaig saber que a casa ja teníem “El lenguaje visual”, un dels seus primers llibres. La veritat és que viure i conviure amb un professor de dibuix fa que també observis la vida des d’aquesta mirada visual, gràfica, trencadora… No cal fer-ho tot com s’ha fet sempre, una mirada contemporània de l’educació és imprescindible, és rEDUvolutionària… M’agrada molt aquest punt que té de rebel la María, de no conformar-se amb la tranquil·litat de la zona de confort, i el neguit per experimentar i per investigar sense por… Diria que les pràctiques que ha organitzat i publicat ja es practiquen a algunes aules, tot i que no sempre de manera pública, per evitar complicacions… Una abraçada, Oreto!