M’interessa el tema del lideratge i no puc deixar de comparar el rol del líder d’una organització amb el del líder d’una aula. És de calaix que m’estic referint als nous models de lideratge, als que tenen una mirada col·laborativa i horitzontal de l’equip, als que sumen, als que creen vincles entre els seus membres i sobretot sentiment de pertinença. Amb aquesta mateixa mirada, el lideratge del professor ha cedir el protagonisme als alumnes, ha de crear un clima motivador i ha de crear comunitat. És obvi, doncs, que les creences del professor, la seva actitud, les seves accions i decisions seran del tot rellevants perquè el grup se senti ben conduït, ben liderat i respongui amb interès a les propostes d’aprenentatge.
Fent una comparació de lideratges, m’imagino que un bon professor també ha de:
- Ser un bon model i predicar amb l’exemple: creure’s en primera persona el que està fent a l’aula i practicar allò que transmet i que proposa als alumnes. Si vol fer activitats col·laboratives, ha de treballar col·laborativament amb companys; si vol proposar a l’aula exposicions orals, ha fer exposicions orals entre iguals; ha de compartir materials i reflexions; ha d’escriure; s’ha d’equivocar, n’ha de ser conscient i ha d’acceptar l’error com a font del seu propi aprenentatge.
- Sentir-se aprenent: tenir accés a la informació no vol dir tenir coneixement, per tant, el professor ha de ser conscient de les seves fortaleses i debilitats i ha de percebre la seva tasca en un continu procés d’aprenentatge. Ha de ser i sentir-se aprenent permanent, ha de tenir la voluntat d’adaptar-se als canvis i als nous contextos, ha voler i acceptar observacions i valoracions d’alumnes o d’iguals.
- Crear un clima positiu que generi la comunicació amb el grup i entre el grup, ha de crear un clima que desperti il·lusió per compartir tasques i resultats. Per això ha de tenir qualitats humanes, habilitats emocionals i socials, ha de ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, tenir empatia, escoltar i comprendre. Gestionar i ser capaç, doncs, de percebre les emocions que es generen en el grup per tal de facilitar l’aprenentatge.El sentiment de pertinença al grup i al col·lectiu, el clima positiu i els bon models a l’aula fan més fàcil l’aprenentatge i sobretot la voluntat d’usar la llengua.
Finalment, també em sembla rellevant enllaçar l’article de Joan Subirats que avui publica La Vanguardia, Construir conocimiento, no hi puc estar més d’acord! (Imatge: http://www.flickr.com/photos/cliff_robin/617650945/lightbox/)
Quanta raó! M’ha encantat! I en Goleman és el meu heroi!!!!!!!!!!!!!