Com cada any, quan deixes enrere la calma de les vacances d’estiu, l’activitat es torna frenètica, i aquesta tardor més que mai. Molts de nosaltres, a més de les activitats habituals de la feina, estem pendents i preparats per fer qualsevol cosa perquè avanci el procés del nostre poble cap a la llibertat. Així que, com si no tingués prou feina, vaig decidir inscriure’m com a voluntària de la campanya ARA ÉS L’HORA 9N FEM UN PAÍS NOU i participar a la Gigaenquesta.

He de ser sincera i dir que sortir a fer el porta a porta a les 7 de la tarda, tenint en compte que surto de casa a les 7 del matí per anar a treballar, em va fer una mica de mandra. De totes maneres, era qüestió de no pensar-s’ho gaire i amb en Jordi vam sortir a fer la tasca encomanada, 48 portes tots dos entre els dos dies. La sorpresa va ser que els dos vespres vaig arribar a casa cansada, però plena de satisfacció. Vull felicitar l’ANC i l’Òmnium per la modèlica organització de la tasca, una vegada més tot ben preparat, tot ben explicat, tot previst…Només vam dedicar un matí de dissabte per rebre la informació i la documentació, i ja ho teníem tot a punt per començar.

De l’experiència vull compartir que m’han semblat interessantíssimes les reaccions de la gent quan truques a casa seva. Alguns no hi eren, d’altres no ens obrien (pocs), però la majoria dels que obrien contestaven l’enquesta sense cap problema i amb il·lusió. Nosaltres, entre els dos dies hem aconseguit 17 enquestes, n’estem prou contents. Quan ens han obert la porta ens hem trobat persones molt grans, persones grans i persones joves, persones de llengües diverses, dones, homes, parelles… Una dona romanesa, quan vam arribar a la pregunta de la llengua s’hi va sentir molt reflectida i ens va explicar que havia fet cursos de català al Consorci per a la Normalització Lingüística i que ja havia acabat el nivell D (actual C2), us podeu imaginar la meva cara de satisfacció? En una altra porta ens va obrir un home gran i ens va dir que era germà de… i per no dir el nom diré que el seu germà va tenir un càrrec molt important al Parlament, també ens va fer il·lusió. Una dona no volia sortir perquè ens deia que anava en pijama, però al final no se’n va poder estar i va sortir. En una altra porta ens va obrir una noia i en acabar l’enquesta, quan li vam donar l’obsequi per haver respost (uns post-its amb el lema de la campanya ARA ÉS L’HORA) ens va dir irònicament que el regalaria a la seva cap, que era molt del PP. Una família, quan ens va veure a la porta, va saltar literalment d’alegria, estaven molts contents que fóssim allà, somreien i ens van voler fer fotos, quina gràcia. A totes les cases ens hem quedat a la porta, consigna organitzativa, però en una no ens va quedar més remei que passar al menjador on hi havia una senyora gran amb el seu fisioterapeuta, ella ens ho va demanar. En general, tothom t’agraeix que dediquis un temps personal per a tots, per a Catalunya, per aconseguir un país nou. No cal dir que, com totes les tasques de voluntariat, haver-ho fet t’omple de satisfacció . Com que encara hi sou a temps, us recomano que ho proveu!