M’agrada interpretar aquest blog com el meu dossier d’aprenentatge. Escriure sempre t’obliga a ordenar les idees, a decidir quines són rellevants i quines són inútils, a decidir quines et poden servir en el futur i quines no. Escriure t’obliga a planificar el text, a produir-lo, a revisar-lo. Escriure t’obliga a crear el teu discurs. Hauríem d’incorporar l’hàbit de dedicar un temps diari/setmanal a pensar, recol·lectar, garbellar, sintetitzar, escriure les idees i els pensaments que ens genera qualsevol aprenentatge, perquè puguin ser recuperables i, per tant, transferibles en altres situacions o contextos.
Disposar de temps per pensar i per escriure sembla de sentit comú, però les múltiples gestions que fem durant el dia i, sobretot, la manca d’hàbit reflexiu i relator fan que perdem oportunitats per gestionar el coneixement que adquirim. Em sembla, doncs, fonamental incorporar la pràctica reflexiva en els processos d’aprenentatge formal i, d’alguna manera, aconseguir que es converteixi en un hàbit perdurable més enllà de l’aula.
És amb aquest propòsit que els estudiants de l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana”, del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, a cadascuna de les pràctiques d’avaluació continuada (PAC), a més a més de dur a terme una tasca més o menys contextualitzada i col·laborativa, fan una reflexió en el seu dossier d’aprenentatge i s’apropien de les idees i dels pensaments que han processat en cada pràctica.
Cada any comprovo que, si plantejar les PAC en forma de tasques col·laboratives sorprèn els estudiants, haver de fer l’esforç de pensar i escriure un discurs propi amb les idees que han recol·lectat, encara els sorprèn més.
Tot i acompanyar aquest procés reflexiu dels estudiants amb preguntes, a l’estil d’un modelatge metacognitiu, en el dossier de la primera PAC, com que no tenen l’hàbit d’escriure sobre el nou saber o saber fer, normalment creen narratives del procediment que han seguit per fer la tasca. En les següents PAC van trobant sentit al procés reflexiu i deixen constància dels sabers en el seu text escrit. En la darrera PAC, aquest procés es complica una mica perquè l’exposició ha de ser oral, en format vídeo, i acompanyada d’una presentació prou significativa com perquè representi gràficament la seva recol·lecta durant l’assignatura. Valoro molt positivament, i els estudiants també, la producció oral d’un dels relats del dossier d’aprenentatge, a més de posar-se en una situació versemblant, practiquen un gènere discursiu poc utilitzat a la UOC.
Els dossiers d’aprenentatge aporten molta informació, llegir-los permet detectar la implicació dels estudiants en la matèria, identificar-hi qui cobreix l’expedient, és a dir, el que fa el dossier perquè és obligatori sense gaire cura del planter. Òbviament, el més gratificant és detectar-hi el que aprèn, el que sembra llavors i en recull els fruits i, per tant, el que és capaç d’elaborar un discurs propi a partir de les pràctiques, de la interacció, de les lectures… Com us podeu imaginar, aquesta assignatura no necessita cap examen, les pràctiques i el dossier són les evidències dels aprenentatges. Per altra banda, els dossiers dels estudiants també fan visible els punts forts i els punts febles del pla docent i de cada PAC, la qual cosa és una oportunitat per millorar-ne el disseny en noves edicions.
Alguns dels comentaris positius dels estudiants sobre el dossier són:
- Molt sovint no som conscients del que aprenem si no fem una reflexió.
- El fet de posar-ho en paraules, no només per un mateix, sinó per fer-ho intel·ligible a una altra persona arrodoneix tot el procés.
- M’ha servit per tenir clars els punts forts i els punts febles del meu aprenentatge.
- Reflexionar sobre la feina feta m’ha servit per valorar-la millor.
I també alguns de negatius:
- No m’ ha servit de gaire.
- Només serveix a qui realment s’interessa per aquest tema.
- Només l’he fet per pujar nota…
Entenc que el repte de cara a propers semestres és aconseguir que l’estudiant, encara que no es vulgui dedicar a l’ensenyament, valori el procés reflexiu com a necessari per a qualsevol aprenentatge al llarg de la vida, que l’interpreti com un pas indispensable d’una bona gestió del coneixement.
Aprofito aquest apunt per felicitar els meus estudiants i per encoratjar-los a no abandonar l’hàbit de relatar els seus aprenentatges i em fa il·lusió compartir amb vosaltres alguns dels seus vídeos (a Recursos TIC / Dossiers d’aprenentatge n’hi ha més d’altres semestres):
