Pensar i escriure, escriure i pensar

Moleskineh
Amir Kuckovic / Foter / CC BY-NC-SA

M’agrada interpretar aquest blog com el meu dossier d’aprenentatge. Escriure sempre t’obliga  a ordenar les idees, a decidir quines són rellevants i quines són inútils, a decidir quines et poden servir en el futur i quines no. Escriure t’obliga a planificar el text, a produir-lo, a revisar-lo. Escriure t’obliga a crear el teu discurs. Hauríem d’incorporar l’hàbit de dedicar un  temps diari/setmanal a pensar, recol·lectar, garbellar, sintetitzar, escriure les idees i els pensaments que ens genera qualsevol aprenentatge, perquè puguin ser recuperables i, per tant, transferibles en altres situacions o contextos.

Disposar de temps per pensar i per escriure sembla de sentit comú,  però les múltiples gestions que fem durant el dia i, sobretot, la manca d’hàbit reflexiu i relator fan que perdem oportunitats per gestionar el coneixement que adquirim. Em sembla, doncs, fonamental incorporar la pràctica reflexiva  en els processos d’aprenentatge formal i, d’alguna manera, aconseguir que es converteixi en un hàbit perdurable més enllà de l’aula.

És amb aquest propòsit que els estudiants de l’assignatura “Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana”, del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, a cadascuna de les pràctiques d’avaluació continuada (PAC), a més a més de dur a terme una tasca més o menys contextualitzada i col·laborativa,  fan una reflexió en el seu dossier d’aprenentatge i s’apropien de les idees i dels pensaments que han processat en cada pràctica.

Cada any comprovo que, si plantejar les PAC en forma de tasques col·laboratives sorprèn els estudiants,  haver de fer l’esforç de pensar i escriure un discurs propi amb les idees que han recol·lectat, encara els sorprèn més.

Tot i acompanyar aquest procés reflexiu dels estudiants amb preguntes, a l’estil d’un modelatge metacognitiu, en el dossier de la primera PAC, com que no tenen l’hàbit d’escriure sobre el nou saber o saber fer, normalment creen narratives del procediment que han seguit per fer la tasca.  En les següents PAC van trobant sentit al procés reflexiu i deixen constància dels sabers en el seu text escrit. En la darrera PAC,  aquest procés es complica una mica perquè l’exposició ha de ser oral, en format vídeo, i acompanyada  d’una presentació prou significativa com perquè representi  gràficament la seva recol·lecta durant l’assignatura. Valoro molt positivament, i els estudiants també,  la producció oral d’un dels relats del dossier d’aprenentatge, a més de posar-se en una situació versemblant, practiquen un gènere discursiu poc utilitzat a la UOC.

Els dossiers d’aprenentatge aporten molta informació, llegir-los permet detectar la implicació dels estudiants en la matèria, identificar-hi qui cobreix l’expedient, és a dir, el que fa el dossier perquè és obligatori sense gaire cura del planter. Òbviament, el més gratificant és detectar-hi el que aprèn, el que sembra llavors i en recull els fruits i, per tant, el que és capaç d’elaborar un discurs propi a partir de les pràctiques, de la interacció, de les lectures…  Com us podeu imaginar, aquesta assignatura no necessita cap examen, les pràctiques i el dossier són les evidències dels aprenentatges. Per altra banda, els dossiers dels estudiants també fan visible els punts forts i els punts febles del pla docent i de cada PAC, la qual cosa és una oportunitat per millorar-ne el disseny en noves edicions.

Alguns dels comentaris positius dels estudiants sobre el dossier són:

  • Molt sovint no som conscients del que aprenem si no fem una reflexió.
  • El fet de posar-ho en paraules, no només per un mateix, sinó  per fer-ho intel·ligible a una altra persona arrodoneix tot el procés.
  • M’ha servit per tenir clars els punts forts i els punts febles del meu aprenentatge.
  • Reflexionar sobre la feina feta m’ha servit per valorar-la millor.

I també alguns de negatius:

  • No m’ ha servit de gaire.
  • Només serveix a qui realment s’interessa per aquest tema. 
  • Només l’he fet per pujar nota…

Entenc que el repte de cara a propers semestres és aconseguir que l’estudiant, encara que no es vulgui dedicar a l’ensenyament,  valori el procés reflexiu com a necessari per a qualsevol aprenentatge al llarg de la vida, que l’interpreti com un pas indispensable d’una bona gestió del coneixement.

Aprofito aquest apunt per felicitar els meus estudiants i per encoratjar-los a no abandonar l’hàbit de relatar els seus aprenentatges i em fa il·lusió compartir amb vosaltres alguns dels seus vídeos  (a Recursos TIC / Dossiers d’aprenentatge n’hi ha més d’altres semestres):

Aprendre amb els mestres…

olgaSempre  és un enorme plaer aprendre amb i de l’Olga Esteve. Em sento deixebla seva. Sempre buscant mecanismes i estratègies que fomentin l’autonomia i la reflexió per consolidar els aprenentatges.  M’ha interessat llegir les seves reflexions, estudis i publicacions  i m’ha agradat compartir amb ella hores de formació, de discussió i d’intercanvi per aprendre i per millorar com a docent. Després de la darrera trobada, ara fa pocs dies, vaig descobrir que ha coordinat i publicat un llibre nou, Cuestiones de autonomia en el aula de lenguas extranjeras[i] juntament amb l’Ernesto Martín-Peris i amb l’aportació de diversos autors (M. Arumí, L. Keim, E. Surribas, L. Vilaseca, J. Tomàs Pujolà, A. Bes, A. Carretero, Z. Carandell, F. Fernàndez).

… una metodologia que vulgui treballar en la perspectiva de l’aprenentatge com a construcció de coneixement haurà d’atendre, per sobre de tot, a la distinció entre capacitar i instruir.- Olga Esteve

M’ha semblat un llibre clau, gairebé imprescindible, per al professorat de llengües. La primera part conté quatre capítols que giren al voltant de l’autonomia de l’aprenentatge de la llengua i la segona, conté tres capítols que teixeixen la idea de la mediació del professor en la pràctica docent.

El foment de l’autonomia de l’aprenentatge:

  • Fomentar l’autonomia per ser conscient dels processos i estratègies d’aprenentatge, per adquirir responsabilitats sobre el procés d’aprenentatge, per adquirir responsabilitats compartides entre iguals i, per tant, per aconseguir metes comunes mitjançant la interacció…
  • Fomentar l’autonomia a través d’un tractament integrador de la llengua, considerant els textos essencials per dur a terme una acció pedagògic orientada a l’acció. Així, doncs, tenint en compte la interacció desenvolupar la competència comunicativa.
  • Fomentar l’autonomia a través de la pròpia iniciativa dels aprenents, de les possibilitats de prendre decisions durant l’acció ( o taques) tenint en compte el seu bagatge personal, per tant, augmentant la motivació dels aprenents.
  • Fomentar l’autonomia a través de la immensitat de possibilitats que ofereix la xarxa Internet, les TIC i les TAC, el PLE i el PLN.

El paper mediador del professor:

  • La necessitat que el professor adopti una actitud que afavoreixi la construcció de coneixement, que fomenti la participació dels aprenents i els converteix en analistes de les formes lingüístiques, és un requisit per poder aprendre.
  • La presa de consciència del professor sobre el seu discurs a l’aula és indispensable, el docent ha de ser crític amb la forma d’usar el llenguatge a l’aula.
  • El disseny de la seqüència didàctica com a bastida planificada, que acompanyi la construcció del nou coneixement i que faciliti la transferència.
  • Assumir un rol d’assistent perquè el alumne sigui capaç de controlar el seu procés d’aprenentatge, perquè sigui capaç d’aprendre a aprendre.
  • Transferir el control als alumnes, corresponsabilitzar-los de la seva avaluació i incloure la seva mirada en el procés d’avaluació són tres idees clau per assumir una avaluació centrada en l’alumne i no en el professor.

Un llibre, doncs, de formació bàsica per a qualsevol professor de llengua.



[i] O. Esteve, E. Martín-Peris (2013), Cuestiones de autonomia en el aula de lenguas extranjeras, Barcelona; Horsori Editorial

 

Propòsits 2013-14

Acabo aquest  curs acadèmic formulant-me els propòsits que em permetran ser una mica més feliç el curs vinent. La consultoria de la UOC em provoca ganes d’aprendre, és un laboratori que em permet practicar “nous” models d’aprenentatge i és una bona part de l’hortet que puc cultivar i que m’aporta fruits saborosos… Els estudiants són molt generosos i,  evidentment, formen part del meu PLE i del meu PLN. Gràcies a tots!

Els propòsits que em faig enguany per millorar la meva tasca són:

  1. Incorporar el llenguatge gràfic, vídeos, Stop Motion i altres formats gràfics per il·lustrar punts de vista.
  2. Incorporar el debat oral en algun moment del curs (un hangout).
  3. Millorar les preguntes que faciliten la reflexió metacognitiva, que faciliten el dossier d’aprenentatge.
  4. Fer conscients els estudiants de la importància que té el paper que assumeixen en el seu procés formatiu.
  5. Plantejar un projecte que vagi més enllà de l’aula, més enllà de l’assignatura per fer més significatiu l’aprenentatge.
  6. Involucrar els estudiants en el seu  procés avaluatiu.
  7. Donar més valor als espais TIC per aprenendre de llengües.
  8. Facilitar la consciència del PLE i del PLN.
  9. Crear tribu de professionals per l’ensenyament i aprenentatge de llengües.
  10. Aprendre molt de tota la tribu!

Però per poder començar bé el curs, també em faig els propòsits d’aquest estiu i espero poder:

DES-CANSAR

DES-CONNECTAR

DES-BLOGUEJAR

I per això us deixo una primera prova gràfica, que espero millorar amb la pràctica. Bon estiu a tothom!

 

==

Stop Motion elaborat conjuntament amb en Jordi Bonmassip!