acolliment lingüístic |

He intentat recollir algunes de les idees presentades a les conferències de la VII Jornada de Llengua i Immigració, organitzada pel Consell Comarcal de l’Anoia amb la col·laboració del Servei Comarcal de Català de l’Anoia (@cpnlsccanoia) a Igualada, el 7 de novembre de 20014.

1. Informe de les persones migrants a Catalunya

En primer lloc, Quim Brugué (@quimbrugue) va presentar els 10 punts clau que es constaten a l’Informe de les persones migrants a Catalunya del Departament de Benestar Social i Família:
1 – Catalunya ha estat i és, encara, un espai receptor d’immigració (percentatges rellevants i estables de persones estrangeres). Reconèixer que som una societat de fluxos, d’arribades, d’anades…
2 – La distribució territorial és desigual, heterogènia. El treball des del territori ha d’estar ben articulat que permetin intervenció local. Actuar conjuntament.
3 – Catalunya acull moltes persones migrants però no mostra les necessitats dels immigrants. Diferències entre població autòctona i població estrangera.
4 – La integració és un fenomen multidimensional: laboral, econòmica, familiar, política, cultural, informativa, educativa.
5 – La integració és un fenomen subjectiu. Moltes percepcions.
6 – Factors clau de la integració, llengua, treball i les xarxes socials.
7 – Papers i xenofòbia: els límits per a la integració. El periple dels papers…
8 – Les institucions catalanes davant el repte de la integració. Política no de fronteres sinó més lligada a l’acollida. Visió transversal de la immigració. Disposem d’un pla transversal amb més solera… Plans d’immigració, de participació… Els ajuntaments han estat molt actius, experiència en polítiques d’acollida… Potser fins ara molt reactiva i ara caldria una mirada més travada, més estratègica…
9 – Conèixer la realitat: avaluar les polítiques d’immigració. Detectar buits, avaluar l’impacte
10 – Impacte de la crisi sobre el procés d’integració. La crisi afecta negativament.

2. Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola?

Carme Junyent, presidenta del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades o GELA, presenta el resultat de l’estudi Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola?* Un estudi sobre les llengües i migracions a les escoles de l’Anoia, basat en un qüestionari passat al professorat de secundària, a pares i mares, a regidors i a directors d’escoles de primària i amb l’objectiu d’estudiar “el coneixement de la diversitat lingüística de l’entorn, la percepció i la visibilitat de la immigració i la presència que les llengües d’aquesta immigració han de tenir a l’àmbit escolar”, com diu a la introducció.

He de dir que la Carme em va emocionar quan va felicitar el CPNL per la gran tasca que ha fet a les aules de català. Va comentar que, cada vegada més, a la universitat té alumnes procedents d’altres territoris i d’altres llengües i a la seva biografia lingüística que els demana, el professorat del Consorci sempre hi surt molt ben parat. És evident que ser professor al Consorci és un repte enriquidor i molt agraït.

Sobre l’estudi, esmento algunes anotacions que vaig prendre de les conclusions que la Carme va exposar (i que caldria ampliar amb la lectura del llibre):

1. Els regidors dels ajuntaments estan força informats de la diversitat lingüística dels seus pobles.
2. Als instituts sovint s’associa diversitat lingüística en conflictivitat.
3. Presència de prejudicis, per això cal molta formació, especialment entre el professorat de matèries no relacionades amb l’ensenyament de la llengua.
4. Els professors dels instituts que més coneixen la realitat lingüística del seu entorn són els de llengua.
5. Els estudiants desconeixen la realitat i diversitat lingüística de l’entorn.
6. L’excessiva mobilitat del professorat fa que no s’impliquin amb la diversitat lingüística del centre o de l’entorn.

Experiències o bones pràctiques

Finalment, es van presentar tres experiències molt interessants, una del CNL Àrea de Reus Miquel Ventura, sobre l’aprenentatge i ús de la llengua mitjançant la construcció d’una obra de teatre amb alumnes. Una altra d’alfabetització amb alumnes del Maresme a l’Escola d’Adults Els Tarongers. I finalment, l’experiència del programa de Voluntariat per la Llengua al Centre Penitenciari Lledoners.

Una vegada més, cal felicitar el Consell Comarcal de l’Anoia i el SCC de l’Anoia per l’organització anual d’aquesta jornada que pretén que diferents agents vinculats directament amb la immigració, l’aprenentatge i la llengua pugui reflexionar i compartir experiències sobre temes de màxima importància.

—
*P. Comelles, M. C. Junyent, et al. (2014) Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a l’escola? Un estudi de representacions lingüístiques a l’Anoia. Barcelona, Quaderns per a l’anàlisi núm. 38, Horsori Editorial

Para aquellos que perdieron su casa y sus paisajes familiares, los libros pueden ser una especie de viviendas prestadas, un medio para recomponer sus bases espaciales.- Michèle Petit, La literatura, parte integrante del arte de habitar (p. 270)

La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes és el resultat d’un projecte del Grup d’Investigació GRETEL de la Universitat Autònoma de Barcelona que té la voluntat de divulgar les possibilitats de la literatura com a instrument d’acollida i de cohesió. Es tracta d’una lectura excel·lent, que posa en evidència com la literatura facilita l’aprenentatge de la llengua als alumnes nouvinguts i crea els vincles afectius necessaris per poder viure i conviure amb la societat d’acollida. El llibre analitza i proposa la lectura dels àlbums il·lustrats a les aules plurilingües, tant a les aules d’acollida com a les aules compartides entre alumnes nouvinguts i alumnes autòctons. Els àlbums il·lustrats són narratives literàries escrites en llenguatge visual, amb poc o sense text, que provoquen la construcció del coneixement a partir de l’expressió oral, del debat, de l’intercanvi i de la interacció amb iguals. Així doncs, La literatura que acoge analitza com els alumnes es comuniquen a partir de la seducció literària i emocional dels àlbums, com els alumnes aprenen llengua i com fan la reflexió metalingüística i metacognitiva que els permet ser conscients del seu aprenentatge i consolidar-lo.

La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes és el fruit de quinze mirades que es complementen i que pretenen abordar la lectura com a font d’aprenentatge a les aules d’acollida o en grups d’alumnes de procedència diversa. El llibre mostra i demostra que llegir i compartir narratives apropa els lectors, els commou i, per tant, fa que entre ells s’estableixin vincles emocionals. Les emocions són universals, si la literatura ens emociona, la literatura ens uneix, ens cohesiona. En tot el llibre es repeteix el valor que aporta la literatura, i concretament la narrativa visual, per emocionar i cohesionar una comunitat diversa. Emigrantes[i], de Shaun Tan, és un bon exemple d’àlbum per mostrar que les aparents distàncies o diferències deixen d’existir quan ens emocionem de manera similar.

A La literatura que acoge veurem com a través d’aquest gènere narratiu innovador es poden aprofitar les diferències dels grups per sumar coneixement, per establir vincles entre cultures i per adquirir competència comunicativa que apropi nouvinguts als iguals nadius. És important, com diu Ignasi Vila (cap. 2), que els docents tinguin en compte que el temps que triguen els nens nouvinguts a tenir la mateixa competència comunicativa que els nadius és de cinc a set anys, per tant, les aparents dificultats d’aprenentatge són, en gran part, dificultats comunicatives no acadèmiques, tot i que a la llarga poden desembocar en fracàs escolar. És fonamental, també, que el professorat deixi de pensar que moltes famílies, per desconeixement de la llengua escolar, no poden ajudar els fills en els processos d’aprenentatge. Totes aquestes famílies tenen pràctiques lingüístiques i socials que acumulen sabers, habilitats, valors i actituds que normalment són ignorats (o desconsiderats) pel context escolar (I.Vila, p. 37). No ens podem permetre el luxe d’ignorar tot aquest coneixement. Els alumnes no volen ser exclosos per la barrera de la llengua i no volen sentir-se infravalorats.

Al llarg del llibre es repeteix la idea que el llenguatge, la cultura i la interacció social són valors fonamentals en el desenvolupament del pensament humà i que la lectura dels àlbums il·lustrats aporta tots aquests valors. Llegir la narració en els diferents llenguatges (alfabets, símbols, convencions, il·lustracions…), a més de generar coneixement, crea consciència entre els lectors de la diversitat en les maneres d’expressió de les cultures i, si tenim en compte que a l’aula es produeix interacció, també es genera interrelació cultural. Evelyn Arizpe parla de les “travessies entre imatges i paraules” (cap. 3) i B. Bellorín i L.Reyes aporten els projectes a les aules (cap. 8).

És interessant aquesta mirada de l’alfabetització múltiple, la de la lectura visual i la lectura bimodal, el com aquesta multiplicitat de llenguatges i de maneres de llegir la literatura fa que els alumnes estableixin connexions amb sabers, referents i experiències pròpies procedents d’altres circumstàncies, connexions amb el llenguatge cinematogràfic, amb el llenguatge artístic… Els coneixements previs de llenguatge visual o audiovisual que tenen els alumnes els permeten establir relacions intertextuals amb les obres gràfiques o els àlbums i, per tant, fan que sigui més fàcil analitzar les històries. Amb tot, és curiós que els referents audiovisuals depenen en gran part del context tecnològic que han experimentat els alumnes. T. Colomer (cap .5) ens fa adonar que els que han tingut molt contacte tecnològic, per exemple els asiàtics, busquen els referents a les pantalles, els llatinoamericans en els relats orals, els europeus a l’imaginari històric i cultural i els àrabs no expressen connexions intertextuals. És important, doncs, ser capaç de mantenir aquest vincle amb el referent de la pròpia cultura i al mateix temps, poder explicitar les diferències entre els referents propis i els del grup, d’aquesta manera la comunitat escolar s’enriqueix amb la suma dels referents.

Tot i el respecte que produeix la diversitat i la pluralitat de llengües, és important afrontar el potencial multilingüe i multicultural que tenen les famílies plurilingües davant l’estreta mirada monolingüe i monocultural de l’escola. De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte que les estratègies cognitives que es desenvolupen al passar d’una llengua a una altra fan que els alumnes bilingües o plurilingües adquireixin més consciència dels propis processos d’aprenentatge que els monolingües (E. Arizpe, cap. 3).

No vull acabar sense destacar la importància de la figura del mediador i de la discussió literària que plantegen F. Munita i M. Manresa (cap. 6) . El mediador i la discussió literària com a ponts que orienten i faciliten la lectura i l’exploració del text. La lectura més literal del principi que es converteix en una lectura inferencial, en la que les interpretacions van guanyant espai i van enriquint la competència interpretativa dels alumnes. El mediador que, a través de la discussió, ajuda a entendre el com està narrada la història, facilita la connexió dels coneixements previs dels alumnes amb l’obra i ofereix un metallenguatge que permet fer referència a les característiques literàries.

Des de l’escola s’han de poder i voler seleccionar els textos més adients per a cada context i grup. La facilitat/dificultat del text no s’ha de resoldre buscant una lectura infantil quan es tracta de grups d’adolescents o d’adults. A.M. Margallo (cap. 7) presenta un model perquè l’escola tingui criteris per seleccionar les lectures segons cada context. Aquesta selecció ha de permetre que els alumnes es puguin construir una identitat flexible, que conjumini les diferents cultures, no ha de representar una intrusió a les seves experiències o emocions, però si que els han de permetre posar-se en contacte amb el seu passat. Cal saber trobar textos que facilitin l’emoció, la reflexió i el reconeixement intercultural.

[i] TAN, Shaun: Emigrantes, Càdiz: Barbara Fiore, 2007, 1a ed.: The Arrival, Australia: Lothian Books, 2006