Novadors ens empodera, Novadors té molt poder!

Publicat el 07/07/2013 per Carme Bové

Jo confesso que és la primera vegada que he anat a Novadors, sí, les X Jornades Novadors 2013 són les meves primeres. Confesso que me’n moria de ganes sempre que llegia els tuits dels que hi assitien i, per això, aquest any m’he l’he regalat. Un regal increïble perquè he desvirtualitzat a bons col·legues de la xarxa i perquè n’he conegut de nous. Només amb les estones dels entreactes ja hem percebut un munt de bones connexions.

“Jo confese...” va ser la darrera activitat del programa Novadors13, els membres de la taula ens proposaven confessar, explicitar o narrar alguna idea, acció o sensació que hàgim experimentat al voltant de l’educació, de l’aprenentatge, de la formació… Jo confesso que anar a #novadors13 ha representat una sobredosi de vitamines, d’energia, d’idees, de llavors que em permetran seguir caminant i em faran més fàcil el camí que vaig construint. Sempre m’ha interessat poder mirar el món des de més d’un forat, sortir de casa i anar a altres contextos, conviure amb altres “famílies” i ampliar punts de vista, tot per intentar ser poc endogàmica. Així doncs, anar a #novadors13 també ha representat poder ampliar el meu horitzó.

Què m’he emportat de #Novadors13?

Les relacions fàcils, accessibles, l’horitzontalitat, l’empatia… Hi anava sola i em vaig sentir com a casa. Compartir cotxe, compartir taula, compartir copa, compartir idees, compartir emocions…
M’han semblat brutals les estones d’entreactes, els sopars i els dinars PLEns de gent interessant per intercanviar, conversar, reflexionar… Com que les relacions són molt fàcils, aquestes estones són explosives… M’he quedat amb ganes de poder conversar més alguns col·legues, com amb en Toni de la Torre, però és evident que seguirem fent camí
L’evidència que JUNTS és més fàcil, més engrescador, més motivador i els resultats són molt més poderosos, ho ha dit en Toni Solano i s’ha repetit moltes vegades.
Les conferències amb un punt d’humor i d’emoció arriben més a l’ànima, faciliten el vincle, la comunicació i, per tant, la interacció entre tots els que hi participen. Genial la conferència inaugural de Fernando Trujillo, ara ja tenim clar que patim digifrènia, que la tendresa i l’experiència són fonamentals per rebel·lar-nos, que necessitem un somni, que volem ser artesans i, per tant, ens cal ser desobedients… llegiu: La otra sentimentalidad: las TIC y la construcción de un nuevo modelo formativo en #novadors13 A més llença la idea perquè proposem temes per fer un MOOC #MOOCeducación24h
Les bones maneres de gestionar la participació del públic en un format de gran auditori, fer que tothom s’hagi de moure de la cadira, que tothom aporti el seu punt de vista, amb un postit, amb un formulari… Felicitats José Luís Castillo! A més, ha fet que vivíssim en primera persona com se senten els alumnes quan els demanem segons quines activitats…
La dificultat de fer un taller en un auditori de gran audiència i la bona idea de Pilar Soro d’empaperar la paret de la sala de fulls informatius amb codis QR, que ens permetien ampliar la informació, haver de cercar, comentar…
També interessant la manera de fer-nos participar de Manuel López i d’Anna Sorolla, escrivint una frase en un full de color i després fer una foto per vés a saber què
Després d’un matí intens i d’un dinar lleuger, el Kafè-Kedada, una estona relaxada per conèixer i per intercanviar idees. Jo vaig triar conèixer més de prop l’equip d’1entretants, Teresa Sáez, Vicent Ferrer i Ramon Peris representaven un col·lectiu que segueixo des de fa un temps i que es defineixen com una Xarxa cooperativa per a compartir experiències TIC i cercar recursos per a l’ensenyament i aprenentatge en valencià i amb qui em sento enormement vinculada. Un plaer estar amb ells.
La vesprada de Petxakutxes… hi havia dues sales i 12 petxakutxes cadascuna, una canya! Em van encantar, especialment, els que aportaven experiències concretes, com el d’Isabel Ferrer que mostrava una sortida amb els alumnes de 5è de primària amb tauletes per després fer un documental; com els de M. José Chordà i Toni Solano , que mostraven com treballen la poesia amb alumnes o com el de Francesc Nadal, que presentava una experiència que sumava les clàssiques, l’economia i la realitat augmentada. El petxakutxa és un format interessant per veure experiències, cal seleccionar la informació rellevant, ser ràpid, precís, concís i prou interessant!
Agraeixo enormement que no fos necessari haver de justificar o argumentar per què parlo la meva llengua, encara que hi havia molts participants d’altres comunitats, tots ens enteníem perfectament sense cap justificació.

No puc citar tots el col·legues interessants, però no puc deixar de donar les gràcies a Jordi Adell i a Linda Castañeda per ser com són. A Àngela Clemente, Marimar Roman, David Sebastià, Ramon Barlam, Toni Tubio amb qui vaig compartir reflexions interessants i bones estones…

Novadors va enregistrar totes les participacions de la jornada i les anirà penjant al web. També podeu seguir la participació viva a #novadors13

Els àlbums il·lustrats, literatura per aprendre llengua

Publicat el 01/04/2013 per Carme Bové

La literatura, que ha estat poc present durant uns anys en les programacions de llengua catalana per a adults, va recuperant el lloc que li pertoca. Cada vegada es fan més propostes didàctiques que vinculen la literatura amb l’aprenentatge de la llengua, propostes que s’abasteixen de textos literaris per conèixer, comprendre i cohesionar les cultures de l’aula i per generar emocions que afavoreixin l’aprenentatge i l’ús de la llengua.

Poder participar en els contextos literaris de fora de l’aula com les celebracions dels escriptors de l’any, el Dia Mundial de la Poesia, etc. facilita el contacte i el vincle emocional dels alumnes amb les obres literàries i, en aquest cas, la literatura es converteix en un pont entre cultures, un pont que connecta la comprensió de la cultura propera o llunyana i l’aprenentatge de la llengua.

En aquest nou context, que incorpora la literatura per aprendre llengua, els àlbums il·lustrats encara ens resulten poc familiars. Es tracta de llibres escrits sobretot en llenguatge visual, que afavoreixen la connexió dels coneixements previs dels lectors adquirits en diferents llenguatges (visual, audiovisual, textual…) amb la nova llengua i cultura d’aprenentatge. Són llibres que narren històries que emocionen, aixopluguen i cohesionen lectors.

Així doncs, l’àlbum il·lustrat m’ha semblat un gènere literari molt adequat per aprendre llengua en el context de l’acolliment lingüístic. El llenguatge visual, que és compartit per tots els aprenents, fa possible una lectura sense dificultats de comprensió, sense les barreres lingüístiques que hi poden haver en un nivell inicial. Els àlbums il·lustren, descriuen, narren històries que generen emocions, nous coneixements, diversos punts de vista i, per tant, són lectures que faciliten la pràctica comunicativa, l’intercanvi de les interpretacions i de les vivències des de la pròpia cultura. Aquest intercanvi cultural i emocional juntament amb l’experiència d’aprendre entre iguals cohesiona els grups diversos culturalment. A més, també tenen un potencial significatiu per aprendre lèxic, nocions lingüístiques, pronunciació, en definitiva, per aprendre llengua significativament.

Els àlbums il·lustrats, doncs, són un bon recurs per a les aules plurilingües, aquest intercanvi de punts de vista, d’interpretacions i d’emocions facilita l’empatia i la suma dels coneixements i experiències dels aprenents, estableix vincles emocionals i cohesiona la diversitat de l’aula.

El meu descobriment dels àlbums il·lustrats va acompanyat del descobriment d’un llibre que he ressenyat per a la revista Articles i que sortirà properament, La literatura que acoge: inmigración y lectura de álbumes. Un llibre de diversos autors, coordinat per T. Colomer i M. Fittipaldi, en el que s’hi presenten investigacions realitzades a les aules d’acollida, que configuren un marc teòric referencial, i també s’hi mostren propostes temptadores per treballar la lectura dels àlbums a l’aula.

Alguns exemples d’àlbums il·lustrats són els de Shaun Tan, un il·lustrador australià que atrapa els seus lectors amb històries ben dibuixades:

Emigrantes, és un bon exemple d’àlbum per mostrar que les aparents distàncies o diferències deixen d’existir quan ens emocionem de manera similar. Una narració que mostra el fet migratori i que permet entendre’l des de totes les perspectives (emigrar, immigrar, acollir…) .

L’arbre vermell, per mostrar sentiments i emocions compartides. El trailer del curt

La cosa perduda, per reflexionar sobre aquelles petites coses que tenen valor:

Una vegada més he de dir que estar connectada em permet fer aquest camí vital PLE d’aprenentatges. Vull agrair a la Mireia Manresa i a la Carme Duran que m’hagin donat la possibilitat de conèixer aquest gènere. La xarxa et fa aquests regals meravellosos.

===

Il·lustració de Roberto Inoccenti per a El último refugio, de J. Patrick Lewis: http://www.imaginaria.com.ar/2008/05/roberto-innocenti/

Colomer, Teresa; Martina Fitttipaldi (coords.) (2012). La literatura que acoge. Inmigración y lectura de álbumes ilustrados.“Parapara” núm. 5. Barcelona/Caracas: Banco del Libro-GRETEL, amb el patrocini de la Fundación SM

Sobre el lideratge a l’aula

Publicat el 10/03/2013 per Carme Bové

M’interessa el tema del lideratge i no puc deixar de comparar el rol del líder d’una organització amb el del líder d’una aula. És de calaix que m’estic referint als nous models de lideratge, als que tenen una mirada col·laborativa i horitzontal de l’equip, als que sumen, als que creen vincles entre els seus membres i sobretot sentiment de pertinença. Amb aquesta mateixa mirada, el lideratge del professor ha cedir el protagonisme als alumnes, ha de crear un clima motivador i ha de crear comunitat. És obvi, doncs, que les creences del professor, la seva actitud, les seves accions i decisions seran del tot rellevants perquè el grup se senti ben conduït, ben liderat i respongui amb interès a les propostes d’aprenentatge.

Fent una comparació de lideratges, m’imagino que un bon professor també ha de:

Ser un bon model i predicar amb l’exemple: creure’s en primera persona el que està fent a l’aula i practicar allò que transmet i que proposa als alumnes. Si vol fer activitats col·laboratives, ha de treballar col·laborativament amb companys; si vol proposar a l’aula exposicions orals, ha fer exposicions orals entre iguals; ha de compartir materials i reflexions; ha d’escriure; s’ha d’equivocar, n’ha de ser conscient i ha d’acceptar l’error com a font del seu propi aprenentatge.
Sentir-se aprenent: tenir accés a la informació no vol dir tenir coneixement, per tant, el professor ha de ser conscient de les seves fortaleses i debilitats i ha de percebre la seva tasca en un continu procés d’aprenentatge. Ha de ser i sentir-se aprenent permanent, ha de tenir la voluntat d’adaptar-se als canvis i als nous contextos, ha voler i acceptar observacions i valoracions d’alumnes o d’iguals.
Crear un clima positiu que generi la comunicació amb el grup i entre el grup, ha de crear un clima que desperti il·lusió per compartir tasques i resultats. Per això ha de tenir qualitats humanes, habilitats emocionals i socials, ha de ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, tenir empatia, escoltar i comprendre. Gestionar i ser capaç, doncs, de percebre les emocions que es generen en el grup per tal de facilitar l’aprenentatge.El sentiment de pertinença al grup i al col·lectiu, el clima positiu i els bon models a l’aula fan més fàcil l’aprenentatge i sobretot la voluntat d’usar la llengua.

Fa dies que tinc aquest apunt a la carpeta d’esborranys, esperava tenir temps per valorar si hi afegia aquest vídeo de Daniel Goleman, The Art of Managing Emotions i he decidit que sí, perquè dóna valor al maneig que s’ha de fer de l’estat emocional de les persones, també per aprendre.

Finalment, també em sembla rellevant enllaçar l’article de Joan Subirats que avui publica La Vanguardia, Construir conocimiento, no hi puc estar més d’acord!

(Imatge: http://www.flickr.com/photos/cliff_robin/617650945/lightbox/)