Quin és el teu repte? Tria la teva aventura…

sempre igual

 

Sempre hem de fer un vídeo? Sempre hem de fer una conferència? Sempre hem de presentar una bona pràctica? Sempre hem de fer un blog? Com plantejaré aquest semestre l’assignatura? Pe què no la puc fer com sempre? Per què necessito experimentar-hi alguna novetat? Per què necessito reprogramar els projectes cíclics?  Per què quan m’implico en projectes necessito repensar-los? Per què necessito experimentar canvis?

Repensar, experimentar són verbs que formen part dels meus reptes personals i professionals. Sóc conscient que de vegades m’equivoco, però si no ho provo no ho sé.

Un bon amic em va dir que era una aventurera… Sí, em satisfà enormement l’emoció que significa aprendre i ja sabem que sense repte no hi ha aprenentatge, ni motivació, ni emoció, ni innovació… I com que aprendre és una activitat social, el repte és més motivador i engrescador si hi ha una implicada una comunitat. És enriquidor personalment i professional que els teus reptes siguin reptes col·lectius i que s’aconsegueixin col·lectivament. És enormement enriquidor sentir que aprens formant part d’un projecte col·lectiu en el que tota la comunitat ha donat i ha rebut per aconseguir un repte.

Els vincles que s’estableixen entre les comunitats que han caminat juntes, s’han equivocat juntes i han après juntes són extremament forts.

Faig aquesta reflexió després d’haver repiulat amb èxit aquesta fotografia, molts s’hi van afegir i m’imagino que tots sentim la necessitat de repensar i d’experimentar noves maneres de fer, per millorar i per adaptar-nos a noves necessitats i a nous temps. Em dol sentir, més d’una vegada, que tot s’ha de fer com sempre o com ho fa tothom. Suposo que us hi heu trobat, oi, amb persones que pensen que no cal canviar res si el que hem fet ja ha funcionat?

 

Tasques i narratives a l’aula del PECAL

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes- Mario Benedetti

bubble-157905_640

 

És fàcil comprovar que les pràctiques d’aprenentatge que he proposat enguany al PECAL (Postgrau d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic) són fruit del meu PLE,  de les idees que lectures suggeridores em conviden a posar en pràctica i de les ganes d’explorar.

 

Alguns dels propòsits:

  1. Valorar que s’aprèn fent i reflexionant i, per tant, que s’aprèn llengua usant la llengua i reflexionant sobre la llengua. L’enfocament per tasques és una bona proposta per aprendre des de l’acció o des de l’ús. Amb tot, tenim la sort d’acumular experiència i de poder recuperar i actualitzar pràctiques d’altres enfocaments si els necessitem (traduir, comparar, etc.).  Mai res és definitiu i la història ens demostra que sempre apareix una proposta metodològica que millora l’anterior… Temps líquids.
  2. Entrar la música a l’aula, no només perquè la lletra d’una cançó sigui interessant, ens ajudi a pensar o perquè permeti treballar algun contingut de llengua, sinó perquè la música transforma l’espai i el fa acollidor (Nina de Miraguano, de Pau Riba;  Somiatruites, d’Albert Pla; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa;  James Taylor, Nora Jones…) Trenquem els murs…
  3. Poder menjar una mica en el moment que les cares decauen, sempre hi ha un moment de defalliment si les sessions són de quatre hores i de sis a vuit de la tarda. Fer un mos o un berenar dolç ens fa revifar,  ens  recupera  i fa que l’espai sigui encara més acollidor, més emblant al que podem trobar fora de l’aula.
  4. Fer que l’aula sigui un espai de relació social, d’interacció, de participació, de connexions.
  5. Fer pràctiques significatives, properes a les realitats de docència que es troben o es trobaran les alumnes del postgrau, com per exemple descriure contextos i possibles tasques d’aula per a cursos d’ A1 i d’A2,  valorar materials o llibres de text, etc.
  6. Fer un producte (una tasca) col·laborativament, en aquest cas vam fer una breu narrativa sobre les idees clau comentades a l’aula.
  7. Adonar-nos que el  professor és com una bastida (construcció provisional) que permet la construcció de l’edifici, aporta el suport i els materials de referència, proposa les tasques… dit d’una altra manera, el professor és el xerpa de l’expedició, però no el protagonista.
  8. Fer una reflexió escrita en el blog personal sobre els temes tractats a l’aula, una reflexió que serà una evidència de l’aprenentatge per al portafoli de l’estudiant  i que pot ser avaluada. Entendre l’avaluació dins del procés metodològic com una eina més d’aprenentatge.
  9. Visibilitzar les TIC com el mitjà per aconseguir els nostres propòsits metodològics.
  10. Valorar el fet de formar part d’una tribu, de no anar sol, de fer equip, d’establir connexions.

A tall de resum, el propòsit global era practicar la prèdica, veure que s’aprèn des de l’acció i des de la relació, que s’aprèn més si l’espai acollidor, amb tasques significatives per als alumnes, col·laboratives, que incorporin la reflexió en el procés d’aprenentatge i veure que les TIC són un bon mitjà per aconseguir-ho…

La narrativa que vam fer es va convertir en aquest vídeo:

No vull deixar aquest apunt sense esmentar una de les lectures més  inspiradores per ser disruptius a les aules i entendre que aprenem el que ens interessa aprendre, que aprenem quan l’espai és agradable, que aprenem de l’experiència… el llibre és rEDUvolution, de Maria Acaso. En tornaré a parlar, segur.

També vull esmentar que, casualment, just després d’acabar l’assignatura, Carlos Arroyo va publicar en el seu blog de El País un relat amb les pràctiques de la professora Paula Reyes Álvarez,  que recull l’esperit de l’assignatura:  Una classe de lengua orientada a la acción… ¿y eso qué es?

Per anar acabant, vull comentar que, per sorpresa meva, una de les pràctiques que més  van valorar les alumnes del PECAL va ser un mapa mental que vam fer a la pissarra i que després vaig traslladar en format TIC. El mapa ens va ajudar a dibuixar la interrelació entre totes les matèries o assignatures del postgrau. Els va interessar molt aquesta mirada holística que permetia poder observar el tot per entendre les parts.

mapa

Ara sí, vull acabar aquest apunt agraint a  les alumnes el seu interès, la seva participació i interacció per fer l’assignatura més atractiva i també la seva comprensió davant d’un fet inesperat a la darrera sessió, que, de fet, ens va permetre poder fer la narrativa entre totes.


Imatge: http://pixabay.com/p-157905/?no_redirect