La força de les emocions

Publicat el 01/06/2014 per Carme Bové

Aprofito algunes piulades que he caçat al vol aquest cap de setmana, i que m’han interessat especialment:

Sembla evident, doncs, que la relació i el vincle que s’estableix entre les persones (entre iguals, entre caps i treballadors -no he volgut posar subordinats, tot i que en moltes ocasions és així-, entre professors i alumnes, entre pares i fills, entre… ) condiciona que l’aprenentatge al llarg de la vida sigui més o menys intens, més o menys desitjat i molt o poc significatiu.

Si NO tens la intenció de fomentar aprenentatge ni de generar coneixement a la teva aula o entre el teu equip, només et cal mirar què fan alguns dirigents polítics:

Digues per sistema NO (al Polònia, n’hi ha un que canta la cançó del nononono…), NO deixis que facin preguntes, NO deixis que parlin, NO escoltis les seves necessitats ni les seves inquietuds…
Fes que NO puguin treballar en grup, que NO es puguin trobar, que NO es puguin reunir, que NO puguin participar dels espais de debat ni de generació de coneixement.
Fes projectes només per projectar-te tu i NO deixis que els membres del grup en siguin partícips.
Cohesiona el teu grup fent que se senti lluny de tu…

O pots fer que la satisfacció per aprendre sigui cada vegada més intensa:

Escolta molt, deixa parlar i dialogar…
Promou que els equips creïn coneixement, que tinguin un projecte i se’l facin seu.
Tracta amb “carinyo” els professors, els alumnes…
Fes o deixa fer tribu i procura ser-ne un membre més.
Sigues sincer i no aparentis ni simulis el que no és.

Com que la xarxa és molt agraïda, acabo amb aquest vídeo tan expressiu sobre com cooperem i com establim ponts per obrir-nos camí:

Elogi a l’artesania!

Publicat el 09/06/2013 per Carme Bové

Respon

Va caure a les meves mans la publicació de la conferència que Richard Sennett, sociòleg nascut a Chicago el 1943, va fer al CCCB el 2009, amb el títol Artesania, tecnologia i noves formes de treball i una entrevista que li va fer Magda Anglès, Hem perdut l’art de fer ciutats*.

Llegir la conferència m’ha fet reflexionar. M’ha agradat especialment l’elogi a la feina ben feta, a l’amor per la feina ben feta, a l’artesà com a model de persona que s’implica profundament en el que fa. Sennett dóna molt de valor a la pràctica per poder entendre determinats sentiments i idees, a la pràctica com a font d’aprenentatge i de motivació i com a font de coneixement. Insisteix en l’empobriment intel·lectual que es produeix quan es dissocia la praxi de la teoria, perquè es perd capacitat de visió i de comprensió. Practicar i practicar és el que permet desenvolupar les destreses d’una tècnica, com més desenvolupades estiguin aquestes destreses més consciència de les possibilitats i les dificultats per dur-la a terme. La recompensa de la tasca de l’artesà és el fet mateix dominar la tècnica i l’orgull del treball ben fet.

Del món de la tecnologia, Sennett fa un elogi al model de treball cooperatiu de Linux, veu la tasca dels programadors de programari lliure com la d’un equip d’artesans reunits en un basar electrònic. És un model de comunitat que treballa per aconseguir qualitat i per fer una bona feina, tal com s’ho han plantejat els artesans. A Linux no hi ha una persona dient “sóc un geni” sinó que hi ha persones dient “això està ben fet”.

La seva mirada de la “nova economia” o de les avantguardes de treball és commovedora, les veu amb un horitzó temporal molt curt i un horitzó espaial planetari o globalitzat. Les noves formes de treball tendeixen a fer desaparèixer l’actitud del treballador artesanal, els treballadors manifesten que en poques ocasions seran recompensats pel fet de treballar bé. El capitalisme neoliberal prefereix l’actitud monopolista i la desigualtat, prefereix sacrificar la possibilitat que el treballador adquireixi competència i sigui un artesà qualificat. Així doncs, la globalització i la competència a curt termini incapaciten i desil·lusionen els treballadors . En aquest context, és evident que Linux és un model de treball inusual.

Per acabar aquest elogi a l’artesania, com ja he mencionat abans, Sennett dóna molt de valor al desenvolupament de les destreses a partir de la pràctica, de la repetició i de l’evolució que genera aquesta repetició. És per això que fa una forta crítica al mal ús de les màquines intel·ligents, màquines que fan la tasca més ràpidament i que, per tant, no permeten ni la pràctica ni l’aprenentatge de l’artesà o del treballador.

“(…) les formes d’organitzar el treball que no us permeten repetir, madurar, créixer, són injustes. I són injustes perquè neguen la vostra qualitat d’artesans.”

Mentre llegia la conferència de Sennett no podia deixar de tenir present en Cipriano Alvor de “La caverna”, Saramago.

*Sennett Richard, (2013) Artesanía, tecnología y nuevas formas de trabajo + Hemos perdido el arte de hacer ciudades. Barcelona: Katz Editores i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Imatge: http://www.flickr.com/photos/arselectronica/4953793480/sizes/z/in/photostream/

La (des)educació

Publicat el 04/04/2013 per Carme Bové

Seguint el fil de les converses d’aquests dies sobre el nou professor, vull aportar aquest vídeo de Chomsky i les idees que en considero rellevants. El vídeo té quatre parts: 1- l’objectiu de l’educació, 2- l’impacte de la tecnologia, 3- cost o inversió i 4- avaluació vs autonomia.

Em sembla d’una gran clarividència la seva aportació:

1- L’objectiu de l’educació, i de qualsevol procés d’aprenentatge, és aconseguir persones autònomes, capaces d’aprendre per si soles.

2- L’autonomia implica independència, llibertat de pensament, capacitat crítica, poder qüestionar allò que està establert i, per tant, que el sistema perdi el control.

3- Educar no és adoctrinar, educar és fer persones lliures.

4- La tecnologia no és essencial, el que realment importa és ser capaç de buscar, d’interpretar, de discernir, d’avaluar, de qüestionar, de comprendre… amb la tecnologia que sigui.

5- Poder accedir a tota la informació no és coneixement, un investigador no s’especialitza perquè tingui tota una biblioteca al seu abast. No es tracta d’absorbir informació d’altres per repetir-la.

6- Estimular la inquietud d’exploració creativa, amb independència de pensament, amb capacitat crítica.

7- No preparar-se per superar exàmens, els exàmens només són útils si aporten finalitats educatives i normalment només preparen per superar obstacles, no per aprendre, entendre o explorar.

8- Preparar-se per descobrir de manera autònoma, per qüestionar, per saber buscar alternatives, per revisar allò que s’ha aconseguit en el passat…

El nou professor ha de ser capaç d’aprendre de manera autònoma i crítica i ha de ser capaç d’acompanyar els aprenents perquè assoleixin també aquestes competències.

==
Chomsky N. (2007). La (Des)educación (2007) Barcelona: Editorial Crítica