Fent comunitat a les #3jornadaens

Si les escapades de turisme pedagògic que vaig fent m’interessen, les Jornades Aprendre Llengües al Segle XXI del @cpnlcat em satisfan i m’enriqueixen cada vegada més, sobretot perquè:

  •  Preparar-les em permeten treballar intensament amb companys inquiets per a l’aprenentatge de llengües i, per tant, aprendre molt.
  • Són una oportunitat per coincidir presencialment  amb molts companys del Consorci. Són una oportunitat per fer “tribu”.
  • Són un espai per compartir neguits, inquietuds, èxits i fracassos…
  • Hi descobreixo  experiències i bones pràctiques generadores de noves idees i noves bones pràctiques.
  • Hi contrasto experiències i reflexions d’altres àmbits que m’ajuden a mirar globalment el que puc fer localment. Vull agrair al Toni de la Torre i a l’Alícia Martí que vinguessin des de València per compartir les seves experiències TIC – TAC; també a l’Anna Forés i a la Teresa Terrades que ens emocionessin amb la seva intervenció i per acabar a la Neus Lorenzo i a l’Enric  Serra que ens van sacsejar amb la seva mirada sobre el  plurilingüisme.

Em reconforta molt la bona predisposició de tothom, la mirada positiva de tots els participants i l’entusiasme que, malgrat els moments que vivim, s’hi ha respirat.

Enguany, la cloenda de les Jornades va ser molt emotiva amb la intervenció teatral de La Rabera Eclèctica “La nit dels fars”, un espectacle al voltant de poemes de Joan Vinyoli. També vull agrair a la Susanna Sebastià i a la Núria Abella que s’engresquessin a fer aquest projecte i desitjo que el puguin repetir en molts escenaris.

“I tot el blat es torna pa de vida.”- Joan Vinyoli

La nir dels Fars

Per amplliar la informació:

Recull de les piulades #3jornadaens

Fons documental de la #3jornadaens

 

 

A l’estiu tota cuca viu!

hockneyAquests dies es respira, a la majoria de cases, un sentiment de final de curs, o perquè ens dediquem a l’ofici del mestratge o perquè tenim fills en edat escolar o perquè s’acaba el curs anual que hem cursat, en general tots vivim el Sant Joan com un final d’etapa. Arriba el bon temps, el dia és llarg, ja fa calor, deixem enrere els nostres alumnes i abans de tancar el curs, busquem amb ganes alguna llavor pel futur proper. Mirem l’oferta de jornades i trobem les II Jornades aprendre llengües al segle XXI del CPNL , la Jornada d’Intercomprensió lingüística de la UAB (llàstima que són el mateix dia) , les d’Espiral, les de la Comunitat Catalana de Webquest, les de Novadors i un llarg etcètera. Com sempre, les jornades són oportunitats per aprendre amb altres, per intercanviar projectes i experiències i, sobretot, per sembrar la llavor que ens aportarà nous fruits.  Procuro aprofitar aquestes oportunitats, m’agrada anar a jornades, m’agrada trobar-hi companys,  noves idees, suggeriments, preguntes, espurnes… M’agrada xerrar, explicar anècdotes del curs, compartir els projectes d’èxit i d’altres de menys satisfactoris… Necessito aquest punt de trobada per parlar del curs i de tot plegat… Les jornades són un espai incalculable de cohesió d’equips, de reconeixement mutu, de descobriments, són un espai vital per fer comunitat i per fer xarxa…

Acostar-se al Sant Joan també representa acomiadar-se d’alumnes, rebre felicitacions, fer sopars, fer actes de cloenda. Cadascú celebra aquest final d’etapa de manera diferent, però sempre amb una certa satisfacció d’haver superat una fase (en tot cas d’haver-hi arribat) i d’estar a punt d’encetar-ne una de millor (és el que desitgem). Amb més o menys força, tenim present el temps passat (els records) en períodes acadèmics, recordem l’any que estudiàvem 1r de carrera o aquell curs de l’institut o quan el nostre fill feia 6è de primària…

Entre les celebracions, el bon temps i el sentiment d’haver arribat a la meta o al final d’etapa, aquests dies tots olorem la proximitat de les vacances i el desig d’un descans merescut. Se’ns barregen sentiments d’alegria, de tristesa, d’il·lusió… que ens agrada compartir. Enguany m’ha fet il·lusió rebre per whatsapp la imatge d’un pastís de final de curs que van fer els alumnes d’una companya (gràcies Laia); participar a la trobada final de tècnics del #cnleramprunyà (un dia genial); fer reunions de final i d’inici d’etapa al #cnlvallèsoccidental3 (una trobada intensa); rebre invitacions a esdeveniments de cloendes des del Facebook (molts #cnl); organitzar el dinar de final del projecte de #motivació (sobretot per acomiadar la Montse, que inicia una nova vida lluny d’aquí); anar al dinar d’estiu de l’Àmbit Formació i Foment; mantenir contacte virtual amb la comunitat #UOC…

Tot perquè arriba l’estiu i a l’estiu, tota cuca viu!

==

Imatge: David Hockney – A Bigger Splash 1967 http://www.flickr.com/photos/oddsock/100830944/

Plantar, regar, estimar i recollir…

hortet

Ara que és primavera, les hortalisses del petit hort de casa creixen amb entusiasme, cada dia en Jordi les mima, les rega, les toca, les observa… en té cura amb il·lusió. Els enciams creixen entremig de les tomaqueres, de les cebes, d’alguna maduixera i de les flors que també hi ha en aquest petit hortet. Procurar la biodiversitat d’espècies fa que es redueixi el risc de malures i, com podeu veure en la imatge, totes les hortalisses creixen sanes.

M’agrada la metàfora de l’hort com a projecte de vida: plantar, regar, estimar i recollir. Omplim la nostra vida de planter o de projectes personals, professionals, socials, etc. amb la pretensió de créixer, d’aprendre i de recollir fruits com els del nostre hort. Plantar, regar, estimar i, per tant, recollir és un camí d’aprenentatges:

Aprendre és el camí, no el destí. Fer aquest camí és el que dóna sentit a la vida.

Quina és la nostra tasca d’horticultors per poder fer aquest camí ple d’aprenentatges? Fins a quin punt les emocions són importants per fer aquest camí?

Aprenem socialment, les persones ens necessitem per fer camins i per construir coneixement. En tots els processos d’aprenentatge (i en tots els PLE) és necessari que hi hagi persones connectades. Si tenim en compte que bona part del coneixement que generem es cultiva en entorns no formals (en els llocs on duem a terme l’activitat professional o social, en els espais de col·laboració, d’interacció i de creació) on els nodes (les persones) hi tenim un paper rellevant i on cal una bona connexió perquè es produeixi la sinapsi,  com és que moltes vegades desatenem la gestió de les emocions? Sense bones emocions no hi ha bona connexió, sense bona connexió no hi ha aprenentatge…

Per generar o cultivar coneixement, els equips, els líders o caps, les persones que formen part de comunitats han de ser capaços de:

–          Escoltar, interpretar, llegir, desenvolupar l’habilitat receptiva d’observar i d’entendre per aconseguir una mirada àmplia i completa del món. Entendre i  posar-se en el lloc de l’altre és necessari per establir bones connexions i, per tant, bones emocions i bons aprenentatges.

–          Aportar i recollir en les dues direccions,  l’hort reclama atenció i la retorna amb espècies, saber donar i saber rebre, generositat, voler aprendre i voler ensenyar per aprendre. El millor mestre/líder/cap és el que aporta coneixement per facilitar l’aprenentatge de l’equip i al mateix temps rep el coneixement de l’equip per aprendre, per tant, és el que promou el creixement personal de tots els membres de la comunitat. Si el punt anterior el centrava en l’habilitat receptiva, aquí es tracta de l’habilitat productiva, aportar i recollir implica fer, donar i rebre de manera recíproca.

–          Estimar els membres de la comunitat, establir relacions afectives i vincles emocionals. El creixement de les persones i també el creixement de les organitzacions serà molt més significatiu si entre l’equip hi ha vincles emocionals. Cal cultivar aquests vincles i per això, les emocions són importants. Hem d’aprendre a valorar, a expressar gratitud, a mostrar sinceritat, a intercanviar confiança i a ser generosos. La comunicació és fonamental per aconseguir confiança i bones connexions. Si estimes l’hort, els fruits que et donarà seran més saborosos.

–          Cultivar diversitat de plantes, d’hortalisses i de flors és una estratègia ecològica per mantenir la sostenibilitat de l’ecosistema de l’hort, aquesta diversitat és necessària perquè tot creixi sa i sense plagues. L’ecosistema d’una comunitat o d’un equip també requereix sumar la diversitat de coneixements, de punts de vista, d’estils, d’experiències…

Ja tens cura del teu hort?

===

Imatge: l’hort de casa!