Alguna reflexió més sobre el professorat del segle XXI. Aquests dissabte, em va començar a seguir a Twitter @Arturin_04  em va mencionar, va esmentar Tpack i em va fer arribar el vídeo paròdia de Tpack que han fet estudiants de Primagisteri de la Universitat de Múrcia.

He de dir que em va crear una certa inquietud i no vaig poder parar de buscar, llegir, escoltar… Sobretot perquè els gràfics que m’apareixien a la pantalla els trobava molt interessants.

El Tpack (Technological Pedagogical Content Knowledge)  un model que explica què ha de saber el professor per desenvolupar la seva tasca i centra la seva competència en la intersecció de tres grans àrees, la del contingut (llengua), la de la pedagogia (didàctica) i la de la tecnologia (eines) que s’han de desenvolupar en un context (l’escola, el centre, etc.). El professor competent és el que està a la intersecció de les tres àrees (Tpack), el que té coneixements de la matèria, de didàctica i una bona caixa d’eines tecnològiques.

Podríem dir que el professor competent sap usar les eines TIC per treballar els continguts transformats en material d’aprenentatge o dit d’una altra manera, és el que incorpora la tecnologia per aplicar el currículum en forma d’activitats d’aprenentatge adaptades al context formatiu.

En aquest vídeo, en Jordi Adell a les JEDI de Deusto ho explica bé:

Així doncs, és evident que segons el bagatge, la formació, els interessos i el camí que hagi realitzat cada professor, el pes que pugui tenir cada àrea serà diferent. Segurament hi ha professors que tenen l’àrea de les eines TIC lleugera i en canvi la de continguts o la de didàctica molt més reforçada, o al revés, pot donar-se el cas que domini moltes eines i en canvi tingui menys coneixements lingüístics o didàctics.

També podríem dir que el professor competent, és a dir el que pren decisions encertades de manera autònoma,  hauria de  ser capaç de detectar la seva àrea lleugera o petita per poder emprendre l’itinerari formatiu que li permetés redimensionar-la.

M’agrada quan en Jordi Adell, al final del vídeo diu:

La innovació tecnològica no implica innovació didàctica. L’ús d’eines no ens converteix en professors innovadors, és l’ús de bona pedagogia la que ens converteix en professors innovadors i si a més a més de bona pedagogia fem servir bones eines som professors innovadors del segle XXI.

Després de documentar-me, m’han vingut al cap les tres àrees que planteja el Marc competencial del professorat d’idiomes dels serveis lingüístics universitaris de Catalunya: el context, el desenvolupament professional i l’entorn personal d’aprenentatge. Tot i que les tres àrees no coincideixen plenament amb les del model Tpack, podem trobar en el recull de les competències que s’hi han esmicolat molts aspectes de coincidència. Deixo aquest tema pendent de reflexió, per treballar-lo en d’altres apunts.