Sense rEDUvolution no hi ha futur…

Publicat el 13/03/2014 per Carme Bové

Si ha de tornar l’era de les revolucions, una de les primeres haurà de ser la de l’educació . María Acaso, en el seu darrer llibre i en les xerrades, com la que va fer a Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani de Barcelona aquesta setmana, proposa fer la rEDUvolution.

Com que el món no el podem canviar de cop i volta, l’autora ens convida a anar fent “petites” revolucions que agrupa en cinc eixos. N’he recollit només algunes per deixar-vos amb la MEL a la boca i provocar-vos el desig de trobar més informació en el llibre o en el seu blog. Deixeu-me dir, també, que les petites seran les grans revolucions, per això és convenient que ens animem a provar i a experimentar noves maneres d’ensenyar per aprendre.

1a petita gran revolució, el que ensenyem els professors no és el que aprenen els alumnes (PEDAGOGIA I VERITAT)

Aprendre és cosa de tres, l’aprenent, el professor i l’INCONSCIENT.
Aprenem d’allò que és explícit, però també del que és implícit i, per tant, inconscient.
Pedagogies invisibles.
Fem que parli, que eduqui el mobiliari, la disposició a l’aula, la nostra imatge.
Innovem i introduïm a l’aula formats d’estètica contemporània.

2a petita gran revolució, no només hem de semblar democràtics, hem de ser-ne (PEDAGOGIA I PODER)

Qui té el PODER a l’aula, el professor? Quins han de ser els nous rols del professor?

Ni far ni guia, coach, ajudar els alumnes a descobrir les seves potencialitats perquè les puguin duguin a terme.
Productor cultural, el professor com a intel·lectual que canvia les asimetries socials
Agent polític, perquè produeix microrevolucions.
DJ, mesclador i constructor de noves versions (principal eina del professor del segle XXI).
Hacker, fes a l’aula el que creguis que has de fer i, si cal, menteix.
Community manager, també comunicador a la xarxa.

Cal canviar les dinàmiques de poder a l’aula. Ni professor ni estudiant, comunitat!

3a petita gran revolució, de la classe a la reunió (PEDAGOGIA I COS)

Fem que l’escola, l’aula sigui un espai agradable, juguem amb els colors, la llum, les formes. Redecorem l’aula per convertir-la en un espai confortable (també en els espais que tenim).
Educació expandida, podem aprendre en qualsevol lloc (no només a l’aula) i en qualsevol moment, obrim la porta de l’aula?
Transforma la classe en un PROJECTE! Fes servir la tecnologia per poder-lo dur a terme.
Slow education, millor poques activitats llargues que moltes de curtes.
Love education, només s’aprèn allò que s’estima, sense passió, sense amor no s’aprèn.
Food comunication, aprenem més quan hi ha una transgressió, quan establim vincles i quan celebrem alguna cosa, portem menjar a l’aula.
No cal estar quiets i en silenci. Per aprendre necessitem moviment, pensem amb el cos. Aprenem amb música.

Aquest any, a classe de PECAL vaig constatar el clima i el vincle que s’estableix quan a l’aula portes menjar i música, els efectes són màgics, mireu l’apunt que va fer la Francina o de l’Arian, de fet totes les alumnes d’enguany.

4a petita gran revolució, no tinc temps per aprendre perquè he d’estudiar (PEDAGOGIA I SIMULACRE)

Deixem ja de simular que volem ensenyar i aprendre mitjançant avaluacions doloroses i introduïm l’aprenentatge vivencial.
Incorporem la narrativa a l’aula, passem del discurs descriptiu al narratiu, aportem sorpresa, expectativa, metàfores, imatges.
Incorporem notes biogràfiques, micronarratives.

5a petita gran revolució, d’una educació basada en l’avaluació a una educació basada en l’aprenentatge (INVESLUAR)

Ser objectius és impossible.
Fem una avaluació creativa.
Convertim l’avaluació en una investigació.

Vam acabar la xerrada prenent una copa de cava i menjant una mica de xocolata, les converses que vam intercanviar durant aquesta estona formaven part de l’aprenentatge. La Maria és una persona engrescadora, transgressora, apassionada, que predica amb l’exemple, té en compte l’espai, la disposició dels assistents, la seva participació i em va agradar exageradament que fos tan assequible i gens diva. Gràcies María i gràcies Jaume Sans per avisar-me de la xerrada.

Aquesta presentació no és la que va fer servir aquest dia, però és similar:

rEDUvolution from GIGAPP

No al conformisme, a les Illes trenquen el perímetre de la zona de confort

Publicat el 06/10/2013 per Carme Bové

Respon

Vestir-se del color de l’esperança, sortir al carrer i fer una vaga de tres setmanes per defensar el que penses, quan el que penses no és el mateix que pensa el que dirigeix o el que governa, d’això se’n diu sortir de la zona de confort.

En Quim Torres deia a l’ARA Balears que aquesta havia sigut la primera derrota de Bauzá, ben segur que no s’imaginava que els docents suportessin tants dies de vaga, que els pares resistissin tants dies els nins sense escola, que sorgissin assemblees de docents, que la xarxa fos tan ben tramada que, a més, el col·lectiu trobés suport de subsistència i ara la insubmissió… Tots de color verd… tots al carrer per defensar la dignitat de l’educació…mestres, alumnes, pares, famílies, ciutadans.. tots junts defensant la llibertat.

Com que comparteixo el teixit d’arguments que els ha fet dir prou, aquests dies he admirat amb fascinació:

El discurs ben narrat que han construït i que anul·la totalment la demagògia del TIL.
La lliçó de creativitat que han donat per dir el que pensen i per cohesionar els diferents col·lectius, han sabut aprofitar els recursos que tenen a l’abast per poder difondre el seu punt de vista.
Que hagin sabut sumar amb la col·laboració de tots i han sumat molt…
Que hagin parlat en primera persona, sense que altres fessin de capdavanters de la lluita.
El paper que han donat a la xarxa, com a mitjà per arribar a una immensitat de persones que fàcilment s’han adherit a la causa.
El fer ben visible el poder que suposa no creure’t sempre el que diuen els que manen.
La defensa de l’educar en el pensament crític i en la llibertat.
I, òbviament, la defensa de les identitats lingüístiques, amb la mirada ben oberta al món.

He admirat amb fascinació que la defensa de les llibertats que fa temps que teixeixen a les Illes, hagi esdevingut una marea verda que ha abandonat del tot la comoditat que suposa el conformisme per cercar la sensació de benestar que suposa la lluita per la defensa de la llibertat.

La (des)educació

Publicat el 04/04/2013 per Carme Bové

Seguint el fil de les converses d’aquests dies sobre el nou professor, vull aportar aquest vídeo de Chomsky i les idees que en considero rellevants. El vídeo té quatre parts: 1- l’objectiu de l’educació, 2- l’impacte de la tecnologia, 3- cost o inversió i 4- avaluació vs autonomia.

Em sembla d’una gran clarividència la seva aportació:

1- L’objectiu de l’educació, i de qualsevol procés d’aprenentatge, és aconseguir persones autònomes, capaces d’aprendre per si soles.

2- L’autonomia implica independència, llibertat de pensament, capacitat crítica, poder qüestionar allò que està establert i, per tant, que el sistema perdi el control.

3- Educar no és adoctrinar, educar és fer persones lliures.

4- La tecnologia no és essencial, el que realment importa és ser capaç de buscar, d’interpretar, de discernir, d’avaluar, de qüestionar, de comprendre… amb la tecnologia que sigui.

5- Poder accedir a tota la informació no és coneixement, un investigador no s’especialitza perquè tingui tota una biblioteca al seu abast. No es tracta d’absorbir informació d’altres per repetir-la.

6- Estimular la inquietud d’exploració creativa, amb independència de pensament, amb capacitat crítica.

7- No preparar-se per superar exàmens, els exàmens només són útils si aporten finalitats educatives i normalment només preparen per superar obstacles, no per aprendre, entendre o explorar.

8- Preparar-se per descobrir de manera autònoma, per qüestionar, per saber buscar alternatives, per revisar allò que s’ha aconseguit en el passat…

El nou professor ha de ser capaç d’aprendre de manera autònoma i crítica i ha de ser capaç d’acompanyar els aprenents perquè assoleixin també aquestes competències.

==
Chomsky N. (2007). La (Des)educación (2007) Barcelona: Editorial Crítica