Ara que és primavera, les hortalisses del petit hort de casa creixen amb entusiasme, cada dia en Jordi les mima, les rega, les toca, les observa… en té cura amb il·lusió. Els enciams creixen entremig de les tomaqueres, de les cebes, d’alguna maduixera i de les flors que també hi ha en aquest petit hortet. Procurar la biodiversitat d’espècies fa que es redueixi el risc de malures i, com podeu veure en la imatge, totes les hortalisses creixen sanes.
M’agrada la metàfora de l’hort com a projecte de vida: plantar, regar, estimar i recollir. Omplim la nostra vida de planter o de projectes personals, professionals, socials, etc. amb la pretensió de créixer, d’aprendre i de recollir fruits com els del nostre hort. Plantar, regar, estimar i, per tant, recollir és un camí d’aprenentatges:
Aprendre és el camí, no el destí. Fer aquest camí és el que dóna sentit a la vida.
Quina és la nostra tasca d’horticultors per poder fer aquest camí ple d’aprenentatges? Fins a quin punt les emocions són importants per fer aquest camí?
Aprenem socialment, les persones ens necessitem per fer camins i per construir coneixement. En tots els processos d’aprenentatge (i en tots els PLE) és necessari que hi hagi persones connectades. Si tenim en compte que bona part del coneixement que generem es cultiva en entorns no formals (en els llocs on duem a terme l’activitat professional o social, en els espais de col·laboració, d’interacció i de creació) on els nodes (les persones) hi tenim un paper rellevant i on cal una bona connexió perquè es produeixi la sinapsi, com és que moltes vegades desatenem la gestió de les emocions? Sense bones emocions no hi ha bona connexió, sense bona connexió no hi ha aprenentatge…
Per generar o cultivar coneixement, els equips, els líders o caps, les persones que formen part de comunitats han de ser capaços de:
– Escoltar, interpretar, llegir, desenvolupar l’habilitat receptiva d’observar i d’entendre per aconseguir una mirada àmplia i completa del món. Entendre i posar-se en el lloc de l’altre és necessari per establir bones connexions i, per tant, bones emocions i bons aprenentatges.
– Aportar i recollir en les dues direccions, l’hort reclama atenció i la retorna amb espècies, saber donar i saber rebre, generositat, voler aprendre i voler ensenyar per aprendre. El millor mestre/líder/cap és el que aporta coneixement per facilitar l’aprenentatge de l’equip i al mateix temps rep el coneixement de l’equip per aprendre, per tant, és el que promou el creixement personal de tots els membres de la comunitat. Si el punt anterior el centrava en l’habilitat receptiva, aquí es tracta de l’habilitat productiva, aportar i recollir implica fer, donar i rebre de manera recíproca.
– Estimar els membres de la comunitat, establir relacions afectives i vincles emocionals. El creixement de les persones i també el creixement de les organitzacions serà molt més significatiu si entre l’equip hi ha vincles emocionals. Cal cultivar aquests vincles i per això, les emocions són importants. Hem d’aprendre a valorar, a expressar gratitud, a mostrar sinceritat, a intercanviar confiança i a ser generosos. La comunicació és fonamental per aconseguir confiança i bones connexions. Si estimes l’hort, els fruits que et donarà seran més saborosos.
– Cultivar diversitat de plantes, d’hortalisses i de flors és una estratègia ecològica per mantenir la sostenibilitat de l’ecosistema de l’hort, aquesta diversitat és necessària perquè tot creixi sa i sense plagues. L’ecosistema d’una comunitat o d’un equip també requereix sumar la diversitat de coneixements, de punts de vista, d’estils, d’experiències…
Ja tens cura del teu hort?
===
Imatge: l’hort de casa!
