Com aprenem en un món digital? (1)

Publicat el 13/07/2014 per Carme Bové

Un dels reptes que tenia enguany era la meva participació en el curs Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d’aprenentatge de la Universitat d’Alacant, en el marc dels cursos d’estiu. Sempre he dit que la xarxa era generosa, en Pep Hernàndez es va posar en contacte amb mi fa molts mesos per si hi volia col·laborar i, a banda que era una oportunitat per aprendre, era també una oportunitat per desvirtualitzar-nos i fer-hi nous vincles. Fa uns cinc anys que amb en Pep mantenim el contacte a través de les xarxes socials, però encara no havíem tingut l’oportunitat de coincidir. Ara, a més del seu vincle, en tinc molts de nous que segur que ompliran el meu PLE de coneixement, com la Sandra Montserrat, en José Rovira, en Josep M. Escolano, la M. Carmen Devesa, la Mar Camacho, la Rosabel Roig , Robert Escolano, @EcoZen_Elx, @Carmi1992, @MCarmeNadal i moltíssims més.

Totes les aportacions van ser molt interessants, no les vaig poder seguir totes en directe però la majoria sí. A grans trets, el que m’he emportat a la meva motxilla dels 4 dies de vacances que he agafat per poder anar a Alacant, són:

El plaer d’escoltar novament en Jordi Adell, diria que és difícil de superar la seva dosi d’entusiasme i de bones reflexions al voltant del PLE, sobretot perquè és un dels precursors del PLE en el nostre context. Presentació: El concepte d’Entorn Personal d’Aprenentatge
Si no tenim clar com ens afecten els espais on aprenem, l’aportació d’en Jordi Jubany és clau. Ens en mostra un bon recull. Presentació: Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d’aprenentatge
Em va fascinar l’experiència de M. Carmen Devesa amb els seus nens de primària i com, sense por, es tanca a la seva aula per fer allò que creu més convenient perquè els seus alumnes aprenguin. Presentació: Una experiència PLEna a primària
Un bon recull d’eines i de possibilitats per generar aprenentatge des del mòbil, és el que ens ha mostrat la Mar Camacho. Presentació: M-Story Telling Here
Una mirada cap al futur amb un recull d’eines interessants ens ha aportat la Rosabel Roig. Presentació: El PLE ple de recursos i connexions
Un recull brutal d’activitats, de projectes i d’eines ens mostra en Pep Hernándezamb els seus alumnes de 2m d’ESO. Presentació: Aprendre el que s’aprèn i per a què s’aprèn.
Les altres presentacions no les vaig poder seguir en directe, però sé que van ser molt interessants, aportacions que miren cap al futur i que pretenen construir coneixement aprofitant les connexions que ens permet la xarxa: Construint PLEs per a ensenyar i aprendre llengua i literatura, de Cristina Sarrió, Com preparar un portafolis i mantenir-lo PLE, de Josep M. Escolano, De l’aprenentatge informal als MOOC en la configuració dels nostre EPA, de Robert Escolano-López i José Rovira-Collado. Totes són noves mirades cap al futur.

Un punt de coincidència entre molts dels companys que presentem experiències és que no sempre ets comprès per les persones del teu entorn, però malgrat ser vist com algú rar, el millor que pots fer és sentir-te bé amb tu mateix i tancar, metafòricament, la porta de l’aula perquè hi puguis fer allò que consideris oportú. Endavant les atxes, aquesta força és la que mou muntanyes! Sense por, endavant amb els nous reptes, amb els nous projectes que impliquen alumnes i professor, que estableixen un compromís per a l’aprenentatge i que generen la il·lusió d’aprendre.

#aulaBLOG14

Publicat el 13/07/2014 per Carme Bové

Que s’organitzés a Barcelona (3, 4 i 5 de juliol) i que ens piquéssim l’ullet amb en Jaume per fer-hi alguna intervenció plegats, em va fer decidir a inscriure’m a #AulaBLOG14. Del programa d’enguany em cridava l’atenció la conferència inaugural d’en Boris Mir, altrament dit @lamirada, i també la de clausura d’Alfredo Hernando.

D’en Boris vull destacar la seva integritat i la seva coherència entre el que diu, el que fa i la seva actitud, recomano molt la seva presentació “El extraño caso de l’Institut-Escola Les Vinyes” amb les propostes del seu centre per dur a terme les 4 transformacions del sistema educatiu: 1) la del currículum, metodologia i avaluació, 2) la dels rols de les persones, 3) la de l’estructura organitzativa del centre i 4) la de l’entorn i espai… i seguir les accions de l’Institut-Escola Les Vinyes.

De l’Alfredo Hernando crec que podem destacar el seu esperit contagiós, que t’arrossega sí o sí al canvi de paradigma. Em va agradar especialment que comentés que amb el treball per projectes no només és l’aprenent qui s’encara amb el currículum sinó que també ho ha de fer el professorat, són interessants totes les propostes que planteja per fer el canvi cap a l’escola del segle XXI.

Només vaig poder assistir al taller del Sergi del Moral del dijous a la tarda, “Sin conflico no hay matemáticas” que em va interessar perquè ens va fer viure l’aprendre en 3 actes: 1) el de les preguntes, 2) el de documentar-se i 3) el de dur a terme el projecte.

Com que aprendre vol dir fer coses, amb en Jaume ens vam tirar a la piscina i vam decidir que hi muntaríem un taller. Vam voler ser revolucionaris i vam organitzar una performace per aprendre col·laborativament a partir de la reflexió, del debat i de la conversa. Primer vam fer entre tots un mapa mental per definir què consideràvem que era una bona experiència d’aprenentatge i, a partir d’aquí, ho vam plantejar a l’estil de Maria Acaso. L’objectiu final era parar una taula per berenar, els assistents es van agrupar per estris (plats, gots, coberts, tovallons i rodals o posagots) i van discutir a partir de preguntes, al final vam parar una taula per a tots.

La valoració col·lectiva d’aquest moment va ser interessant, vam poder parlar, a partir del que havíem definit en el mapa de l’inici, i vam contrastar si l’experiència que havíem fet havia estat exitosa. Per sort, en gran part va ser que sí. El resultat es pot veure en aquest recull d’imatges:

Taller crearEDUvolution #aulablog14 by Slidely Slideshow

No vull acabar sense dir que, com sempre, és un plaer desvirtualitzar o retrobar persones interessants de la xarxa, coincidir amb @Verbascripta, @lamirada , @mudejarico, @Isabel_Ruiz o @ibarrien desvirtualitzar @MiriamCivera, @marudo76 o @sergidelmoral i també conèixer noves persones..

#simposivic14

Publicat el 03/04/2014 per Carme Bové

Respon

Amb la primavera arriba el que en Ramon Barlam anomena el tour pedagògic, no pas perquè la resta de l’any no hi hagi jornades, conferències i debats interessants, que també, sinó perquè a partir de la primavera hi ha jornades institucionalitzades que procurem, en la mesura que ens és possible, no perdre’ns.

En el món de l’ensenyament del català enguany hi ha un esdeveniment clau, el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català organitzat per la Universitat de Vic-UCC, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vic, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Xarxa Vives d’universitats i l’Institut Ramon Llull. Un Simposi que neix l’any 1981 i que té la tradició de reunir professionals de diferents àmbits educatius i de diferents territoris de parla catalana per tractar l’actualitat de l’ensenyament del català, per intercanviar recerques i experiències i per traçar línies de futur. Durant els dos dies del Simposi tindrem l’ocasió de seguir conferències interessants (Roy Lyster, David Lasagabaster, Joaquim Dolz, Ignasi Vila, Olga Esteve i Francesc Codina), un reguitzell de comunicacions de professionals de tots els àmbits i una taula rodona. A banda dels objectius del propi Simposi, una de les gràcies d’aquestes trobades és conviure durant dos dies intensos amb companys propers i no tan propers, compartir taula, compartir impressions, analitzar experiències… i poder retornar al lloc de treball amb el sac ben PLE d’idees generadores d’altres idees i projectes.

Si sempre és engrescador i motivador trobar espais d’intercanvi i espais de reflexió entre professorat, és evident que en moments de crisi els punts de trobada, com aquest Simposi, són grans oportunitats per encaminar conjuntament els nous temps, per trobar fórmules que permetin reinventar-nos i ajustar-nos a les noves necessitats. Seria interessant que, en un món connectat com el nostre, en el que la llengua catalana ocupa un lloc destacat a Internet (8a llengua més activa als blogs, 19a llengua més usada a Twitter…), aprofitéssim el Simposi com a punt de partida perquè les diverses xarxes i tribus en sortíssim reforçades i continuéssim treballant i compartint projectes des de la distància.

Amb l’Elena Blaya, que aquests mesos hem voltat pel territori parlant del valor que té fomentar la lectura, millorar la competència lectora i treballar l’hàbit lector per aprendre llengua i per tots els aprenentatges de la vida, som en una taula de comunicacions per presentar el material Llegir per parlar, llegir per aprendre, un material de la Direcció General de Política Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística que proposa llegir i aprendre en parella. Treballar en parella, coordinar l’elaboració del material, preparar les xerrades, preparar les presentacions i obtenir resultats també és un aprenentatge permanent.

Bon Simposi!