Els dies 4 i 5 de desembre vaig poder assistir al Congrés Internacional de Lideratge per a l’Aprenentatge organitzat per la Fundació Jaume Bofill. Els assistents, majoritàriament, eren mestres de primària i de secundària, però també hi havia formadors d’altres àmbits menys formals, alguns érem del CPNL (la M. Jesús, l’Antònia, el Jordi, la Carme, la Rosa, la Montse,,,,), també hi havia l’Elena de la DGPL, hi vaig trobar l’Anna de la Diputació de Barcelona, la formadora Guida Al·lès, hi vaig desvirtualitzar Coral Regi, directora de l’Escola Virolai, i hi havia moltes persones interessants…
Se’m fa difícil fer una crònica detallada de totes les aportacions brillants que s’hi van fer, però m’he atrevit a fer un recull de les notes que vaig prendre, gairebé en forma de piulada:
- Ubuntu: jo sóc perquè nosaltres som, jo aprenc perquè nosaltres aprenem (un concepte filosòfic africà i molt vinculat a Mandela, sóc lliure perquè som lliures)
-
Ensenyar és una pràctica social, els alumnes coprodueixen l’ensenyament juntament amb el docent. La docència es coprodueix entre professor i alumne.
- Lideratge heroic versus lideratge distribuït
- Els bons líders s’impliquen
- Ens hem de formular preguntes difícils sobre les rutines d’aprendre
- L’aprenentatge és compartit i distribuït , la responsabilitat és compatida
- Necessitem un relat compartit i conscienciar el col·lectiu de la necessitat de canvi
- El paper de la direcció és identificar els talents i distribuir-los per generar aprenentatge cooperativament
- Necessitat de trobar socis o partners, no podem fer el canvi sols
- L’aprenentatge es produeix majoritàriament fora de l’entorn formal, cal tenir-ho present
- Aprendre en captivitat versus aprendre en un entorn lliure
- Cal sortir de les parets de l’escola i aprendre fora de l’aula
- L’aula deixa de tenir la porta tancada
- Cal una actitud entusiasta, oberta, que generi interacció
- Idees inspiradores: hem de trobar idees, experiències que ens inspirin, no es tracta de copiar-les, es tracta de refer-les, d’adaptar-les, etc. Fer que siguin generadores de noves idees
- El professor com a líder, mediador, animador, generador d’aprenentatges
- Cal arriscar-se (qui no s’arrisca no pisca!). Els riscos i els errors són oportunitats d’aprenentatge
- Els aprenents han de ser conscients del que fan, han de saber què fan i per què ho fan
- Cal tenir un llenguatge comú, cal un diàleg reflexiu i constructiu
- Confiança, respecte, voluntat de compartir reptes i dificultats per millorar la pràctica
- El treball en equip fa possible el somni de l’equip
- Tenir present el paper de cofacilitador
- Necessitat de protocols sobre diversos temes compartits, com el de l’avaluació formativa i el de recollir evidències de progrés mitjançant el portafoli
- Cal fer servir les TIC, les xarxes,
- Apareixen entorns nous, però els sistemes segueixen resistents al canvi. Necessitem l’energia que ens ajudi a vèncer aquestes resistències, necessitem models d’èxit, per exemple
- Parlem d’ecosistemes i de lideratge: innovacions, interconnexions que afecten el sistema
- Per transformar el sistema necessitem nous paradigmes, noves normatives, noves mètriques, noves relacions de poder
- La transformació és poc còmoda, és disruptiva
- Cal ser inclusius, s’ha de reconfigurar l’espai i el currículum
- Les comunitats professionals han d’anar de baix a dalt, han de treballar cooperativament
- I ara què? Què farem amb tot el que hem après? El meu somni és…
Durant les intervencions dels ponents, dos artistes van relatar les ponències de forma gràfica:
Em van preguntar si el Congrés m’havia servit per aprendre… La resposta no em va ser fàcil. Les intervencions van ser molt útils per ordenar les idees, per anar fent aquest discurs compartit que necessitem. El punt feble és que no només aprenem del discurs, aprenem de la pràctica i de les pràctiques, hi vaig trobar a faltar casos modèlics que m’inspiressin…
He començat dient qui eren els assistents al Congrés, la llàstima és no haver tingut espais per interaccionar-hi, per conèixer-nos, per explicar-nos experiències… Era l’hora de marxar quan vaig conèixer Maria Ojuel i Glòria Tomàs de la Xarxa de Competències Bàsiques. Cal trobar una forma de congrés que també trenqui les parets, les distàncies entre els uns i els altres, hi cal un lideratge més distribuït… Cal predicar amb l’exemple per anar teixint el discurs que volem i per fer-lo creïble.
La inquietud, les ganes d’arriscar-se, d’equivocar-se i d’aprendre amb els altres són el motor que ens permet avançar i millorar, per això:
He volgut acabar amb aquesta cita de T. S. Eliot, que va sortir en més d’una ocasió durant el Congrés, i també amb la cançó First we take Manhattan, de Leornard Cohen, que Valerie Hannon la va proposar com a himne del nou líder transformador:
==
La Fundació Bofill ha dit que en el web del Congrés properament hi haurà totes les aportacions, presentacions, vídeos.
D. Instance, L. Stoll, A. Jolonch, M. Martínez, J. Badia. (2013) Liderar per aprendre. Del siàleg entre la recerca i la pràctica, Barcelona: Fundació Jaume Bofill
M. Martínez, J. Badia, A. Jolonch, (2013) Lideratge per a l’aprenentatge, Barcelona: Fundació Jaume Bofill
Innovar per aprendre, articles de Joan Majó al dirari Ara
Entrevista de Carles Capdevila a James Spillane, Els mestres són conservadors. No els agrada la incertesa que ve amb els canvis al diari Ara
També podeu llegir les diverses piulades o aspectes que en directe vam anar destacant.