Fundació Jaume Bofill |

Els dies 4 i 5 de desembre vaig poder assistir al Congrés Internacional de Lideratge per a l’Aprenentatge organitzat per la Fundació Jaume Bofill. Els assistents, majoritàriament, eren mestres de primària i de secundària, però també hi havia formadors d’altres àmbits menys formals, alguns érem del CPNL (la M. Jesús, l’Antònia, el Jordi, la Carme, la Rosa, la Montse,,,,), també hi havia l’Elena de la DGPL, hi vaig trobar l’Anna de la Diputació de Barcelona, la formadora Guida Al·lès, hi vaig desvirtualitzar Coral Regi, directora de l’Escola Virolai, i hi havia moltes persones interessants…

Se’m fa difícil fer una crònica detallada de totes les aportacions brillants que s’hi van fer, però m’he atrevit a fer un recull de les notes que vaig prendre, gairebé en forma de piulada:

Ubuntu: jo sóc perquè nosaltres som, jo aprenc perquè nosaltres aprenem (un concepte filosòfic africà i molt vinculat a Mandela, sóc lliure perquè som lliures)
Ensenyar és una pràctica social, els alumnes coprodueixen l’ensenyament juntament amb el docent. La docència es coprodueix entre professor i alumne.
Lideratge heroic versus lideratge distribuït
Els bons líders s’impliquen
Ens hem de formular preguntes difícils sobre les rutines d’aprendre
L’aprenentatge és compartit i distribuït , la responsabilitat és compatida
Necessitem un relat compartit i conscienciar el col·lectiu de la necessitat de canvi
El paper de la direcció és identificar els talents i distribuir-los per generar aprenentatge cooperativament
Necessitat de trobar socis o partners, no podem fer el canvi sols
L’aprenentatge es produeix majoritàriament fora de l’entorn formal, cal tenir-ho present
Aprendre en captivitat versus aprendre en un entorn lliure
Cal sortir de les parets de l’escola i aprendre fora de l’aula
L’aula deixa de tenir la porta tancada
Cal una actitud entusiasta, oberta, que generi interacció
Idees inspiradores: hem de trobar idees, experiències que ens inspirin, no es tracta de copiar-les, es tracta de refer-les, d’adaptar-les, etc. Fer que siguin generadores de noves idees
El professor com a líder, mediador, animador, generador d’aprenentatges
Cal arriscar-se (qui no s’arrisca no pisca!). Els riscos i els errors són oportunitats d’aprenentatge
Els aprenents han de ser conscients del que fan, han de saber què fan i per què ho fan
Cal tenir un llenguatge comú, cal un diàleg reflexiu i constructiu
Confiança, respecte, voluntat de compartir reptes i dificultats per millorar la pràctica
El treball en equip fa possible el somni de l’equip
Tenir present el paper de cofacilitador
Necessitat de protocols sobre diversos temes compartits, com el de l’avaluació formativa i el de recollir evidències de progrés mitjançant el portafoli
Cal fer servir les TIC, les xarxes,
Apareixen entorns nous, però els sistemes segueixen resistents al canvi. Necessitem l’energia que ens ajudi a vèncer aquestes resistències, necessitem models d’èxit, per exemple
Parlem d’ecosistemes i de lideratge: innovacions, interconnexions que afecten el sistema
Per transformar el sistema necessitem nous paradigmes, noves normatives, noves mètriques, noves relacions de poder
La transformació és poc còmoda, és disruptiva
Cal ser inclusius, s’ha de reconfigurar l’espai i el currículum
Les comunitats professionals han d’anar de baix a dalt, han de treballar cooperativament
I ara què? Què farem amb tot el que hem après? El meu somni és…

Durant les intervencions dels ponents, dos artistes van relatar les ponències de forma gràfica:

Em van preguntar si el Congrés m’havia servit per aprendre… La resposta no em va ser fàcil. Les intervencions van ser molt útils per ordenar les idees, per anar fent aquest discurs compartit que necessitem. El punt feble és que no només aprenem del discurs, aprenem de la pràctica i de les pràctiques, hi vaig trobar a faltar casos modèlics que m’inspiressin…

He començat dient qui eren els assistents al Congrés, la llàstima és no haver tingut espais per interaccionar-hi, per conèixer-nos, per explicar-nos experiències… Era l’hora de marxar quan vaig conèixer Maria Ojuel i Glòria Tomàs de la Xarxa de Competències Bàsiques. Cal trobar una forma de congrés que també trenqui les parets, les distàncies entre els uns i els altres, hi cal un lideratge més distribuït… Cal predicar amb l’exemple per anar teixint el discurs que volem i per fer-lo creïble.

La inquietud, les ganes d’arriscar-se, d’equivocar-se i d’aprendre amb els altres són el motor que ens permet avançar i millorar, per això:

No deixarem d’explorar…- Thomas S. Eliot

He volgut acabar amb aquesta cita de T. S. Eliot, que va sortir en més d’una ocasió durant el Congrés, i també amb la cançó First we take Manhattan, de Leornard Cohen, que Valerie Hannon la va proposar com a himne del nou líder transformador:

La Fundació Bofill ha dit que en el web del Congrés properament hi haurà totes les aportacions, presentacions, vídeos.

D. Instance, L. Stoll, A. Jolonch, M. Martínez, J. Badia. (2013) Liderar per aprendre. Del siàleg entre la recerca i la pràctica, Barcelona: Fundació Jaume Bofill

M. Martínez, J. Badia, A. Jolonch, (2013) Lideratge per a l’aprenentatge, Barcelona: Fundació Jaume Bofill

Innovar per aprendre, articles de Joan Majó al dirari Ara

Entrevista de Carles Capdevila a James Spillane, Els mestres són conservadors. No els agrada la incertesa que ve amb els canvis al diari Ara

També podeu llegir les diverses piulades o aspectes que en directe vam anar destacant.

Les competències les tens i les fas servir o les perds, és una de les frases que vaig piular mentre escoltava Wiliam Thorn, director del Programa Internacional d’Avaluació de les Competències dels Adults (PIACC) a la conferència Com avaluar les competències de la població adulta al llarg de la vida? organitzada per la Fundació Jaume Bofill.

Per fer una radiografia del nivell de competències instrumentals a 23 països de l’OCDE, les enquestes PIAAC, en el cas dels adults, i PISA, en el cas dels joves, centren l’estudi en la competència lectora (alfabetització), la competència matemàtica i la de resolució de problemes en entorns tecnològics[i] .

La competència lectora és la que tradicionalment s’ha vinculat a l’accés al coneixement, per tant, cal interpretar que tenir una bona competència lectora permet entendre, formar part i participar de la vida social actual. La competència matemàtica és la que possibilita formular, usar i interpretar les matemàtiques, el càlcul i la ciència en contextos diferents i la competència tecnològica és la que facilita, a través de les noves eines, la resolució de problemes.

L’OCDE ha publicat les dades de PIACC aquest mes d’octubre, per tant, sembla que són susceptibles de ser estudiades durant força temps. De moment, en Thorn ja va aportar algunes idees interessants, que recullo de la següent manera:

Els adults que de joves van tenir bones competències, les mantenen si el seu context laboral els permet progressar i, per tant, poden seguir aprenent. Si no, les perden, per això és tan greu que els joves no trobin feina.
Els adults que tenen un nivell baix de competències, tenen més dificultats per accedir a llocs de treball i també tenen més dificultats per accedir a la formació al llarg de la vida.
Les persones immigrades amb poca formació tenen greus dificultats competencials per accedir a la formació que els permetria trobar un lloc de treball.
El dèficit competencial que s’observa en un ampli sector de la població contrasta amb el desaprofitament del talent per part de les organitzacions. Ara mateix, molts joves ben preparats o accedeixen a llocs de treball poc qualificats o marxen del país per millorar professionalment.

L’acompanyament i la formació competencial són, doncs, fonamentals perquè la fractura social entre uns i altres no sigui molt exagerada i perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.

Si mirem aquest gràfic, que va mostrar Thorn, podem veure la comparació entre la mitjana de tots els països de la competència lectora i la matemàtica, que tendeix a baixar a mesura que puja l’edat, i la d’Espanya, on la davallada és molt més accentuada.

És en aquest context d’afavorir la competència comunicativa que, a la VI Jornada de Llengua i Immigració de l’Anoia, vaig emmarcar la meva part de l’exposició de l’experiència El català, una oportunitat per trobar feina. Cursos de català amb el SOC que vam presentar juntament amb M. Jesús Clua i Esther Alemany. L’encert de signar un conveni entre el SOC i el CPNL per formar persones amb pocs o gens coneixements de català, fa possible que aquests ciutadans tinguin una mica més fàcil l’accés al món laboral.

Català, valor afegit from Consorci per a la Normalització Lingüística

És obvi, doncs, el valor que té formar part d’una societat alfabetitzada i, malgrat que Espanya va desestimar l’estudi de la competència tecnològica al PIAAC, l’alfabetització del segle XXI no la podem entendre sense un component tecnològic: llegim textos, imatges i vídeos, llegim en pantalla i en paper, escrivim mitjançant un teclat, ens comuniquem, ens relacionem i aprenem a través de la xarxa, per tant, no podem desestimar aquest potencial a l’hora d’engegar un procés d’alfabetització i de formació al llarg de la vida dels adults.

==
Informe internacional de l’OCDE amb els resultats de l’avaluació.
Primers resultats de les competències de l’OCDE
Informe espanyol de l’Instituto Nacional de Evaluación Educativa amb els resultats de l’avaluació.

Imatges extretes el dia de la conferència Com avaluar les competències de la població adulta al llarg de la vida?

[i] L’estudi fet a Espanya inclou diferents llengües, però les dades són globals. També es va excloure de l’estudi la competència tecnològica, per falta de pressupost i/o d’interès.

Arxiu d'etiquetes: Fundació Jaume Bofill

Distribuït, compartit, horitzontal… parlem de lideratge!

“Les competències les tens i les fas servir o les perds”