Vestir-se del color de l’esperança, sortir al carrer i fer una vaga de tres setmanes per defensar el que penses, quan el que penses no és el mateix que pensa el que dirigeix o el que governa, d’això se’n diu sortir de la zona de confort.

En Quim Torres deia a l’ARA Balears  que aquesta havia sigut la primera derrota de Bauzá, ben segur que no s’imaginava que els docents suportessin tants dies de vaga, que els pares resistissin tants dies els nins sense escola, que sorgissin assemblees de docents, que la xarxa fos tan ben tramada que, a més, el col·lectiu trobés suport de subsistència i ara la insubmissió… Tots de color verd…  tots al carrer per defensar la dignitat de l’educació…mestres, alumnes, pares, famílies, ciutadans.. tots junts defensant la llibertat.

Com que comparteixo el teixit d’arguments que els ha fet dir prou, aquests dies he admirat amb fascinació:

• El discurs ben narrat que han construït i que anul·la totalment la demagògia del TIL.
• La lliçó de creativitat que han donat per dir el que pensen i per cohesionar els diferents col·lectius, han sabut aprofitar els recursos que tenen a l’abast per poder difondre  el seu punt de vista.
• Que hagin sabut sumar amb la col·laboració de tots i han sumat molt…
• Que hagin parlat en primera persona, sense que altres fessin de capdavanters de la lluita.
• El paper que han donat a la xarxa, com a  mitjà per arribar a una immensitat de persones que fàcilment s’han adherit a la causa.
• El fer ben visible el poder que suposa no creure’t sempre el que diuen els que manen.
• La defensa de l’educar en el pensament crític i en la llibertat.
• I, òbviament, la defensa de les identitats lingüístiques, amb la mirada ben oberta al món.

He admirat amb fascinació que la defensa de les llibertats que fa temps que teixeixen a les Illes, hagi esdevingut una marea verda que ha abandonat del tot la comoditat que suposa el conformisme per cercar la sensació de benestar que suposa la lluita per la defensa de la llibertat.