MenorcaEdu21 (II)

pcate Núvol de paraules del document del Pacte.

Com ja vaig escriure a l’apunt anterior, el plat fort de la jornada d’estiu de MenorcaEdu21 va ser la presentació del Pacte per l’Educació, però la potència d’aquesta jornada no va quedar aquí, s’hi van poder viure molts moments intensos com:

la Declaració de Ses Salines : acord entre diverses entitats, institucions i organitzacions de les quatre illes per manifestar la coincidència en els objectius del Pacte, per expressar la seva voluntat de treballar conjuntament i per convidar-hi tota la comunitat educativa. En Joan Amorós ho expressa bé en aquest article, Ses Salines de Fornells. La Declaració de ses Salines és un pas de gegant per crear sentiment de pertinença, sentiment de TRIBU per poder fer grans coses junts.

– Dues conferències, el primer dia a càrrec de Joan Badia sobre el lideratge per a l’aprenentatge i el lideratge en el marc del sistema educatiu i el segon, a càrrec de Alfredo Hernando sobre les escoles del segle 21. De la primera, que tenia un format més clàssic, en destaco la necessitat de revisar les línies pedagògiques des de dins dels centres, donant valor al lideratge distribuït, l’autonomia dels centres i la rendició de comptes, i la necessitat de revisar la formació inicial i permanent del professorat. De la segona, més trencadora, dinàmica i visual, en vull destacar la importància de dissenyar escenaris d’aprenentatge adaptats a les diferents necessitats dels alumnes, i paisatges que permetin narrar els relats de les maletes culturals, replanteja els horaris, els espais, el currículum…

– Finalment la sessió de 13 petxa-kutxes*, que en realitat no van ser del tot petxa-kutxes, i un debat final conduït per Ismael Palacin. Els petxa-kutxes que es van presentar tractaven aspectes de lideratge, d’entorns d’aprenentatge formals i no formals, de processos de selecció i formació de professorat… i els que en presentàvem petxa-kutxes érem: Eduard Vallory, Jordi Jubany, Antoni Morante, Jaume Sans, Carlos Páez, Antoni Salvà, Joan Amorós, Manel Perelló, Miquel Oliver i Carme Bové. D’aquesta sessió vull destacar els moments que a mi em van sorprendre, impressionar o alegrar:

– En primer lloc el moment disruptiu que va organitzar l’amic Jaume Sans quan va demanar al públic que s’enllacés estirant els cabdells de llana de nord a sud i d’est a oest, de manera que tothom quedava enllaçat pel Pacte per l’Educació, com podem veure en aquesta imatge:

disruptiu

– També vull destacar la intervenció del Jordi Jubany sobre els entorns d’aprenentatge, la d’en Carlos Páez i la seva metamorfosi per poder créixer professionalment, i la del Joan Amorós amb la metàfora del circuit d’aigua bruta que calia diversos filtres per repassar el procés del docents des de l’accés i la sortida a la universitat fins a l’accés i permanència en els centres educatius. També va ser interessant la reflexió de l’aprenentatge en entorns de lleure, com a model no formal d’aprenentatge d’Eduard Vallory. Antoni Salvà ens va presentar un vídeo per mostrar que l’educació no pot ser com un procés industrial on tot està molt automatitzat i uniformat. En Manel Perelló i en Miquel Oliver que va fer una revisió de la carrera docent. M’imagino que ben aviat tinguem totes les presentacions enllaçades a l’espai MenorcaEdu21.

– El meu granet de sorra “Qui és el líder?” pretenia donar valor al lideratge distribuït, a l’empoderament que ens dóna el fet d’estar connectats a la xarxa i hi volia aportar els valors o ingredients que pretenc treballar en la formació inicial que faig a la UOC, a l’assignatura Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana, de la qual en sóc consultora: 1) la curiositat, 2) la creativitat, 3) la reflexió, 4) el diàleg, 5) la generositat, 6) el ser aprenent per sempre, 7) la confiança i 8) la interdependència positiva:

*Podríem dir que un petxa-kutxa és una intervenció oral breu, acompanyada d’una presentació en vídeo, de 20 diapositives que tenen una durada de 20 segons cadascuna. Les diapositives han de ser metàfores vistoses i han de tenir poc text. Així doncs, la gràcia és ser sintètic, dir o narrar les idees principals i acompanyar-les d’imatges vistoses.

Fotografia extreta de MenorcaEdu21

El “Pacte per l’Educació, un far d’esperança” a MenorcaEdu21 (I)

Comencem el curs just els darrers dies de les vacances. Comencem formant-nos i intercanviant experiències i creences amb docents d’altres terres de parla catalana. Comencem buscant el far que en marqui camins de llum, d’esperança…

 

Sempre sembla impossible fins que es fa- Nelson Mandela

 

el far

Les inquietuds, preocupacions i ganes de canviar el món des de l’educació han fet possible un pacte educatiu entre persones de diferents àmbits de Menorca, totes implicades d’una manera o altra amb l’educació.  Semblava impossible però ho han fet, ho han aconseguit  i ara ja és una realitat.

Després de dos anys de treball intens, sense descans, aquest final d’agost l’han presentat a les Jornades d’estiu de MenorcaEdu21 i ho han fet seguint la coherència dels seus principis,tots han sortit a l’escenari a explicar algun dels punts rellevants del Pacte, tots han liderat la presentació del Pacte.

Després de veure tot el que han fet és evident que:

 

Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, poden canviar el món.- Proverbi africà

 

10 idees que m’agraden d’aquest Pacte:

1- És un somni debatut i fet des de la base, fet amb persones directament implicades en el procés educatiu i, per tant, no sotmès als canvis polítics. Així doncs, un somni fet amb una àmplia participació ciutadana.

síndria2- El pes de la història hi té un valor essencial.La societat menorquina actual és conscient de les dificultats dels seus avis per foragitar la ignorància. El començament de l’acte és commovedor perquè en Xec Pellicer, que representa els avis,  relata la peregrinació que van haver de fer per formar-se i dedica un agraïment als mestres que ho van fer possible. Acaba encenent un fanalet fet amb la carcassa d’una síndria i la inscripció Edu21, una metàfora ideal per indicar el camí de la llum.

 

3- Planteja  un futur de  ciutadans lliures, amb iniciativa social, ciutadana o empresarial.  El Pacte proposa establir vincles entre el procés formatiu i la vida real a la societat i a les empreses. Promou fomentar la formació no formal.

4- Està gestat amb la voluntat de promoure un servei d’equitat i de qualitat. Un somni que vol fer progressar els centres i l’administració educativa per dur a terme una gestió democràtica centrada en l’aprenentatge. Vol resoldre problemes reals, millorar l’abandonament escolar, millorar els índex de lectura, ampliar l’oferta en educació no formal.

5-  Proposa ocupar-se dels mestres. Proposa definir criteris de selecció del professorat i  la millora de la formació inicial i permanent.  Proposa valorar aspectes com:  la capacitat d’empatitzar i de connectar amb els alumnes; la sensibilització social; els coneixements en llengües, en TIC;  la capacitat de lideratge…  Proposa dissenyar el procés de mestre novell al mestre expert i poder  avaluar i coavaluar la seva tasca.

6- Defineix la tasca dels equips directius amb capacitat de lideratge, que empoderin l’equip, que siguin capaços de fer més líders. Han de ser líders per a l’aprenentatge, per aconseguir les millores de l’aprenentatge.

7- Promou l’autonomia de centres i al mateix temps el rendiment de comptes i d’assoliment del mínim de propòsits establerts.

8- Proposa un model lingüístic que preservi la nostra llengua i que cada centre, en el marc de la seva autonomia, i determini el tractament de les diverses llengües.

9- Les famílies han de tenir veu en el procés d’educació dels fills, no han de ser espectadors,  han de participar de la gestió… han de ser  membres actius de la comunitat i s’han de poder formar.

10- Els governs municipals són les administracions properes als centres, han de dinamitzar les entitats i coordinar-les, per tal de posar la seva feina al servei dels ciutadans. Han de propiciar ciutats educadores.

Enguany, començar l’estiu a les jornades d’estiu de la Universitat d’Alacant i acabar-lo a la Jornades d’estiu de MenorcaEdu21 m’ha donat una visió immensa de la grandària de la terra de parla catalana. Tots parlem la mateixa llengua i tots perseguim un món millor. Tots enllaçats per aconseguir-ho. Vull agrair a Guida Al·lès i a tot l’equip de MenorcaEdu21 haver-me deixat viure en directe aquest moment tan especial.

Pacte

 

Vídeo de l’acte:

Vídeo del making of del Pacte:

En tornaré a parlar. Les vivències i les emocions d’aquests darrers dies d’agost han estat tan intenses que es mereixen més d’una entrada.

Imatges:

Fotografia "El far de Favàritx", de Carme Bové
Fotografia "Fanlet", extreta del vídeo del Pacte
Fotografia "Enllaçats", extreta de Guida Al·lès

Com aprenem en un món digital? (2)

La meva aportació en el curs Com aprenem en un món digital?  Els entorns personals d’aprenentatge amb el nom EmPLEna’t de llengua. Comunica’t per aprendre, ha volgut ser una reflexió de la necessitat d’adquirir una bona competència comunicativa per tenir un bon PLE.

He platejat l’aprenentatge de la llengua a partir d’un cub, d’un cub Rrubik (que enguany celebra els 40è aniversari), i que ens permet mirar-lo des de diverses cares, completes o barrejades i, per tant, la mirada de l’aprenentatge és àmplia i flexible. Els punts que he destacat com a claus són:

  •  Cara 1: L’escenari o context d’aprenentatge, necessari per fer la tasca en un context real.
  • Cara 2: La tasca o l’artefacte que cal produir, imprescindible per tenir un repte.
  • Cara 3: L’espai on es produeix l’aprenentatge, físic i virtual, les converses surten de l’aula.
  • Cara 4: La comunitat, la tribu que permet la conversa, amb els acords i els desacords.
  • Cara 5: La competència, no ens  interessen tant els continguts com el ser capaç de fer.
  • Cara 6: La reflexió, el dedicar un temps a pensar i a escriure el que pensem per fer el discurs propi.
  • Barreja 1: L’avaluació, o revisió de l’escenari, de la tasca, de les competències…
  • Barreja 2: La motivació, l’emoció, la implicació personal necessària per a l’aprenentatge.
  • Barreja 3: La tecnologia, com a facilitadora de tota la resta, les eines per compartir, crear, cercar…

remenat_negre

Si el que hem après al llarg dels anys prové majoritàriament de l’experiència i molt poc de l’aprenentatge formal, el repte dels mestres del segle XXI és convertir l’aprenentatge formal en molt més experiencial i social, de tal manera que el pes específic que tingui l’escola en el futur sigui molt més rellevant.

El nostre PLE és el que ens configura, el que ens fa ser com som… Som el que llegim, el que mirem, el que mengem, el que conversem.. Som el que anem construint, les nostres creences, la nostra cultura i té lloc en un ambient de més o menys confiança, de més o menys empoderament, més o menys horitzontal i amb més o menys passió… És evident que tots aquests valors construeixen el que som. Tenir cura del nostre PLE és, doncs, plenament important.

Com hem pogut veure, el nostre PLE ha de ser ple de llengua, ha d’encaminar-nos a l’autonomia lingüística, ens ha de fer capaços de comunicar-nos oralment i per escrit correctament de manera autònoma, ens ha de fer competents … Per això, des de l’escola fins a la  universitat, el professorat de qualsevol matèria hauria de ser un bon comunicador i hauria de mostrar sensibilitat per la llengua que usa i per totes les altres.

Tenint en compte que aprendre és una conversa i que sempre dic que m’agrada predicar amb l’exemple, en el curs he proposat una pràctica que ens obligués a conversar, a moure’ns de la cadira. Quan els assistents han entrat a la sala s’han trobat un escenari amb una corda plena d’agulles d’estendre de colors (ha generat expectativa, cosa que jo ja volia) i no ha estat fins a la meitat de la sessió que han esbrinat quina tasca teníem. És important ser conscients que aprendre no és només escoltar, també és fer, dir, opinar, intercanviar i tenir un producte final construït entre tots…

La tasca encomanda era construir un núvol de paraules analògic amb  les idees que sumen per aprendre llengua i les que resten, el núvol era el resultat de totes les paraules de colors penjades a la corda i que podem veure en aquests vídeos:

Aprendre llengua #UAestiu

Com aprenem en un món digital? #UAestiu

A posteriori he transformat les seves aportacions en núvols de paraules digitals, perquè transformar en diferents formats ens permet analitzar els resultats de la conversa des de diferents mirades. Seria interessant analitzar quins aspectes es valoren com a positius i quins com a negatius (potser en un altre apunt o potser els protagonistes volen fer algun comentari que ho clarifiqui):

 Positius:

aspectespositius

Negatius:

negatius

Aporto també el relat visual que va fer en Pep Hernández de les aportacions de la Sessió II i l’enllaç als altres relats.

relat_pep_hernandez

Agraeixo moltíssim la bona predisposició de tots els assistents, l’ajuda del Pep, de la Sandra, de la Carmina, de l’EcoZen_Elx, de la M. Carme, del Jordi i potser d’algú més que no cito perquè no recordo el nom de tothom… Gràcies, entre tots ho vam fer possible.

Cub Rubik en 3D elaborat per Albert Bonmassip