#aulaBLOG14

Publicat el 13/07/2014 per Carme Bové

Que s’organitzés a Barcelona (3, 4 i 5 de juliol) i que ens piquéssim l’ullet amb en Jaume per fer-hi alguna intervenció plegats, em va fer decidir a inscriure’m a #AulaBLOG14. Del programa d’enguany em cridava l’atenció la conferència inaugural d’en Boris Mir, altrament dit @lamirada, i també la de clausura d’Alfredo Hernando.

D’en Boris vull destacar la seva integritat i la seva coherència entre el que diu, el que fa i la seva actitud, recomano molt la seva presentació “El extraño caso de l’Institut-Escola Les Vinyes” amb les propostes del seu centre per dur a terme les 4 transformacions del sistema educatiu: 1) la del currículum, metodologia i avaluació, 2) la dels rols de les persones, 3) la de l’estructura organitzativa del centre i 4) la de l’entorn i espai… i seguir les accions de l’Institut-Escola Les Vinyes.

De l’Alfredo Hernando crec que podem destacar el seu esperit contagiós, que t’arrossega sí o sí al canvi de paradigma. Em va agradar especialment que comentés que amb el treball per projectes no només és l’aprenent qui s’encara amb el currículum sinó que també ho ha de fer el professorat, són interessants totes les propostes que planteja per fer el canvi cap a l’escola del segle XXI.

Només vaig poder assistir al taller del Sergi del Moral del dijous a la tarda, “Sin conflico no hay matemáticas” que em va interessar perquè ens va fer viure l’aprendre en 3 actes: 1) el de les preguntes, 2) el de documentar-se i 3) el de dur a terme el projecte.

Com que aprendre vol dir fer coses, amb en Jaume ens vam tirar a la piscina i vam decidir que hi muntaríem un taller. Vam voler ser revolucionaris i vam organitzar una performace per aprendre col·laborativament a partir de la reflexió, del debat i de la conversa. Primer vam fer entre tots un mapa mental per definir què consideràvem que era una bona experiència d’aprenentatge i, a partir d’aquí, ho vam plantejar a l’estil de Maria Acaso. L’objectiu final era parar una taula per berenar, els assistents es van agrupar per estris (plats, gots, coberts, tovallons i rodals o posagots) i van discutir a partir de preguntes, al final vam parar una taula per a tots.

La valoració col·lectiva d’aquest moment va ser interessant, vam poder parlar, a partir del que havíem definit en el mapa de l’inici, i vam contrastar si l’experiència que havíem fet havia estat exitosa. Per sort, en gran part va ser que sí. El resultat es pot veure en aquest recull d’imatges:

Taller crearEDUvolution #aulablog14 by Slidely Slideshow

No vull acabar sense dir que, com sempre, és un plaer desvirtualitzar o retrobar persones interessants de la xarxa, coincidir amb @Verbascripta, @lamirada , @mudejarico, @Isabel_Ruiz o @ibarrien desvirtualitzar @MiriamCivera, @marudo76 o @sergidelmoral i també conèixer noves persones..

#simposivic14

Publicat el 03/04/2014 per Carme Bové

Respon

Amb la primavera arriba el que en Ramon Barlam anomena el tour pedagògic, no pas perquè la resta de l’any no hi hagi jornades, conferències i debats interessants, que també, sinó perquè a partir de la primavera hi ha jornades institucionalitzades que procurem, en la mesura que ens és possible, no perdre’ns.

En el món de l’ensenyament del català enguany hi ha un esdeveniment clau, el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català organitzat per la Universitat de Vic-UCC, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vic, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Xarxa Vives d’universitats i l’Institut Ramon Llull. Un Simposi que neix l’any 1981 i que té la tradició de reunir professionals de diferents àmbits educatius i de diferents territoris de parla catalana per tractar l’actualitat de l’ensenyament del català, per intercanviar recerques i experiències i per traçar línies de futur. Durant els dos dies del Simposi tindrem l’ocasió de seguir conferències interessants (Roy Lyster, David Lasagabaster, Joaquim Dolz, Ignasi Vila, Olga Esteve i Francesc Codina), un reguitzell de comunicacions de professionals de tots els àmbits i una taula rodona. A banda dels objectius del propi Simposi, una de les gràcies d’aquestes trobades és conviure durant dos dies intensos amb companys propers i no tan propers, compartir taula, compartir impressions, analitzar experiències… i poder retornar al lloc de treball amb el sac ben PLE d’idees generadores d’altres idees i projectes.

Si sempre és engrescador i motivador trobar espais d’intercanvi i espais de reflexió entre professorat, és evident que en moments de crisi els punts de trobada, com aquest Simposi, són grans oportunitats per encaminar conjuntament els nous temps, per trobar fórmules que permetin reinventar-nos i ajustar-nos a les noves necessitats. Seria interessant que, en un món connectat com el nostre, en el que la llengua catalana ocupa un lloc destacat a Internet (8a llengua més activa als blogs, 19a llengua més usada a Twitter…), aprofitéssim el Simposi com a punt de partida perquè les diverses xarxes i tribus en sortíssim reforçades i continuéssim treballant i compartint projectes des de la distància.

Amb l’Elena Blaya, que aquests mesos hem voltat pel territori parlant del valor que té fomentar la lectura, millorar la competència lectora i treballar l’hàbit lector per aprendre llengua i per tots els aprenentatges de la vida, som en una taula de comunicacions per presentar el material Llegir per parlar, llegir per aprendre, un material de la Direcció General de Política Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística que proposa llegir i aprendre en parella. Treballar en parella, coordinar l’elaboració del material, preparar les xerrades, preparar les presentacions i obtenir resultats també és un aprenentatge permanent.

Bon Simposi!

Novadors ens empodera, Novadors té molt poder!

Publicat el 07/07/2013 per Carme Bové

Jo confesso que és la primera vegada que he anat a Novadors, sí, les X Jornades Novadors 2013 són les meves primeres. Confesso que me’n moria de ganes sempre que llegia els tuits dels que hi assitien i, per això, aquest any m’he l’he regalat. Un regal increïble perquè he desvirtualitzat a bons col·legues de la xarxa i perquè n’he conegut de nous. Només amb les estones dels entreactes ja hem percebut un munt de bones connexions.

“Jo confese...” va ser la darrera activitat del programa Novadors13, els membres de la taula ens proposaven confessar, explicitar o narrar alguna idea, acció o sensació que hàgim experimentat al voltant de l’educació, de l’aprenentatge, de la formació… Jo confesso que anar a #novadors13 ha representat una sobredosi de vitamines, d’energia, d’idees, de llavors que em permetran seguir caminant i em faran més fàcil el camí que vaig construint. Sempre m’ha interessat poder mirar el món des de més d’un forat, sortir de casa i anar a altres contextos, conviure amb altres “famílies” i ampliar punts de vista, tot per intentar ser poc endogàmica. Així doncs, anar a #novadors13 també ha representat poder ampliar el meu horitzó.

Què m’he emportat de #Novadors13?

Les relacions fàcils, accessibles, l’horitzontalitat, l’empatia… Hi anava sola i em vaig sentir com a casa. Compartir cotxe, compartir taula, compartir copa, compartir idees, compartir emocions…
M’han semblat brutals les estones d’entreactes, els sopars i els dinars PLEns de gent interessant per intercanviar, conversar, reflexionar… Com que les relacions són molt fàcils, aquestes estones són explosives… M’he quedat amb ganes de poder conversar més alguns col·legues, com amb en Toni de la Torre, però és evident que seguirem fent camí
L’evidència que JUNTS és més fàcil, més engrescador, més motivador i els resultats són molt més poderosos, ho ha dit en Toni Solano i s’ha repetit moltes vegades.
Les conferències amb un punt d’humor i d’emoció arriben més a l’ànima, faciliten el vincle, la comunicació i, per tant, la interacció entre tots els que hi participen. Genial la conferència inaugural de Fernando Trujillo, ara ja tenim clar que patim digifrènia, que la tendresa i l’experiència són fonamentals per rebel·lar-nos, que necessitem un somni, que volem ser artesans i, per tant, ens cal ser desobedients… llegiu: La otra sentimentalidad: las TIC y la construcción de un nuevo modelo formativo en #novadors13 A més llença la idea perquè proposem temes per fer un MOOC #MOOCeducación24h
Les bones maneres de gestionar la participació del públic en un format de gran auditori, fer que tothom s’hagi de moure de la cadira, que tothom aporti el seu punt de vista, amb un postit, amb un formulari… Felicitats José Luís Castillo! A més, ha fet que vivíssim en primera persona com se senten els alumnes quan els demanem segons quines activitats…
La dificultat de fer un taller en un auditori de gran audiència i la bona idea de Pilar Soro d’empaperar la paret de la sala de fulls informatius amb codis QR, que ens permetien ampliar la informació, haver de cercar, comentar…
També interessant la manera de fer-nos participar de Manuel López i d’Anna Sorolla, escrivint una frase en un full de color i després fer una foto per vés a saber què
Després d’un matí intens i d’un dinar lleuger, el Kafè-Kedada, una estona relaxada per conèixer i per intercanviar idees. Jo vaig triar conèixer més de prop l’equip d’1entretants, Teresa Sáez, Vicent Ferrer i Ramon Peris representaven un col·lectiu que segueixo des de fa un temps i que es defineixen com una Xarxa cooperativa per a compartir experiències TIC i cercar recursos per a l’ensenyament i aprenentatge en valencià i amb qui em sento enormement vinculada. Un plaer estar amb ells.
La vesprada de Petxakutxes… hi havia dues sales i 12 petxakutxes cadascuna, una canya! Em van encantar, especialment, els que aportaven experiències concretes, com el d’Isabel Ferrer que mostrava una sortida amb els alumnes de 5è de primària amb tauletes per després fer un documental; com els de M. José Chordà i Toni Solano , que mostraven com treballen la poesia amb alumnes o com el de Francesc Nadal, que presentava una experiència que sumava les clàssiques, l’economia i la realitat augmentada. El petxakutxa és un format interessant per veure experiències, cal seleccionar la informació rellevant, ser ràpid, precís, concís i prou interessant!
Agraeixo enormement que no fos necessari haver de justificar o argumentar per què parlo la meva llengua, encara que hi havia molts participants d’altres comunitats, tots ens enteníem perfectament sense cap justificació.

No puc citar tots el col·legues interessants, però no puc deixar de donar les gràcies a Jordi Adell i a Linda Castañeda per ser com són. A Àngela Clemente, Marimar Roman, David Sebastià, Ramon Barlam, Toni Tubio amb qui vaig compartir reflexions interessants i bones estones…

Novadors va enregistrar totes les participacions de la jornada i les anirà penjant al web. També podeu seguir la participació viva a #novadors13