Si hi ha algun remei eficient, aquest es diu poesia…

Publicat el 17/06/2014 per Carme Bové

Si llegir Montserrat Abelló és una activitat curativa, veure-la somrient i feliç encara ho és més. Quan amb en Joan Vilarnau la vam visitar al voltant del Dia Mundial de la Poesia ens va mostrar un joc imprès del que seria la seva propera publicació. Avui ja era un fet, i a La Central, la Laura Borràs, l’Oriol Izquierdo i en Vicent Berenguer l’han presentat.

Més enllà del parlar concís, editat per Editorial Denes, un títol que, tal com ha dit Laura Borràs

indica la seva manera d’escriure, la poeta s’entesta a buscar mots senzills i els depura fins a trobar-hi l’essència.

L’acte de la presentació ha acabat amb una delicada i vital interpretació cantada i musicada per Mirna Vilasís i Xavi Múrcia de tres dels poemes del llibre. Mentrestant, la poeta, que els escoltava atenta, somreia i seguia el ritme del valset amb el cap.

En un vers, Montserrat Abelló diu que el miracle és viure… Segur que la vitalitat que traspuen els seus versos i la seva actitud davant la vida és el seu miracle..

La força de la paraula. Una estona amb Montserrat Abelló

Publicat el 20/03/2014 per Carme Bové

Respon

Per als qui estimem la poesia, el Dia Mundial de la Poesia és una data significativa. I viure la poesia amb algun amic important és tot un privilegi. És per això que la Carme Bové i el Joan Vilarnau cada any, per a aquesta data, mirem de fer-ne alguna per no deixar passar
aquesta diada tan especial. Així, per exemple, hem explicat per què llegim poesia (2012) o hem fet un vídeo (2013) amb un poema especial de Palau i Fabre.

Aquest any, gràcies a la complicitat de la Institució de les Lletres Catalanes, hem tingut l’oportunitat d’anar a veure a casa seva la poetessa, llegida i estimada, del Dia Mundial de la Poesia d’enguany, la Montserrat Abelló. Així que un matí ens vam presentar a casa seva, on ja ens estava esperant. La impressió que t’endús, després de passar una estona amb ella, és que els adjectius no se t’acaben: propera, sàvia, treballadora, honesta, simpàtica, encantadora, presumida, modesta, generosa, riallera, incansable, íntegra… La seva paraula té tanta força que vam sortir tots dos amb el cor robat i admirats de la vitalitat i la joventut que amara. Ho podeu comprovar en el vídeo que hem fet i que recull bona part de la nostra conversa.

Poesia

Òbviament vam estar parlant de poesia i de la seva trajectòria.

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. La
poesia és la meva veritat: tu no pots escriure un poema que no sigui la teva veritat, perquè, si no, aquest poema té alguna cosa de fals. Amb la poesia no pots fer trampa. Si en fas, no és bona.

La Montserrat va començar a escriure poesia quan ja feia anys que traduïa. Ens explicava que, a l’inici, pensava que per fer poesia havia de fer mètrica i rima, i això no li sortia bé. Més tard va escriure tal com rajava, fixant-se en el significat i el ritme intern.
Es va adonar, traduint al català grans poetesses, que ho van ser quan van deixar de fer mètrica.

Passa el mateix amb la Maria Mercè Marçal. La poesia com a tal surt de la força de la paraula i del ritme de les paraules. La mètrica i la rima és com si poses un brodat en un vestit, que de vegades el millora i de vegades l’empitjora.

Quan li preguntem sobre la poesia que s’escriu avui, ens fa veure que està al dia i que li agrada el que s’escriu. Però fa una certa crítica dels poetes que basen els seus poemes en l’anècdota.

Moltes poesies sorgeixen d’una anècdota, però l’anècdota
no ha de ser el principal; el principal ha de ser la idea. Quan escric poesia és perquè em ve una idea (però no sempre tinc llapis i paper!). No sóc gaire partidària dels poetes que tenen molta fama però que es basen en l’anècdota. A mi em sembla que l’anècdota no s’ha de veure…

També ens va mostrar les traduccions a l’anglès que acaba de publicar de llibres seus i de la M. Mercè Marçal i l’original del nou llibre de poemes que està a punt de publicar.

Feminisme

De fa anys que s’ha vinculat la Montserrat Abelló amb el feminisme literari. Ella ens explica que no és exactament una militant, tot i que reivindica l’aportació de la dona a la poesia. Observa que la dona ha portat el seu univers més ric, i que això ha significat una gran benefici també a la poesia mateixa.

Ens va explicar que, de fet, la seva filla sí que era militant convençuda de la causa feminista i que va ser precisament ella qui va observar que tenia molts poemes feministes, la qual cosa la va portar a publicar el seu segon llibre, 18 anys després del primer.

Vitalitat

La Montserrat, als seus 96 anys, és una persona jove. Considera que hi ha joves que són més vells que ella, per la manera com miren la vida. Al final de la vida pots estar content d’haver-hi arribat i d’haver fet la feina ben feta. El que val és haver viscut i la recompensa la tens tu mateix en la manera com has viscut. Si has fet mal a l’altra gent, tu mateix en el fons no has viscut bé.

El miracle de veritat és viure, però viure no és etern. Jo
dono molta importància a la vida: el després no em preocupa. Cal tractar de viure el millor possible, tractant d’estar bé amb el que tens, sense massa expectatives. I tractar de passar-t’ho el millor que pots.

I acaba aquesta explicació recitant-nos dos poemes:

Plaer de viure, d’estar
asseguda i contemplar
com cau la tarda.

Avui d’un gris lluminós
ara que el dia s’allarga.
I ser feliç com Epicur

amb el poc que vull
al meu abast.
I, en no esperar
ja res d’un altre món,
no tenir por de la vida
ni de la mort.

Potser serà només
en el darrer moment
quan tanquis els ulls
per sempre
que et serà donat conèixer
aquell únic secret
per força tan senzill
com quan al bat del sol
es desclou una flor.

Publiquem en els nostres blogs el recull d’impressions i el vídeo fruit d’aquesta entranyable conversa, Cartes a la Laia (Joan) i amb la MEL a la boca (Carme).

Carme Bové
Joan Vilarnau

Un agraïment molt especial a la Montserrat Abelló per haver-nos acollit tan càlidament, a la ILC per haver-nos facilitat el contacte, al Xavier Montoliu per haver-nos-hi acompanyat i a l’Albert Bonmassip per haver-nos ajudat a produir el vídeo.

Tornem-hi, bon inici de curs!

Publicat el 16/09/2013 per Carme Bové

Respon

És l’hora de retornar a la normalitat, després d’unes vacances tranquil·les, tal com augurava a l’stop motion que vaig fer abans de començar-les, i d’un final sobtat per un esdeveniment trist i inesperat , costa tornar a agafar el ritme. Enguany, tot i que no he pogut anar ni seguir en directe les jornades docents MenorcaEdu21, sí que he pogut començar amb dos fets que m’han marcat de manera significativa l’inici del nou curs acadèmic, la Via Catalana i La Setmana del Llibre en Català.

Participar a la Via Catalana ha estat una càrrega de bateries. Ha estat com construir una tasca de manera col·laborativa, amb un objectiu lícit, desitjat i compartit, organitzat en gran part gràcies a Internet i a les TIC (i a unes persones que hi ha deixat bona part del seu temps). Ha estat la primera part d’un bon projecte de país, que desitgem que s’acompleixi. L’emoció que genera sentir-te acompanyat de tot el país per un ideal compartit és una font d’energia brutal.

Per altra banda, participar a La Setmana ha estat, com sempre, una experiència molt enriquidora. Com l’any passat, enguany hi he participat representant el Consorci per a la Normalització Lingüística. És un plaer poder presentar propostes sobre lectura que organitzem en els diferents centres de normalització. Enguany he parlat dels clubs de lectura, amb l’aportació de l’experiència concreta del CNL de Barcelona, i del curs de Lectura en veu alta, amb l’experiència concreta del CNL de l’Hospitalet. En els dos projectes, una bona part de l’objectiu és incrementar el nombre de lectors en català, fer que la lectura apropi els alumnes a l’ús i al coneixement de la llengua, fer que tots siguem més competents alhora de llegir i també d’expressar-nos. A més, és clar, de cohesionar grups, alumnes, ciutadans, amb el vincle entre la literatura, la cultura i la llengua. Una experiència molt enriquidora gràcies a un equip de bons professionals carregats d’entusiasme, gràcies Emma, Sandra, Rosa, Elena, i d’uns alumnes molt motivats!

A més de representar el Consorci també he participat a La Setmana de manera personal, he assistit a un dels itineraris literaris organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. Una passejada conduïda per Maria Nunes per la Barcelona antiga, que tenia l’objectiu de conèixer millor la ciutat, la seva història i la seva cultura a través de la literatura. Una passejada plena de referències literàries, històriques, arquitectòniques, urbanístiques, artístiques… La Maria, a més de compartir el seu coneixement, ha compartit el dossier amb els fragments d’obres que ha triat, amb imatges antigues, imatges actuals… que han ajudat a entendre més el pas del temps. Sempre m’ha fascinat aquesta mirada integradora de diferents disciplines i llenguatges, és una mirada oberta al món i rica. M’ha agradat descobrir racons de la ciutat, descobrir fragments de la vida de Segarra, de Joan Salvat-Papasseit, de Perucho, etc. He decidit que aniré a tots els itineraris literaris que pugui. M’he entusiasmat.

I com sempre, quan participo a jornades o a activitats miro què en puc treure per als meus projectes més personals, i com que molts estan relacionats amb la docència, deixo alguns pensaments sobre el tema:

– És evident que una ruta literària és un bon projecte o tasca d’aula.

– Parlava amb en Jordi que seria interessant que els centres educatius de secundària tinguessin un projecte que impliqués l’àrea de socials o d’història, la de llengua, la d’educació visual i plàstica, per no dir-ne més, que consistís en preparar un itinerari literari-artístic per la ciutat del centre o una altra de propera. Que cada àrea facilités uns aprenentatges per tal que els alumnes fossin prou competents per: exposar oralment i per escrit un bocí d’història, un bocí de literatura, un bocí d’art, etc.

– Pel que fa a la llengua, els alumnes podrien construir el dossier escrit de l’itinerari, buscar els escriptors i les obres, llegir-les o llegir-ne fragments. Caldria preparar l’expressió oral per guiar l’itinerari a altres grups del centre. Es podrien anar desgranant les diferents competències lingüístico-comunicatives que caldria treballar per poder dur a terme el projecte.

– També es podria fer l’itinerari geolocalitzant els punts clau i penjant una fotografia o un vídeo fet pels alumnes.

– La fotografia i el vídeo també permetrien treballar altres llenguatges, altres formats…

– Podríem fer l’itinerari en un wiki.

– També un fòrum per poder comentar les lectures.

– L’itinerari seria l’excusa per poder assolir les competències que hàgim previst i perquè els alumnes siguin més coneixedors del seu entorn.

– Els millors itineraris es podrien oferir a altres alumnes del centre i també a la ciutat, al barri, etc. Seria magnífic, una tasca molt significativa.

Segur que podria ser un projecte complet, integrat i amb un producte interessant, que en pot treure profit el centre i també la ciutat del centre.

Vull acabar aquest apunt desitjant un bon inici de curs a tothom i donant molts ànims als docents de les Illes, que comencen el curs amb la proposta d’una vaga indefinida. Desitjo que la lluita els sigui significativa, productiva i que els dugui a bon port!

—

Imatge de la vaga: http://www.llibertat.cat/2013/09/1209088_10151945532314575_1450102742_n-66929.jpg