MenorcaEdu21 (II)

pcate Núvol de paraules del document del Pacte.

Com ja vaig escriure a l’apunt anterior, el plat fort de la jornada d’estiu de MenorcaEdu21 va ser la presentació del Pacte per l’Educació, però la potència d’aquesta jornada no va quedar aquí, s’hi van poder viure molts moments intensos com:

la Declaració de Ses Salines : acord entre diverses entitats, institucions i organitzacions de les quatre illes per manifestar la coincidència en els objectius del Pacte, per expressar la seva voluntat de treballar conjuntament i per convidar-hi tota la comunitat educativa. En Joan Amorós ho expressa bé en aquest article, Ses Salines de Fornells. La Declaració de ses Salines és un pas de gegant per crear sentiment de pertinença, sentiment de TRIBU per poder fer grans coses junts.

– Dues conferències, el primer dia a càrrec de Joan Badia sobre el lideratge per a l’aprenentatge i el lideratge en el marc del sistema educatiu i el segon, a càrrec de Alfredo Hernando sobre les escoles del segle 21. De la primera, que tenia un format més clàssic, en destaco la necessitat de revisar les línies pedagògiques des de dins dels centres, donant valor al lideratge distribuït, l’autonomia dels centres i la rendició de comptes, i la necessitat de revisar la formació inicial i permanent del professorat. De la segona, més trencadora, dinàmica i visual, en vull destacar la importància de dissenyar escenaris d’aprenentatge adaptats a les diferents necessitats dels alumnes, i paisatges que permetin narrar els relats de les maletes culturals, replanteja els horaris, els espais, el currículum…

– Finalment la sessió de 13 petxa-kutxes*, que en realitat no van ser del tot petxa-kutxes, i un debat final conduït per Ismael Palacin. Els petxa-kutxes que es van presentar tractaven aspectes de lideratge, d’entorns d’aprenentatge formals i no formals, de processos de selecció i formació de professorat… i els que en presentàvem petxa-kutxes érem: Eduard Vallory, Jordi Jubany, Antoni Morante, Jaume Sans, Carlos Páez, Antoni Salvà, Joan Amorós, Manel Perelló, Miquel Oliver i Carme Bové. D’aquesta sessió vull destacar els moments que a mi em van sorprendre, impressionar o alegrar:

– En primer lloc el moment disruptiu que va organitzar l’amic Jaume Sans quan va demanar al públic que s’enllacés estirant els cabdells de llana de nord a sud i d’est a oest, de manera que tothom quedava enllaçat pel Pacte per l’Educació, com podem veure en aquesta imatge:

disruptiu

– També vull destacar la intervenció del Jordi Jubany sobre els entorns d’aprenentatge, la d’en Carlos Páez i la seva metamorfosi per poder créixer professionalment, i la del Joan Amorós amb la metàfora del circuit d’aigua bruta que calia diversos filtres per repassar el procés del docents des de l’accés i la sortida a la universitat fins a l’accés i permanència en els centres educatius. També va ser interessant la reflexió de l’aprenentatge en entorns de lleure, com a model no formal d’aprenentatge d’Eduard Vallory. Antoni Salvà ens va presentar un vídeo per mostrar que l’educació no pot ser com un procés industrial on tot està molt automatitzat i uniformat. En Manel Perelló i en Miquel Oliver que va fer una revisió de la carrera docent. M’imagino que ben aviat tinguem totes les presentacions enllaçades a l’espai MenorcaEdu21.

– El meu granet de sorra “Qui és el líder?” pretenia donar valor al lideratge distribuït, a l’empoderament que ens dóna el fet d’estar connectats a la xarxa i hi volia aportar els valors o ingredients que pretenc treballar en la formació inicial que faig a la UOC, a l’assignatura Adquisició i aprenentatge de la llengua catalana, de la qual en sóc consultora: 1) la curiositat, 2) la creativitat, 3) la reflexió, 4) el diàleg, 5) la generositat, 6) el ser aprenent per sempre, 7) la confiança i 8) la interdependència positiva:

*Podríem dir que un petxa-kutxa és una intervenció oral breu, acompanyada d’una presentació en vídeo, de 20 diapositives que tenen una durada de 20 segons cadascuna. Les diapositives han de ser metàfores vistoses i han de tenir poc text. Així doncs, la gràcia és ser sintètic, dir o narrar les idees principals i acompanyar-les d’imatges vistoses.

Fotografia extreta de MenorcaEdu21

Distribuït, compartit, horitzontal… parlem de lideratge!

liderarperaprendreEls dies 4 i 5 de desembre vaig poder  assistir al Congrés Internacional de Lideratge per a l’Aprenentatge organitzat per la Fundació Jaume Bofill. Els assistents, majoritàriament, eren mestres de primària i de secundària, però també hi havia formadors d’altres àmbits menys formals, alguns érem del CPNL (la M. Jesús, l’Antònia, el Jordi, la Carme, la Rosa, la Montse,,,,), també hi havia l’Elena de la DGPL, hi vaig trobar l’Anna de la Diputació de Barcelona, la formadora Guida Al·lès, hi vaig desvirtualitzar Coral Regi, directora de l’Escola Virolai,  i hi havia moltes persones interessants…

Se’m fa difícil fer una crònica detallada de totes les aportacions brillants que s’hi van fer, però m’he atrevit a fer un recull de les notes que vaig prendre,  gairebé en forma de piulada:

  • Ubuntu: jo sóc perquè nosaltres som, jo aprenc perquè nosaltres aprenem (un concepte filosòfic  africà i molt vinculat a Mandela, sóc lliure perquè som lliures)
  • Ensenyar és una pràctica social, els alumnes coprodueixen l’ensenyament juntament amb el docent. La docència es coprodueix entre professor i alumne.
  • Lideratge heroic versus lideratge distribuït
  • Els bons líders s’impliquen
  • Ens hem de formular preguntes difícils sobre les rutines d’aprendre
  • L’aprenentatge és compartit i distribuït , la responsabilitat és compatida
  • Necessitem un relat compartit i conscienciar el col·lectiu de la necessitat de canvi
  • El paper de la direcció és identificar els talents i distribuir-los per generar aprenentatge cooperativament
  • Necessitat de trobar socis o partners, no podem fer el canvi sols
  • L’aprenentatge es produeix majoritàriament fora de l’entorn formal, cal tenir-ho present
  • Aprendre en captivitat versus aprendre en un entorn lliure
  • Cal sortir de les parets de l’escola i aprendre fora de l’aula
  • L’aula deixa de tenir la porta tancada
  • Cal una actitud entusiasta, oberta, que generi interacció
  • Idees inspiradores: hem de trobar idees, experiències que ens inspirin, no es tracta de copiar-les, es tracta de refer-les, d’adaptar-les, etc.  Fer que siguin generadores de  noves idees
  • El professor com a líder, mediador, animador, generador d’aprenentatges
  • Cal arriscar-se (qui no s’arrisca no pisca!). Els riscos i els errors són oportunitats d’aprenentatge
  • Els aprenents han de ser conscients del que fan, han de saber què fan i per què ho fan
  • Cal tenir un llenguatge comú, cal un diàleg reflexiu i constructiu
  • Confiança, respecte, voluntat de compartir reptes i dificultats  per millorar la pràctica
  • El treball en equip fa possible el somni de l’equip
  • Tenir present el paper de cofacilitador
  • Necessitat de protocols sobre diversos temes compartits, com el de l’avaluació formativa i el de recollir evidències de progrés mitjançant el portafoli
  • Cal fer servir les TIC, les xarxes,
  • Apareixen entorns nous, però els sistemes segueixen resistents al canvi. Necessitem l’energia que ens ajudi a vèncer aquestes resistències, necessitem models d’èxit, per exemple
  • Parlem d’ecosistemes i de lideratge: innovacions, interconnexions que afecten el sistema
  • Per transformar el sistema necessitem nous paradigmes, noves normatives, noves mètriques, noves relacions de poder
  • La transformació és poc còmoda, és disruptiva
  • Cal ser inclusius, s’ha de reconfigurar l’espai i el currículum
  • Les comunitats professionals han d’anar de baix a dalt, han de treballar cooperativament
  • I ara què? Què farem amb tot el que hem après? El meu somni és…

Durant les intervencions dels ponents, dos artistes van relatar les ponències de forma gràfica:

Sin título

Em van preguntar si el Congrés m’havia servit per aprendre… La resposta no em va ser fàcil. Les intervencions van ser molt útils per ordenar les idees, per anar fent aquest discurs compartit que necessitem. El punt feble és que no només aprenem del discurs, aprenem de la pràctica i de les pràctiques, hi vaig trobar a faltar casos modèlics que m’inspiressin…

He començat dient qui eren els assistents al Congrés, la llàstima és no haver tingut espais per interaccionar-hi, per conèixer-nos, per explicar-nos experiències… Era l’hora de marxar quan vaig conèixer Maria Ojuel i Glòria Tomàs de la Xarxa de Competències Bàsiques. Cal trobar una forma de congrés que també trenqui les parets, les distàncies entre els uns i els altres,  hi cal un lideratge més distribuït… Cal predicar amb l’exemple per anar teixint el discurs que volem i per fer-lo creïble.

La inquietud, les ganes d’arriscar-se, d’equivocar-se i d’aprendre amb els altres són el motor que ens permet avançar i millorar, per això:

No deixarem d’explorar…- Thomas S. Eliot

He volgut acabar amb aquesta cita de T. S. Eliot, que va sortir en més d’una ocasió durant el Congrés, i també amb la cançó First we take Manhattan, de Leornard Cohen, que Valerie Hannon la va proposar com a himne del nou líder transformador:

==

La Fundació Bofill ha dit que en el web del Congrés properament hi haurà totes les aportacions, presentacions, vídeos.

D. Instance, L. Stoll, A. Jolonch, M. Martínez, J. Badia. (2013) Liderar per aprendre. Del siàleg entre la recerca i la pràctica, Barcelona: Fundació Jaume Bofill

M. Martínez, J. Badia, A. Jolonch, (2013) Lideratge per a l’aprenentatge, Barcelona: Fundació Jaume Bofill

Innovar per aprendre,  articles de Joan Majó al dirari Ara

Entrevista de Carles Capdevila a James Spillane, Els mestres són conservadors. No els agrada la incertesa que ve amb els canvis al diari Ara

També podeu llegir les diverses piulades o aspectes que en directe vam anar destacant.