Des de Romania… a Manresa!

xavier_Montoliu
Divendres 29 de novembre a Manresa, Matinal formativa i d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge de Català per a Nouvinguts,  organitzada per l’Ajuntament de Manresa, el CNL Montserrat i el Grup de Treball de Llengua i Consell Municipal d’Interculturalitat i Migracions.

Es tracta d’una matinal que s’organitza cada any i que va adreçada a professors, tècnics i voluntaris que treballen en l’acollida lingüística de nouvinguts. Cada any se centra en el col·lectiu d’una procedència concreta i enguany era de Romania .

El programa comptava, en primer lloc, amb la taula rodona Com fidelitzar l’alumnat? que presentava Núria Brugarolas i en la que hi participaven Teresa Vila i Josep Noguera, del CNL Montserrat, i Montserrat Morera, de Caritas. Molt interessants les seves aportacions que apuntaven cap a:

  • la creació de vincles amb els alumnes
  • l’empatia
  • el fet d’establir una relació emocionalment agradable i sensible
  • el reconeixement de la diversitat, especialment el reconeixement de la diversitat lingüística del grup
  • la personalització
  • l’humor blanc, innocent, saludable
  • el saber aprofitar les oportunitats de la cultura per aprendre llengua

Em va semblar molt il·lustrativa la metàfora del  jazz, que va fer sevir Josep Noguera, per explicar la gran capacitat d’improvisació que ha de tenir el professor per adaptar-se a les circumstàncies del moment i, al mateix temps, la capacitat de control i d’estructura de la seqüència didàctica, talment com un músic de jazz.

Després de la taula rodona, en Josep Vilarmau, coordinador del Programa d’Acollida de l’Ajuntament de Manresa, va fer una exposició sobre la comunitat romanesa de Catalunya.

Finalment, l’exposició de Xavier Montoliu, traductor i  membre de la Institució de les Lletres Catalanes,  a qui em va agradar presentar. La seva ponència, La llengua romanesa i l’ensenyament del català a alumnat d’origen romanès. Característiques principals, materials formatius i d’aprenentatge, metodologies de treball, ens va aportar, sobretot, una mirada antropològica i cultural del poble romanès, una mirada que va permetre entendre la situació actual dels romanesos a través de les seves circumstàncies històriques i culturals i, per tant, trencant els tòpics que sovint ens arriben.

Ens va fer un passeig un passeig guiat per Bucarest:

Vam llegir poemes d’un dels llibres que en Xavier -juntament amb Corina Oproae- ha traduït recentment Per entre els dies. Antologia poètica de Marin Sorescu .

Vam llegir en català i ell en romanès i vam poder constatar algunes similituds i diferències entre les dues llengües. Romania és una illa romànica entre un mar eslau, el contacte del romanès amb altres llengües eslaves o el grec o el turc ha fet que la seva evolució fos distant a la de les altres llengües romàniques.

Com que és evident que la cultura és una oportunitat per aprendre i per aprendre llengua, portar un poema de Sorescu a l’aula si tens alumnes romanesos, pot ser una oportunitat per aconseguir aquest vincle que volem establir amb els alumnes.

Si vols entendre’t amb algú parleu una llengua comuna, si li vols arribar al cor, parla-li amb la seva llengua.

Vull compartir una frase del poeta que en el pròleg de Per entre els dies, Francesc Parcerisas cita:

La poesia no canvia res, però produeix una il·lusió de canvi, i l’home necessita les il·lusions.- Marin Sorescu

En Xavier també ens va parlar de la nova generació de cineastes que s’empoderaven del seu potencial per mostrar de manera crítica la realitat del país i ens en va mostrar alguns fragments:

Deixo l’enllaç d’alguns materials que en Xavier va comentar i que molts ja coneixem:

Hi afegeixo aquest document resum que m’ha semblat que ampliava la informació:

El romanès



I també hi afegeixo alguns articles que en Xavier té publicats a la xarxa:

 

Per acabar, vull dir que mentre nosaltres apreníem sobre la història, la cultura i la llengua dels romanesos,  al cementiri de Manresa hi traslladaven les restes de Joaquim Amat-Piniella.

 

 

La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes

 

Para aquellos que perdieron su casa y sus paisajes familiares, los libros pueden ser una especie de viviendas prestadas, un medio para recomponer sus bases espaciales.- Michèle Petit, La literatura, parte integrante del arte de habitar (p. 270)

  

parapara5-cover(1)La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes  és el resultat d’un projecte del Grup d’Investigació GRETEL de la Universitat Autònoma de Barcelona que té la voluntat de divulgar les possibilitats de la literatura com a instrument d’acollida i de cohesió. Es tracta d’una lectura excel·lent, que posa en evidència com la literatura facilita l’aprenentatge de la llengua als alumnes nouvinguts i crea els vincles afectius necessaris per poder viure i conviure amb la societat d’acollida. El llibre analitza i proposa la lectura dels àlbums il·lustrats a les aules plurilingües, tant a les aules d’acollida com a les aules compartides entre alumnes nouvinguts i alumnes autòctons. Els àlbums il·lustrats són narratives literàries escrites en llenguatge visual, amb poc o sense text, que provoquen la construcció del coneixement a partir de l’expressió oral, del debat, de l’intercanvi i de la interacció amb iguals. Així doncs, La literatura que acoge analitza com els alumnes es comuniquen a partir de la seducció literària i emocional dels àlbums, com els alumnes aprenen llengua i com fan la reflexió metalingüística i metacognitiva que els permet ser conscients del seu aprenentatge i consolidar-lo.

La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes és el fruit de quinze mirades que es complementen i que pretenen abordar la lectura com a font d’aprenentatge a les aules d’acollida o en grups d’alumnes de procedència diversa. El llibre mostra i demostra que llegir i compartir narratives apropa els lectors, els commou i, per tant, fa que entre ells s’estableixin vincles emocionals. Les emocions són universals, si la literatura ens emociona, la literatura ens uneix, ens cohesiona. En tot el llibre es repeteix el valor que aporta la literatura, i concretament la narrativa visual, per emocionar i cohesionar una comunitat diversa. Emigrantes[i], de Shaun Tan,  és un bon exemple d’àlbum per mostrar que les aparents distàncies o diferències deixen d’existir quan ens emocionem de manera similar.

A La literatura que acoge veurem com a través d’aquest gènere narratiu innovador es poden aprofitar les diferències dels grups per sumar coneixement, per establir vincles entre cultures i per adquirir competència comunicativa que apropi nouvinguts als iguals nadius. És important, com diu Ignasi Vila (cap. 2), que els docents tinguin en compte que el temps que triguen els nens nouvinguts a tenir la mateixa competència comunicativa que els nadius és de cinc a set anys, per tant, les aparents dificultats d’aprenentatge són, en gran part, dificultats comunicatives no acadèmiques, tot i que a la llarga poden desembocar en fracàs escolar. És fonamental, també, que el professorat deixi de pensar que moltes famílies, per desconeixement de la llengua escolar, no poden ajudar els fills en els processos d’aprenentatge. Totes aquestes famílies tenen pràctiques lingüístiques i socials que acumulen sabers, habilitats, valors i actituds que normalment són ignorats (o desconsiderats) pel context escolar (I.Vila, p. 37). No ens podem permetre el luxe d’ignorar tot aquest coneixement. Els alumnes no volen ser exclosos per la barrera de la llengua i no volen sentir-se infravalorats.

Al llarg del llibre es repeteix la idea que el llenguatge, la cultura i la interacció social són valors fonamentals en el desenvolupament del pensament humà i que la lectura dels àlbums il·lustrats aporta tots aquests valors. Llegir la narració en els diferents llenguatges (alfabets, símbols, convencions, il·lustracions…),  a més de generar coneixement, crea consciència entre els lectors de la diversitat en les maneres d’expressió de les cultures i, si tenim en compte que a l’aula es produeix interacció, també es genera interrelació cultural.  Evelyn Arizpe parla de les “travessies entre imatges i paraules” (cap. 3) i B. Bellorín i L.Reyes aporten els projectes a les aules (cap. 8).

És interessant aquesta mirada de l’alfabetització múltiple, la de la lectura visual i la lectura bimodal, el com aquesta multiplicitat de llenguatges i de maneres de llegir la literatura fa que els alumnes estableixin connexions amb sabers, referents i experiències pròpies procedents d’altres circumstàncies, connexions amb el llenguatge cinematogràfic, amb el llenguatge artístic… Els coneixements previs de llenguatge visual o audiovisual que tenen els alumnes els permeten establir relacions intertextuals amb les obres gràfiques o els àlbums i, per tant, fan que sigui més fàcil analitzar les històries. Amb tot, és curiós que els referents audiovisuals depenen en gran part del context tecnològic que han experimentat els alumnes. T. Colomer (cap .5) ens fa adonar que els que han tingut molt contacte tecnològic, per exemple els asiàtics, busquen els referents a les pantalles, els llatinoamericans en els relats orals, els europeus a l’imaginari històric i cultural i els àrabs no expressen connexions intertextuals.  És important, doncs, ser capaç de mantenir aquest vincle amb el referent de la pròpia cultura i al mateix temps, poder explicitar les diferències entre els referents propis i els del grup, d’aquesta manera la comunitat escolar s’enriqueix amb la suma dels referents.

Tot i el respecte que produeix la diversitat i la pluralitat de llengües, és important afrontar el potencial multilingüe i multicultural que tenen les famílies plurilingües davant l’estreta mirada monolingüe i monocultural de l’escola.  De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte que les estratègies cognitives que es desenvolupen al passar d’una llengua a una altra fan que els alumnes bilingües o plurilingües adquireixin més consciència dels propis processos d’aprenentatge que els monolingües (E. Arizpe, cap. 3).

No vull acabar sense destacar la importància de la figura del mediador i de la discussió literària que plantegen F. Munita i M. Manresa (cap. 6) . El mediador i la discussió literària com a ponts que orienten i faciliten la lectura i l’exploració del text. La lectura més literal del principi que es converteix en una lectura inferencial, en la que les interpretacions van guanyant espai i van enriquint la competència interpretativa dels alumnes. El mediador que, a través de la discussió, ajuda a entendre el com està narrada la història, facilita la connexió dels coneixements previs dels alumnes amb l’obra i ofereix un metallenguatge que permet fer referència a les característiques literàries.

Des de l’escola s’han de poder i voler seleccionar els textos més adients per a cada context i grup. La facilitat/dificultat del text no s’ha de resoldre buscant una lectura infantil quan es tracta de grups d’adolescents o d’adults. A.M. Margallo (cap. 7) presenta un model perquè l’escola tingui criteris per seleccionar les lectures segons cada context. Aquesta selecció ha de permetre que els alumnes es puguin construir una identitat flexible, que conjumini les diferents cultures, no ha de representar una intrusió a les seves experiències o emocions, però si que els han de permetre posar-se en contacte amb el seu passat. Cal saber trobar textos que facilitin l’emoció,  la reflexió i el reconeixement intercultural.

 

[i] TAN, Shaun: Emigrantes, Càdiz: Barbara Fiore, 2007, 1a ed.: The Arrival, Australia: Lothian Books, 2006

__

La literatura que acoge: Inmigración y lectura de álbumes,
Coordinació: Teresa Colomer i Martina Fittipaldi
Autors: Evelyn  Arizpe, Brenda Bellorín, Cristina Correro, Rosa Gil, Mireia Manresa, Ana M. Margallo, Carmen Martínez-Roldán, Felipe Munita, Michèle Petit, Lara Reyes, Aurora Rincón, Ana Teberosky, Ignasi Vila
Banco del Libro-GRETEL, 2012

Ressenya publicada a Articles De Didàctica de la Llengua i la Literatura, 60

Imatge extreta de http://www.literatura.gretel.cat/content/nou-llibre-gretel

Tornem-hi, bon inici de curs!

És l’hora de retornar a la normalitat, després d’unes vacances tranquil·les, tal com augurava a l’stop motion que vaig fer abans de començar-les, i d’un final sobtat per un esdeveniment  trist i  inesperat , costa tornar a agafar el ritme.  Enguany, tot i que no he pogut anar ni seguir en directe les jornades docents MenorcaEdu21,  sí que he pogut començar amb dos fets que m’han marcat de manera significativa l’inici del nou curs acadèmic, la Via Catalana i La Setmana del Llibre en Català.

Participar a la Via Catalana ha estat una càrrega de bateries. Ha estat com construir una tasca de manera col·laborativa, amb un objectiu lícit, desitjat i compartit, organitzat en gran part gràcies a Internet i a les TIC (i a unes persones que hi ha deixat bona part del seu temps). Ha estat la primera part d’un bon projecte de país, que desitgem que s’acompleixi. L’emoció que genera sentir-te acompanyat de tot el país per un ideal compartit és una font d’energia brutal.

Per altra banda, participar a La Setmana ha estat, com sempre, una experiència molt enriquidora. Com l’any passat, enguany hi he participat representant el Consorci per a la Normalització Lingüística.  És un plaer poder presentar propostes sobre lectura que organitzem en els diferents centres de normalització. Enguany he parlat dels clubs de lectura, amb  l’aportació de l’experiència concreta del  CNL de Barcelona, i del curs de Lectura en veu alta, amb l’experiència concreta del CNL de  l’Hospitalet. En els dos projectes, una bona part de l’objectiu és incrementar el nombre de lectors en català, fer que la lectura apropi els alumnes a l’ús i al coneixement de la llengua, fer que tots siguem més competents alhora de llegir i també d’expressar-nos. A més, és clar, de cohesionar grups, alumnes, ciutadans, amb el vincle entre la literatura, la cultura i la llengua. Una experiència molt enriquidora gràcies a un equip de bons professionals carregats d’entusiasme, gràcies Emma, Sandra, Rosa, Elena, i d’uns alumnes molt motivats!

PhotoGrid_1379351189831

A més de representar el Consorci també he participat a La Setmana de manera personal,  he assistit a un dels itineraris literaris organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes. Una passejada conduïda per Maria Nunes per la Barcelona antiga, que tenia l’objectiu de conèixer millor la ciutat, la seva història i la seva cultura a través de la literatura. Una passejada plena de referències literàries, històriques, arquitectòniques, urbanístiques, artístiques… La  Maria, a més de compartir el seu coneixement, ha compartit el dossier amb els fragments d’obres que ha triat, amb imatges antigues, imatges actuals… que han ajudat  a entendre més el pas del temps. Sempre m’ha fascinat aquesta mirada integradora de diferents disciplines i llenguatges, és una mirada oberta al món i rica. M’ha agradat descobrir racons de la ciutat, descobrir fragments de la vida de Segarra, de Joan Salvat-Papasseit, de  Perucho, etc.  He decidit que aniré a tots els itineraris literaris que pugui. M’he entusiasmat.

I com sempre, quan participo a jornades o a activitats miro què en puc treure per als meus projectes més personals, i com que molts estan relacionats amb la docència, deixo alguns pensaments sobre el tema:

–          És evident que una ruta literària és un bon projecte o tasca d’aula.

–          Parlava amb en Jordi que seria interessant que els centres educatius de secundària  tinguessin un projecte que impliqués l’àrea de socials o d’història, la de llengua, la d’educació visual i plàstica, per no dir-ne més, que consistís en  preparar un itinerari literari-artístic per la ciutat del centre o una altra de propera. Que cada àrea facilités uns aprenentatges per tal que els alumnes fossin prou competents per: exposar oralment i per escrit un bocí d’història, un bocí de literatura, un bocí d’art, etc.

–          Pel que fa a la llengua, els alumnes podrien  construir el dossier escrit de l’itinerari, buscar els escriptors i les obres, llegir-les o llegir-ne fragments. Caldria preparar l’expressió oral per guiar l’itinerari a altres grups del centre. Es podrien anar desgranant les diferents competències lingüístico-comunicatives que caldria treballar per poder dur a terme el projecte.

–          També es podria fer l’itinerari geolocalitzant els punts clau i penjant una fotografia o un vídeo fet pels alumnes.

–          La fotografia i el vídeo també permetrien treballar altres llenguatges, altres formats…

–          Podríem fer l’itinerari en un wiki.

–          També un fòrum per poder comentar les lectures.

–          L’itinerari seria l’excusa per poder assolir les competències que hàgim previst i perquè els alumnes siguin més coneixedors del seu entorn.

–          Els millors itineraris es podrien oferir a altres alumnes del centre i també  a la ciutat, al barri, etc. Seria magnífic, una tasca molt significativa.

Segur que podria ser un projecte complet, integrat i amb un producte interessant, que en pot treure profit el centre i també la ciutat del centre.

Vull acabar aquest apunt desitjant un bon inici de curs a tothom i donant molts ànims als docents de les Illes, que comencen el curs amb la proposta d’una vaga indefinida. Desitjo que la lluita els sigui significativa, productiva i que els dugui a bon port!

vaga_illes

Imatge de la vaga:  http://www.llibertat.cat/2013/09/1209088_10151945532314575_1450102742_n-66929.jpg